Perds la memòria i les imatges es tornen borroses. No recordes allò llegit, i ara les pàgines són pedres de paper amb lletres i paraules que han perdut el sentit. Les línies traçades inventen geografies de l’oblit. En els textos hi ha paraules tatxades. I els diàlegs s’esborren.
Il·legible, la memòria es desdibuixa, no aconsegueix remetre’ns als records, i alhora tampoc ens permet oblidar, ens apropa a un passat imprecís que no sabem si ens pertany.

La paraula, molt habitual en els treballs de la Núria, com a element textual o visual, desintegrant-la i explorant com les lletres per la seva forma, color, textura o moviment, poden suggerir i evocar realitats objectives, vivències o imatges mentals.

Per conèixer més sobre la Núria Merino