Feeds portada

‘La crisi ha enriquit uns pocs’, article de Teresa Crespo a El Punt Avui

09.08.2017 | Article de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, publicat a El Punt Avui

Les darreres dades de l’impost de patrimoni publicades per la Generalitat evidencien que durant els darrers anys de la crisi ha crescut de manera progressiva el nombre de persones que tenen més d’un milió d’euros a Catalunya. De 28.783 el 2012 han passat a 31.951 el 2015, un increment d’aproximadament un 11% entre els que fan la declaració de renda. Si disposéssim d’informació de les grans fortunes que desvien les seves riqueses a paradisos fiscals, la xifra resultaria molt més alarmant.

Aquest tipus de dades s’utilitzen per corroborar els discursos que repetidament ens diuen que hem sortit de la crisi perquè el PIB creix, l’atur baixa i les exportacions augmenten, fets inequívocs des d’una visió macroeconòmica. Però sense negar-los, hi ha una realitat a les nostres ciutats que mostra diferències cada dia més grans. A Barcelona l’índex sintètic de desenvolupament/vulnerabilitat social mostra que l’esperança de vida és 11 anys superior a Pedralbes que a Torre Baró, la renda familiar disponible per càpita es multiplica per més de set entre Pedralbes (49.528 euros anuals) i Ciutat Meridiana (6.622) i el percentatge de població que només té estudis primaris passa del 8,3 a Tres Torres al 58% a Marina-Zona Franca. Estem en un món dual i, lluny d’avançar cap a una societat més equitativa amb una major redistribució, les desigualtats s’accentuen dia rere dia. Les entitats socials ens trobem amb barris deprimits, gent que ha exhaurit la prestació i el subsidi d’atur, infants en llars on no hi entra cap ingrés, famílies que han perdut o veuen perillar el seu habitatge, treballadors que són pobres malgrat tenir feina… La llista podria ser interminable i cadascuna d’aquestes situacions són la imatge de la pobresa, una realitat complexa i multifactorial que comporta vivències difícils de superar. La tan anunciada fi de la crisi i el benestar que alguns gaudeixen els queda molt lluny, malgrat viure a la mateixa ciutat.

El darrer informe d’indicadors socials (Insocat) publicat per ECAS, La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica, il·lustra aquest escenari. Mostra que tenim un 19,2% de la població catalana en situació de risc de pobresa i un 5,5% que pateix privació material severa, dues xifres que no han sofert gaires canvis des del 2009. L’augment de la riquesa no ha suposat una millora en les condicions de vida del conjunt de la població perquè no s’ha repartit i una part de la societat no ha participat de la millora. Cal un sistema econòmic que aturi l’increment continuat i exagerat dels beneficis i els privilegis d’una minoria, i una política fiscal molt més redistributiva. És urgent que els que més tenen paguin més, que les bonificacions o exempcions desapareguin, que les rendes del capital tributin més que les del treball i que els mecanismes de control evitin tota evasió o elusió fiscal. El sistema actual genera una realitat colpidora prenyada d’una total injustícia i una flagrant manca de solidaritat.

L'entrada ‘La crisi ha enriquit uns pocs’, article de Teresa Crespo a El Punt Avui ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

‘No és moment de callar’, article de Francesc Mateu al diari Ara

04.08.2017 | Article de Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, publicat al diari Ara

Cada acte de resistència al que és injust, inhumà o abusiu és un gra més de sorra a la platja de l’esperança i de la humanitat

“No sé si era legal. Però si ho era, el que passava allà es contraposava amb el concepte d’humanitat. El que vàrem fer els passatgers és respondre amb humanitat”. Aquestes paraules les va dir en Mikel, una de les onze persones a les quals Vueling va expulsar d’un vol al Senegal el dissabte 15 de juliol, a la roda de premsa que varen fer uns dies després per explicar què havia passat. Tot va començar quan les portes del vol estaven a punt de tancar-se per a l’enlairament i van fer entrar a l’avió una persona emmanillada que cridava desesperadament. Dues persones amb guants blancs la duien agafada. Evidentment es tractava d’una deportació forçosa. Les criatures que seien a prop van començar a plorar i fins a una cinquantena de persones van aixecar-se dels seients i van demanar explicacions que no van obtenir. No era cap acció organitzada. Era la resposta lògica d’unes persones preocupades per una altra que semblava que patia.

Van fer baixar de l’avió a tot el passatge i van expulsar aleatòriament 11 persones del vol, i amb l’expulsió va començar per a elles -la gran majoria molt joves- un autèntic calvari de pressions, amenaces i linxament a les xarxes socials i en alguns mitjans. Estaven molt espantats. Els havien deixat sense vacances, i els havien amenaçat d’haver de pagar multes de milers d’euros i de no deixar-los tornar a volar. Moltes entitats els van donar suport i així es van assabentar que l’estat espanyol va deportar, entre el 2011 i el 2014, 4.157 persones, una mitjana de 1.039 persones a l’any. És a dir: el sistema administratiu espanyol és més eficient deportant persones que acollint refugiats perquè de les 17.337 persones que ens vam comprometre a acollir en dos anys, només n’hem acollit 1.615, 808 de mitjana a l’any. Es trist però deportem més persones que refugiats acollim.

La lliçó és clara. Tot porta, com el corrent d’un riu, a una mateixa conclusió: si haguessin callat no s’haurien ficat en un embolic, no s’haurien complicat la vida i no els l’haurien complicat a terceres persones sense ganes de saber per què passen les coses que passen. Si no vols problemes, calla. No miris. No preguntis. Si haguessin callat, ara ja serien de vacances tan tranquils.

I no! No pot ser! Cada vegada que callem, la injustícia avança un pas. Estem en un moment crític de dessensibilització progressiva a la justícia, als drets de les persones pel sol fet de ser-ho, als abusos del poder, a la corrupció i a moltes altres coses. I no! No podem callar! No és moment de callar. És moment de ser valents si no volem perdre elements essencials com a persones i com a societat. Si no volem perdre dignitat i drets humans. Quedar-se amb els ulls oberts, preguntar-se i preguntar les coses, i no acceptar el que és inacceptable, encara que sigui legal i habitual. Per això moltes entitats i persones han donat suport al manifest dels onze de Vueling. Aquells versos de Martin Niemöller són avui més vigents que mai:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu.

Quan van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que pogués protestar.

Martin Niemöller era un pastor protestant que es va oposar a la nazificacióde les esglésies alemanyes i que va ser castigat, però va escriure un dels poemes més populars i clarividents sobre com acabem per tolerar el que és intolerable, pensant que mai ens afectarà directament.

La resposta de les onze persones del vol de Vueling és un de tants petits actes de resistència diària, sovint anònims, al que és intolerable. Cada acte de resistència al que és injust, inhumà, a la corrupció, al que veiem al nostre voltant que no és lògic o és abusiu, és un gra més de sorra a la platja de l’esperança i de la humanitat. És un acte de dignitat que ens reafirma com a persones i com a societat.

I aquesta platja, els temporals de por i egoisme l’estan buidant cada vegada més ràpid.

Als onze de Vueling i sobretot a tants d’altres que cada dia fan actes de resistència -que sovint no veu ningú- se’ls han de donar les gràcies per obrir-nos els ulls just quan a tots ens vindria de gust tancar-los.

L'entrada ‘No és moment de callar’, article de Francesc Mateu al diari Ara ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Aquest estiu 127 grups marxen fora de Catalunya per a fer-hi els seus campaments

Surten de Catalunya per a fer descobertes, rutes, conèixer l’escoltisme mundial o desenvolupar projectes de cooperació.

Enguany, 127 grups de 84 agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya s’han aventurat a fer els seus campaments d’estiu fora de Catalunya.
 
Com ja és habitual, la majoria opta per destinacions estatals (60.63%) amb una preferència destacable per Menorca (20), Galícia (18) i Euskadi (16). Altres grups han optat per Aragó, Mallorca, Cantàbria, Navarra, Andalusia, Castella – La Manxa, Castella i Lleó, Illes Canàries, el País Valencià o Madrid.

Aquest estiu els campaments internacionals (36,22%) han estat força repartits (22 destinacions diferents). Les més concorregudes: Portugal (7), Marroc (6) i Suïssa (6).
 
Altres destinacions internacionals han estat: França, Andorra, Escòcia, Itàlia, Grècia, Països Baixos, Alemanya, Andorra, Armènia, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Gal·les, Gàmbia, Ghana, Lituània, Nepal, República Dominicana, República Txeca, Romania i Senegal.

També hi ha hagut 4 campaments mixtos (mig estatals i mig internacionals).

També seguint amb la línia dels altres anys, la branca de Pioners i Caravel·les és la més viatgera (52%), seguida de la de Truc (43,3%) i Ràngers i Noies Guia (4%). Enguany hi ha hagut a més 1 agrupament sencer que ha marxat per a fer un campament conjunt.
 
Aneu on aneu, us desitgem uns molt bons campaments i un molt bon estiu!

Ah, i quan torneu, escriviu-nos a comunicacio@escoltesiguies.cat per explicar-nos-ho tot!

El valor dels nostres campaments

Avui 1 d'agost, 110 anys després del primer campament escolta a l'illa de Brownsea recuperem aquest article per reivindicar el valor dels nostres campaments. Baden-Powell ja deia en el seu llibre Escoltisme per a nois que l’acampada és “una part molt agradable de l’escoltisme” on "assolireu una salut i una felicitat que les parets i el fum de les ciutats mai no us proporcionaran".

Els escoltes i les guies, han confirmat i segueixen confirmant campament rere campament els aprenentatges, el creixement personal, la salut i la felicitat que aquestes experiències amb l’agrupament els aporten.
Per als infants, adquirir nous coneixements a l’aire lliure, lluny de casa i al costat d’altres nois i noies de la seva edat potencia la capacitat d’aprenentatge i, de fet, durant els campaments assoleixen molts objectius pedagògics que es complementen amb els de l'educació formal.

La implicació que tenen vers aquest aprenentatge és molt més gran que la que poden tenir a les aules. Muntar la tenda de campanya, orientar-se, protegir-se de la pluja o del fred, passar uns dies sense els pares i mares i en canvi compartir-los amb amics i amigues, organitzar la motxilla, etc. són tots processos de formació que viuen en primera persona.

El compromís i la predisposició a aprendre que tenen a l’agrupament, i especialment als campaments, són en gran part conseqüència directa de les responsabilitats que se’ls proposen i que assumeixen amb curiositat i il·lusió.

Com a joves, aquest valor de creixement personal als campaments es converteix en maduració. La participació, el compromís, la coneixença de l’altre, l’afirmació personal, la crítica, l’acció i la transformació, etc. són aptituds que van adquirint a llarg del curs al cau però en especial als campaments doncs són un dels espais més propicis pel procés vivencial de maduració.

Bons campaments! Apreneu i gaudiu!



Article inspirat en Campaments d'estiu: una experiència d'alt valor publicat a FAROS.

Inscripció oberta a la formació social de Marianao 2017-2018

27.07.2017 | Organitza Fundació Marianao

L’Escola de Formació Social Joan N. García-Nieto de la Fundació Marianao ha obert la inscripció a cinc cursos de formació social per al curs 2017 – 2018. Les inscripcions estan obertes fins el proper 29 de setembre a través d’aquest formulari online.

  • Curs taller ‘Anàlisi de la realitat i compromís social’, dilluns de 19 a 21 hores (d’octubre a maig) | Una formació que vol donar eines d’anàlisi per a aquests temps de grans canvis i interrogants que vivim​. Des de diverses perspectives i a partir de la ponència d’una persona convidada, s’analitzarà el context actual i es promourà el debat perquè els participants puguin formular alternatives.
  • Seminari tertúlia – cafè ‘Anàlisi de la realitat i compromís social’dilluns de 15 a 16.30 hores (d’octubre a maig) | El seminari pretén ser un espai de trobada per compartir reflexions i inquietuds, promovent una formació participativa, que vol donar eines d’anàlisi per a aquests temps de grans canvis i interrogants que vivim​. Des de diverses perspectives s’analitzarà el context actual i es promourà el debat perquè els participants puguin formular alternatives.
  • Seminari ‘Economia crítica, un dilluns al mes de 19 a 21 hores (d’octubre a maig) | A partir de la ponència d’una persona convidada, aprendrem a analitzar d’una manera senzilla i clara, però alhora amb una visió rigorosa i crítica, els aspectes més rellevants del capitalisme actual analitzant la seva evolució i les conseqüències pel conjunt de la societat. Analitzarem com funciona el sistema productiu i financer, el rol del diner i el mercat en la nostra societat, el paper de l’Estat i la política econòmica dels governs en l’actual era neoliberal i reflexionarem sobre les possibles alternatives al sistema capitalista.
  • Taller ‘Fonts orals i memòria històrica’, dilluns de 17 a 18.30 hores (d’octubre a maig) | Recuperarem històries de vida obreres que seran analitzades i interpretades  en el seu contingut i context social, i finalment publicades  i presentades en un llibre editat per a la Diada de Sant Jordi de 2018. Serà una obra col·lectiva de totes les persones participants que exerciran d’historiadores de la nostra ciutat. Amb fragments de les entrevistes gravades i de la documentació escrita i gràfica recollida es produirà igualment un audiovisual que serà el complement de la publicació esmentada.
  • Curs per a joves ‘L’Espurna, lideratge juvenil i transformació social’, sis dissabtes de 17 a 18.30 hores (d’octubre a maig) | L’Espurna vol facilitar un procés experimental de formació per a joves, a partir del coneixement directe de moviments i organitzacions que ajudi a interioritzar i fer créixer una consciència crítica, constructiva i compromesa davant la realitat social que vivim. Un espai d’intercanvi, de comunicació alternativa i propostes plurals, que potencia el coneixement i els vincles entre els participants i entre les diverses experiències organitzatives existents a la nostra ciutat, comarca i país.

 

L'entrada Inscripció oberta a la formació social de Marianao 2017-2018 ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Els vídeos del curs

Hem preparat un recull de vídeos que hem realitzat aquest curs. Petites càpsules, documentals, entrevistes… Vídeos molt diferents que potser no heu tingut temps de veure amb calma i que aquest període estival us permet dedicar-hi uns minuts. Esperem que us agradin.

Vida Mantera

[4 càpsules, 4.30 min. cada una, aproximadament]

Oferir una visió de la venda ambulant no autoritzada alternativa a la imatge reproduïda als mitjans de comunicació. Un relat que analitzi amb mirada antiracista la situació de les persones que realitzen aquesta activitat, però no oblidi el lligam amb el país d’origen ni l’efecte de les polítiques migratòries. Oferint una visió global i reunint les mirades Nord-Sud. Aquests eren els objectius del projecte “Vida Mantera” que hem realitzat amb Catalunya Plural. Aquest és el resultat:

 

El racisme mata

[documental. 30 min]

Anomenem racisme institucional a aquell que s’exerceix des de les institucions. De vegades ens passa desapercebut o fins i tot es legitima, però té greus conseqüències per les persones. Com es genera, de quines maneres es reprodueix i quines són les seves conseqüències és el que intentem analitzar en aquest documental. “El racisme mata” es va realitzar gràcies al suport de mecenes.

Què fer contra el racisme a les xarxes socials?

Moha Gerehou, periodista i president de SOS Racismo Madrid, rep atacs racistes a través de les xarxes socials. Només cal fer una ullada als comentaris del vídeo que us compartim. Actuar en contra aquests atacs no és fàcil, però en Moha no s’ha quedat de braços creuats, conscient que la denuncia és molt important en la lluita contra el racisme i els delictes d’odi.

 

 

Pareu de parar-me

[resum de la taula rodona, 4.21 min]

El perfil ètnic, les identificacions policials basades en els trets físics de la persona com el color de pell, són una pràctica discriminatòria i il·legal que volem eradicar (Mònica López t’ho explica en 50 segons).  El mes de desembre vam organitzar un acte amb gran èxit d’assistència, fet que ens va demostrar que és una preocupació compartida per moltes altres persones. A continuació teniu un resum de l’acte.

 

Càmera oculta per captar les reaccions davant el racisme

[4.31 minuts]

Aquest és, probablement, el vídeo antiracista més vist aquest any. Però hem de fer que continuï circulant per arribar encara a més gent, i continuar enfrontant-nos a la nostra actitud davant el racisme. Què hauries fet tu?

Què es sent després de participar en un experiment social?

[3.35 min]

Un mes després de fer l’acció de càmera oculta al carrer, vam reunir les actrius que van reproduir l’escena, persones incautes, els reponsables de la productora que va estar darrera les càmeres i públic que va rebre el vídeo. Vam aconseguir incidir d’alguna manera en la seva manera d’enfrontar-se al racisme?

 

 

I si en voleu més…

Trobareu més material audiovisual als nostres canals de Youtube i de Vimeo. Subscriviu-vos i estareu informades de totes les novetats.

INSOCAT 8: Malgrat l’increment dels ingressos mitjans, la pobresa es cronifica per a gairebé una cinquena part de la població catalana

26.07.2017 | Nota de premsa en PDF

  • La societat genera més riquesa i diversos indicadors estadístics milloren, però les deficiències del sistema de protecció i el treball precari mantenen un elevat volum de persones en situació de risc
  • Les entitats que treballen amb col·lectius vulnerables demanen revisar els paràmetres de medició de la pobresa per copsar la realitat

L’informe d’indicadors socials presentat avui per ECAS, ‘La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica’, analitza les dades estadístiques a la llum de les aportacions qualitatives de professionals de les entitats d’acció social i alerta del perill de caure en triomfalismes perillosos. “Hem de revisar els paràmetres amb què es mesura la recuperació econòmica perquè les regles del joc han canviat i els actuals no són vàlids, no tenen en compte la situació real de les persones”, ha afirmat Xavier Orteu, director d’Insercoop. La millora de bona part dels indicadors quantitatius xoquen amb les grans dificultats que encara constaten les entitats: “La situació de les persones vulnerables ha empitjorat molt i les possibilitats que recuperin autonomia econòmica i social són molt minses”, ha afegit Orteu.

El document, vuitena edició de l’INSOCAT, recull les dades de referència en relació a set àmbits –pobresa i exclusió social, treball i atur, salut, educació, habitatge, protecció social i pensions— i reflecteix una contradicció que qüestiona la sortida de la crisi que sostenen determinats sectors. Per una banda és cert que la societat crea més riquesa i augmenten els ingressos mitjans (12.660 euros per persona el 2016, un 3,1% més que l’any anterior), però per l’altra creix i es cronifica la pobresa. “Cada vegada és més difícil deixar de ser pobre, sortir del cercle de l’exclusió” ha afirmat Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt.

El 19,2% de la població catalana està en situació de risc (19% el 2015, al voltant d’un 17% a la Unió Europea els darrers anys) i “la pobresa intensa està instal·lada”. La bretxa del risc de pobresa (indicador relatiu de severitat de la pobresa que mostra com de pobres són els pobres) és molt superior a la d’abans de la crisi (29% el 2016 vs. 16,6% el 2008) i les desigualtats quant a distribució de la renda continuen tres punts per sobre de fa una dècada: l’índex de Gini, del 28,4% el 2006, és del 31,4% malgrat baixar per segon any consecutiu. Segons Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, “s’han cronificat nivells altíssims de desigualtats, pobresa i exclusió, i les lleugeres fluctuacions no marquen una tendència clara”.

Les persones que tot i treballar viuen per sota del llindar de la pobresa constitueixen un fenòmen en augment que resulta alarmant en clau de present i futur, per les implicacions a mitjà i llarg termini en en el sistema de pensions. Un 12% de les persones amb feina són treballadores pobres, quan el 2008 representaven un 8,6%; i cal tenir en compte que el llindar ha baixat perquè la societat en general s’ha empobrit. Puja també el percentatge de contractes temporals, fins el 68,1% en el cas dels joves entre 16 i 24 anys, i el Salari Mínim Interprofessional continua sent dels més baixos de la UE.

La precarietat laboral té un impacte directe en el finançament del sistema de pensions i, donada la forta vinculació de la major part de les prestacions a les trajectòries laborals, posa en evidència les deficiències del nostre model de protecció social. La propera entrada en vigor de la Renda Garantida de Ciutadania ha de significar el primer pas cap a un nou sistema basat en el reconeixement de drets, amb visió preventiva i orientat a fomentar l’autonomia de les persones.

L’INSOCAT 8 recull dades de nous informes que incorporen la perspectiva de gènere i les desigualtats en els àmbits de la salut i l’educació, posant de manifest les múltiples dimensions de la pobresa i la necessitat d’abordar-la en tota la seva complexitat per combatre-la d’arrel i garantir la igualtat d’oportunitats. | PDF versió extensa

L'entrada INSOCAT 8: Malgrat l’increment dels ingressos mitjans, la pobresa es cronifica per a gairebé una cinquena part de la població catalana ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Inscripcions obertes al fòrum Som Cultura Popular 2018

Des d’avui ja podeu presentar les vostres propostes d’activitats pel Som Cultura Popular, el fòrum per a viure la cultura popular en primera persona, explicar-la a l’entorn i renovar-ne el fons teòric.

Poden presentar propostes entitats i associacions, professionals de l’educació, la cultura, l’etnologia i l’antropologia amb l’objectiu de possibilitar la participació dels ciutadans en la mostra.

Col·lecció interessant: Històries del Raval de Barcelona

Autor: El Lokal

El Lokal, la llibreria llibertària i botiga de música del carer de la Cera, que aquest any compleix 30 anys d'activitat, distribueix la Col·leció d'Històries del Raval que ha publicat l’Assemblea del Raval.

Són relats, monografies i narracions històriques i personals que han tingut lloc al barri del Raval de Barcelona amb preus entre els 2,50 i 3 euros, l’exemplar.

Octubre: nova edició dels tallers Dona i Esport a Ciutat Vella

Data: dijous, 5 octubre, 2017 - 12:00 a dijous, 28 juny, 2018 - 13:00Lloc: CAP Raval Nord, c/ Torres i Amat, 8, BarcelonaEntitat: Ajuntament de Barcelona

Ja us podeu apuntar al Taller de Dona i Esport que tindrà lloc del 5 d'octubre de 2017 al 28 de juny de 2018

Espai de relació i oci, utilitzant l'exercici físic com eina per millorar la condició física, l'autoestima i la pressa de decisions a través de un gran ventall d'activitats com la relaxació, sessions de tonificació, control postural, etc. És un espai de temps on les dones es poden dedicar a elles mateixes.

Vídeo Taller Dona i esport: https://www.youtube.com/watch?v=m4EZoIlb1qY 

Aquest taller està organitzat pel PIAD de Ciutat Vella i començarà el proper dijous, dia 5 d'octubre de 2017.

Si esteu interessades en assistir cal que us adreceu al PIAD organitzador del Taller, per tal de reservar la plaça i concertar una entrevista prèvia per formalitzar la inscripció al taller.

El taller és gratuït i les places són limitades!!!

-----------------------------------

Laia Baltiérrez Meras

Técnica PIAD de Ciutat Vella

Direcció de Feminismes i LGTBI Drets de Ciutadania, Participació, i Transparència Ajuntament de Barcelona Nou de la Rambla, 45, 4a
08001 Barcelona 93 256 49 51 piad_ciutatvella@bcn.cat
www.bcn.cat/dones

‘La felicitat mai és completa’, article de Teresa Crespo sobre la RGC a El Periódico de Catalunya

24.07.2017 | Article de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, publicat a El Periódico de Catalunya

La gran preocupació del nostre govern no és la política social i menys la llei de renda garantida

El 12 de juliol es va aprovar per unanimitat la renda garantida de ciutadania (RGC), iniciativa legislativa popular que representa un canvi en el nostre sistema de protecció social. Significa el compliment de l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya, que reconeix el dret a uns ingressos mínims, i accepta la complementarietat amb altres ingressos procedents del treball o de prestacions que no arriben a l’índex de renda de suficiència, amb un import actual –a l’espera d’una actualització des de l’any 2010– de 664 euros mensuals.

És just agrair el treball i l’esforç dels promotors, la Generalitat, representada per la consellera Dolors Bassa, i els partits que han sigut capaços d’aconseguir el consens necessari per aprovar la nova llei. És un moment històric en les polítiques socials perquè representa un canvi de model en l’acció social i una transformació del nostre Estat de benestar. La renda garantida de ciutadania, que entrarà en vigor el setembre vinent, pot suposar un abans i un després en la lluita contra la pobresa.

No obstant, la sessió parlamentària del dia 12 no es va correspondre amb la valoració de l’esdeveniment que han fet el mateix Govern català i alguns partits polítics. A la tribuna de convidats les entitats promotores de la llei no vam deixar ni una cadira lliure, fins i tot algunes van haver de seguir-lo des d’una sala adjacent. En canvi, a l’espai de l’hemicicle que ocupen els diputats nombrosos escons van quedar buits i al banc del Govern la soledat de la consellera Bassa era notòria. Gràcies per la seva presència, consellera.

Falta de respecte

Davant les significatives absències, em pregunto quin grau de prioritat atorga el Govern a la nova llei i em preocupa la seva futura aplicació. Em sembla una falta de respecte per les organitzacions i les persones que hem lluitat per aquesta llei –algunes de les quals van arribar a fer fins i tot una vaga de fam– i per la ciutadania que veu reconegut el seu dret a disposar d’uns ingressos suficients per viure dignament. En el moment de la votació van anar apareixent diputats i diputades per tots costats fins a arribar a uns 60 i van ocupar també els seus escons els membres del govern, de manera que la llei es va aprovar amb 133 vots a favor. Aquesta és la realitat oficial, però la falta d’interès per un fet transcendent era patent. Els aplaudiments, les abraçades i la foto de família em van semblar pur teatre per a uns quants i, d’alguna manera, vaig sentir que l’emoció per haver aconseguit gairebé una utopia es barrejava amb l’enuig i la decepció per l’actitud d’alguns polítics.

Se’m dirà que s’havia de resoldre urgentment un altre problema: ens trobàvem a les portes de la segona crisi de govern i les reunions, els noms de candidats a consellers i les elucubracions centraven els debats que es desenvolupaven fora de l’hemicicle.

Els responsables polítics han d’establir les seves prioritats d’acord amb el programa del seu partit i actuar en línia amb els seus principis i valors, i el que desgraciadament vaig constatar en aquesta ocasió és que la preocupació dominant del nostre govern no és precisament la política social, i molt menys la llei de renda garantida. La prioritat no és la lluita per una societat més justa i igualitària, sinó interessos que passen per altres camins cap a un futur llunyà i encara incert.

Malgrat el meu desengany, vull manifestar la gratitud a polítics i ciutadans que han convertit en realitat el que en alguns moments semblava impossible. Els fets que han passat entre bastidors s’oblidaran i el que quedarà és una llei que haurà d’implementar-se plenament.

L'entrada ‘La felicitat mai és completa’, article de Teresa Crespo sobre la RGC a El Periódico de Catalunya ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Trobada ALL DIGITAL, 4 i 5 d’octubre

21.07.2017 | Organitza Associació per a joves TEB i ALL DIGITAL

El TEB coorganitza la trobada anual de la xarxa europea de telecentres ALL DIGITAL els dies 4 i 5 d’octubre al Caixaforum de Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8).

Les associacions membres promouen les competències digitals entre la ciutadania i a la cita ALL DIGITAL Summit 2017 s’oferirà l’oportunitat d’explorar una sèrie d’innovacions socials digitals en el desenvolupament de competències que la ciutadania, les organitzacions i les comunitats han d’abraçar per obtenir els beneficis de la societat digital. Els i les participants descobriran i discutiran el paper canviant dels telecentres i com es poden enriquir amb un enfocament obert a la innovació.

Aquesta serà la desena trobada anual de la xarxa ALL DIGITAL, que torna a la ciutat on va néixer. Sota el lema ‘Digital Skills for Social Innovation‘ (Competències digitals per a la innovació social), és una cimera pensada per a persones que pertanyen a la comunitat ALL DIGITAL, però també està oberta a dinamitzadors i dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC i la Xarxa Òmnia, així com a les entitats gestores dels punts, representants dels ens locals i altres persones relacionades amb Punt TIC. Podran realitzar la inscripció emplenant aquest formulari, abans del 6 de setembre.

Es tracta d’una conferència europea i la llengua vehicular serà l’anglès. Totes les ponències es realitzaran en aquest idioma.

 

L'entrada Trobada ALL DIGITAL, 4 i 5 d’octubre ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Els principals webs de l’Estat exclouen el català

Només l'1,6% de les pàgines web que la Plataforma per la Llengua ha analitzat tenen una versió completa en català, i en tots aquests casos es tracta d'institucions participades per la Generalitat de Catalunya o universitats catalanes. El 64,2% dels portals que s'han estudiat no tenen cap espai en català ni hi permeten fer cap tràmit, i els que ho permeten tenen faltes d'ortografia i oblits destacats

Formació en estrangeria de Noves Vies, octubre i novembre

21.07.2017 | Organitza l’Associació Noves Vies

L’Associació Noves Vies organitza una formació gratuïta en Estrangeria. Està dirigida al públic en general (a l’octubre) i a persones estrangeres que vulguin preparar-se per l’examen de nacionalitat (al novembre). L’objectiu és oferir formació i dotar d’eines per entendre millor els tràmits i processos de les polítiques migratòries.

El curs consta de 6 sessions de 2 hores (dimarts i dijous de 16 a 18 h):

 

Públic general (17, 19, 24, 26, 31 d’Octubre i 2 de Novembre)

  • Arrelament (MªIsabel Martín Hermosín)
  • Irregularitat sobrevinguda i renovacions (Per determinar)
  • Sancions, Expulsions i CIE (Andrés García Berrio)
  • Protecció Internacional (Anna Figueras)
  • Retorn Voluntari (Jara Esbert-Pérez)
  • Menors no acompanyats (Albert Parés)

Persones estrangeres (7, 9, 14, 16, 21 i 23 Novembre 2017)

  • Preparació per l’examen de Nacionalitat

Les classes es realitzaran a l’Espai Avinyó (Avinyó 52, Barcelona).

Inscripcions a associacio@novesvies.org fins l’11 de setembre.

L'entrada Formació en estrangeria de Noves Vies, octubre i novembre ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Nova edició dels cursos de formació online per a docents, Fundació SER.GI

21.07.2017 | Organitza la Fundació SER.GI

La Fundació SER.GI torna a organitzar dos cursos de formació online adreçats a docents de primària, secundària, cicles formatius i altres professionals del món social.

Els dos cursos són de 40 hores, tenen una durada aproximada d’un mes i un cost de 90€.

  • L’educació emocional: Del docent a l’aula. Aquest curs busca proporcionar un marc teòric de referència, en relació a l’educació emocional, i les eines, estratègies i recursos per a treballar l’educació emocional a l’aula, tot desenvolupant les pròpies competències emocionals del docent. Inscripcions obertes.

Es realitzaran quatre edicions de cada curs i es duran a terme, de manera simultània, a les següents dates:

Setembre: del 4 de setembre a l’1 d’octubre.

Octubre: del 2 al 29 d’octubre.

Novembre: del 30 d’octubre al 26 de novembre.

Desembre: del 27 de novembre al 24 de desembre

 

Ambdues propostes responen a les prioritats formatives fixades anualment pel Departament d’Ensenyament, i responen al perfil específic d’Atenció a la Diversitat.

L'entrada Nova edició dels cursos de formació online per a docents, Fundació SER.GI ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

‘Corresponsabilitat i ocupació’, article de Laia Grabulosa a Social.cat

20.07.2017 | Article de Laia Grabulosa, directora tècnica de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, publicat a Social.cat

El passat dia 11 de juliol de 2017 presentàvem al Palau Macaya de Barcelona l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, una recerca periòdica que té per objectiu conèixer l’estat i l’evolució de l’ocupació que generen les organitzacions no lucratives que treballen en el sector de serveis socials i d’atenció a les persones.

Un any més, les dades ens confirmen que som un sector generador d’ocupació, amb 92.000 persones contractades l’any 2016, un 2,2% més que l’any anterior. I aquest lleuger creixement s’ha produït en un context on encara hi ha un 76% de les entitats que afirmen no haver percebut indicis de recuperació econòmica, fet que corrobora que som un sector que malgrat no haver assolit ni recuperat els nivells previs a la crisi ha estat capaç de resistir, de seguir creant ocupació, de mantenir els salaris i sobretot, ha estat capaç de seguir donant resposta a les creixents necessitats socials.

I això és positiu, però aquesta situació no és sostenible al llarg del temps. No ens podem permetre un país on els serveis socials són encara el ‘germà petit’ de l’Estat del Benestar, molt per darrera de la Sanitat i l’Educació. La dada de lleuger creixement és sens dubte quantitativament positiva però la dimensió qualitativa de l’ocupació que generem ens ha de servir per apel·lar a la coresponsabilitat de l’Administració Pública.

L’ocupació que genera el Tercer Sector Social està estretament vinculada a la gestió de serveis de titularitat pública; serveis que en els darrers anys i durant el context de crisi s’han anat ajustant pressupostàriament, amb la complicitat d’un marc normatiu de contractació pública que ha permès centrar la competitivitat en l’oferta econòmica i no en la qualitat dels serveis. Aquest ha estat el cavall de batalla de La Confederació en els darrers anys, i les dades de l’Anuari reforcen la pertinença de la tasca d’incidència política que venim desenvolupant.

El Tercer Sector Social està compromès amb la qualitat de l’ocupació però aquesta qualitat està condicionada per un binomi indissociable: el sistema de finançament i el marc de col·laboració entre l’administració pública i la iniciativa social per la provisió de serveis a les persones.

Sense una revisió en profunditat d’aquestes dues qüestions ens serà molt difícil arribar als nivells de qualitat d’ocupació desitjats. I és per això que apel·lem a la coresponsabilitat de les administracions públiques per apostar decididament per un sistema de serveis socials amb un finançament adequat que permeti prestar els serveis en les condicions òptimes; i també les emplacem a aprofitar les directives europees contractació pública per construir un model propi de col·laboració públic-social que, en base al que estableix el marc comunitari, preservi la qualitat dels serveis i contribueixi a dotar-los de major sostenibilitat.

I estem optimistes, perquè ara més que mai tenim al davant oportunitats legislatives que poden contribuir sens dubte a capgirar la situació. Esperem que la voluntat política ens hi acompanyi i, en qualsevol cas, seguirem treballant per assolir els estàndards de qualitat que defensem com a sector.

L'entrada ‘Corresponsabilitat i ocupació’, article de Laia Grabulosa a Social.cat ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Pàgines