Feeds portada

Com millorar la gestió de l'associació? Mapa d'Assegurances per les Associacions

 

Dins del cicle de presentació de diferents eines que poden facilitar la gestió de les associacions us convidem a la properà serà la presentació del mapa d'Assegurances per Associacions a càrrec d'ARÇ Cooperativa.

Dijous, 28 de setembre de 2017 de 18.30h a 20h a Torre Jussana (Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30, 08035 Barcelona)

Si vols assistir a l’esdeveniment, inscriu-t’hi a través del formulari

Descarrega't el targetó

Jornada ‘Sensellarisme: una nova mirada davant les necessitats d’acollida’, 27 de setembre

12.09.2017 | Organitza el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya

La XII Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia tindrà lloc el dimecres 27 de setembre de 9.15 a 14.15h al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Ausiàs Marc 40, Barcelona). Sota el nom ‘Sensellarisme: una nova mirada davant les necessitats d’acollida’, la jornada busca conèixer quines són les tendències actuals en l’àmbit del treball social a l’hora de donar resposta a les noves necessitats socials, donada l’evolució de les polítiques socials. Està destinada a professionals de l’àmbit de l’execució penal, professionals de serveis socials, professionals de l’administració i a estudiants universitaris interessats en aquesta temàtica.

Les inscripcions estan obertes fins el 20 de setembre.

Programa

Inscripcions

 

L'entrada Jornada ‘Sensellarisme: una nova mirada davant les necessitats d’acollida’, 27 de setembre ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

II Sopar Solidari d’ASSÍS Centre d’Acollida, 28 de setembre

12.09.2017 | Organitza ASSÍS Centre d’Acollida

El segon Sopar Solidari d’ASSÍS Centre d’Acollida tindrà lloc el dijous 28 de setembre a les 20:30h a la Plaça de Sarrià. Si plou, el sopar és farà al Col·legi Sagrat Cor de Sarrià.  La recaptació íntegra es destinarà als programes i projectes per a les persones sense llar de l’entitat.

El preu del tiquet és de 25€ (compra online).  En cas de necessitar un menú especial, s’ha d’especificar abans del 23 de setembre.

Per a més informació, dirigiu-vos a info@assis.cat

 

 

L'entrada II Sopar Solidari d’ASSÍS Centre d’Acollida, 28 de setembre ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Vídeo del projecte educatiu ‘Posa la teva xinxeta a Pam a Pam’

Què és el projecte "Posa la teva xinxeta a Pam a Pam"?

Presentem un vídeo en què expliquem aquest projecte d’Aprenentatge Servei de SETEM Catalunya que pretén, per una banda, introduir els valors del consum responsable i l’Economia Social i Solidària a les aules dels instituts i, d’altra banda, fer-ho a través de la metodologia de l’Aprenentatge Servei, una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat.

Mitjançant metodologies participatives, en què les joves son les protagonistes, s’ofereix a l’alumnat uns coneixements que després hauran de revertir en format de servei comunitari al seu barri o a la seva comunitat educativa.

Clica aquí per veure el vídeo

Per aprofundir en l'oferta formativa de SETEM Catalunya, consulta el nostre Catàleg de serveis amb tot un seguit de tallers i activitats adreçades a diferents públics amb la intenció de sensibilitzar sobre diferents temàtiques com ara les desigualtats del sistema actual i les alternatives de l’economia solidària. 

 

‘Davant el 17A: no tinguem por d’obrir les aules al pensament crític’, escrit obert a adhesions

08.09.2017 | La Xarxa Educativa en Suport a les Persones Refugiades ha publicat un escrit amb el títol Davant el 17A: no tinguem por d’obrir les aules al pensament crític, elaborat per diverses entitats, plataformes i persones vinculades al món de l’educació, al qual s’hi poden adherir escoles, instituts i altres organitzacions. El text manifesta el compromís per una educació crítica i transformadora a favor de la convivència, la pau i el respecte dels drets humans, i coincidint amb l’inici de curs –el proper dia 12 de setembre– pretén ser una crida a treballar de manera col·laborativa amb l’intercanvi de recursos, materials, experiències i accions vinculades a aquesta manera d’educar des de la complexitat.

L'entrada ‘Davant el 17A: no tinguem por d’obrir les aules al pensament crític’, escrit obert a adhesions ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

9ª Edició del concurs (RE)IMAGINA’T Creacions audiovisuals no sexistes

08.09.2017 | Organitza l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació

El concurs (RE)Imagina’t és una iniciativa realitzada amb la col·laboració de TV3 i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Blanquerna (URL), dirigida a grups de nois i noies d’entre 14 i 18 anys dels centres d’educació formal i d’entitats d’educació en el lleure dels municipis que formen part d’aquest Observatori.

A través d’aquesta convocatòria es pretén impulsar la creació participativa dels nois i les noies tot incentivant la seva implicació en la construcció de nous models comunicatius que encarin positivament la diferència sexual.

Els grups participants poden optar a presentar la idea, el guió i el storyboard d’una creació audiovisual que defensi un ús no sexista ni androcèntric dels mitjans audiovisuals i/o presentar una peça audiovisual que defensi, així mateix, un ús no sexista ni androcèntric dels mitjans audiovisuals.

Per participar en qualsevol de les dues modalitats, és imprescindible haver-se inscrit abans del 10 de novembre de 2017. La inscripció és gratuïta.

S’atorgaran 8 premis, 4 per als guions (modalitat A) i 4 per a les creacions audiovisuals (modalitat B), segons la distribució següent:

  • 2 premis als millors guions presentats a la categoria de 14 a 16 anys.
  • 2 premis als millors guions presentats a la categoria de 17 i 18 anys.
  • 2 premis a les millors creacions audiovisuals presentades a la categoria de 14 a 16 anys.
  • 2 premis a les millors creacions audiovisuals presentades a les categoria de 17 i 18 anys.

Els grups guanyadors de la modalitat A, com a premi, podran realitzar la seva idea amb els equips professionals i tècnics de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Les peces realitzades s’emetran per TV3, al programa INFO K. Posteriorment es podran veure a l’Observatori, al blog del programa INFO K i a través de diverses plataformes a internet. Així mateix, restaran a disposició dels municipis i centres participants interessats a difondre’l.

Els 4 grups guanyadors de la modalitat B tindran com a premi la possibilitat de participar, amb tot el seu grup classe, en un taller de muntatge col·laboratiu amb l’enginy tecnològic Mash Up Table.

Bases

Formulari d’inscripció

Calendari de treball

 

Vídeo 8ª edició

L'entrada 9ª Edició del concurs (RE)IMAGINA’T Creacions audiovisuals no sexistes ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

‘Turisme i sostenibilitat: ¿quin model?’, article de Gemma Altell a El Periódico

08.09.2017 | Article de Gemma Altell, directora tècnica de Fundació Surt, a El Periódico de Catalunya

El turístic no pot ser a Barcelona un negoci amb el preu de la vida de la ciutat i els seus habitants

L’estiu començava amb una important polèmica sobre el model de turisme a Barcelona i Catalunya. La situació es va crispar a partir dels incidents perpetrats per Arran però més enllà del debat concret sobre aquests fets, es va començar a evidenciar la insostenible situació actual i la necessitat d’aprofundir en el xoc d’interessos diversos que es juguen en el negoci del turisme i la convivència ciutadana.

Malauradament el 17-A va fer miques la possibilitat d’entomar  qualsevol altra qüestió que no fos el tràgic atemptat. Ara com ara és difícil posar en qüestió el turisme a la nostra ciutat després de tot el patiment viscut les últimes setmanes. Amb la voluntat de tornar a la normalitat miraré de reprendre el discurs allà on el vam deixar entenent-ho com un tribut a la vida que continua i continuarà bategant a Barcelona.

Ens trobem davant d’un difícil equilibri entre el model de negoci del turisme que, sens dubte, aporta riquesa a la ciutat i la sostenibilitat de la vida ciutadana. Un punt de vista que inclogui la perspectiva de gènere pot afegir alguns elements al discurs. La nostra ciutat fa molts anys que està derivant cap a un servilisme turístic; d’una banda passant per sobre del benestar de la ciutadania que hi viu i, de l’altra, contribuint a la precarització laboral de les persones que treballen en el sector, que són majoritàriament dones.

Pel que fa al primer aspecte constatem que les diverses opcions polítiques que han tingut oportunitat de governar en els darrers anys, malgrat que s’han fet alguns esforços importants, no han aconseguit posar límits a la massificació turística de zones cada cop més àmplies de Barcelona. Caldria doncs promoure la integració del turisme dins la vida de la ciutat contribuint a desenvolupar un model turístic responsable. El nou govern municipal s’ha destacat, entre altres aspectes, per la seva voluntat de posar la vida de les persones en el centre de les polítiques i del model de ciutat i la reflexió sobre el turisme no n’ha de ser una excepció.

La mirada feminista ha contribuït substantivament a impulsar mesures per fer de Barcelona una ciutat més vivible per a la seva ciutadania. Si bé és cert que actualment s’estan portant a terme controls regulars sobre l’estatus legal dels pisos turístics i altres mesures, crec que caldria incorporar de forma transversal l’impacte del turisme en totes les polítiques d’humanització de la ciutat: mobiliari urbà insuficient per poder descansar i gaudir de la ciutat, accessibilitat i capacitat del transport públic per absorbir tota la ciutadania que ho requereix, concentració d’establiments exclusivament turístics en determinades zones, desaparició d’establiments per a les compres quotidianes en determinats barris,  activitats d’oci promogudes buscant únicament el públic turístic, manca d’educació cívica pel turisme, etc.

No es tracta del clàssic debat sobre promoure un turisme de qualitat que acaba culpabilitzant les persones que ens visiten sobre el que passa, es tracta de com ens posicionem com a ciutat per integrar també el turisme en unes polítiques que pretenen enfocar-se en la cura de les persones més que no pas a entendre les persones o les ciutats com a instruments d’un negoci.

Aquí és on entrem en un dels aspectes concrets i rellevants d’aquest servilisme. El turisme com a font d’ocupació laboral. També aquí la perspectiva feminista ha visibilitzat les situacions d’alguns sectors d’ocupació altament feminitzats. El govern municipal està sent sensible a la major precarització laboral de les dones especialment en alguns sectors amb baixa qualificació professional. El sector turístic n’és un exemple paradigmàtic. L’ocupació en aquest sector és majoritàriament femenina (més del 60%) però segueix reproduint les desequivalències en termes de poder i lideratge d’altres sectors. Només entre un 10% i un 15% dels alts càrrecs són ocupats per dones. Així mateix la bretxa salarial entre homes i dones en el sector és del 21%. Però el que és més important, les dones estan especialment precaritzades en l’àmbit de l’hostaleria. Un dels casos més clars és el de les cambreres de pis, sempre dones, amb salaris vergonyosos i horaris inhumans. Tampoc aquesta realitat respon al model de ciutat desitjada, l’economia no pot créixer gràcies a la precarització del treball i del treball femení en concret. El turisme no pot ser un negoci al preu de la vida de la ciutat i de la seva ciutadania.

L'entrada ‘Turisme i sostenibilitat: ¿quin model?’, article de Gemma Altell a El Periódico ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Concert benèfic per "Un Poble Sec inclusiu"

La Coordinadora d’Entitats del Poble Sec amb la col·laboració del Grup Sant Pere Claver organitzen un acte benèfic amb la voluntat de captar fons a favor dels col·lectius més vulnerables del barri del Poble-sec. Concretament la recaptació es destinarà als programes socials que desenvolupa la Coordinadora i que donen suport als infants en risc d’exclusió social, la gent gran més necessitada i a les persones nouvingudes.

A la sala BARTS, Paral·lel, 62

Diumenge, 17 de setembre, a les 11,30h

  • Esbart Ciutat Comtal, amb l’espectacle “Acròstic”
  • Grup Vocal The Sound Dreamers, amb una selecció de l’espectacle “Sobre el Mar”

Entrada 10€

‘La crisi ha enriquit uns pocs’, article de Teresa Crespo a El Punt Avui

09.08.2017 | Article de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, publicat a El Punt Avui

Les darreres dades de l’impost de patrimoni publicades per la Generalitat evidencien que durant els darrers anys de la crisi ha crescut de manera progressiva el nombre de persones que tenen més d’un milió d’euros a Catalunya. De 28.783 el 2012 han passat a 31.951 el 2015, un increment d’aproximadament un 11% entre els que fan la declaració de renda. Si disposéssim d’informació de les grans fortunes que desvien les seves riqueses a paradisos fiscals, la xifra resultaria molt més alarmant.

Aquest tipus de dades s’utilitzen per corroborar els discursos que repetidament ens diuen que hem sortit de la crisi perquè el PIB creix, l’atur baixa i les exportacions augmenten, fets inequívocs des d’una visió macroeconòmica. Però sense negar-los, hi ha una realitat a les nostres ciutats que mostra diferències cada dia més grans. A Barcelona l’índex sintètic de desenvolupament/vulnerabilitat social mostra que l’esperança de vida és 11 anys superior a Pedralbes que a Torre Baró, la renda familiar disponible per càpita es multiplica per més de set entre Pedralbes (49.528 euros anuals) i Ciutat Meridiana (6.622) i el percentatge de població que només té estudis primaris passa del 8,3 a Tres Torres al 58% a Marina-Zona Franca. Estem en un món dual i, lluny d’avançar cap a una societat més equitativa amb una major redistribució, les desigualtats s’accentuen dia rere dia. Les entitats socials ens trobem amb barris deprimits, gent que ha exhaurit la prestació i el subsidi d’atur, infants en llars on no hi entra cap ingrés, famílies que han perdut o veuen perillar el seu habitatge, treballadors que són pobres malgrat tenir feina… La llista podria ser interminable i cadascuna d’aquestes situacions són la imatge de la pobresa, una realitat complexa i multifactorial que comporta vivències difícils de superar. La tan anunciada fi de la crisi i el benestar que alguns gaudeixen els queda molt lluny, malgrat viure a la mateixa ciutat.

El darrer informe d’indicadors socials (Insocat) publicat per ECAS, La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica, il·lustra aquest escenari. Mostra que tenim un 19,2% de la població catalana en situació de risc de pobresa i un 5,5% que pateix privació material severa, dues xifres que no han sofert gaires canvis des del 2009. L’augment de la riquesa no ha suposat una millora en les condicions de vida del conjunt de la població perquè no s’ha repartit i una part de la societat no ha participat de la millora. Cal un sistema econòmic que aturi l’increment continuat i exagerat dels beneficis i els privilegis d’una minoria, i una política fiscal molt més redistributiva. És urgent que els que més tenen paguin més, que les bonificacions o exempcions desapareguin, que les rendes del capital tributin més que les del treball i que els mecanismes de control evitin tota evasió o elusió fiscal. El sistema actual genera una realitat colpidora prenyada d’una total injustícia i una flagrant manca de solidaritat.

L'entrada ‘La crisi ha enriquit uns pocs’, article de Teresa Crespo a El Punt Avui ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

‘No és moment de callar’, article de Francesc Mateu al diari Ara

04.08.2017 | Article de Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, publicat al diari Ara

Cada acte de resistència al que és injust, inhumà o abusiu és un gra més de sorra a la platja de l’esperança i de la humanitat

“No sé si era legal. Però si ho era, el que passava allà es contraposava amb el concepte d’humanitat. El que vàrem fer els passatgers és respondre amb humanitat”. Aquestes paraules les va dir en Mikel, una de les onze persones a les quals Vueling va expulsar d’un vol al Senegal el dissabte 15 de juliol, a la roda de premsa que varen fer uns dies després per explicar què havia passat. Tot va començar quan les portes del vol estaven a punt de tancar-se per a l’enlairament i van fer entrar a l’avió una persona emmanillada que cridava desesperadament. Dues persones amb guants blancs la duien agafada. Evidentment es tractava d’una deportació forçosa. Les criatures que seien a prop van començar a plorar i fins a una cinquantena de persones van aixecar-se dels seients i van demanar explicacions que no van obtenir. No era cap acció organitzada. Era la resposta lògica d’unes persones preocupades per una altra que semblava que patia.

Van fer baixar de l’avió a tot el passatge i van expulsar aleatòriament 11 persones del vol, i amb l’expulsió va començar per a elles -la gran majoria molt joves- un autèntic calvari de pressions, amenaces i linxament a les xarxes socials i en alguns mitjans. Estaven molt espantats. Els havien deixat sense vacances, i els havien amenaçat d’haver de pagar multes de milers d’euros i de no deixar-los tornar a volar. Moltes entitats els van donar suport i així es van assabentar que l’estat espanyol va deportar, entre el 2011 i el 2014, 4.157 persones, una mitjana de 1.039 persones a l’any. És a dir: el sistema administratiu espanyol és més eficient deportant persones que acollint refugiats perquè de les 17.337 persones que ens vam comprometre a acollir en dos anys, només n’hem acollit 1.615, 808 de mitjana a l’any. Es trist però deportem més persones que refugiats acollim.

La lliçó és clara. Tot porta, com el corrent d’un riu, a una mateixa conclusió: si haguessin callat no s’haurien ficat en un embolic, no s’haurien complicat la vida i no els l’haurien complicat a terceres persones sense ganes de saber per què passen les coses que passen. Si no vols problemes, calla. No miris. No preguntis. Si haguessin callat, ara ja serien de vacances tan tranquils.

I no! No pot ser! Cada vegada que callem, la injustícia avança un pas. Estem en un moment crític de dessensibilització progressiva a la justícia, als drets de les persones pel sol fet de ser-ho, als abusos del poder, a la corrupció i a moltes altres coses. I no! No podem callar! No és moment de callar. És moment de ser valents si no volem perdre elements essencials com a persones i com a societat. Si no volem perdre dignitat i drets humans. Quedar-se amb els ulls oberts, preguntar-se i preguntar les coses, i no acceptar el que és inacceptable, encara que sigui legal i habitual. Per això moltes entitats i persones han donat suport al manifest dels onze de Vueling. Aquells versos de Martin Niemöller són avui més vigents que mai:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a buscar els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu.

Quan van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que pogués protestar.

Martin Niemöller era un pastor protestant que es va oposar a la nazificacióde les esglésies alemanyes i que va ser castigat, però va escriure un dels poemes més populars i clarividents sobre com acabem per tolerar el que és intolerable, pensant que mai ens afectarà directament.

La resposta de les onze persones del vol de Vueling és un de tants petits actes de resistència diària, sovint anònims, al que és intolerable. Cada acte de resistència al que és injust, inhumà, a la corrupció, al que veiem al nostre voltant que no és lògic o és abusiu, és un gra més de sorra a la platja de l’esperança i de la humanitat. És un acte de dignitat que ens reafirma com a persones i com a societat.

I aquesta platja, els temporals de por i egoisme l’estan buidant cada vegada més ràpid.

Als onze de Vueling i sobretot a tants d’altres que cada dia fan actes de resistència -que sovint no veu ningú- se’ls han de donar les gràcies per obrir-nos els ulls just quan a tots ens vindria de gust tancar-los.

L'entrada ‘No és moment de callar’, article de Francesc Mateu al diari Ara ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Aquest estiu 127 grups marxen fora de Catalunya per a fer-hi els seus campaments

Surten de Catalunya per a fer descobertes, rutes, conèixer l’escoltisme mundial o desenvolupar projectes de cooperació.

Enguany, 127 grups de 84 agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya s’han aventurat a fer els seus campaments d’estiu fora de Catalunya.
 
Com ja és habitual, la majoria opta per destinacions estatals (60.63%) amb una preferència destacable per Menorca (20), Galícia (18) i Euskadi (16). Altres grups han optat per Aragó, Mallorca, Cantàbria, Navarra, Andalusia, Castella – La Manxa, Castella i Lleó, Illes Canàries, el País Valencià o Madrid.

Aquest estiu els campaments internacionals (36,22%) han estat força repartits (22 destinacions diferents). Les més concorregudes: Portugal (7), Marroc (6) i Suïssa (6).
 
Altres destinacions internacionals han estat: França, Andorra, Escòcia, Itàlia, Grècia, Països Baixos, Alemanya, Andorra, Armènia, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Gal·les, Gàmbia, Ghana, Lituània, Nepal, República Dominicana, República Txeca, Romania i Senegal.

També hi ha hagut 4 campaments mixtos (mig estatals i mig internacionals).

També seguint amb la línia dels altres anys, la branca de Pioners i Caravel·les és la més viatgera (52%), seguida de la de Truc (43,3%) i Ràngers i Noies Guia (4%). Enguany hi ha hagut a més 1 agrupament sencer que ha marxat per a fer un campament conjunt.
 
Aneu on aneu, us desitgem uns molt bons campaments i un molt bon estiu!

Ah, i quan torneu, escriviu-nos a comunicacio@escoltesiguies.cat per explicar-nos-ho tot!

El valor dels nostres campaments

Avui 1 d'agost, 110 anys després del primer campament escolta a l'illa de Brownsea recuperem aquest article per reivindicar el valor dels nostres campaments. Baden-Powell ja deia en el seu llibre Escoltisme per a nois que l’acampada és “una part molt agradable de l’escoltisme” on "assolireu una salut i una felicitat que les parets i el fum de les ciutats mai no us proporcionaran".

Els escoltes i les guies, han confirmat i segueixen confirmant campament rere campament els aprenentatges, el creixement personal, la salut i la felicitat que aquestes experiències amb l’agrupament els aporten.
Per als infants, adquirir nous coneixements a l’aire lliure, lluny de casa i al costat d’altres nois i noies de la seva edat potencia la capacitat d’aprenentatge i, de fet, durant els campaments assoleixen molts objectius pedagògics que es complementen amb els de l'educació formal.

La implicació que tenen vers aquest aprenentatge és molt més gran que la que poden tenir a les aules. Muntar la tenda de campanya, orientar-se, protegir-se de la pluja o del fred, passar uns dies sense els pares i mares i en canvi compartir-los amb amics i amigues, organitzar la motxilla, etc. són tots processos de formació que viuen en primera persona.

El compromís i la predisposició a aprendre que tenen a l’agrupament, i especialment als campaments, són en gran part conseqüència directa de les responsabilitats que se’ls proposen i que assumeixen amb curiositat i il·lusió.

Com a joves, aquest valor de creixement personal als campaments es converteix en maduració. La participació, el compromís, la coneixença de l’altre, l’afirmació personal, la crítica, l’acció i la transformació, etc. són aptituds que van adquirint a llarg del curs al cau però en especial als campaments doncs són un dels espais més propicis pel procés vivencial de maduració.

Bons campaments! Apreneu i gaudiu!



Article inspirat en Campaments d'estiu: una experiència d'alt valor publicat a FAROS.

Inscripció oberta a la formació social de Marianao 2017-2018

27.07.2017 | Organitza Fundació Marianao

L’Escola de Formació Social Joan N. García-Nieto de la Fundació Marianao ha obert la inscripció a cinc cursos de formació social per al curs 2017 – 2018. Les inscripcions estan obertes fins el proper 29 de setembre a través d’aquest formulari online.

  • Curs taller ‘Anàlisi de la realitat i compromís social’, dilluns de 19 a 21 hores (d’octubre a maig) | Una formació que vol donar eines d’anàlisi per a aquests temps de grans canvis i interrogants que vivim​. Des de diverses perspectives i a partir de la ponència d’una persona convidada, s’analitzarà el context actual i es promourà el debat perquè els participants puguin formular alternatives.
  • Seminari tertúlia – cafè ‘Anàlisi de la realitat i compromís social’dilluns de 15 a 16.30 hores (d’octubre a maig) | El seminari pretén ser un espai de trobada per compartir reflexions i inquietuds, promovent una formació participativa, que vol donar eines d’anàlisi per a aquests temps de grans canvis i interrogants que vivim​. Des de diverses perspectives s’analitzarà el context actual i es promourà el debat perquè els participants puguin formular alternatives.
  • Seminari ‘Economia crítica, un dilluns al mes de 19 a 21 hores (d’octubre a maig) | A partir de la ponència d’una persona convidada, aprendrem a analitzar d’una manera senzilla i clara, però alhora amb una visió rigorosa i crítica, els aspectes més rellevants del capitalisme actual analitzant la seva evolució i les conseqüències pel conjunt de la societat. Analitzarem com funciona el sistema productiu i financer, el rol del diner i el mercat en la nostra societat, el paper de l’Estat i la política econòmica dels governs en l’actual era neoliberal i reflexionarem sobre les possibles alternatives al sistema capitalista.
  • Taller ‘Fonts orals i memòria històrica’, dilluns de 17 a 18.30 hores (d’octubre a maig) | Recuperarem històries de vida obreres que seran analitzades i interpretades  en el seu contingut i context social, i finalment publicades  i presentades en un llibre editat per a la Diada de Sant Jordi de 2018. Serà una obra col·lectiva de totes les persones participants que exerciran d’historiadores de la nostra ciutat. Amb fragments de les entrevistes gravades i de la documentació escrita i gràfica recollida es produirà igualment un audiovisual que serà el complement de la publicació esmentada.
  • Curs per a joves ‘L’Espurna, lideratge juvenil i transformació social’, sis dissabtes de 17 a 18.30 hores (d’octubre a maig) | L’Espurna vol facilitar un procés experimental de formació per a joves, a partir del coneixement directe de moviments i organitzacions que ajudi a interioritzar i fer créixer una consciència crítica, constructiva i compromesa davant la realitat social que vivim. Un espai d’intercanvi, de comunicació alternativa i propostes plurals, que potencia el coneixement i els vincles entre els participants i entre les diverses experiències organitzatives existents a la nostra ciutat, comarca i país.

 

L'entrada Inscripció oberta a la formació social de Marianao 2017-2018 ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Els vídeos del curs

Hem preparat un recull de vídeos que hem realitzat aquest curs. Petites càpsules, documentals, entrevistes… Vídeos molt diferents que potser no heu tingut temps de veure amb calma i que aquest període estival us permet dedicar-hi uns minuts. Esperem que us agradin.

Vida Mantera

[4 càpsules, 4.30 min. cada una, aproximadament]

Oferir una visió de la venda ambulant no autoritzada alternativa a la imatge reproduïda als mitjans de comunicació. Un relat que analitzi amb mirada antiracista la situació de les persones que realitzen aquesta activitat, però no oblidi el lligam amb el país d’origen ni l’efecte de les polítiques migratòries. Oferint una visió global i reunint les mirades Nord-Sud. Aquests eren els objectius del projecte “Vida Mantera” que hem realitzat amb Catalunya Plural. Aquest és el resultat:

 

El racisme mata

[documental. 30 min]

Anomenem racisme institucional a aquell que s’exerceix des de les institucions. De vegades ens passa desapercebut o fins i tot es legitima, però té greus conseqüències per les persones. Com es genera, de quines maneres es reprodueix i quines són les seves conseqüències és el que intentem analitzar en aquest documental. “El racisme mata” es va realitzar gràcies al suport de mecenes.

Què fer contra el racisme a les xarxes socials?

Moha Gerehou, periodista i president de SOS Racismo Madrid, rep atacs racistes a través de les xarxes socials. Només cal fer una ullada als comentaris del vídeo que us compartim. Actuar en contra aquests atacs no és fàcil, però en Moha no s’ha quedat de braços creuats, conscient que la denuncia és molt important en la lluita contra el racisme i els delictes d’odi.

 

 

Pareu de parar-me

[resum de la taula rodona, 4.21 min]

El perfil ètnic, les identificacions policials basades en els trets físics de la persona com el color de pell, són una pràctica discriminatòria i il·legal que volem eradicar (Mònica López t’ho explica en 50 segons).  El mes de desembre vam organitzar un acte amb gran èxit d’assistència, fet que ens va demostrar que és una preocupació compartida per moltes altres persones. A continuació teniu un resum de l’acte.

 

Càmera oculta per captar les reaccions davant el racisme

[4.31 minuts]

Aquest és, probablement, el vídeo antiracista més vist aquest any. Però hem de fer que continuï circulant per arribar encara a més gent, i continuar enfrontant-nos a la nostra actitud davant el racisme. Què hauries fet tu?

Què es sent després de participar en un experiment social?

[3.35 min]

Un mes després de fer l’acció de càmera oculta al carrer, vam reunir les actrius que van reproduir l’escena, persones incautes, els reponsables de la productora que va estar darrera les càmeres i públic que va rebre el vídeo. Vam aconseguir incidir d’alguna manera en la seva manera d’enfrontar-se al racisme?

 

 

I si en voleu més…

Trobareu més material audiovisual als nostres canals de Youtube i de Vimeo. Subscriviu-vos i estareu informades de totes les novetats.

INSOCAT 8: Malgrat l’increment dels ingressos mitjans, la pobresa es cronifica per a gairebé una cinquena part de la població catalana

26.07.2017 | Nota de premsa en PDF

  • La societat genera més riquesa i diversos indicadors estadístics milloren, però les deficiències del sistema de protecció i el treball precari mantenen un elevat volum de persones en situació de risc
  • Les entitats que treballen amb col·lectius vulnerables demanen revisar els paràmetres de medició de la pobresa per copsar la realitat

L’informe d’indicadors socials presentat avui per ECAS, ‘La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica’, analitza les dades estadístiques a la llum de les aportacions qualitatives de professionals de les entitats d’acció social i alerta del perill de caure en triomfalismes perillosos. “Hem de revisar els paràmetres amb què es mesura la recuperació econòmica perquè les regles del joc han canviat i els actuals no són vàlids, no tenen en compte la situació real de les persones”, ha afirmat Xavier Orteu, director d’Insercoop. La millora de bona part dels indicadors quantitatius xoquen amb les grans dificultats que encara constaten les entitats: “La situació de les persones vulnerables ha empitjorat molt i les possibilitats que recuperin autonomia econòmica i social són molt minses”, ha afegit Orteu.

El document, vuitena edició de l’INSOCAT, recull les dades de referència en relació a set àmbits –pobresa i exclusió social, treball i atur, salut, educació, habitatge, protecció social i pensions— i reflecteix una contradicció que qüestiona la sortida de la crisi que sostenen determinats sectors. Per una banda és cert que la societat crea més riquesa i augmenten els ingressos mitjans (12.660 euros per persona el 2016, un 3,1% més que l’any anterior), però per l’altra creix i es cronifica la pobresa. “Cada vegada és més difícil deixar de ser pobre, sortir del cercle de l’exclusió” ha afirmat Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt.

El 19,2% de la població catalana està en situació de risc (19% el 2015, al voltant d’un 17% a la Unió Europea els darrers anys) i “la pobresa intensa està instal·lada”. La bretxa del risc de pobresa (indicador relatiu de severitat de la pobresa que mostra com de pobres són els pobres) és molt superior a la d’abans de la crisi (29% el 2016 vs. 16,6% el 2008) i les desigualtats quant a distribució de la renda continuen tres punts per sobre de fa una dècada: l’índex de Gini, del 28,4% el 2006, és del 31,4% malgrat baixar per segon any consecutiu. Segons Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, “s’han cronificat nivells altíssims de desigualtats, pobresa i exclusió, i les lleugeres fluctuacions no marquen una tendència clara”.

Les persones que tot i treballar viuen per sota del llindar de la pobresa constitueixen un fenòmen en augment que resulta alarmant en clau de present i futur, per les implicacions a mitjà i llarg termini en en el sistema de pensions. Un 12% de les persones amb feina són treballadores pobres, quan el 2008 representaven un 8,6%; i cal tenir en compte que el llindar ha baixat perquè la societat en general s’ha empobrit. Puja també el percentatge de contractes temporals, fins el 68,1% en el cas dels joves entre 16 i 24 anys, i el Salari Mínim Interprofessional continua sent dels més baixos de la UE.

La precarietat laboral té un impacte directe en el finançament del sistema de pensions i, donada la forta vinculació de la major part de les prestacions a les trajectòries laborals, posa en evidència les deficiències del nostre model de protecció social. La propera entrada en vigor de la Renda Garantida de Ciutadania ha de significar el primer pas cap a un nou sistema basat en el reconeixement de drets, amb visió preventiva i orientat a fomentar l’autonomia de les persones.

L’INSOCAT 8 recull dades de nous informes que incorporen la perspectiva de gènere i les desigualtats en els àmbits de la salut i l’educació, posant de manifest les múltiples dimensions de la pobresa i la necessitat d’abordar-la en tota la seva complexitat per combatre-la d’arrel i garantir la igualtat d’oportunitats. | PDF versió extensa

L'entrada INSOCAT 8: Malgrat l’increment dels ingressos mitjans, la pobresa es cronifica per a gairebé una cinquena part de la població catalana ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Inscripcions obertes al fòrum Som Cultura Popular 2018

Des d’avui ja podeu presentar les vostres propostes d’activitats pel Som Cultura Popular, el fòrum per a viure la cultura popular en primera persona, explicar-la a l’entorn i renovar-ne el fons teòric.

Poden presentar propostes entitats i associacions, professionals de l’educació, la cultura, l’etnologia i l’antropologia amb l’objectiu de possibilitar la participació dels ciutadans en la mostra.

Pàgines