Feeds portada

Pobresa Zero – Justícia Global inicia una campanya perquè es faci seguiment de la garantia de drets fonamentals

12.02.2018 | La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global, de la qual ECAS forma part, ha presentat una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya per promoure que faci seguiment del compliment de drets fonamentals a l’alimentació, la salut, l’educació, l’habitatge, el treball, uns ingressos mínims, la mobilitat i la participació. Aquesta iniciativa dona suport a l’actuació d’ofici (número 234/2017) que va obrir el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, a l’octubre –després de reunir-se amb representants de la plataforma— a partir de les reclamacions de la campanya ‘Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!’. Al document marc i al manifest de la campanya es detalla el reconeixement legal i es plantegen propostes en relació als diferents drets.

Pobresa Zero – Justícia Global proposem al conjunt d’organitzacions que reclamen una acció més efectiva i corresponsable contra la pobresa i les desigualtats adherir-se a aquesta iniciativa i donar suport a la queixa presentada.

Com adherir-vos a la queixa?
Podeu fer arribar al Síndic de Greuges la vostra adhesió enviant el missatge a continuació a l’adreça de correu electrònic sindic@sindic.cat (assumpte: “Queixa PZ-JG, actuació d’ofici 234/2017”) o bé a través d’aquest formulari online.

“Mitjançant aquest missatge [nom entitat / persona] s’adhereix a la queixa presentada per Pobresa Zero – Justícia Global (PZ-JG) en base a la seva campanya 2017 ‘Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!’. Arran de la reunió mantinguda per representants de la plataforma amb el Síndic de Greuges el 17 d’octubre de 2017, la institució va iniciar una actuació d’ofici amb número de referència 234/2017 basada en el document marc i el manifest de la campanya. Posteriorment, PZ-JG ha presentat una queixa a la qual ens sumem amb la confiança que les reclamacions plantejades seran traslladades als interlocutors polítics pertinents per tal que responguin i en puguem fer seguiment.”

Sumem plegades contra la pobresa i les desigualtats!

L'entrada Pobresa Zero – Justícia Global inicia una campanya perquè es faci seguiment de la garantia de drets fonamentals ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Participem al Congrés participatiu Catalunya i Futur: Debat “Completar el nostre sistema de benestar social i reduir les desigualtats”

La Fundació SER.GI participarà al debat “Completar el nostre sistema de benestar social i reduir les desigualtats” que s’organitza dins el Congrés participatiu Catalunya i Futur

L’acte tindrà lloc el proper dijous 22 de febrer a les 18.30 al Pati Manning (c. Montalegre, 7 de Barcelona).

El debat s’iniciarà amb la presentació de Núria Carrera i comptarà amb la intervenció inicial de Carme Trilla (Presidenta de la Fundació Hàbitat3), Violeta Quiroga (responsable del Departament de Treballa social de la UB), Montse Segarra (economista), Manu Vidal-Ribas (Càtedra de Serveis Socials UVIC), Núria Carrera (vicepresidenta de l’Associació Intercol·legial).

El debat també comptarà amb la participació de:

  • Lluís Puigdemont. Director de la Fundació SER.GI. Parlarà d’acompanyament amb vincle.
  • Enric Arqués, Fundació Joia. Parlarà del tractament de la diferència.
  • Enric Canet. Junta directiva del Casal dels Infants. Parlarà d’acció comunitària.
  • Toni Codina, ex gerent Taula del Tercer Sector. Parlarà sobre el paper de les entitats.
  • Guillem Correa. President d’Iniciatives Solidàries. Parlarà sobre acció solidària.
  • Josep M. Gasol. President de les Fundacions privades Família i Benestar Social i Iniciativa Social. Parlarà d’habitatge.
  • Oriol Illa. Director de l’Àrea d’Internacional i Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Parlarà de cooperació.
  • Rosa Maria Quintana. Departament de Salut de la Generalitat, assessora tècnica. Parlarà de les prestacions de l’estat.
  • Maite Soler. Col·legi d’Economistes, responsable grup de treball de l’economia social. Parlarà d’economia social.
  • Després de les intervencions dels ponents i dels convidats s’obrirà el debat al públic assistent.

La cloenda anirà a càrrec de Conchita Peña, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

Les aportacions dels assistents, presentades per escrit, seran recollides al web del Congrés, www.futurcat.cat

 

#RELATSREALS: “La propietària no vol estrangers”

Buscar pis és una odisea per qualsevol de nosaltres, però si li sumem la barrera dels prejudicis racistes, la situació és insoportable… i injusta. El cas de l'”Alan” és un exemple de la discriminació en l’accés a aquest dret fonamental i la manca de responsabilitat de les administracions.

L’Alan volia canviar de pis. Se li acabava aviat el contracte i intuïa que li apujarien el preu del lloguer. Abans que el desnonessin amb subterfugis econòmics, marxava ell. Va començar a buscar ofertes per internet. La primera que li va interessar era d’un pis al carrer Indústria, molt a prop de la zona on habitualment es movia a Barcelona. Va trucar a Finques M. per concertar-hi una visita. Però unes hores abans de la visita van contactar-lo per dir-li que l’habitatge ja estava llogat.

Il·lustració de Roser Pineda per La Directa

La setmana següent, una companya seva de la feina va interessar-se pel mateix pis i la resposta va ser que seguia disponible. L’Alan, abans d’estendre l’ombra de la sospita sobre Finques M., va decidir tornar a trucar i va poder concretar una nova cita per l’endemà. Malgrat això, la història es va repetir, i tres quarts d’hora abans de la cita concertada el van tornar a trucar des de l’agència per comunicar-li que aquest habitatge ja estava llogat.

Quedava clar que Finques M. havia decidit tancar-li la porta als nassos. El motiu no l’havien explicitat, però l’Alan imaginava que el seu nom i el seu cognom no havien passat desapercebuts. Sense donar-se per vençut, va seguir buscant i va contactar amb Asesoría B. interessant-se per un dels seus pisos.

 

Quedava clar que Finques M. havia decidit tancar-li la porta als nassos. El motiu no l’havien explicitat, però l’Alan imaginava que el seu nom i el seu cognom no havien passat desapercebuts

 

Després d’intercanviar uns quants correus, una agent immobiliària anomenada Gina va comunicar-li: “Alan, el piso NO la propietaria no quiere extranjeros”. Molt indignat, l’Alan va respondre-li: “Yo no soy extranjero. Soy español”. Malgrat haver comprovat que poc importava, ell tenia la nacionalitat espanyola. Segons més tard, la Gina va disculpar-se: “Ok, perdona por el nombre pensé que eras extranjero. Has mirado el que te he enviado [un altre pis], si te gusta se puede montar una visita. Ya me dices algo”.

Aquest últim correu va enfadar encara més l’Alan, perquè deixava palès que la procedència del client interessat a llogar era un element determinant per accedir al lloguer d’un dels pisos d’Asesoría B. Vista la seva mala experiència en la cerca de pis, en què dues immobiliàries li havien denegat el seu dret d’accés a l’habitatge per raó del seu origen, va decidir posar els fets en coneixement del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya.

A partir d’aquell moment, el SAiD va iniciar un litigi legal per la via administrativa que, tres anys i mig després, encara dura. Primer es va enviar una carta a Finques M., amb la finalitat d’arribar a una solució satisfactòria per les dues parts. La resposta de la immobiliària va ser que les dues visites s’havien cancel·lat perquè l’habitatge estava en obres. Tanmateix, aquesta excusa no explica el fet que l’oferta continués penjada al portal o que la visita de la companya de feina de l’Alan sí que es pogués realitzar. Fos com fos, el motiu pel qual l’Alan no havia pogut visitar aquell pis era un altre.

El pas següent va ser presentar dues denúncies a l’Agència Catalana de Consum (ACC), una pel cas de Finques M. i l’altra pel cas d’ Asesoría B. En referència al primer cas no es va obtenir cap resposta i, en referència al segon, la denúncia va forçar una inspecció de l’ACC a l’empresa. El resultat va ser que la Sra. Gina ja no treballava a Asesoría B. i, per tant, no va poder ser investigada. A més, atès que el criteri de no llogar el pis a persones estrangeres l’havia posat la propietària de l’immoble, l’ACC no podia sancionar l’empresa per aquest motiu, ja que entén que l’empresa actua en lloc del seu client –el propietari– però no respon per les exigències que el seu client imposa. L’ACC va arxivar els dos procediments.

 

Després de passar-se la pilota entre diverses dependències, encara està per veure si algun òrgan de l’administració pública es decidirà a prendre les mesures necessàries per restituir els drets de l’Alan

 

Insatisfetes amb la resposta de l’Agència Catalana de Consum, SOS Racisme va presentar dues denúncies més a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), per cadascun dels fets esmentats. L’AHC va derivar directament el cas al Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya (RAIC). SOS Racisme va contactar amb el RAIC per tal d’aclarir el sentit d’aquesta derivació. Després d’un seguit d’intercanvis, el RAIC va arribar a la conclusió que no tenia competències en matèria de dret d’accés a l’habitatge.

Veient que aquesta gestió també quedava en via morta, SOS Racisme va posar-se en contacte amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que va derivar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya en relació als fets narrats i a la discriminació dels estrangers en l’accés a l’habitatge. Seguidament, es va enviar una carta al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya demanant que s’iniciés el procediment sancionador pertinent. I per últim, també es va notificar el cas a la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

Després d’aquest ball de pilotes, encara està per veure si algun òrgan de l’administració pública es decidirà a prendre les mesures necessàries per restituir els drets de l’Alan i de tantes altres persones que són discriminades pel seu origen nacional o ètnic quan busquen pis.

 

 

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

#VolemAcollir - Xerrada: Un any després de la manifestació. Què ha canviat?

El 18 de febrer farà un any que entre tots i totes vam fer la manifestació més gran del món a favor de l'acollida de persones refugiades. Un any després, però, ens preguntem: Va servir d'alguna cosa? Què ha canviat? 

El proper diumenge 18 de febrer a les 12h, desde #VolemAcollir s'organitzarà una xerrada-debat al CCCB (Aula 1) per conèixer la situació actual, fer balanç del 2017 i parlar de tot el que ens queda per fer.

Reportatge a l'ARA sobre intel·ligència límit: ACIDH

El diari ARA ha publicat un reportatge sobre l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH)

Nens i adolescents amb intel·ligència límit. Tot i presentar dèficits adaptatius, relacionals i de cura personal, les persones amb intel·ligència límit poden dur una vida personal i professional plena

L’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH) va ser fundada el 1994 per la germana Montserrat Baró quan va descobrir un col·lectiu amb unes capacitats intel·lectuals que estaven just per sota del que l’OMS considera normal. El seu quocient intel·lectual se situa entre 70 i 85 i presenten un dèficit de la seva capacitat adaptativa i en funcions com la comunicativa, la seguretat, la cura personal o l’autocontrol, cosa que les fa vulnerables a l’hora de desenvolupar-se en l’àmbit personal, social, educatiu i laboral. Una realitat que encara costa detectar de manera precoç, batejada com a intel·ligència límit (IL), i que des d’ACIDH fa temps que treballen per divulgar i desmitificar.

Alguna de les últimes entrades sobre l'ACIDH:
#s3gt_translate_tooltip_mini { display: none !important; }#s3gt_translate_tooltip_mini { display: none !important; }

Una mirada integral més enllà del fred

Aquests dies ens preocupa com afecta el fred a les persones que dormen al carrer però cal ampliar la mirada. Haver de viure al carrer significa una vulneració de drets continuada, a l’hivern i durant tot l’any. Hauríem de ser capaços d’oferir alternatives a llarg plaç: habitatge a preu assequible per a tothom. Mentrestant i com a solució a curt termini, proposem obrir espais de proximitat per tota la ciutat.

  • Durant els mesos de fred, a Barcelona s’obre un alberg temporal amb 72 places. És el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències, situat al Passatge Dos de Maig 17-25. Les persones hi poden dormir un mes seguit, com a màxim, perquè aquest és el límit d’estada.
  • Quan la temperatura arriba als 0ºC a Barcelona, s’activa la fase alerta de l’operació fred per ordre de Protecció Civil perquè es considera perillós per a la persona. En el cas de Barcelona, també es pot activar des del mateix Ajuntament. Això significa que s’obren 100 places més d’allotjament temporal al Centre d’Estades Breus (CUESB) del carrer Llacuna 25, al Poblenou. El centre ha estat obert les nits del 8, 9 i 10 de febrer i ha acollit 235 persones sense llar. Després, les persones que hi dormien han hagut de tornar al carrer.
  • Hi ha persones que dormen al carrer i que no volen anar als recursos habilitats per al fred. És perquè estan lluny i no poden carregar totes les seves coses, perquè no hi ha intimitat, perquè no poden entrar amb els seus animals i perquè són solucions per a pocs dies.
  • A Barcelona hi ha 1.026 persones dormint al carrer cada nit. Si aquests dies totes elles demanessin acedir a un d’alberg, no hi hauria places per a la majoria.
Una mirada integral durant tot l’any

L’operació fred dona una resposta temporal i limitada perquè parlem de 1.026 persones dormint al carrer a Barcelona durant tot l’any. Cal una mirada integral que ofereixi alternatives a llarg termini.

  • Un treball continuat al llarg de tot l’any. Estem parlant d’una operació fred, però no parlem d’una ‘operació violència’, una ‘operació pluja’ o una ‘operació estiu’ quan pugen molt les temperatures. El fred no és l’únic perill. Quan vius al carrer estàs exposat a molts riscos, la salut es deteriora i s’escurcen els anys de vida. Cal una acció que vagi més enllà i treballi perquè ningú hagi de dormir al carrer cap dia de l’any.
  • Una estratègia coordinada a nivell de ciutat. Cal que l’administració i les entitats construïm un pla comú de ciutat, treballem en xarxa i compartim les dades que tenim sobre les persones que dormen al carrer per millorar l’atenció i donar una resposta més eficient a la persona. Aquest treball en xarxa també s’hauria de fer en l’àmbit català.
  • Una resposta immediata. Cal ampliar els recursos per donar una resposta immediata a les persones que comencen a viure al carrer, quan la seva situació de vulnerabilitat encara és baixa. Oferint solucions des del principi evitaríem situacions de cronificació al carrer que són més difícils de superar.
  • Millorar la gestió dels recursos d’allotjament i evitar situacions d’incertesa a les persones que, per exemple, han d’entrar en una llista d’espera per accedir a una plaça d’un alberg municipal o de qualsevol altre recurs. També és important que quan una persona accedeix a un recurs tingui la certesa que no haurà de tornar al carrer.
  • Qualsevol persona hauria de poder ser atesa al seu municipi. Una pràctica habitual és que els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona convidin la gent que dorm als seus carrers a venir a la capital. Això significa allunyar la persona del seu context i dels recursos que coneix, trencar la seva xarxa de suport i fer-la més vulnerable. Tothom hauria de tenir una resposta dins del seu municipi.
  • Habitatge estable a preu assequible. Calen mesures d’allotjament definitives que garanteixin seguretat i estabilitat a la persona. Independentment de si fa fred o no, tothom hauria de poder viure en un habitatge digne i adaptat a les seves necessitats.
Obrir espais de proximitat i canviar la mirada

La solució definitiva al sensellarisme és l’habitatge a preu assequible. Mentre no arribi, creiem que cal fer propostes a curt termini perquè la gent pugui deixar de viure al carrer.

  • Crear espais petits i de proximitat per tota la ciutat i durant tot l’any. Espais adequats on la persona pugui estar de manera indefinida fins que es trobi una solució millor.
  • Cal obrir la Mesa d’Emergències Socials a persones que dormen al carrer. A Barcelona, 1.026 persones viuen al carrer però no es considera una situació d’urgència, i cal que això canviï. El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona atén situacions de “crisi social greu” però no contempla la realitat de viure al carrer com una necessitat “d’atenció psicosocial immediata”.
  • Canviar la mirada. Haver de viure al carrer significa una vulneració de drets de manera continuada, a l’hivern i durant tot l’any. De mitjana, una persona que dorm al ras viu 20 anys menys que qualsevol altre ciutadà de Barcelona. Cal entendre que ningú viu al carrer perquè vol i canviar la mirada per fer possible #ningúdormintalcarrer.

Les associacions de Barcelona reclamen no aturar ni les iniciatives ni les consultes ciutadanes

Les associacions de la ciutat, davant els recursos en contra del nou Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona presentats, entre d’altres, per la Delegació de Govern i la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIES), volem manifestar el nostre desacord a aquest atac a la democràcia.

Debat Catalunya Social sobre pobresa energètica, 27 de febrer

09.02.2018 | Organitza la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

El proper dimarts 27 de febrer tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès (Canuda 6) un nou debat del cicle Catalunya Social, sota el títol  ‘El preu de l’energia, factor clau en l’augment de la pobresa energètica’.

Marta Garcia, directora d’Ecoserveis, presentarà un informe amb el mateix nom. Posteriorment se celebrarà un debat amb tres experts d’entitats: Antonio Toribio, coordinador del servei de pobresa energètica i inserció al districte de Nou Barris de l’Associació Benestar i Desenvolupament , Susanna Roig, directora d’Intervenció Social de Creu Roja Catalunya i Sònia Lacalle, advocada del Programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona.

Inscripcions

L'entrada Debat Catalunya Social sobre pobresa energètica, 27 de febrer ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Concert solidari ‘AMOR X AMOR’ a favor de Refugees Welcome, 26 de febrer

08.02.2018 | Organitza Teatre Victòria

El Teatre Victòria (Av. Paral·lel 67, Barcelona) acollirà la segona edició del concert ‘AMOR X AMOR – Cançons d’amor en veus de musicals’ dilluns 26 de febrer a les 21h. Els beneficis que s’obtinguin aniran destinats a Refugees Welcome, organització que ajuda persones refugiades a trobar habitacions de lloguer a un preu social.

El repertori d’AMOR x AMOR estarà integrat per cançons d’amor que no pertanyen al món del teatre musical, però que seran interpretades per professionals del gènere. Així s’escoltaran temes d’artistes com John Legend, Beyoncé, Queen, Alejandro Sanz, Joan Manuel Serrat o Vanesa Martín, entre molts d’altres; amb estils que van del pop, al rock, passant per la cançó d’autor o el bolero. Un concert eclèctic que tindrà un fil d’unió: l’AMOR.

AMOR x AMOR – Cançons d’amor en veus de musicals comptarà amb direcció escènica d’Alícia Serrat  i direcció musical de Dani Campos.

Hi intervindran artistes de l’escena musical catalana:  Clara Altarriba, Daniel Anglès, Víctor Arbelo, Albert Bolea, Marta Capel, Mariona Castillo, Georgina Cort, Laura Daza, Lu Fabrés, Marc Flynn, Dídac Flores, Jan Forrellat, Ernest Fuster, Jana Gómez, Víctor Gómez, Ferran González, Ferran Guiu, Júlia Jové, Xavi Navarro, Patricia Paisal, Neus Pàmies, Sylvia Parejo, Sara Pi, Lucía Torres, Joan Vázquez i Rubén Yuste; intèrprets amb gran trajectòria que han protagonitzat musicals com ‘Rent’, ‘Mamma Mia’, ‘Mar i Cel’ o ‘Hair’, o que actualment estan protagonitzant musicals com ‘Dirty Dancing’, ‘Casi Normales’, ‘Billy Elliot’, ‘Rouge’, ‘Paquito Forever’ o ‘Tick Tick Boom’.

La música en directe serà interpretada per una banda de quatre músics integrada pel director musical Dani Campos al teclat, Norman Cilento (bateria), Ramon Regada (baix) i David Sánchez (guitarra). El concert comptarà també amb la participació del cor de l’escola Aules.

El disseny de la imatge del cartell és de l’artista gràfic i també intèrpret de teatre musical Zuhaitz San Buenaventura.

AMOR x AMOR compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Compra d’entrades

L'entrada Concert solidari ‘AMOR X AMOR’ a favor de Refugees Welcome, 26 de febrer ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Cicle de cinema documental sobre migracions i asil, de febrer a maig

08.02.2018 | Organitza Fundació Autònoma Solidària

La Fundació Autònoma Solidària organitza el cicle de cinema documental ‘No direction home’ sobre migracions i asil al cinema de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Cultura en Viu i Escola de Cultura de Pau. Després de cada visionat es farà un debat amb ponents experts en la matèria.

 

Programa

27 de febrer | ‘In this world’, amb Ainhoa Ruiz, del Centre DELÀS d’estudis per la Pau.

22  de març | ‘Natasha’, amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, el col·lectiu Sinver – UAB, Rodrigo Araneda, president d’ACATHI (Migració, refugi i diversitats LGTBI+) i Dan Ortínez, codirector del curtmetratge.

5 d’abril | ‘Tarajal: desmuntant la impunitat a la frontera sud’, amb Xavier Artigas, codirector del documental.

4 de maig | ‘At home in the world in our world’, amb Sílvia Carrasco, membre d’EMIGRA (Grup de recerca en Migracions, Educació i Infància).

L'entrada Cicle de cinema documental sobre migracions i asil, de febrer a maig ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

‘Aquí violència, digui’m?’, article de David Rodríguez a Social.cat

07.02.2018 | Article d’opinió de David Rodríguez, membre fundador de les fundacions MAIN, IDEA i EVEHO i vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Treball Social de Catalunya, a Social.cat.

Veient les darreres notícies d’actes violents comesos per adolescents i joves -el germà de 14 anys que apunyalà i matà al seu germà de 19, el grup d’adolescents que campen al seu aire pels barris de Bilbao cometent actes delictius flagrants, de nou la filmació d’actes violents o l’assetjament en grup a través de les xarxes-, em porta a pensar que la nova dimensió de l’adolescent violent ens obre els ulls a una violència passiva, una violència que no cerca només vèncer, sinó que li cal la pompa del triomf i mostrar-se com mereixedora del trofeu als ulls dels violents passius que l’alimenten.

Hi ha moltes paraules que ens acosten a l’acte violent dels adolescents: lluita, assetjament, amenaça… L’anonimat a les xarxes socials ens permet utilitzar amb lleugeresa algunes armes lèxiques que es multipliquen i repliquen fins a l’infinit a la xarxa, però que en alguns casos no aconsegueixen activar els sentiments més purs i ancestrals… La mesura de la força, el contacte, i d’aquí que, el final lògic a l’escalada oral, a l’amenaça verbal en cadena, acabi sent l’agressió, podent-se donar el cas que l’executor no acabi sent ni el mateix que va iniciar el conflicte. En aquest sentit, poc es diferencien els adolescents dels adults.

La violència i el fet de convertir en perennes els seus resultats, mostren una vegada més que encara ara, malgrat que no sempre, però sempre massa vegades, les claus de l’educació flaquegen. La lògica assumida i justificada de la infracció quotidiana de baix nivell és, per exemple, no retornar el que s’ha trobat, no avisar d’un canvi mal donat, emportar-se el diari, colar-se a la cua del cine, aparcar en càrrega i descàrrega, quedar-se el bolígraf prestat, la mofa amb calbot, copiar a l’examen, connectar-se per temes personals al lloc de treball. Tot això sumat a un deteriorament de l’ús de les habilitats relacionals, normes socials i del gust per ser “ben educat”, col·loquen en un pla fictici actituds com l’educació, el respecte, l’auto límit, la contenció o el diàleg i ens fa que inconscientment siguem còmplices i en ocasions protagonistes d’actes que ens anul·len la raó i que s’activen per reacció.

Aquesta actitud, sovint involuntària, acredita l’evolució a estadis més violents, especialment si l’entorn natural, el diari, la família, ha incorporat com a lògiques i pròpies actituds com les anteriors, podent-se mostrar com un entorn hostil i apte només per a guanyadors, en el qual sobreviure.

La incapacitat manifesta d’un gran nombre de persones, allunyades per sort de la majoria, entre les que comptem a una munió d’adolescents i joves per activar estratègies resolutives adequades davant problemes i conflictes, ens porta a alarmants situacions de violència activa com a mecanisme il·lògic irracional i poc adequat, com eina d’imposició de voluntats individuals i col·lectives.

La violència entre iguals, com expressió relacional no assertiva, evoluciona al mateix temps que ho fan les esferes que la contenen, l’estructura familiar, la tecnologia, l’organització social, la resposta política. Per tant, segueix la lògica adaptativa que li permet fer-se contemporani i explicar-se davant el nombre més gran de persones possibles i pels mitjans més generalitzats. D’aquí, que hàgim de tenir en compte que la socialització actual de joves i adolescents en aquest moment es fa en dos mons paral·lels, el real i el virtual, el del desig i el de la realitat, i que en situacions de violència expressada, ambdós es retroalimenten i es necessiten de forma lògica.

En aquest marc, podem preveure que els missatges que llencem a molts adolescents i joves des del món adult els empenyen cap al desori de les decisions encertades i els predisposa a oposar-se més enllà del que evolutivament els correspongui. I si això segueix, podem ser part d’unes generacions que podien esdevenir els constructors del futur volgut com a societat, però no defallim!

L'entrada ‘Aquí violència, digui’m?’, article de David Rodríguez a Social.cat ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

La Fundació SER.GI presenta el seu catàleg formatiu

L’Àrea de Formació pretén oferir un oferta de qualitat als professionals del camp social i educatiu per assegurar el seu reciclatge i millorar-ne les seves intervencions. A més d’adreçar-nos als professionals també treballem per la sensibilització de tota la població en relació a les causes que produeixen l’exclusió social i les seves conseqüències.

Les principals actuacions que portem a terme en aquest camp són: cursos, seminaris i jornades, i formació ajustada a demandes específiques.

  • DIVERSITAT I CONVIVÈNCIA. Tallers de suport als Centres Educatius en el treball de valors relacionats amb la convivència.
    A partir de 6 tallers es pretén conèixer el grau i qualitat de relació i cohesió entre els alumnes de l’aula, per tal d’oferir-los eines que els siguin útils i significatives per treballar la convivència a partir del debat, la crítica constructiva i la participació. Al mateix temps proporciona assessorament i formació al professorat en estratègies i recursos per a l’acció tutorial a l’hora d’abordar aquest contingut. Es treballa a partir d’un bloc temàtic, a escollir entre quatre blocs conceptuals i estratègics que guarden estreta relació amb la convivència: Convivència i Gestió de Conflictes; Convivència i Interculturalitat; Convivència i Gènere; i Convivència i Bullying.
  • DINAMITZACIÓ DE FAMÍLIES. Assessorament als Centres Educatius en el treball de la relació família-escola
    La proposta consisteix en una acció de suport als centres educatius envers la relació amb les famílies i la promoció de la participació d’aquestes al centre, a mode d’assessorament. Plantegem un total de 7 sessions de treball on es farà una anàlisi de la relació família-escola i, en base a la realitat i possibilitats de cada centre educatiu, es proposarà un pla de treball per tal de millorar la participació de les famílies. Inclou la planificació d’activitats concretes i un seguiment d’aquestes.
  • SERVEI D’ORIENTACIÓ FORMATIVA. Sessions d’orientació acadèmica post obligatòria amb joves, famílies i professionals
    Taller d’orientació de caire preventiu que busca facilitar als joves de 3r i 4t d’ESO una projecció autònoma, informada i acurada del seu itinerari formatiu en funció del seu projecte professional i vital.
  • GESTIÓ DE LA DIVERSITAT PER EMPRESES / GESTIÓ DE LA DIVERSITAT PER ENTITATS. Per millorar relacions i rendiments en els equips de treball
    Taller per treballar per la bona convivència entre les persones, aprofitant les diferències de manera positiva, i cuidant la gestió de la diversitat cultural. Sabem que: amagar els petits conflictes entre les persones i no gestionar-los, sovint acaba en enfrontaments. I gestionar-los i trobar solucions, només aporta beneficis.
    Les empreses són un fidel reflex de la diversitat de la societat catalana, on conviuen 7 milions i mig d’homes i dones, de més de 162 nacionalitats, que parlen prop de 300 llengües i amb més de 13 comunitats religioses. Aquesta realitat suposa dos grans reptes per les organitzacions empresarials. D’una banda, la gestió de recursos humans culturalment diversos. I de l’altra, veure l’oportunitat per crear productes i serveis adreçats a noves necessitats, nous sectors i a nous grups de població
  • FORMACIÓ EN ATENCIÓ A LA CIUTADANIA CULTURALMENT DIVERSA
    La realitat d’una ciutadania, formada per persones de diferents orígens, valors i maneres de concebre el món, canvia dia a dia la fisonomia i la composició demogràfica i social dels nostres municipis. Aquesta realitat diversa, es fa palès en totes les esferes de la vida quotidiana i implica poder fer un procés cap a altres models de relacions; en les millors condicions possibles de convivència en igualtat de drets i d’obligacions. Aquesta formació pretén aportar coneixements als professionals de l’administració pública o aquells que fan atenció a clients, usuaris… per incitar a l’anàlisi, la crítica, la reflexió entorn al model de ciutadania diversa, com així mateix, dotar-los d’eines que els permeti gestionar i gestionar-se en les seves feines quotidianes.
  • ASSESSORAMENT EN MATÈRIA DE MASOVERIA URBANA
    L’accés a un habitatge digne és un element fonamental per a la inserció social de qualsevol persona. L’habitatge a més de facilitar un espai físic on residir, representa l’oportunitat de poder estabilitzar a nivell global la vida d’un nucli familiar o individu. La Masoveria urbana, inclosa dins el programa d’habitatge social de la Fundació SER.GI, pretén oferir opcions vàlides que permetin garantir el dret a l’habitatge a famílies en risc d’exclusió residencia. S’ofereix una formació teòrica i pràctica, per la implementació del projecte de Masoveria urbana al municipi interessat, a dreçada als tècnics de serveis socials, urbanisme i serveis jurídics de l’ajuntament.
  • PERSONALITZACIÓ DE L’APRENENTATGE 20 i 26/02/2018. Educació demà – Tendències educatives per al canvi educatiu
    Fruit de la col·laboració amb el projecte Educació Demà de la Fundació Jaume Bofill, des de la Fundació SER.GI acostem el seminari entorn el tema “PERSONALITZACIÓ DE L’APRENENTATGE. Pràctiques centrades en l’alumne”. Aquest projecte identifica les tendències de canvi amb més impacte en educació i promou la creació d’un ecosistema d’innovació a Catalunya. El format consta de dues sessions: una de seminari obert (Camp Base) i un taller de co-creació (Edulab), obert a mestres, professorat, educadors i professionals de l’àmbit educatiu i social en general.
  • CURSOS ON LINE – RECONEGUTS PEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. L’EDUCACIÓ EMOCIONAL: DEL DOCENT A L’AULA (40 hores)
    Durant el curs es proporciona un marc teòric de referència, en relació a l’educació emocional, i les eines, estratègies i recursos per a treballar l’educació emocional a l’aula. I desenvolupant les pròpies competències emocionals: Conceptes claus de l’educació emocional, Competències emocionals: consciència emocional i regulació emocional, Competències emocionals: autonomia emocional, competència social i competències per a la vida i el benestar, Estratègies, recursos i programes per treballar l’educació emocional a l’aula.
  • GESTIÓ DE CONFLICTES A L’AULA A TRAVÉS DE TÈCNIQUES DE DINÀMIQUES GRUPALS (40 h.)
    Aquest curs dona a conèixer els continguts que se’n desprenen del concepte “conflicte”. També es reflexiona sobre el conflicte com a oportunitat d’aprenentatge; es coneixeran les bases teòriques i pràctiques de les TDG; donant eines, estratègies i recursos que facilitin l’aplicació de TDG; i com dissenyar sessions de TDG: Què cal saber sobre el conflicte? Visió positiva i educativa del conflicte, Les tècniques de dinàmiques de grup com a metodologia d’intervenció, Posem-ho en pràctica (aplicació didàctica real).

Més informació

6ª Fira disCapacitat & Ocupació, 13 i 14 de març

07.02.2018 | Organitza Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya i Disjob

La 6ª Fira disCapacitat & Ocupació tindrà lloc els dies 13 i 14 de març al Museu Marítim de Barcelona (Av. Drassanes s/n). Aquesta iniciativa busca ser un punt de trobada entre empreses i persones amb discapacitat que busquen feina, un espai de networking on es faran tallers de capacitació i entrevistes laborals.

S’emmarca dins del programa ‘Capacitat i talent per a les empreses’ de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) en conveni amb l’Ajuntament de Barcelona.

L'entrada 6ª Fira disCapacitat & Ocupació, 13 i 14 de març ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Catalunya Ràdio guanya el V Premí Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua

L'escriptor i gramàtic Josep Ruaix i Vinyet ha rebut el II Premi Especial del Jurat per contribuir a l'ensenyament del català durant el franquisme i per  desenvolupar tasques meritòries en el camp gramatical, de la correcció, la traducció, la supervisió i l'estudi lingüístic, i que ha facilitat l'aprenentatge de la llengua a partir de fitxes i manuals.

‘Dret a l’habitatge: vulneració sistemàtica i manca de voluntat’, article de Ferran Busquets a Social.cat

02.02.2018 | Article d’opinió de Ferran Busquets, membre de la Junta Directiva i de la Vocalia de Pobresa d’ECAS i director d’Arrels Fundació, a Social.cat.

La dificultat de l’accés a l’habitatge ha començat per Barcelona i poc a poc anirà arribant als municipis que envolten la ciutat. Que l’habitatge no sigui assequible expulsa a moltes persones de la seva ciutat i dificulta a moltes d’altres sortir de situacions de pobresa. Aquesta disminució constant de la garantia de tenir un habitatge –i de tenir-lo de manera estable— és una vulneració de drets inacceptable que aboca molta gent a la inseguretat i al patiment.

Viure a Barcelona té un cost mínim de 437 euros mensuals sense comptar l’habitatge, i el preu de lloguer ja ha superant els 900 euros de mitjana. En el cas que algú tingui la intenció de comprar un pis necessitarà disposar del 20% del preu, una quantitat que molt poca gent té l’opció d’estalviar. Tot això fa que els pisos més econòmics siguin els més buscats i la pressió està arribant als barris amb rendes més baixes. Paral·lelament, les obres de millora d’alguns barris –que segur que són molt positives per als residents— faran pujar inevitablement els preus de lloguer en aquestes zones.

La llei d’arrendaments urbans facilita als propietaris que els lloguers no durin més de tres anys. I aquesta és una de les claus que fa que s’acceleri el problema: com més curts són els contractes més difícil és reaccionar. I mentre que és difícil que en tres anys disminueixin els preus dels lloguers, a l’hora de renovar, als llogaters pràcticament només els queda dipositar l’esperança en la bona voluntat dels propietaris. En la situació actual, que molts veïns i veïnes hauran de marxar és pràcticament un fet.

Malauradament, la vulneració de drets està guanyant la jugada. Cal fer autocrítica i adonar-nos que hem tornat a reaccionar tard, massa tard. Barcelona es convertirà en una ciutat de turistes, propietaris i inversors. El ciutadà que viu en pisos de lloguer haurà de marxar sense poder fer res i les persones que viuen al carrer i que necessiten un habitatge per sortir-se’n ho tindran encara més difícil del que ja ho tenen cada dia.

Encara que les administracions haurien de jugar un paper important en l’accés a l’habitatge, a la pràctica no sembla que sigui així. Cadascuna de les administracions responsabilitza les altres del problema, i així anem fent. La visió política actual és a curt termini –tan curt com una legislatura— i hi ha una greu incapacitat per arribar a un consens polític que permeti resoldre la situació a llarg termini. Estem parlant de problemes que només es poden resoldre pensant a deu o més anys vista i de cap manera es poden resoldre al darrer moment o en la immediatesa.

Aquesta incapacitat o lentitud de les administracions està deixant que la vulneració del dret a l’habitatge ens passi per sobre com un tren de mercaderies que no té fre. Fa anys, l’exalcalde d’un municipi em va dir que a l’època medieval els governants tenien la tàctica d’allargar al màxim la resolució dels problemes del poble. Així la persona que reclamava moria abans que s’hagués fet cap pas important per resoldre els seus problemes. M’ho deia per argumentar una de les raons que expliquen com hem arribat a unes administracions tan lentes i poc àgils.

No cal menystenir la quantitat d’esforços que s’estan fent per no arribar a una situació tan dramàtica, però no hi ha cap indici que el problema quedi resolt abans que sigui massa tard. Pot ser caldria començar a explicar que hem fet tard i no crear falses expectatives.

Durant l’època de crisi les entitats hem assenyalat repetidament que no es van fer els deures mentre hi havia bonança econòmica. Ara, mentre les lloguers pugen a ritme imparable, posem el crit al cel amb el problema de l’habitatge. Hem de reconèixer que continuem reaccionant massa tard i que aquest és el problema de fons. Un nou exemple: ara mateix estem veient a venir el problema que ens caurà a sobre amb la manca de pensions per a la propera generació de gent gran, els joves d’avui. Sabem que acabarà passant. Reaccionarem ara o tornem a esperar que sigui massa tard?

 

L'entrada ‘Dret a l’habitatge: vulneració sistemàtica i manca de voluntat’, article de Ferran Busquets a Social.cat ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Intercanvi d’experiències amb Habitat3

El dijous 1 de febrer va tenir lloc una trobada entre la Fundació Habitat3 i l’àrea d’habitatge de la Fundació SER.GI per compartir treball i metodologia en l’àmbit de la gestió d’habitatge social.

HÀBITAT3 és una Fundació impulsada, l’any 2014, per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya amb l’objectiu de donar una resposta col·lectiva i conjunta del Tercer Sector Social a les gravíssimes necessitats existents en l’àmbit de l’habitatge al nostre país entre els col·lectius de persones amb dificultats greus d’habitatge.

Entra en funcionament la Plataforma Virtual de participació del pre-Congrés

Un cop engegat el pre-Congrés i amb tota la documentació llesta per ser treballada, us presentem una eina per facilitar i agilitzar la participació i on també hi haurà un apartat per resoldre dubtes.

A punt d’arribar a la meitat del pre-Congrés, posem en marxa la Plataforma Virtual per avançar en el treball de la proposta de documentació de la futura nova associació escolta catalana. La Plataforma és l’espai on podeu compartir i resoldre els vostres dubtes i també serà el mitjà a través del qual podreu presentar les vostres esmenes. A més, tindreu accés a als documents agrupats segons els marcs definits: organitzatiu, formatiu, ideològic i metodològic. En aquest sentit, pareu especial atenció i confirmeu que esteu treballant amb la documentació definitiva (els darrers canvis s’han marcat en un altre color).

Cal tenir en compte que aquesta segona etapa el pre-Congrés consta de dues fases. La primera, oberta fins l’11 de març, permetrà aclarir tots els dubtes i esmenar els documents. Si voleu resoldre una qüestió, podreu formular-la a l’apartat Preguntes de la Plataforma i el Grup de Treball la respondrà. En cas de quedar aclarida i si us convenç l’explicació podreu validar el document en la següent fase, però si pel contrari decidiu que no esteu d’acord amb el que s’exposa al text del document és en aquesta primera fase quan podreu esmenar-lo. També es podrà formular esmenes sense haver de preguntar prèviament, per això us haureu de dirigir a l’apartat Esmenes i seguir els passos detallats.

La segona fase, del 12 de març a l’1 d’abril, serà el moment de la validació de la documentació i de les votacions de les esmenes. En cas de ratificar el document, n’haureu de deixar constància adherint-vos a la proposta de document penjada a la Plataforma Virtual de participació. Quant a les esmenes, aquelles que obtinguin més vots i compleixin els criteris de representativitat (que es detallaran més endavant) es portaran al Congrés de Caps del 2-3 de juny.

Som conscients de la importància d’aquests últims passos i de l’oportunitat que suposa per poder participar activament en una de les decisions més importants de l’escoltisme català els últims anys.

Entra a la Plataforma de Virtual de participació ! Digues-hi la teva i prepara’t pel Congrés de Caps!

Articles i idees originals per donar suport a Arrels

L’any 2017, 218 empreses, entitats i escoles ens han donat suport. Un terç d’elles ho fa des de fa tres anys i el seu compromís és important per continuar acompanyant i oferint serveis útils a més persones. Gràcies a totes elles i també als centenars d’iniciatives ciutadanes que han cridat #ningúdormintalcarrer!

 

Accions que criden #ningúdormintalcarrer

Organitzar una classe de ioga, córrer una cursa o muntar una exposició d’art solidari i cedir els beneficis a favor d’Arrels són algunes de les idees creatives que hem rebut aquest any. Les han organitzat empreses, entitats o persones preocupades per la situació de la gent que dorm al ras i que, d’una manera original, han volgut sensibilitzar i donar suport als projectes d’Arrels.

 

Col·laborar a través de l’art

Una altra manera de col·laborar és a través de l’art. Aquest és el cas del segell Inspired in Barcelona, impulsat pel Barcelona Centre de Disseny amb l’objectiu de mostrar al món una altra cara de la ciutat a través de productes amb compromís social.

Un dels artistes col·laboradors és el Miquel Fuster, il·lustrador que va viure 15 anys al carrer. Ha realitzat el disseny d’una motxilla per a motoristes de la marca Shad, inspirada en la Pedrera de Gaudí, i és també l’autor d’un rellotge de polsera d’Unión Suiza que mostra monuments icònics de Barcelona.

El Miquel Fuster, juntament amb el Gonzalo Alfredo Isla, una altra de les persones que coneixem a Arrels, són els artistes que han dibuixat la Sagrada Família per il·lustrar regals de record de Barcelona. Els productes, entre els quals destaquen un fulard, una bossa de mà i un joc de sotagots, es podran trobar properament a les botigues Laie; de moment, a la botiga de souvenirs de la Sagrada Família.

Un altre dels articles originals és un braçalet dissenyat per l’empresa Noorvyk. Ens agrada perquè fa servir la tipografia del Lluís, un dels protagonistes de Homelessfonts, i perquè els beneficis de la seva venda serveixen per donar suport als projectes d’Arrels. Els darrers mesos també hem conegut iniciatives com el calendari d’advent solidari de Mamma Team i el llibre Las Muletas del Quijote, que destinen una part dels beneficis de la seva venda als nostres projectes.

 

Empreses que compten amb Arrels

El projecte HomelessCommons també ofereix una manera diferent de col·laborar. El vam posar en marxa des d’Arrels fa uns mesos i, a través d’un banc de fotografies protagonitzades per persones que han viscut al carrer i que han cedit la seva imatge, vol trencar prejudicis. El diari digital Social.cat i la consultoria SOLO Consultores ja han adquirit les fotografies per crear els seus propis projectes professionals.

Un altre exemple de col·laboració és el de les empreses que ens encarreguen productes elaborats a mà al taller d’Arrels, com l’empresa CAFOSA, que aquest Nadal ha comprat més d’un centenar d’estoigs de tela per felicitar les festes al seu equip de treballadors i treballadores.

 

Més iniciatives útils

BaseTis és l’empresa que va crear el 2014 l’aplicació mòbil Arrels Localitzador, per tal que la ciutadania ens pugui fer arribar avisos de persones que dormen al carrer. Els darrers mesos, ens han tornat a oferir els seus serveis per millorar l’aplicació i fer-la més útil i accessible.

En el darrer trimestre de l’any, hem acollit treballadors de set empreses que han dedicat hores del seu temps laborable a donar suport a diferents accions d’Arrels. També ens hem trobat amb escoles, entitats o empreses de l’àmbit de l’alimentació, l’esport i l’hostaleria que han donat suport econòmic o han col·laborat fent recollida de roba i aliments.

Establiments d’altres sectors, com les llibreries o els forns associats al Gremi de Flequers de Barcelona, ens han donat suport en dates assenyalades com Sant Jordi i el dia de reis perquè el crit #ningúdormintalcarrer arribi a totes les cases.


Gràcies a totes les iniciatives que aquests darrers mesos han cridat #ningúdormintalcarrer!

Encara et pots inscriure al 3r congrés del TSAcat

Us recordem que encara estan obertes les inscripcions per participar al Tercer Congrés del tercer sector ambiental organitzat per l'o3sac. Us podeu inscriure fins el proper 9 de febrer de 2018 en aquest enllaç.

El 3r congrés del TSAcat es realitzarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el proper divendres 16 de desembre. Aquest congrés és una fita molt important pel conjunt de les entitats ambientals de Catalunya, és per això que  us animem a què hi participeu!

+ info i programa

 

Pàgines