Feeds portada

El Casal dels Infants, premi “Ajut a la Cooperació” dels auditors catalans

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), compromès amb les entitats que contribueixen a la integració social de les persones 



  • Els col·legiats han valorat la seva tasca de prevenció social i integració dels nens i joves i li atorguen el premi ‘Ajut a la Cooperació’, dotat amb el 0,7% del pressupost anual del Col·legi

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) ha atorgat el Premi “Ajut a la Cooperació” a la tasca que desenvolupa el Casal d’Infants en favor de la integració social de nens i joves amb més dificultats. La distinció ha estat concedida mitjançant votació dels col·legiats, a partir de les seves pròpies propostes que es publiquen i voten a la pàgina web i suposa que l’entitat rebi el 0’7% de pressupost total del col·legi. Va recollir el guardó la responsable de Relacions amb les Empreses del Casal, Thaïs Sánchez.

El Casal dels infants es va fundar l’any 1983 per facilitar la integració social de nens i joves provinents de famílies vulnerables del Raval a partir de xarxes de suport on hi col·laborin la ciutadania, el teixit empresarial i el món institucional.

La seva tasca té com a objectiu evitar que la pobresa sigui un tret hereditari que generi situacions d’exclusió, i se centra en l’educació, el reforç a l’escola, els espais.

Actualment compta amb 1.200 col·laboradors voluntaris presents als barris del Raval i el Besòs de Barcelona; la Mina de Sant Adrià del Besòs, i Sant Roc i Llefià de Badalona. També treballa a Santa Coloma de Gramenet i Salt, i té projectes de cooperació a les ciutats de Tànger i Casablanca, al Marroc.

Amb aquest guardó, el Col·legi vol distingir a entitats sense afany de lucre que desenvolupen projectes dirigits a reduir les desigualtats socials, fer front a situacions d’emergència social o ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física o intel·lectual.


Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 professional. La missió del Col·legi és vetllar perquè l’activitat professional de l’auditor s’adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els àmbits relacionats amb l’entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l’exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l’auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs. En l’actualitat el Col·legi l’integren 1.600 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Daniel Faura.
#s3gt_translate_tooltip_mini { display: none !important; }

Formació en Estrangeria, febrer

05.12.2017 | Organitza Noves Vies

Noves Vies posa en marxa una formació en matèria d’estrangeria, adreçat a públic general i persones estrangeres que vulguin preparar-se per l’examen de nacionalitat. L’objectiu és continuar oferint formació i dotar d’eines per entendre millor els tràmits i processos de les polítiques migratòries.

La formació serà els dimarts i dijous de febrer de 16 a 18h a l’Espai Avinyó (Avinyó 52, Barcelona).

Programa
  • Arraigo: Mª Isabel Martín Hermosín  (6 Febrer)
  • Acceso a la regularidad y prevención la irregularidad sobrevenida: Presentación de la Mesura de Govern de l’Ajuntament de Barcelona: Personal Ayuntamiento (8 Febrer)
  • Sanciones, expulsiones y CIE: Andrés García: (13 de Febrer)
  • Protección Internacional: Anna Figueres: (15  Febrer)
  • Retorno Voluntario: Jara Esbert-Pérez (20 Febrer)
  • Menores no Acompañados: Albert Parés (22 Febrer)

Inscripcions a associacio@novesvies.org

L'entrada Formació en Estrangeria, febrer ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

La Plataforma per una fiscalitat justa exigeix una llista de paradisos fiscals valenta i efectiva

05.12.2017 | Comunicat de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària | en PDF

A l’espera que el dia 5 de desembre la Unió Europea presenti la seva anunciada llista oficial actualitzada sobre paradisos fiscals, des de la Plataforma per una  fiscalitat justa, ambiental i solidària, volem fer-vos arribar les nostres consideracions al respecte.

Des de fa anys són freqüents els grans escàndols provocats per filtracions a mitjans de comunicació d’importants llistes de grans fortunes, persones de renom i empreses que utilitzen els paradisos fiscals com a mitjà d’elusió, evasió fiscal o blanqueig de capitals. En aquest sentit, han estat molt divulgats i coneguts els escàndols de Swissleaks (a partir de dades extretes per l’exempleat d’HSBC, Hervé Falciani), Luxleaks el 2014 (que incrimina 343 grans empreses transnacionals i té com a facilitador qui va ser primer ministre de Luxemburg i actual president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker), Panama papersel 2016 o el més recent de Paradise papers el passat mes d’octubre. Aquest conjunt de filtracions han provocat en la ciutadania preocupació i indignació. Es tracta d’unes pràctiques que, per la seva importància fiscal i financera, suposen un atac frontal als serveis i prestacions propis de l’estat de dret. Però, què són els paradisos fiscals i per què són tan nocius?

La denominació paradís fiscal és una mala traducció de l’anglès “Tax haven” que es correspondria literalment amb “refugi fiscal”. No obstant això, és l’OCDE qui des dels inicis denomina paradisos fiscals als territoris de baixa o nul·la tributació que paral·lelament reuneixen una altra de les següents característiques: manca d’intercanvi d’informació amb altres països, falta de transparència sobre els contribuents i manca d’activitat econòmica real al territori. No obstant això, la denominació de paradís fiscal de l’OCDE, que va ser comunament reconeguda i que van adoptar alguns països a l’hora de configurar les seves llistes, és una denominació que té un marcat contingut polític, no tècnic. Això s’ha demostrat en el procés de l’OCDE per reconsiderar la llista de 35 paradisos fiscals i de 12 països considerats règims fiscals preferencials l’any 2000, posteriorment al fet que en la cimera del G-20 de Londres de 2009 encarregués a l’OCDE prendre mesures per fer efectiu el propòsit de diversos caps d’estat i de govern d’acabar amb els paradisos fiscals que van afavorir l’esclat de la crisi financera.

L’OCDE va elaborar durant 2009 un protocol d’obligat compliment per a aquells territoris que volguessin sortir de la seva llista de paradisos fiscals. Aquest protocol obligava aquests territoris a signar acords d’intercanvi d’informació efectiva i a petició, de les autoritats fiscals o judicials, amb 12 països més o territoris a nivell internacional, que podrien anar acompanyats d’acords bilaterals per evitar la doble imposició.

El resultat de l’aplicació d’aquest protocol va ser que el 2011 la llista negra de paradisos fiscals de l’OCDE s’havia reduït a dos petits territoris, Nauru i Niue (traient de la llista negra més de trenta territoris amb el compromís d’harmonització a la nova normativa). Això sabent que en el seu funcionament fiscal i financer real molts dels territoris que van sortir de la llista segueixen avui dia sent paradisos fiscals de facto, però no a nivell de reconeixement polític internacional. En general, les mesures que posteriorment a la cimera del G-20 del 2009 a Londres es van desenvolupar internacionalment, amb el pretext d’implementar mesures per abolir els paradisos fiscals, van constituir una autèntica burla a la ciutadania, una cortina de fum que ha fet possible que aquests territoris hagin adquirit aspectes d’una honorabilitat de la qual estaven mancats, en desaparèixer de la llista de l’OCDE, quan en realitat no ha canviat el seu funcionament.

Hi ha altres llistes de paradisos fiscals a més de la citada de l’OCDE. D’organitzacions internacionals (FMI, GAFI, FSF) i també diferents llistats de països concrets en els quals freqüentment existeixen en la seva relació interessos polítics no reconeguts. En el cas d’Espanya, el RD 1080/1991 establia l’existència de 48 països considerats paradisos fiscals. No obstant això a dia d’avui, després d’haver signat diversos convenis d’intercanvi d’informació i uns altres per evitar la doble tributació, només en queden 33.

El FMI va apel·lar, en principi, a una consideració exclusivament tècnica per catalogar  un país o territori com a paradís fiscal, quan defineix i denomina un paradís fiscal com un “offshore financial centre (OFC)” o més freqüentment denominat com a Centre financer extraterritorial per a no residents. Que són aquells països o territoris que reuneixen una sèrie de característiques en els seus “sistemes jurídics offshore” que fa especialment atractiu el seu ús per a agents de fora del territori: grans fortunes, grans empreses, grans fons de negocis i especulació internacional. Aquest sistema jurídic offshore està associat a països de molt baixa o nul·la tributació, però el que fonamentalment els defineix és la seva opacitat o falta de transparència i el seu secret bancari, que impedeixen a autoritats fiscals i jutges d’altres països investigar la traçabilitat dels capitals delictius i criminals. També aquests llocs estan associats a una falta ostensible d’activitat de l’economia real.

Les particularitats jurídiques d’aquests centres possibiliten, a part de la constitució de filials bancàries i la possibilitat de domiciliar les societats en general, les seves matrius o filials, la constitució d’una sèrie de figures jurídiques com a societats pantalla i instrumentals, trust o fideïcomisos, fundacions i altres figures jurídiques, per mantenir ocults els capitals i les operacions comercials delictives o criminals de tot tipus; fent possible per diversos mecanismes l’elusió fiscal, l’evasió fiscal i el blanqueig de capitals de la corrupció o la criminalitat organitzada. D’altra banda, els capitals que per allí transiten no “dormen” allí comunament, sinó que aquests centres constitueixen grans plataformes internacionals de comerç i especulació internacional. També hem d’assenyalar que la ciutadania internacional no es beneficia d’aquests paradisos per a rics, criminals i transnacionals, sinó que la seva existència provoca inestabilitat i crisis financeres i soscava letalment els sistemes impositius i per tant els mitjans dels quals els estats disposen per promoure treball i garantir les prestacions i serveis públics de qualitat per als seus ciutadans, propis d’un estat de dret.

Des que el 2009 a la Cimera de Londres del G-20 es va declarar la intenció d’acabar amb els paradisos fiscals i va fracassa l’intent iniciat per l’OCDE aquell mateix any, hi ha hagut diversos intents per combatre els paradisos fiscals i en particular el secret bancari de les jurisdiccions offshore, principal obstacle internacional per a la seva eradicació. En aquest sentit el posterior projecte “Base Erosion and Profit Shifting” (BEPS) sobre “l’Erosió de la base imposable i trasllat de beneficis” de la pròpia OCDE, que pretén combatre les estratègies de planificació fiscal de les grans empreses per traslladar els seus beneficis a països d’escassa o nul·la tributació, evitant d’aquesta forma eludir el pagament de l’impost de societats.

El “Common Reporting Standard” (CRS) o “Estàndard per a l’Intercanvi automàtic d’Informació” sobre comptes financers en matèria fiscal que combat l’evasió i el frau fiscal o el blanqueig de capitals, és avalat pel propi G-20 a partir de 2013, comprometent-se els països que el formen a adoptar i promoure a nivell global l’intercanvi automàtic d’informació tributària com el nou estàndard per 2014, any en què els ministres de finances i els Governadors dels Bancs Centrals del G-20 van aprovar el CRS. A Europa l’aprovació de la Directiva 2014/107/UE del Consell incorpora el model CRS referent a l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. Pel que fa a Espanya en el RD 1021/2015 s’estableix l’obligació d’identificar la residència fiscal de les persones titulars de comptes o que les controlen i d’informar en l’àmbit d’assistència mútua internacional.

Creiem que tots els intents per promoure l’harmonització fiscal del BEPS o per combatre l’evasió i el blanqueig de capitals, via estandardització de protocols automàtics d’informació fiscal, són intents que poden convertir-se de nou en paper mullat. Després d’anteriors mesures els capitals offshore i la utilització d’aquests territoris per les empreses segueixen augmentant sense trobar-se amb molts problemes, ja que a la base del gran problema financer internacional resideix el gran poder i l’imparable desig dels grans capitals per acumular beneficis evitant costos fiscals i promovent des d’aquestes plataformes offshore grans negocis internacionals mitjançant el comerç internacional que es realitza en gran part a través dels paradisos fiscals, i majoritàriament aquests negocis tenen un caràcter especulatiu.

Les mesures que s’estan prenent no qüestionen els problemes de fons dels mal anomenats paradisos fiscals, que constitueixen mecanismes globals d’inestabilitat financera, econòmica i social, de precarització de la democràcia, de redistribució de rendes del treball cap al capital, d’aprofundiment global de les desigualtats i de la pobresa al Món.

A la base del problema hi ha un ordenament jurídicopolític internacional al servei de les grans empreses i capitals i que, no solament consent, sinó que també promou activament per mitjà de tractats internacionals, traves a la possibilitat d’una harmonització fiscal internacional i per tant permet el dúmping fiscal i que els paradisos fiscals s’erigeixin en jurisdiccions especials al servei dels poders econòmics. Per a això aquestes jurisdiccions, a part de fiscalitats nul·les o preferencials, disposen de múltiples facilitats en el seu ordenament per mantenir en l’anonimat als propietaris últims d’empreses i patrimonis. Són conegudes les facilitats que existeixen en aquests territoris per obrir sucursals i filials bancàries, societats filials, instrumentals i pantalla, trust o fideïcomisos, fundacions i altres instruments per a l’ocultació financera. I és comú el fet que bancs, gabinets fiscals i d’advocats dediquin una gran activitat a construir vehicles d’elusió i evasió fiscal i a promoure una enginyeria fiscal i financera que assessora empreses i capitals sobre els itineraris offshore més convenients per desprendre’s de càrregues fiscals i això, sovint, sota la més absoluta opacitat. Avui es construeixen eines d’evasió i elusió fiscal a mida per a cada cas, utilitzant en ocasions creuaments encadenats de societats offshore i trust situats en diferents paradisos fiscals, constituint autèntics entramats societaris offshore que fan pràcticament impossible conèixer els beneficiaris últims dels patrimonis. Cada vegada més les eines que el G-20 i l’OCDE construeixen des de dalt per fomentar la transparència i fer més assequibles a les autoritats internacionals la persecució del frau fiscal són cortines de fum, l’enginyeria financera crea i crearà altres eines jurídiques offshore que faran que tot esforç s’estavelli en el mateix mur: com intercanviaran les institucions financeres una informació de la qual ni ells mateixos disposen?

Per aquest motiu qualsevol política fiscal i financera internacional que vulgui realment ser efectiva per preservar el bé comús’ha de plantejar necessàriament promoure mitjans globals eficaços d’harmonització fiscal i la comunitat internacional ha de buscar formes d’enfrontar-se i acabar amb els règims jurídics offshore que mantenen una situació de gran injustícia fiscal i financera, perquè permeten l’opacitat pròpia del secret bancari. Fa falta un organisme internacional a nivell fiscal i financer que promogui normes fiscals internacionals justes i que reguli els usos, aplicant si escau sancions als països o empreses que utilitzin males pràctiques.

Mentre no existeixi aquest ordenament internacional legislatiu, supervisor i sancionador, seguirem albirant la punta de l’iceberg de la delinqüència fiscal quan diverses filtracions, com les que parlàvem al principi, segueixin passant, a través de mitjans periodístics, informacions més o menys valuoses per ser disseccionades per l’ICIJ i altres periodistes de recerca, això sí, procurant no caure a les xarxes de legislacions que cada vegada tendeixen més a penalitzar als filtradors d’informació que als evasors.

En general des de la Plataforma de fiscalitat justa ambiental i solidària creiem que es poden considerar paradisos fiscals aquells centres financers que realitzen una activitat desregulada, descontrolada i aliena a les regulacions que disposen altres països amb els quals es relacionen, això perquè estan majorment destinats a promoure uns negocis i fiscalitats offshore amb empreses o particulars no residents, activitat incentivada per l’escassa o nul·la tributació i l’escassa o nul·la transparència.

En aquest sentit trobem adequat considerar paradisos fiscals a nivell internacional tots i cadascun dels països que figuren en la taula de Paradisos fiscals de l’Informe de l’Observatori de responsabilitat social corporativa (ORSC) 2015 i que figura com a annex* al final d’aquest article. Esperem que la llista normativa de la UE que, en principi, es donarà a conèixer el 5 de desembre se li assembli.

No obstant això, mentre esperem que es donin circumstàncies polítiques internacionals que facin factible acabar amb els paradisos fiscals, recordem aquí les mesures que fa temps veiem necessàries en la lluita contra aquestes clavegueres financeres:

  • Exigir la incorporació de mesures de responsabilitat fiscal de les empreses en els criteris de contractació pública de les administracions tal com proposa la campanya ZLPF
  • Obligar totes les empreses i corporacions (no només a aquelles que facturen més de 750 milions d’euros anuals com marca la llei actualment) a que informin anualment de les seves inversions, beneficis i impostos pagats país per país, i no globalment com actualment passa, de manera que no puguin amagar els seus guanys. Alhora exigim que aquesta informació sigui d’abast públic.
  • Ordenació de nous delictes vinculats a l’oferiment per part d’assessors al mercat dels serveis idonis per a la defraudació tributaria. exigint responsabilitat solidària a totes aquelles empreses o professionals que ofereixin serveis de facilitació de construcció de vehicles de frau i elusió.
  • Reclamar als nostres representants polítics incidència a nivell de la Unió Europea perquè es creïn sancions que penalitzin els països o territoris que conservin el secret bancari i l’opacitat en la propietat de les societats, en perjudici de les arques públiques dels estats, així com aquells països que utilitzin el seu sistema tributari per realitzar dúmping fiscal. En aquesta línia proposem la imposició de taxes o aranzels equivalents a la pèrdua econòmica que genera l’intercanvi econòmic amb països considerats paradisos fiscals.
  • S’ha d’exigir un Impost a les transaccions financeres (ITF) capaç de dissuadir l’enorme flux especulatiu que es negocia des d’aquestes plataformes opaques. Així com la creació d’organismes internacionals que treballin per a una futura harmonització fiscal.
  • Creació d’un organisme internacional que vetlli pel respecte a unes normes fiscals justes, que garanteixi un efectiu intercanvi d’informació, amb capacitat de proposar sancions a països i empreses que no actuïn d’acord amb aquests principis i que treballi per a una millor harmonització dels sistemes fiscals a nivell global.

L'entrada La Plataforma per una fiscalitat justa exigeix una llista de paradisos fiscals valenta i efectiva ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

12 de desembre: Dia Internacional de Lluita contra la Islamofòbia

Data: dimarts, 5 desembre, 2017 - 10:30Lloc: Plaça del Rei i Ajuntament de BarcelonaEntitat: Ajuntament de Barcelona

El dia 12 de desembre, es commemora el Dia Internacional de Lluita contra la islamofòbia, que aquest 2017 es centrarà en el coneixement de les diferents realitats de la joventut barcelonina musulmana per tal de trencar estereotips i lluitar contra les discriminacions.

L'Ajuntament de Barcelona ha organitzat diferents actes: un taller de sensibilització i un acte institucional:

Adjunt:  Programa.pdf

Baròmetre del Tercer Sector: creix un 2,2% el nombre de persones ateses per entitats socials

04.12.2017 | Informació de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Dijous 30 de novembre es va presentar el Baròmetre del Tercer Sector Social 2017, un informe que permet diagnosticar cada any el moment actual i l’evolució recent de les entitats socials catalanes a partir d’un conjunt d’indicadors relacionats amb la seva salut i el seu impacte social: persones ateses, suport social, dades econòmiques… Les principals conclusions són:

El 2016 les entitats socials catalanes van atendre 1.584.000 persones, un 2,2% més que l’any anterior | Les entitats van dedicar en conjunt prop de 3.000 milions € a atendre aquestes persones, una xifra que correspon al 1,37 % del PIB de Catalunya.

  • 559.000 que hi participen com a socis
  • 87.700 persones treballadores
  • 563.000 ciutadans que hi col·laboren com a donants
  • 367.000 que hi estan implicats com a voluntaris i voluntàries.

Evolució de les persones ateses:

Àmbits d’intervenció | Els serveis relacionats amb la cobertura de necessitats bàsiques (alimentació, higiene, roba, etc.) són els més demandats per les persones ateses per les entitats (12%); mentre que els serveis socio sanitaris (10%), els programes d’acció cívica i comunit i els serveis educatius i d’educació en el lleure (7%) són els més importants a continuació.

Percentatge de persones ateses segons l’àmbit d’intervenció:

Col·lectius amb necessitats especials | Pobresa i exclusió social és el primer, representen el 62% del total de les persones ateses. Dins d’aquest grup, el col·lectiu més important atès per les entitats és el de les persones que es troben en una situació de pobresa o exclusió social (30%); seguit de les persones amb trastorns de salut mental (20%); persones amb algun tipus de discapacitat (15%); persones nouvingudes o de minories ètniques (10%); i persones amb drogodependència (8%).

En canvi, el 38% de les persones ateses no tenen necessitats especials, sobretot en àmbits com els serveis educatius i de lleure per infants, les campanyes de sensibilització per a joves, o els casals i centres oberts per a gent gran.

 

EL PRESSUPOST QUE HI DEDIQUEN LES ENTITATS

• Euros per persona atesa: De mitjana, les entitats dediquen 2.000 euros anuals per cada persona que atenen. Però aquesta xifra fluctua molt en funció de les edats, els col·lectius i els tipus de serveis.

Per franges d’edat:

• Més recursos per a la infància i l’adolescència: La infància i l’adolescència és la franja d’edat a la qual les entitats socials destinen més recursos, el 29% del total. Seguida a poca distància per les persones adultes (28%) i les persones joves (25%). Mentre que la gent gran representa el 17% del pressupost global que mou el Tercer Sector Social, i la petita infància només el 2%.

• Gent gran: s’hi dedica més despesa anual per persona: La despesa anual per persona atesa ofereix una classificació força diferent: la franja de la gent gran és la que representa una despesa anual per persona més alta (3.223 euros), mentre que la despesa en la joventut és de 2.008 per persona i any; 1.976 euros en el cas de la infància i l’adolescència; 1.578 euros en el cas de les persones adultes; i 1.077 en el cas de la petita infància

Per àmbits d’intervenció:

• Atenció residencial, més despesa per persona i any: L’atenció residencial és l’àmbit en el qual la despesa anual per persona atesa és més gran (26.153 euros). El segueixen l’atenció diürna o centres de dia (7.869 euros), l’atenció domiciliària (6.111E), la formació (4.146 euros), l’atenció psicosocial i la rehabilitació (3.497 euros), la inserció laboral (3.380 euros) i l’acompanyament i/o tutela (2.198€).

. El treball protegit compta amb un volum de despesa per persona atesa que resulta més alt que tots els anteriors (33.775 euros), però no és una xifra comparable perquè part d’aquesta despesa té relació amb l’activitat productiva i comercial dels centres especials de treball.

 

Notícia completa al web de la Taula | Informe de Resultats Baròmetre 2017 (PDF)

L'entrada Baròmetre del Tercer Sector: creix un 2,2% el nombre de persones ateses per entitats socials ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Aquestes festes reivindiquem els drets humans

Enguany encetem un calendari “compte enrere” per tancar l’any i preparar-nos per rebre el 2018 donant llum als drets humans com a fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món.

Per celebrar les festes de Nadal i acomiadar aquest 2017 cada dia reivindicarem un dret o llibertat universal, tal i com es presenten a la Declaració Universal dels Drets Humans. I ho farem amb bombetes per donar-los llum!

Avui, 1 de desembre, encetem el compte enrere amb l’Article 1. Dret a la llibertat i a la igualtat!



Anirem actualitzant la notícia per penjar dia a dia les imatges de tots els drets i llibertat.

Els drets dels menors no es poden quedar a la frontera ni a les portes dels CIE

Les associacions i col·lectius que treballem pel tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) ens trobem de manera relativament freqüent un fet molt greu: la presència de menors no acompanyats. En relació a això, cal fer una precisió inicial: els menors no acompanyats (també anomenats MENA) no poden ser detinguts i internats a un CIE, tal com disposen les lleis de protecció del menor i la pròpia Llei d’Estrangeria. Tot i això, els darrers mesos hem pogut comprovar quelcom que ja imaginàvem: que les autoritats competents no tenen previst fer res per canviar-ho, incomplint així la seva responsabilitat i el seu mandat.

Per això cal preguntar-se: per què acaba un menor a un CIE si això està prohibit per l’ordenament jurídic? Les raons cal trobar-les en l’absència de certesa que presenten els mètodes de determinació de l’edat, així com en la instauració d’un procediment jurídic que contravé tant les pròpies obligacions internacionals contretes per Espanya com la pròpia normativa interna.

Les històries es repeteixen gairebé sempre de la mateixa manera: tenim coneixement que uns menors no acompanyats estan retinguts al CIE, que van arribar junts en una pastera i van ser interceptats per les autoritats espanyoles en algun punt de la costa. No portaven cap documentació, però van manifestar la seva minoria d’edat. No tots ho fan: alguns prefereixen passar per adults i evitar una hipotètica intervenció de les institucions de protecció de la infància, perquè el seu projecte migratori no passa per estar un temps en un centre de protecció. Altres, en canvi, ho diuen perquè confien en aquesta protecció. El que acostuma aleshores és que davant la manca de documentació i desconfiant de la seva paraula, se’ls fan les proves radiogràfiques de determinació de l’edat, segons determina el protocol (segons recull l’article 190 del reglament de la Llei d’Estrangeria i l’article 2 del reglament dels CIE).

Autoria: ROBERT BONET

Moltes vegades, el resultat d’aquestes proves és que sí són majors d’edat, el que suposa el seu internament al CIE a l’espera de ser retornats als seus països d’origen. Però es passa per alt un fet de vital importància per aquests nois: el resultat de les proves presenta un marge d’error fins a 18 mesos, tal com estableixen les Sentències de 4 de maig de 2010 del Jutjat de Primera Instància número 28 de Madrid, i de 8 de juny de 2011 del Jutjat de Primera Instància número 80 de Madrid.

Un marge d’error de 18 mesos significa que un jove que segons les proves mèdiques és major d’edat, en realitat en pot tenir 16 anys i mig. Un fet gens banal. I tot i que les institucions ho neguen contínuament, per la nostra experiència podem afirmar que això passa realment. Fa uns mesos, per exemple, es va denunciar la presència d’un menor al CIE de Barcelona. Havia estat internat després que les proves mèdiques l’identifiqués com a major d’edat. Per fortuna, va poder demostrar amb documentació oficial la seva edat real i el van haver de deixar en llibertat. És a dir: durant unes setmanes un menor va estar retingut al CIE fins que va poder demostrar que les proves mèdiques s’havien equivocat. Què succeeix amb tots els que no poden demostrar-ho?

Insistim, l‘internament en un CIE de menors no acompanyats (és a dir sense pares ni tutors legals) està prohibit, tal com recull l’article 62.4 de la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social; que a més indica a l’article 62 bis i) «Els menors estrangers no acompanyats que es trobin a Espanya passaran a disposició de les entitats públiques de protecció de menors, tal com estableix la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor (LOPJM) i d’acord amb les normes previstes a l’article 35 d’aquesta llei».

És competent la Direcció del CIE per ocupar-se d’aquests casos? Sí, ho és. I segons determinen   les lleis (l’article 12.1. de la LOPJM i 190 del RD 557/2011, concretament) a més, tenen l’obligació d’informar a la DGAIA, després a Fiscalia de Menors i finalment a la Subdelegació del Govern, en aquest ordre. Per tant, no als cònsols, ni tampoc als jutges, com acostumen a fer. En qualsevol cas, la llei no prohibeix que s’informi a aquests segons, però sí exigeix que s’informi als primers.

Per què falla de manera tan evident un sistema amb la conseqüència que un menor estigui en un CIE? Assenyalàvem anteriorment que això es deu als propis mitjans de detecció de l’edat, així com a un procediment jurídic creat per encobrir, mitjançant l’aparença del dret, la voluntat de no identificar a menors d’edat. En la pràctica, el procediment per a la determinació de l’edat s’ha convertit en un exercici més de política migratòria que no pas de protecció dels menors, ja que la seva competència es vincula a un òrgan no jurisdiccional, com és la Fiscalia, el criteri d’aplicació general és no donar credibilitat als documents que porten els menors, el procediment s’efectua sense assistència lletrada i sense possibilitat d’ulterior recurs, entre altres.

Què pretenem les associacions de defensa de drets humans quan detectem un menor no acompanyat al CIE? En primer lloc, la seva sortida immediata i la protecció del menor per part de la institució corresponent, a Catalunya la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Però les circumstàncies amb les quals ens trobem, en concret la no aplicació de la presumpció de la minoria d’edat i del deure d’atenció immediata dels menors, evidencien que es passen per alt l’especial vulnerabilitat del menor no acompanyat i el compliment del principi fonamental en la protecció de menors: l’aplicació de l’interès superior del menor en les decisions preses que l’afecten (article 3.1 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i article 2 de LOPJM).

Per altra banda, també exigim que els Cossos i Forces de seguretat davant la possible estada al CIE d’un menor no acompanyat, posin immediatament a disposició de les autoritats competents, la DGAIA, i en coneixement del Ministeri Fiscal, que aquesta persona ha de ser considerada menor i protegida com a tal segons l’article 12.4 de la LOPJM.

La gravetat de la qüestió no és només l’internament de menors no acompanyants al CIE, tot i la seva prohibició. És que a aquest fet, se suma la no actuació de l’administració pública, no complint amb el seu deure de protecció de la infància. La DGAIA se supedita a la voluntat de la Direcció del CIE, que a la vegada es supedita a la resolució judicial de l’internament, que es dicta basant-se en el resultat d’unes proves de determinació d’edat que no són fiables. I a més, les peticions i denúncies fetes des de les organitzacions de defensa de drets humans queden no resoltes, atès que es nega sistemàticament la presència de menors al CIE i, en moltes ocasions, amb una resposta que arriba molt tard. I ens trobem així, una i una altra vegada, amb un cercle viciós que mostra la inoperància de l’Administració pública que està ometent el seu deure d’actuació en la protecció de menors que es troben en el seu territori.

I enmig dels laberints burocràtics i les lleis ineficaces, injustes i racistes, hi ha un menor patint a un recinte de privació de la llibertat on no hauria d’estar. Un menor que no és considerat com a tal, pel fet de ser migrant.

La presència de menors no acompanyats als centres d’internament, o els que estan retinguts a la Ciutat de la Justícia dies i dies, així com també la realitat dels que malviuen sols als carrers dels nostres pobles i ciutats, ens alerta. En primer lloc, per la desprotecció de la infància en general i, en segon lloc, situa l’origen estranger dels infants com un element més per legitimar aquesta desprotecció, incomplint d’aquesta manera la responsabilitat de les institucions públiques i de l’Estat.

Presentació documental ‘Adentro’, 11 de desembre

01.12.2017 | Organitza Intress

La jornada de presentació i projecció del documental ‘ADENTRO’, realitzat per cinc joves empresonats i amb producció de Ruido Photo, tindrà lloc el dilluns 11 de desembre d’11h a 14h a l’Aula Magna de la Casa de la Cultura (Plaça de l’Hospital 6, Girona).

Van gravar durant un any la seva vida quotidiana dins dels murs de la presó.

Posteriorment, hi haurà una taula d’experts en l’àmbit penitenciari.

Inscripcions a comunicacio@intress.org

L'entrada Presentació documental ‘Adentro’, 11 de desembre ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Formació per a emprenedors, gener 2018

01.12.2017 | Organitza Acció contra la Fam

Acció contra la Fam organitza la formació ‘Vives Emprende Barcelona‘, un programa que crea un itinerari personalitzat i adaptat a les necessitats de cada alumne i que es durà a terme al llarg de tot l’any vinent.

Està dirigit a persones immigrants amb permís de residència o treball, joves menors de 30 anys i dones.

Inscripcions a fgil@accioncontraelhambre.org

L'entrada Formació per a emprenedors, gener 2018 ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

‘Printing freedom’, il·lustracions en llibertat

01.12.2017 | Organitza Fundació Marianao

La Fundació Marianao ha engegat en col·laboració amb l’estudi de disseny Antídot Gràfic la iniciativa ‘Printing freedom‘, bosses amb il·lustracions realitzades per persones que estan o han estat a la presó per apropar la seva realitat a la comunitat i conscienciar sobre les seves dificultats de reinserció.

Els beneficis es destinaran a assessorament jurídic i acompanyament de 90 persones del projecte David de l’entitat.

L'entrada ‘Printing freedom’, il·lustracions en llibertat ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Dia internacional del Voluntariat 2017, 15 de desembre

30.11.2017 | Organitza la Federació Catalana de Voluntariat Social

L’acte anual de celebració del Dia Internacional del Voluntariat Social a Barcelona, tindrà lloc el pròxim 15 de desembre a les 9.15 h a la seu dels Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord 7, Barcelona).

L’esdeveniment girarà entorn de la importància de l’aprenentatge i servei, una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

Es convidarà als assistents a un refrigeri.

Programa (PDF)

Inscripcions

L'entrada Dia internacional del Voluntariat 2017, 15 de desembre ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Festival Internacional de cinema i Discapacitat de Barcelona

30.11.2017 | Organitza Festival Inclús

En el marc del Festival Inclús, que va començar aquest dimarts i finalitzarà diumenge 3 de desembre al Caixaforum de Barcelona, es pot gaudir d’obres audiovisuals sobre discapacitat que donen a conèixer la seva realitat des d’un punt de vista diferent. S’hi presenten a concurs curtmetratges, pel·lícules de ficció, documentals i produccions audiovisuals d’entitats, i paral·lelament es realitzen diversos tallers.

Programa | Compra d’entrades

L'entrada Festival Internacional de cinema i Discapacitat de Barcelona ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Nit per la inclusió social, 16 de desembre

30.11.2017 | Organitza la Fundació Acollida i Esperança

El 16 de desembre a les 19.30h al Teatre Principal de Badalona (Francesc Layret 41) tindrà lloc la ‘Nit per la inclusió social‘, una vetllada solidària amb música a càrrec del cantautor Carles San José i del saxofonista Martí Serra, així com intervencions de testimonis i altres sorpreses.

Les entrades donatiu costen 10 euros i es poden comprar al Centre d’Acollida Can Banús (Muntaner s/n, Badalona) o el mateix dia 16 a la taquilla del teatre.

L'entrada Nit per la inclusió social, 16 de desembre ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Exposició fotogràfica: "Arcs de llum #RavalKm0 2017"

Data: dimecres, 29 novembre, 2017 - 18:00 a divendres, 5 gener, 2018 - 22:00Lloc: Galeria Àngels, carrer dels Àngels, 16, de BarcelonaEntitat: Fundació Tot Raval

Descobreix els protagonistes dels arcs de llum #RavalKm0 2017!

Un cop enceses les llums de Nadal al barri del Raval, la Fundació Tot Raval ens convida el proper dimecres 29 de novembre a les 18h (NOVA HORA) a la inauguració de l’exposició de fotografia 'Llums #RavalKm0 2017', una mostra que recull les 35 imatges realitzades per la jove fotògrafa vinculada al Raval, Laia Albert i que han servit com a base per produir els llums del projecte #RavalKm0 2017. Una iniciativa que ha ofert oportunitats formatives i laborals a persones del barri en situació d’atur i que aquest any guarnirà 15 carrers i espais i diversos equipaments del Raval amb més de 100 arcs de llum. 

L’escoltisme català es manifesta a favor de l’eliminació de la violència envers les dones

Avui, dia 25 de novembre, dia per l’eliminació de la violència envers les dones, des de l’Escoltisme Català volem manifestar la nostra involucració en aquesta lluita que fem extensiva a tots els col·lectius afectats pel sistema patriarcal.

L’actualitat continua sent alarmant, 52 feminicidis registrats a l’estat espanyol amb el qual portem d’any, l’actuació de la justícia en casos com el de Juana Rivas i La Manada, una bretxa salarial del 23,5%, campanyes publicitàries institucionals que promouen la cultura de la violació i un llarg etcètera que se sumen a la llista dels diferents tipus de violència que s’exerceixen sobre les dones. Aquesta violència és d’abast estructural i és tasca de totes combatre tal problemàtica des dels espais que ocupem.
 
Els agrupaments, en tant que estan inserits en aquest context social, no resten lliures dels estigmes i violències patriarcals. Si no fem un treball d’anàlisi i revisió, seguirem perpetuant les desigualtats pròpies del masclisme. Així doncs, com a educadores tenim el deure de reconèixer les pròpies contradiccions i emprendre accions per a combatre els efectes de la societat masclista, començant per observar els nostres hàbits quotidians. Si eduquem infants i joves en un sistema de valors diferents dels que se’ns imposen, podrem revertir la situació. La quotidianitat de l’agrupament, si les caps treballem des de l’esperit crític,  constitueix una oportunitat per posar del revés tots els clixés i per crear un espai lliure de prejudicis i desigualtats per raó de sexe, gènere o orientació sexual. Tenim l’oportunitat de construir un nou món sense violències.
 
Així doncs, des de l’equip de gènere posen el seu granet de sorra i faciliten un seguit de dinàmiques per treballar i sensibilitzar des dels agrupaments.
 
I esperem trobar-vos avui en les diferents manifestacions arreu de Catalunya amb el fulard posat. El bloc del barcelonès ens trobarem  a l’ascensor de Plaça Universitat a  les 18h per assistir juntes a la manifestació. De la mateixa manera cridem a totes les dones, lesbianes i trans a ocupar els carrers a la manifestació d’aquesta mateixa nit a les 21h al C/ Doctor Trueta 85.
 
ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS!


Comunicat publicat originalment al web #somdecau.

Vot x Tothom. Taula rodona de presentació de la nova plataforma

No poder votar, és a dir, no poder participar en les decisions i el rumb polític d’un estat, una autonomia o una ciutat, és injust i frustrant. Vulnera els drets polítics que constitueixen la ciutadania, formada per persones que tenen veu i vot. Per aquest motiu, el dret a vot de les persones estrangeres ha esta una lluita històrica per SOS Racisme.

Ara ens embarquem en un nova acció estratègica per reclamar aquest dret, juntament amb un seguit d’entitats i col·lectius implicats, com la Coord. Ass. Senegaleses de Catalunya (CASC), Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Casal Argentí a Barcelona, Blanes Solidari, Ass. Atzavara Arrels, El Lokal, Stop Mare Mortum, Tanquem els CIE i moltes més. Entre totes hem impulsat la plataforma “Vot x Tothom“, que presentem públicament el divendres 1 de desembre a la tarda.

A l’acte de presentació, que es celebrarà a les Cotxeres de Sants, es llegirà el manifest unitari, es presentaran els materials de difusió de la campanya i es profundirà en aquest tema amb una taula rodona molt interessant.

Intervindran a la taula:

  • Adama Boiro, mediadora sociocultural, membre de Salt Antiracista

  • Fatiha El Mouali, economista, membre de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

  • Marco Aparicio, Doctor en Dret Públic i professor agregar de dret Constitucional a la UdG.

  • Karlos Castilla, Doctor en Dret, especialista en Drets Humans i membre de SOS Racisme Catalunya i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

  • Conduirà l’acte Omaira Beltran, periodista i membre de Llatins de Catalunya

Podeu apuntar-vos i fer difusió de l’acte a l’esdeveniment creat a Facebook.

Us hi esperem!

La presentació de la plataforma Vot x Tothom tindrà lloc el divendres 1 desembre a Sants

Transformar el nostre món: L'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible


L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 - mitjançant la resolució 'Transforming our world: the Agenda for Sustainable Development' - amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i els partenariats.

Aquesta publicació conté la traducció al català d'aquesta resolució. Tant la traducció com l'edició catalana d'aquest document són responsabilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, a través de la Direcció General d'Afers Multilaterals i Europeus i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

Accés al PDF

Pàgines