Feeds temporal

• La Proposició de llei de modificació de la Llei de RGC està en fase de negociació de les esmenes presentades per cinc grups parlamentaris que avui han debatut a la seu d’ECAS
• El 30 d’abril és la data límit per tancar la ponència que ha de donar llum verda a la tramitació de la proposta perquè la RGC ampliï la seva cobertura 
• Les entitats catalanes recorden la necessitat de facilitar l’accés a les prestacions d’ingressos mínims, que avui no arriben a més de tres quartes parts de la població en situació de pobresa

29.02.2024 | Barcelona | Nota de premsa 

Els representants d’ERC, PSC, Junts, la CUP i En Comú Podem mostren sintonia en la majoria de millores que incorpora la Proposició de Llei de modificació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), en fase de negociació d’esmenes actualment al Parlament. Els partits s’han compromès a no allargar el procés més enllà del proper 30 d’abril perquè la cobertura de la prestació, que avui està al volant del 23% de la població en situació de pobresa, s’ampliï significativament en aquesta legislatura. “El sistema de garantia d’ingressos com a xarxa de protecció social que ha de permetre a les llars en situació de major vulnerabilitat tenir una vida digna es troba en un moment clau”, ha afirmat avui Mariona Puigdellívol, directora d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), al debat ‘Garantia d’ingressos a Catalunya: què proposen els partits?’ que ha tingut lloc al Hub Social. 

A l’acte organitzat per la federació hi han participat diputats i diputades dels cinc partits que han presentat esmenes a la Proposició de llei en procés de negociació: Bartomeu Compte (ERC), Elena Díaz Torrevejano (PSC), David Saldoni (Junts), Laure Vega (CUP) i Joan Carles Gallego (En Comú Podem). Ha moderat la taula rodona el vocal de Pobresa d’ECAS, Ferran Busquets, després que Teresa Crespo en nom també de la mateixa vocalia de la federació presentés l’informe INSOCAT 16 Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora.

Tal com apunta l’estudi, és urgent revisar i reformular el model d’ajuts actual, massa fragmentat, disfuncional i amb dèficits de cobertura molt importants, ja que només protegeix adequadament les persones majors de 65 anys mitjançant el sistema de pensions. “Col·lectius molt amplis de la població, com ara la infància, els joves, les dones i les persones migrades, queden desprotegides, ja sigui perquè no poden accedir a les ajudes o perquè malgrat rebre-les, resulten insuficients per sortir de la pobresa”, ha explicat Teresa Crespo.  

Tots els grups parlamentaris donen suport a la modificació de l’article 4 de la RGC per tal que sigui compatible amb totes les rendes del treball. “Des d’En Comú Podem estem a favor de la compatibilitat amb el treball parcial i complet perquè si no acaba sent pervers, ja que es renuncia a ocupacions per tal de no perdre la prestació”, ha argumentat Joan Carles Gallego.

En relació al permís de residència com a requisit d’accés a la RGC de la població estrangera, les entitats socials reclamen que sigui suficient l’empadronament o un certificat d’arrelament. Sobre aquest aspecte, Junts i PSC han posat sobre la taula la sanció dels ajuntaments que vulneren el dret al padró. “Si podem multar els ajuntaments pel tema de la sequera, també hem de poder-ho fer pel tema del padró”, ha declarat David Saldoni, de Junts. “Les sancions a ajuntaments semblava impossible, però amb la sequera s’ha fet de manera immediata”, ha remarcat Elena Díaz, del PSC.

Cal recordar que les persones d’origen migrat són el col·lectiu amb la taxa de risc de pobresa més alta de Catalunya: el 48%, el doble de la mitjana de la població (24,4%). En una edició monogràfica de l’informe INSOCAT d’ECAS publicada el 2020, es constatava com el procés migratori i la Llei d’Estrangeria són factors generadors de pobresa. Les entitats socials han recordat diverses vegades en l’últim any l’obligació d’empadronar els habitants d’un municipi, sigui quin sigui el seu origen.

Els representants polítics també han mostrat suport a la compatibilització de la RGC amb els ajuts a l’habitatge com a mètode per intentar garantir el compliment d’aquest dret bàsic. Bartomeu Compte, d’ERC, ha recordat que “cal implementar els ajuts ja estudiats a la Comissió de Govern, només cal concretar la lògica”. Laure Vega, de la CUP, ha posat l’accent en “no oblidar que actualment hi ha recursos públics destinats a mantenir determinades riqueses que operen en contra del dret a l’habitatge, com el fons voltor Blackstone”, i ha afirmat que “cal caminar cap a una tendència d’universalitat”.

Les entitats socials remarquen que, a més de la reforma de la RGC, l’aprovació dels Pressupostos 2024 i la concreció del traspàs de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a Catalunya són també pilars clau en la remodelació del sistema per assegurar uns ingressos mínims a la població en situació de pobresa.

 

Descarrega la nota de premsa

Mira les imatges

L'entrada Els partits polítics mostren predisposició al consens en la majoria de millores de la Renda Garantida de Ciutadania ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Teniu a la vostre disposició l’agenda de Trobades i Activitats geganteres del mes de març de 2024.

Podeu veure o descarregar la agenda del mes de març al següent enllaç:

https://gegants.cat/descarregues/

La agenda esta confeccionada amb les dades que ens han fet arribar els nostres associats per poder editar el “Calendari del Mon Geganter” del 2024.

Benvolguts socis, si no vàreu enviar la vostra informació, i voleu ampliar la agenda mensual.

Podeu enviar les vostres activitats a:

comunicacions@gegants.cat

Indicant si es una activitat o trobada, el vostre numero de soci, data, colla, comarca, descripció, horari.

Espònsor de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya

L’Agrupació de Geganters de Catalunya t’ofereix un descompte exclusiu, a Parlem Telecom. L’Operadora de Telecomunicacions de Catalunya.

Navega amb la fibra més ràpida i gaudeix de la millor cobertura a un preu immillorable.

Fes-te de Parlem, l’operadora de proximitat que t’atén en català.

Aconsegueix un 10% de descompte en les tarifes de mòbil i de fibra + mòbil.

Més informació a: https://web.parlem.com/colectiu-geganters/

S’aproven millores en les deduccions fiscals per a les donacions a les entitats sense ànim de lucre fruit de la reforma de la Llei de Mecenatge aprovada recentment pel Congrés dels Diputats. Uns canvis molt interessants per a persones i empreses que així, podran obtenir uns millors beneficis fiscals en les seves donacions.  Els canvis recompensen...

L'entrada Reforma de la Llei de Mecenatge: Noves deduccions fiscals per a donacions ha aparegut primer a Fundació SERGI.

Plataforma per la Llengua recorda als consistoris l'obligació legal de garantir el dret de la ciutadania de poder ser atesa en valencià, també en l'àmbit digital 

L'ONG del valencià ha registrat diverses queixes respecte a vulneracions lingüístiques en 8 ajuntaments valencians d'un total de 93 que utilitzen una plataforma creada per la Diputació d'Albacete 

Aquesta plataforma està disponible en valencià, però tot i així aquests huit ens municipals l'utilitzen només en la versió en castellà

Plataforma per la Llengua, juntament amb la FISC, ha organitzat el primer Gran Campionat de Scrabble de Mallorca-Manacor, que ha aplegat més de 30 participants a l'Estel de Llevant, a Manacor

El guanyador d'aquesta primera edició ha estat Joan Llodrà, el premi al millor jugador mallorquí l'ha rebut Toni Riera i Aina Garcia ha estat considerada la millor jugadora debutant

Plataforma per la Llengua aconsegueix que el català s'incorpori al web de Brave i a totes les versions del seu navegador, "la primera alternativa independent de la indústria que preserva la privacitat" 

L'entitat es felicita especialment per l'èxit, perquè es tracta d'un navegador que, a diferència de Google, no invisibilitza els resultats en català en el seu cercador 

Com ja varen fer a Catalunya, Plataforma per la Llengua i UGT denuncien la nul·la presència del català a la Formació Professional i presenten un manifest amb deu peticions al Govern de les Illes Balears per a revertir la situació: "L'FP, en català! La llengua, un dret laboral!"

Tino Davia i Jesús Martín, d'UGT; Tomeu Carbonell, del Moviment per l'Escola en Català a les Illes, i Marina Garcias, de Plataforma per la Llengua, han presentat el manifest en conferència de premsa avui matí 

Demanen que es deixi de vincular la migració amb la criminalitat i exigeixen que l’administració es responsabilitzi

Notícia de social.cat. Dimecres, 21 de febrer de 2024 | 09:30 h

Diverses entitats denuncien que s’estan duent a terme identificacions i intervencions racistes a joves d’aparença magrebina a Manresa i alerten que aquests dispositius policials són desproporcionats i van acompanyats d’un discurs islamòfob i criminalitzador promogut per alguns grups polítics de la ciutat. Així mateix, denuncien que l’increment de presència policial als carrers augmenta la violència i el racisme vers certs col·lectius i insten a l’Ajuntament de Manresa i la Generalitat a responsabilitzar-se. 

Les entitats denuncien que a la ciutat bagenca s’està promovent una relació falsa entre els grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. Denuncien que des del mes de setembre de 2023 s’està intensificant la sobrevigilància del col·lectiu per part dels Mossos d’Esquadra, policia local i policia nacional. 

SOS Racisme, en un comunicat de suport a entitats territorials manresanes com Càritas Manresa, o Bages per tothom, alerta que, a banda de les batudes policials, a la capital del Bages s’han celebrat diverses manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. “Els convocants estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura”, denuncien. 

Davant aquestes mobilitzacions, diversos col·lectius socials, populars i comunitaris de la ciutat van publicar un comunicat per denunciar la situació. Tres mesos més tard, els col·lectius asseguren que l’administració no ha actuat front l’augment del racisme. Exigeixen que cessin les batudes policials, ja que aquestes, alerten, “se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències, i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència”, denuncien al comunicat. Reclamen també que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en situació de vulnerabilitat com a infància perillosa, especialment els joves migrats sols.

Reiteren que la relació directa entre migració i criminalitat no existeix, ni a Manersa ni arreu de Catalunya. Apunten que segons les dades de diversos estudis la taxa de delinqüència és menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. “Concretament a la ciutat bagenca, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa”, alerta SOS Racisme al comunicat. Asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost del 2023 indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a Manresa respecte a l’any anterior, segons dades dels Mossos d’Esquadra. 

“L’associació entre migració i delinqüència, per desgràcia tan arrelada a l’imaginari social a l’Estat espanyol, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia”, denuncia SOS Racisme. Posen el focus en els prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat i les polítiques racistes que implementen aquest model. Apunten també que la violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per lleis com la d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. “Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme”, reivindiquen. 

La entrada Entitats socials de Manresa denuncien violència policial i racisme contra joves migrats a la ciutat se publicó primero en SOS Racisme.

El passat dissabte dia 24 de febrer va tenir lloc el 9è Repensem l’Escola dedicat a l’ECOFEMINISME i EDUCACIÓ, organitzat pel Moviment de Renovació Pedagògica de Girona amb el suport de la Fundació SERGI. La jornada va reunir una cinquantena de participants mestres i professors d’infantil, primària i secundària, educadores de l’àmbit social i també...

L'entrada Eco feminisme i educació per repensar el present i el futur ha aparegut primer a Fundació SERGI.

Lloret de Mar ha publicat un any més el Calendari Interreligiós, que s’impulsa des del Pla de Ciutadania, amb les festivitats de les diferents comunitats i associacions religioses de la vila. Es tracta de la novena edició i la principal novetat és que s’han organitzat unes jornades de portes obertes per visitar alguns dels centres...

L'entrada Portes obertes dels centres de culte de Lloret ha aparegut primer a Fundació SERGI.

Aquest inici d’any marca un punt d’inflexió per al projecte ReHabitem, de la Fundació SERGI, amb l’inici de la primera rehabilitació d’un habitatge a Cassà de la Selva. Aquesta iniciativa, que té com a objectiu recuperar habitatges buits i proporcionar-los com a llar per a col·lectius vulnerables, ha pres un pas significatiu en el seu...

L'entrada En marxa la primera rehabilitació del projecte ReHabitem ha aparegut primer a Fundació SERGI.

Notícia publicada a elDiario.es.

Migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros han enviado un escrito al juzgado para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. La Policía evita dar información concreta sobre los hechos que tuvieron lugar el 14 de febrero

Medio centenar de migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros (CIE) de Madrid ha enviado un escrito al juzgado de instrucción número 20 de Madrid, con competencias en el control de estos espacios, para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. “Han agredido brutalmente a varios internos con porras, patadas en la cabeza, puñetazos, además de insultarnos y tratarnos como animales”, dice la misiva adjunta en la queja, a la que ha accedido elDiario.es, presentada en el juzgado por varias ONG para solicitar la investigación de los hechos.

Algunos internos aseguran tener diferentes marcas en sus cuerpos a consecuencia de los supuestos golpes de la Policía y, para probarlo, han mandado al juzgado una serie de fotografías a las que no ha accedido este medio. Los internos han añadido también en su carta el número de placa de uno de los agentes que, según su testimonio, les golpeó. Fuentes de la Jefatura General de la Policía aseguran que “en caso de haber algún incidente” en el CIE “se trata de utilizar la fuerza mínima imprescindible”, sin entrar a dar información concreta sobre los hechos denunciados del 14 de febrero.

Los denunciantes aseguran que el pasado 14 de febrero, entre las once y las doce de la noche, irrumpieron en el CIE 11 agentes que “cometieron actos de extrema barbaridad” contra los internos. Según el texto escrito a mano por uno de los migrantes y firmado por medio centenar de ellos desde el interior del centro de internamiento, los policías agredieron a varios internos “con porras, patadas en la cabeza y puñetazos”.

La misiva alerta al juzgado de que varias personas han resultado heridas, entre ellas un hombre del que los denunciantes aseguran desconocer su paradero. “Uno de los heridos ha salido de aquí inconsciente, además de estar sangrando mucho. Ha desaparecido, no tenemos ni idea de donde puede estar esta persona, ya que algunos internos se han puesto en contacto con su familia y su familia dice que no lo encuentra en ningún hospital”, indican en la carta que ha llegado a manos del juzgado encargado del cumplimiento de la normativa en los CIE, los centros donde son privadas de libertad  personas extranjeras durante un máximo de 60 días por su situación irregular (lo que supone una falta administrativa, no un delito) con el objetivo de proceder a su expulsión.

Aunque el CIE cuenta con servicio médico privado, aquella noche los servicios de emergencias sanitarias de Madrid recibieron un aviso desde el centro de internamiento de Madrid a las 23:30 horas. Según confirma una portavoz del Samur, una ambulancia básica fue enviada al centro de internamiento de Aluche para atender a una persona, de la que no consta ningún dato más, con “dolor músculoesquelético”. El paciente fue atendido in situ “sin requerir traslado hospitalario”.

Más allá de lo ocurrido el pasado 14 de febrero, los internos también han denunciado en su misiva una presunta agresión a una mujer ocurrida tres días antes: “Otro hecho atroz ha ocurrido hace tres días: un agente ha estrangulado a una interna hasta dejarla inconsciente”, indica el escrito. Los migrantes cuestionan también los “cacheos” realizados por los agentes en las celdas o supuestas “visitas” de los policías en las habitaciones de los migrantes para “golpear a los internos, aprovechando que en las habitaciones no hay cámaras”.

Las personas firmantes del escrito reconocen el “miedo a represalias” de los internos que han sido testigos de los hechos, por lo que no incluyen sus números identificativos en la denuncia, pero se muestran “dispuestos a declarar lo que han visto a un juez o a cualquier ONG que nos conceda una entrevista en persona”. El escrito fue mandado por los internos por Whatsapp el pasado 15 de febrero a las ONG acreditadas para realizar visitas en el CIE de Aluche: Observatorio de Derechos Humanos Samba Martine, Coordinadora de Barrios y Mundo en Movimiento.

Las ONG han solicitado al juzgado la investigación de los hechos. Entre otras diligencias, las organizaciones piden el reconocimiento por parte de un médico forense de las posibles lesiones que puedan presentar las personas denunciantes, el traslado de la víctima y testigos a dicho juzgado para tomarlas declaración, así como la suspensión de la expulsión de las personas agredidas con el objetivo de evitar la repatriación de los denunciantes. Las organizaciones también han presentado una queja ante el Defensor del Pueblo.

La Plataforma CIEs No lleva años denunciando la deportación de internos que denuncian posibles irregularidades cometidas por los agentes de la Policía Nacional en el interior de estos centros, así como de los testigos de los hechos, lo que en muchas ocasiones frustra la investigación. 

Debido a la frecuente expulsión de denunciantes o testigos de supuestas agresiones policiales en el CIE, en 2020 el Defensor del Pueblo pidió al director general de la Policía la emisión de una instrucción que incluyese “un protocolo de tramitación de quejas y denuncias de malos tratos de las personas privadas de libertad” en los CIE. La institución recalcó entonces que el protocolo debería incluir “el principio de realización de una investigación efectiva” y “la no expulsión de un interno o interna mientras determina si existen indicios de que ha sido víctima de un hecho disciplinariamente reprochable o delictivo”. También exigió a la Policía establecer la forma en la que debe ser enviada la “información oportuna a juzgado” que corresponda para investigar debidamente los hechos denunciados.

Estas nuevas quejas llegan dos meses y medio después de la reapertura del CIE de Madrid, que permaneció casi un año cerrado por obras. “Es inconcebible que cada vez que el CIE está en funcionamiento, en distintos momentos, tods los años, diferentes personas internas denuncien una y otra vez hechos muy similares y jamás se deriven consecuencias jurídicas de estas denuncias porque siempre terminan por archivarse”, han alertado en un comunicado la plataforma CIEs NO Madrid.

Mientras, los migrantes que siguen en el centro de internamiento piden mejores condiciones y el cese de los malos tratos denunciados. “Solicitamos la ayuda de los derechos humanos. No aguantamos más ser tratados peor que a los animales. Lo único que pedimos es ser tratados como seres humanos”, concluyen los internos desde el interior del CIE de Madrid. 

La entrada 50 migrantes denuncian en los juzgados agresiones policiales con “puñetazos y patadas en la cabeza” en el CIE de Madrid se publicó primero en SOS Racisme.

Continuem la col·laboració amb la Passió d'Esparreguera perquè els socis de Plataforma per la Llengua pugueu gaudir un any més de l'espectacle a un preu reduït

Plataforma per la Llengua col·labora novament amb el Teatre Micalet de València per oferir als socis el millor teatre en valencià amb un 25% de descompte

Presentem el Calendari del Món Geganter 2024 definitiu sota el títol d’ “Aniversari d’alçada”.

Aquest cop, amb el permís i complicitat de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, la iniciativa ha anat a càrrec de l’Estol de Goliat, un col·lectiu nascut per potenciar la part més romàntica del fet geganter. Dins del seu ideari volen proposar la realització d’accions vinculades a l’esdeveniment dels 600 anys i a la promoció de la memòria històrica. #Gegants600

No podia ser de cap altra manera i enguany el calendari gira entorn el 600 aniversari del primer gegant del món. Així, diversos autors del territori, a través de set capítols, explicaran la llarga tradició gegantera del nostre país des d’una perspectiva molt particular.

Aquest cop el calendari l’obren els gegants de la Ciutat de Barcelona, figures que encapçalen aquesta llarga cercavila del sisè centenari. Una cercavila que es veurà materialitzada el proper 28 d’abril a l’entorn de l’Arc de Triomf.

D’altra banda, qui tanca aquest calendari són en Treball i na Cultura amb la silueta de Montserrat al fons. I és que l’any vinent se celebrarà el Mil·lenari de Montserrat i els gegants catalans, en el seu conjunt més ampli, hi haurien de tenir molt a dir…

El podeu descarregar a: https://gegants.cat/activitats/calendari-2024/

Fe d’errades:
Pàgina 33: Foto gegants de Montmajor, sota activitat de Santa Coloma de Gramenet.
Pàgina 45: Foto gegants de Santpedor, sota trobada de Guissona.

Plataforma per la Llengua considera que el focus s'ha de posar en l'ús i no només en el coneixement, i alerta que els cursos de català per als sanitaris anunciats la setmana passada pels departaments de Salut i Empresa continuen sent voluntaris, no cobreixen tota la demanda potencial i no se sap com avaluaran els professionals

L'ONG del català proposa quatre mesures per impulsar el català a la sanitat: sessions obligatòries d'assertivitat lingüística; exigència del B2 de català el primer any; acreditació del C1 el segon any, i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l'obertura d'expedients i amb sancions

Plataforma per la Llengua ha atès 221 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana només durant el 2023 (129 a la pública i 92 a la privada), més del doble de queixes que el 2022

Si ets soci de Plataforma per la Llengua, disposes d'un descompte en la compra de les entrades de la 10a edició del festival Canet Rock, que es durà a terme el 6 de juliol del 2024

Aquest any hem iniciat una col·laboració amb Nova Ràdio Lloret, on joves a qui acompanyem es converteixen en protagonistes d’un programa radiofònic. Són joves entre 13 i 25 anys que participen dels projectes Tarda Jove i Porta d’Accés que realitzem a Lloret de Mar, i l’Espai Salut Jove de l’Ajuntament del municipi. El programa de...

L'entrada Joves en primera persona ha aparegut primer a Fundació SERGI.

La concentració impulsada per Plataforma per la Llengua ha servit per a avisar la classe política que la ciutadania està "preparada i organitzada" per a respondre als atacs a la llengua i per a continuar impulsant "accions cíviques i legals" 

PP i Vox varen acordar la setmana passada incloure el castellà a les comunicacions oficials del Parlament per primera vegada després de més de trenta anys fent-ho en la llengua pròpia de les Illes Balears