Aconseguim que el Departament d’Educació català mantingui l’avaluació de la competència oral dels alumnes
Plataforma per la Llengua va considerar que no avaluar les competències orals dels alumnes catalans era "amagar sota la catifa" un problema "conegut i reconegut" i va demanar una reunió urgent amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
Després de la reunió amb l'entitat, Educació va rectificar i finalment avaluarà les competències orals de l'alumnat català
L'anàlisi de les competències mostrava un nivell inferior en llengua oral del català respecte del castellà, un fet que en l'escrit no es presentava
Aconseguim que l’Ajuntament d’Elx incloga el valencià a la retolació de l’estació d’autobusos
Plataforma per la Llengua ha assessorat i ha col·laborat amb la persona que va interposar la queixa per garantir-ne la rectificació per part de l'Ajuntament d'Elx
Tal com marca la legislació vigent sobre la senyalització de vies i serveis públics al País Valencià, així com l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'ús i ensenyament del valencià, les estacions d'autobusos han de retolar-se també en valencià
La comissió presidida per Dolors Montserrat al Parlament Europeu promou les tesis de l'espanyolisme contra la immersió després de la visita dels eurodiputats
L'esborrany del report que ha fet la Comissió de Peticions arran de la visita dels eurodiputats a Barcelona per avaluar la immersió lingüística difon arguments enganyosos contra l'escola en català
Plataforma per la Llengua considera preocupant que, tot i no ser-ne competent, la Comissió de Peticions dediqui recursos públics a fer recomanacions per ampliar l'ús del castellà i que es faci seves les mentides de l'espanyolisme
L'entitat considera molt greus les declaracions de Jesús María Barrientos, que ha afirmat que les famílies que han dut la immersió a la justícia pateixen "assetjament" i són víctimes de "xenofòbia"
Obrim la convocatòria per presentar candidatures als 11ns Premis Martí Gasull i Roig en defensa del català
Tothom pot proposar noms de persones o d'entitats que s'hagin distingit per la defensa o promoció de la llengua
El guanyador es triarà per votació popular entre tres finalistes i s'anunciarà el pròxim 6 de maig, en una gala que tindrà lloc al Teatre Poliorama de Barcelona
L'11a edició dels premis lliurarà els mateixos tres guardons de l'any passat: el Premi a la Innovació, el Premi Especial del Jurat i el Premi Martí Gasull i Roig
Dénia acollirà una nova xerrada del cicle “Valencià: emergència lingüística”
La conferència d'aquest dimecres anirà a càrrec del prestigiós escriptor i filòsof Xavier Serra, i estarà presentada per Joan Ivars, secretari de l'Institut d'Estudis Comarcals Marina Alta (IECMA)
Pròximament, el cicle de conferències de Plataforma per la Llengua arribarà a Altea, Xàtiva, Callosa d'en Sarrià i Crevillent
Taula rodona 'El compromís per a la transformació social: una mirada escolta a l’Economia Social i Solidària'
10% de descompte per anar a veure l’obra NUA a l’Espai Texas
L'Espai Texas i Plataforma per la Llengua continuem col·laborant per oferir a tots els socis l'oportunitat de gaudir d'un 10% de descompte en la compra d'entrades per a les tres úniques funcions de l'obra de teatre Nua (Radiografia d'un trastorn), un monòleg cru sobre la pressió estètica i els TCA
Un curtmetratge sobre la retrobada d’un grup d’amics per celebrar el carnaval guanya el premi de millor curt en català al concurs Lendemà
Amb aquest guardó, valorat en 300 euros, l'entitat pretén incentivar la participació de curts fets en català i ajudar els professionals emergents a treballar en aquesta llengua
La membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua Susana Pérez ha format part del jurat encarregat d'escollir el curtmetratge guanyador
Lendemà és un concurs organitzat pels alumnes de l'Escola de Mitjans Audiovisual (EMAV) de Barcelona que desafia els participants a fer curts de 5 minuts en 72 hores
Plataforma per la Llengua inaugura una nova seu a l’Alguer amb l’objectiu de multiplicar l’activitat en desfensa de l’alguerés
Los actes de la inauguració del nou local són escomençats ahir a la nit amb un concert de la Coral Mans Manetes al PocoLoco i són culminats aqueix maití amb el tall de la cinta inaugural on han participat desenes de persones.
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha posat l'accent a damunt de la importància de tendre un local nou a l'Alguer per posar-lo en reda amb els altros territoris de llengua catalana
Aconseguim que dos restaurants amb estrella Michelin de Barcelona incloguin el català al web
El restaurant Aleia, a l'Hotel Casa Fuster de Gràcia, i Moments, a l'Hotel Mandarin Oriental del passeig de Gràcia, han incorporat la llengua pròpia de la ciutat al web després de la insistència de Plataforma per la Llengua
A Catalunya, encara hi ha tres restaurants amb Estrella Michelin (dels més de cinquanta) que exclouen el català al web: el Deliranto, a Salou, i l'Escola d'Hostaleria Hofmann i l'Enoteca Paco Pérez, a Barcelona
Al País Valencià, dos restaurants amb estrella (Cal Paradís, a la Vall d'Alba, i El Xato, a la Núcia) s'afegeixen als dos que ja tenien el web en català (Ricard Camarena i Lienzo, tots dos València)
De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, fem Rebombori amb el Projecte 4Vents!
L’actitud d’un pacient esdevé clau perquè l’Àrea de Salut d’Alcoi es disculpe i es comprometa amb la llengua després d’una agressió lingüística
Una infermera va increpar el pacient pel simple fet de parlar la seua llengua amb la seua dona, i el va forçar a parlar castellà i, a més, en eixir de la consulta, el va ridiculitzar davant la resta de pacients tot dient que "este señor no sabe español, ustedes sí, ¿verdad?"
Quan va conèixer els fets, la gerència de l'Àrea de Salut d'Alcoi es va posar en contacte amb la víctima per demanar-li disculpes al mateix temps que va obrir un procés informatiu per aclarir els fets
Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb la gerència de l'Àrea de Salut d'Alcoi per aprofundir en el cas, va agrair la bona predisposició del centre per solucionar l'incident i va animar-los a incorporar mesures preventives perquè no torne a succeïr
Demanam de nou l’aturada de la proposta de segregació lingüística als centres educatius de les Illes Balears
El Moviment per l'Escola en Català a les Illes reitera, després de la compareixença del conseller Vera, que la proposta del govern de les Illes Balears no és viable i no s'ajusta al marc legal
Les dotze entitats que formen el moviment repeteixen que la segregació educativa va contra els drets lingüístics d'alumnes i de docents i crea un problema inexistent a la societat illenca
Entrades amb descompte per veure La Passió d’Olesa de Montserrat 2024
Gaudeix de la Passió d'Olesa a un preu reduït per als socis de Plataforma per la Llengua
Viu l'aventura internacional! Tres trobades escoltes a la vista
Històries de vida darrere l’arquitectura hostil
Darrere la col·locació de cada element d’arquitectura hostil hi ha amagada la història d’una persona sense llar que s’ha vist afectada. El Jesús, l’Oscar o el Roman són només tres dels innumerables casos que coneixem des d’Arrels i que ens demostren que l’arquitectura hostil suposa una vulneració de drets i afecta profundament la vida de les persones que dormen al carrer. Per fer-ho palès...
El nou govern de Sánchez perpetua la discriminació envers el català: compromís exclusiu amb «la promoció i difusió de la cultura en espanyol»
Els reials decrets que reestructuren els departaments ministerials i n'estableixen l'estructura interna els encomanen la promoció del castellà, però no de cap altre idioma
Amb les 42 noves normes discriminatòries envers el català que s'han publicat al BOE durant el quart trimestre, el total del 2023 ha estat de 192
Malgrat el discurs més sensible amb la diversitat lingüística que ha adoptat el govern espanyol, no s'ha trencat amb la supremacia del castellà, fixada per la Constitució espanyola, i la xifra de normes discriminatòries es manté similar a la d'altres anys
Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc.
COMUNICAT– Article de l’organització Coordinadora Obrint Fronteres. 30 de gener de 2024.
Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.
En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.
Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.
A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.
Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal.
També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides.
Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”.
Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques.
Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.
Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:
- A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
- Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin.
Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.
Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi.
AdhesionsPASUCat
Coordinadora Obrim Fronteres
LOITA, despatx d’advocades
SOS Racisme Catalunya
Col.lectiu Hourria
COF Garraf
La Conca Terra d’Acollida
Igualad’Acull
CFA Rius i Taulet
Rebel·lió Atenció Primària
Associació Stop Sida
Acollim Cerdanyola-Ripollet
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)
Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo y el Racismo (MBCF – BCN)
Emergencia Frontera Sur — EFS Bcn
Psicomigra
XARXA DE DONES PER LA SALUT
Associació Reus Refugi
Papers i Drets per a Tothom
Jo Si Sanitat Universal Catalunya
La PAICAM | Plaforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS
StopMaremortum-Badalona Acull
Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans
Coordinadora entitats SAP Muntanya
Plataforma Antifeixista del Ripollès
La Floresta Contra Fronteres (LFCF)
Marea Blanca de Catalunya
Institut de les Desigualtats
Esquerra Eixample Acull
Barcelona en Comú
Catalunya en Comú
Procés Constituent
La capçalera
Associació IURTA
Medicus Mundi Mediterrània
Associació Trans* Girona
Oxfam Intermon
Tanquem els CIE
+ 41 adhesions individuals
La entrada Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc. se publicó primero en SOS Racisme.
Dos centenars de persones protesten pel ‘no’ de l’Ajuntament de Ciutadella a la pancarta en defensa de la llengua
Plataforma per la Llengua Menorca va convocar una concentració davant el consistori després que aquest denegàs la instància per a penjar una pancarta amb el lema "Qui estima la llengua la protegeix"
Els organitzadors han llegit un manifest mostrant el rebuig a aquesta decisió de l'Ajuntament i han exhibit la pancarta que s'havia de penjar al voltant de la Diada del Poble de Menorca
XI MARCHA POR LA DIGNIDAD – TARAJAL
10 años exigiendo verdad, justicia y reparación
Información extraída de las redes sociales de las Marchas por la Dignidad.
Cada mes de febrero desde hace 10 años se celebra la Marcha por la Dignidad sobre el suceso en el Tarajal. ¿Qué pasó el 6 de febrero de 2024? La madrugada del 6 febrero, centenares de personas fueron bombardeadas en el espigón que separa Ceuta de Marruecos. La policía, en vez de velar por la seguridad de estas personas, lanzó gases lacrimógenos, pelotas de goma y salvas detonadoras.
Esa misma mañana a las 7.40 h ya habían arrebatado la vida de 14 jóvenes y realizaron 23 devoluciones en caliente. La tragedia tuvo lugar en la playa Ceutí del Tarajal. Este suceso fue un punto de inflexión que definió la política migratoria del Estado español y dejó en evidencia el racismo Institucional que se ejerce hacia la población migrante procedente del Sur Global.
Desde el año 2014, se realizan las Marchas por la Dignidad, la primera se realizó días después de la masacre. Es un acto que denuncia la vulneración de los Derechos Humanos de las personas migrantes y, además, exige verdad, justicia, reparación y vela porque esta masacre no vuelva a suceder.
#10añostarajal
#tarajalnoolvidamos
#ceuta #fronterasur
#marchaporladignidad
La entrada XI MARCHA POR LA DIGNIDAD – TARAJAL se publicó primero en SOS Racisme.
