Subscribe to ECAS feed ECAS
Federació d'entitats d'acció social que treballen de manera prioritària amb persones en situació o risc d'exclusió social a Catalunya
Updated: fa 6 hores 19 minuts

Comunicat conjunt del Tercer Sector sobre les protestes a les presons

Dm, 19/03/2024 - 11:50

19.03.2024 | Comunicat conjunt

COMUNICAT DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR SOCIAL, ECAS I LA PART SOCIAL DE LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA I LES ENTITATS SOCIALS SOBRE LES PROTESTES A LES PRESONS

En relació amb les mobilitzacions a les presons catalanes i el bloqueig que afecta prop de 4.000 persones privades de llibertat:

  • Expressem el nostre condol als familiars i amistats de la víctima i treballadora de la presó de Mas d’Enric.
  • Entenem que l’exercici públic del personal penitenciari és fonamental i que la dignitat dels i les treballadores és primordial, i esperem que les seves demandes puguin ser escoltades.
  • Tanmateix, sol·licitem que les reivindicacions laborals no repercuteixin en les persones privades de llibertat i instem a prendre mesures per minimitzar l’afectació dels drets de les persones privades de llibertat demanant que cessi la situació de bloqueig que està generant impactes en les famílies, les persones treballadores i les persones privades de llibertat.
  • Recordem que les persones privades de llibertat han de ser tractades amb el respecte i el valor que els són intrínseques com a éssers humans, d’acord amb el que estableix la legislació internacional i europea (les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos, més conegudes com a Regles Nelson Mandela, i les regles penitenciàries europees).
  • Instem les autoritats a assegurar-se que, com marca la legislació, les restriccions imposades a les persones privades de llibertat siguin les estrictament necessàries i que es tingui en compte el principi de proporcionalitat. Es considera una pràctica greu l’aïllament indefinit i perllongat (Regla 43-1 i 44 de les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos).
  • Defensem un model d’execució penal centrat en la reinserció social i laboral de les persones que han estat privades de llibertat i la implementació de mesures de compliment alternatives amb l’objectiu d’afavorir que aquestes persones, després d’haver estat a la presó, puguin tornar a la societat i la comunitat.
  • Les entitats socials i de voluntariat treballem a molts nivells, i des de fa molts anys, per trencar amb l’estigma social, i si bé els fets ocorreguts són molt greus, no és la realitat del gran volum de persones que fan un procés de reinserció social.

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és la institució que defensa els drets socials, lluita per erradicar la pobresa, l’exclusió i les desigualtats i treballa per enfortir el tercer sector social. Representa 35 federacions i grans organitzacions que, a la vegada, aglutinen 3.000 entitats socials que atenen, acompanyen i donen suport a 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya en totes les etapes de la vida (infància, adolescència, joventut, adultesa i gent gran) i en tots els àmbits (pobresa i exclusió, habitatge, inserció sociolaboral, salut, educació, lleure, discapacitat, salut mental, malalties, addiccions, poble gitano i col·lectiu LGTBIQ+, entre altres).


ECAS és una federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social que treballen de manera prioritària amb col·lectius en situació o risc d’exclusió social. L’atenció directa que presten les organitzacions membres d’ECAS i la tasca de la pròpia federació per vertebrar el sector es fonamenten en la lluita per la igualtat d’oportunitats per a tota la població, així com en la voluntat de transformar la societat per fer-la més justa i equitativa. Actualment, la formen més de 125 entitats que atenen una elevada xifra de persones anualment gràcies a la tasca i la implicació tant de professionals contractats/des com de persones voluntàries. La CAPEP és la comissió àmbit penitenciari i execució penal d’ECAS que agrupa aquelles entitats federades que treballen en aquest àmbit.


La Taula de Participació Social del Departament de Justícia i les Entitats Socials es defineix en l’Ordre JUS/370/2009, de 23 de juliol, de regulació de les taules de participació social en l’àmbit de l’execució penal i penitenciari. La Taula de Participació Social actua com a òrgan consultiu i de relació entre el departament competent en matèria d’execució penal i les entitats col·laboradores i de voluntariat que treballen en els processos de reinserció social a Catalunya, amb la finalitat de coordinar la participació ciutadana, com a dret fonamental de la ciutadania. Qui sotasignat el comunicat és la part social de la Taula que està composada per entitats socials de voluntariat i col·laboradores.

Descarrega el comunicat

L'entrada Comunicat conjunt del Tercer Sector sobre les protestes a les presons ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal

Oferta laboral del Programa Làbora

Dll, 11/03/2024 - 15:26

En el marc del Programa Làbora, obrim un procés de selecció per a la incorporació d’un/a Coordinador/a de Finances i Gestió. La posició està vinculada al Programa Làbora i situada a l’Oficina Tècnica del programa.

El Programa Làbora, que executem conjuntament des d’ECAS, FEICAT, Creu Roja i l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, té per objectiu acompanyar persones en situació de vulnerabilitat i usuàries de Serveis Socials, en la millora de la seva ocupabilitat i d’aquesta manera apropar-les al mercat de treball. 

Les persones interessades en l’oferta han de fer arribar el CV i una carta de motivació a programalabora@laborabcn.cat abans del 22 de març de 2024 a les 12h.

Detalls de l’oferta laboral 

L'entrada Oferta laboral del Programa Làbora ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal

‘Els reptes de gestionar dues rendes mínimes’, article de Manuel Aguilar al Jornal.cat

Dll, 04/03/2024 - 13:21

29.02.2024 | Article d’anàlisi de Manuel Aguilar al Jornal.cat

Després de tres anys llargs de funcionament de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), el passat mes de desembre es va anunciar un acord per traspassar la seva gestió a la Generalitat de Catalunya. La possibilitat del traspàs apareixia ja al decret llei de creació de l’IMV el juny de 2020, tot i que en termes diferents pels territoris forals i per les comunitats autònomes de règim comú. Una modificació de la llei del passat mes de desembre permet que la gestió completa (inclosa la concessió de la prestació) la puguin fer, si així s’acorda, les comunitats autònomes. Les setmanes vinents sabrem com i quan es concretarà en el cas de Catalunya.

Per què és important la descentralització de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital? La principal raó que la justifica és que pretén ser la renda mínima comuna de base pel conjunt d’Espanya, per damunt de la qual les comunitats poden afegir la seva renda mínima pròpia, bé per estendre-la a grups no protegits per l’IMV, bé per intensificar el seu impacte amb quanties superiors. Vist així, són dues parts d’una mateixa política d’ingrés mínim. La ciutadania hauria de poder accedir-hi al que li pertoqui (Ingrés Mínim Vital -IMV-, Renda Garantida de Ciutadania -RGC- o ambdues) sense pensar-hi massa.

Perquè això funcioni correctament, les prestacions haurien d’estar alineades, amb un disseny coherent. Hi ha molts aspectes de detall a ajustar, tant a l’IMV com a la RGC, però hi ha dues qüestions especialment importants i problemàtiques: el període d’avaluació dels ingressos i la compatibilitat amb el treball.

L’IMV pren com a referència els ingressos de tot l’any (normalment l’anterior), mentre que la RGC pren els dels dos mesos anteriors. Es pot discutir si convé més que siguin un, dos o tres mesos; però una renda mínima ha de poder respondre a la manca present d’ingressos, de vegades per un temps curt, no a l’any següent. Això porta a una paradoxa: hi ha qui enguany té dret a l’IMV amb ingressos fins i tot alts perquè l’any passat no en va tenir. Moltes d’aquestes persones ni pensen a demanar-ho perquè aquestes prestacions es demanen quan falten els diners, no quan en tens.

Al mateix temps, qui ho necessita ara pot no tenir-ne dret perquè l’any passat tenia ingressos. És cert que hi ha una opció per utilitzar l’any en curs, però sencer i ajustant comptes a l’any següent. El desincentiu al treball que suposa és enorme: si al final de l’any has guanyat més perquè has trobat feina, pots haver de tornar l’IMV. Imaginem que una persona a l’atur hagués de tornar el subsidi quan acceptés una oferta de feina.

Per la seva part, la RGC és, en general, incompatible amb el treball (remunerat i declarat, és clar), amb algunes excepcions. L’IMV és compatible, com ho ha de ser una renda mínima: importa si superes o no un llindar d’ingressos, no d’on venen. De fet, les rendes mínimes que funcionen millor descompten només parcialment els ingressos salarials perquè treballar sempre surti a compte.

Aquests dos problemes són greus i seran font de dificultats per a la gestió conjunta. Resoldre’ls suposa reformes tant de la llei de l’IMV com de la RGC. Mentre la segona està en discussió al Parlament de Catalunya, la primera dependrà del procés d’avaluació de l’IMV i del quadre polític estatal.

Aquests, però, no són els únics problemes. La gestió quotidiana que haurà de fer la Generalitat serà font de maldecaps per qui ho gestioni i pels perceptors. Per exemple, l’IMV és una prestació de la Seguretat Social i, per tant, els recursos seran resolts per la jurisdicció social, mentre que la RGC és assistència social i els conflictes es resoldran a la jurisdicció contenciosa administrativa. Dos mons judicials molt diferents. Els procediments i terminis són difícils d’encaixar i poden donar lloc a pagaments indeguts i a les corresponents reclamacions i dificultats.

El repte de la Generalitat és doble. En primer lloc, ha d’intentar que aquestes tensions i contradiccions siguin tan poc visibles per a la ciutadania com sigui possible. Això suposa que la persona que sol·licita i exposa la seva situació rebi la prestació o combinació de prestacions que li pertoqui, sense haver de pensar-hi massa. No és una feina senzilla, la gestió interna d’aquestes tensions. El més complicat d’una finestreta única és un back office que la faci viable.

En segon lloc, la Generalitat haurà d’impulsar canvis normatius, a Catalunya i a l’Estat, que permetin avançar cap a un encaix raonable de les dues prestacions. Ja ho alertàvem amb Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) en l’informe INSOCAT 16, Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de milloracal una reforma que permeti parlar de sistema únic, amb complementarietats, per no excloure ningú. Un model de gestió integrada que faci que la persona sol·licitant o perceptora pugui gestionar una única prestació.

 

Escrit per Manuel Aguilar Hendrickson, sociòleg i professor de l’Escola de Treball Social de la UB. És autor de la recerca de l’informe INSOCAT 16, Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora, publicat per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).

L'entrada ‘Els reptes de gestionar dues rendes mínimes’, article de Manuel Aguilar al Jornal.cat ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal

Els partits polítics mostren predisposició al consens en la majoria de millores de la Renda Garantida de Ciutadania

Dij, 29/02/2024 - 17:20

  • La Proposició de llei de modificació de la Llei de RGC està en fase de negociació de les esmenes presentades per cinc grups parlamentaris que avui han debatut a la seu d’ECAS
  • El 30 d’abril és la data límit per tancar la ponència que ha de donar llum verda a la tramitació de la proposta perquè la RGC ampliï la seva cobertura 
  • Les entitats catalanes recorden la necessitat de facilitar l’accés a les prestacions d’ingressos mínims, que avui no arriben a més de tres quartes parts de la població en situació de pobresa

29.02.2024 | Barcelona | Nota de premsa 

Els representants d’ERC, PSC, Junts, la CUP i En Comú Podem mostren sintonia en la majoria de millores que incorpora la Proposició de Llei de modificació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), en fase de negociació d’esmenes actualment al Parlament. Els partits s’han compromès a no allargar el procés més enllà del proper 30 d’abril perquè la cobertura de la prestació, que avui està al volant del 23% de la població en situació de pobresa, s’ampliï significativament en aquesta legislatura. “El sistema de garantia d’ingressos com a xarxa de protecció social que ha de permetre a les llars en situació de major vulnerabilitat tenir una vida digna es troba en un moment clau”, ha afirmat avui Mariona Puigdellívol, directora d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), al debat ‘Garantia d’ingressos a Catalunya: què proposen els partits?’ que ha tingut lloc al Hub Social. 

A l’acte organitzat per la federació hi han participat diputats i diputades dels cinc partits que han presentat esmenes a la Proposició de llei en procés de negociació: Bartomeu Compte (ERC), Elena Díaz Torrevejano (PSC), David Saldoni (Junts), Laure Vega (CUP) i Joan Carles Gallego (En Comú Podem). Ha moderat la taula rodona el vocal de Pobresa d’ECAS, Ferran Busquets, després que Teresa Crespo en nom també de la mateixa vocalia de la federació presentés l’informe INSOCAT 16 Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora.

Tal com apunta l’estudi, és urgent revisar i reformular el model d’ajuts actual, massa fragmentat, disfuncional i amb dèficits de cobertura molt importants, ja que només protegeix adequadament les persones majors de 65 anys mitjançant el sistema de pensions. “Col·lectius molt amplis de la població, com ara la infància, els joves, les dones i les persones migrades, queden desprotegides, ja sigui perquè no poden accedir a les ajudes o perquè malgrat rebre-les, resulten insuficients per sortir de la pobresa”, ha explicat Teresa Crespo.  

Tots els grups parlamentaris donen suport a la modificació de l’article 4 de la RGC per tal que sigui compatible amb totes les rendes del treball. “Des d’En Comú Podem estem a favor de la compatibilitat amb el treball parcial i complet perquè si no acaba sent pervers, ja que es renuncia a ocupacions per tal de no perdre la prestació”, ha argumentat Joan Carles Gallego.

En relació al permís de residència com a requisit d’accés a la RGC de la població estrangera, les entitats socials reclamen que sigui suficient l’empadronament o un certificat d’arrelament. Sobre aquest aspecte, Junts i PSC han posat sobre la taula la sanció dels ajuntaments que vulneren el dret al padró. “Si podem multar els ajuntaments pel tema de la sequera, també hem de poder-ho fer pel tema del padró”, ha declarat David Saldoni, de Junts. “Les sancions a ajuntaments semblava impossible, però amb la sequera s’ha fet de manera immediata”, ha remarcat Elena Díaz, del PSC.

Cal recordar que les persones d’origen migrat són el col·lectiu amb la taxa de risc de pobresa més alta de Catalunya: el 48%, el doble de la mitjana de la població (24,4%). En una edició monogràfica de l’informe INSOCAT d’ECAS publicada el 2020, es constatava com el procés migratori i la Llei d’Estrangeria són factors generadors de pobresa. Les entitats socials han recordat diverses vegades en l’últim any l’obligació d’empadronar els habitants d’un municipi, sigui quin sigui el seu origen.

Els representants polítics també han mostrat suport a la compatibilització de la RGC amb els ajuts a l’habitatge com a mètode per intentar garantir el compliment d’aquest dret bàsic. Bartomeu Compte, d’ERC, ha recordat que “cal implementar els ajuts ja estudiats a la Comissió de Govern, només cal concretar la lògica”. Laure Vega, de la CUP, ha posat l’accent en “no oblidar que actualment hi ha recursos públics destinats a mantenir determinades riqueses que operen en contra del dret a l’habitatge, com el fons voltor Blackstone”, i ha afirmat que “cal caminar cap a una tendència d’universalitat”.

Les entitats socials remarquen que, a més de la reforma de la RGC, l’aprovació dels Pressupostos 2024 i la concreció del traspàs de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a Catalunya són també pilars clau en la remodelació del sistema per assegurar uns ingressos mínims a la població en situació de pobresa.

 

Descarrega la nota de premsa

Mira les imatges

L'entrada Els partits polítics mostren predisposició al consens en la majoria de millores de la Renda Garantida de Ciutadania ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal

‘Les prestacions i la pobresa infantil’, article de Pau Dachs al Social.cat

Dv, 16/02/2024 - 13:42

07.02.2024 | Article d’opinió de Pau Dachs al Social.cat

A Catalunya, la infància és la franja d’edat que més pateix el risc de pobresa —un 27,5%— i també la que menys surt d’aquesta situació gràcies a les transferències socials (les pensions i prestacions públiques, siguin o no contributives, que poden rebre els seus progenitors). Només un de cada quatre infants supera el risc de pobresa gràcies a aquestes ajudes, mentre que en el conjunt de la població permeten que una de cada dues persones se’n surti.

No els protegim prou ni tan sols de la vulnerabilitat més greu, tal com assenyala l’últim informe INSOCAT Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). De les 193.000 llars amb menors d’edat i en situació de pobresa severa abans de rebre algun tipus de transferència social, 82.000 no aconsegueixen sortir-ne, sigui perquè no accedeixen a aquestes transferències o perquè no són suficients per treure-les de l’atzucac. Així, som incapaços de reduir la pobresa severa en els infants, que afecta el 10%.

En concret, la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV) no han aconseguit millorar l’impacte del sistema de garantia d’ingressos en la reducció de la pobresa infantil. Els llindars d’aquestes prestacions són massa baixos (tant en el topall d’ingressos per accedir-hi com en els imports a percebre), els requisits per poder rebre-les són excloents i la tramitació és un laberint desesperant, tal com les persones que tracten d’accedir-hi i les entitats hem repetit en els últims anys.

Sobre les traves en els tràmits, n’hem posat molts exemples. Un de força gràfic: educadors i educadores que es dediquen a donar suport a les famílies a l’hora de fer les gestions, tot i tenir competències i recursos al seu abast, triguen com a mínim mitja hora en tramitar una sol·licitud de l’ingrés mínim vital. Si el cas és complex, fins a dues hores. Com se n’han de sortir les persones sol·licitants pel seu compte i sense eines? Hi ha qui porta vuit mesos amb un expedient en tràmit, sense notícies. La necessitat és urgent, la resposta s’eternitza.

Quant a l’impacte insuficient d’aquestes dues prestacions, també en tenim dades. Un estudi d’Ivàlua assenyala que com més membres hi ha a la unitat familiar, menys eficàcia té la renda garantida de ciutadania en reduir la pobresa severa. Entre el gener del 2020 i l’abril del 2022, entre les famílies que van aconseguir superar la pobresa severa gràcies a la RGC no n’hi havia cap de nombrosa, tan sols un 1% estaven formades per més d’un adult amb menors d’edat a càrrec i el 14% eren monoparentals. En canvi, gairebé el 80% de les que se’n sortien eren llars on només hi vivia un adult.

L’informe INSOCAT proposa millores en el sistema de transferències. Entre les destacades, incrementar les quanties i simplificar el procés de tramitació i el model de gestió per part de les administracions. Aquestes últimes responen amb passes petites i lentes. D’una banda, el Govern estatal ha incrementat enguany l’ingrés mínim vital un 6,9%, i també s’ha acordat traspassar la gestió d’aquest ajut a la Generalitat, un canvi que ha d’ajudar a simplificar-ne la tramitació.

D’altra banda, la Generalitat, després d’un pacte amb sindicats, vol apujar un 4% l’indicador de renda de suficiència de catalunya (IRSC), que marca els llindars de les prestacions públiques, si s’aproven nous Pressupostos per al 2024. I la reforma de la renda garantida de ciutadania, en tràmit al Parlament des de fa més d’un any, preveu incrementar la quantia de la prestació per cada infant a càrrec i que hi pugui accedir la gent que treballa però sense ingressos suficients, així com la compatibilitat amb les ajudes d’habitatge. Però no inclou algunes de les demandes que hem fet des de les entitats socials, com la reducció de l’edat mínima per accedir-hi als 18 anys (i no als 21 com es proposa), l’eliminació del requisit de permís de residència o la reducció de terminis per dictar resolució administrativa.

Cal, doncs, més ambició. La Convenció dels Drets de l’Infant de Nacions Unides recull el dret de tots els infants a un nivell de vida adequat, i la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència del Parlament especifica que cal fixar quin és el nivell bàsic de benestar material que se’ls ha de garantir, amb un règim d’ajuts i prestacions públiques. Una obligació pendent, doncs, és establir per llei quins ingressos s’han d’assegurar a tot infant perquè visqui adequadament.

També és hora de recuperar el pla pilot de la renda bàsica universal (RBU), ara aturat. Les transferències condicionades intenten rescatar el dret dels infants al benestar quan ja ha estat vulnerat, sense èxit. Una prestació universal i no condicionada podria actuar de forma preventiva i amb major impacte, i ens faria concebre la protecció social com un dret humà basat en la dignitat humana, allunyat de la caritat i l’estigma.

L'entrada ‘Les prestacions i la pobresa infantil’, article de Pau Dachs al Social.cat ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal

‘Reincidents: són d’aquí o de fora?’, article de Raquel Gil al diari ARA

Dv, 02/02/2024 - 11:51

23.01.2024 | Article d’opinió de Raquel Gil al diari ARA

La dita Any nou, vida nova no sempre es fa realitat. I en política sovint les coses no venen de nou. Al desembre ja vèiem com diferents alcaldes de Junts del Maresme sol·licitaven l’expulsió de persones delinqüents reincidents estrangeres. Precisament, el mateix partit polític recordava l’episodi, fa uns dies, per parlar de les condicions que s’haurien de donar per poder expulsar aquestes persones, a partir de l’acord entre PSOE i Junts que suposaria la “delegació integral” de les competències d’immigració a la Generalitat.

Però les dades parlen. Des de fa anys, la taxa de persones estrangeres empresonades als centres penitenciaris de Catalunya i la de les persones que compleixen una mesura penal alternativa són aproximadament del 50% cada una, segons consta a les estadístiques del Departament de Justícia. Així doncs, el 50% de les persones que compleixen mesures penals són “autòctones”, per la qual cosa l’associació de persona estrangera amb delinqüència suposa un biaix estigmatitzant del perfil de les persones delinqüents.

Si ens fixem en les dades sobre reincidència, no s’aprecien diferències estadístiques significatives segons origen (22,2% de persones nascudes fora i 20,4% amb nacionalitat espanyola), tal com mostra la recerca Taxa de residència penitenciària 2020 del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). És més, la taxa de reincidència dels interns nouvinguts ha baixat gairebé 11 punts des del 2014, quan era del 33%, el que demostra un descens de la reincidència penitenciària en aquest col·lectiu, gràcies, entre altres factors, a les polítiques d’acompanyament i de retorn a la comunitat.

L’ús d’estigmes i etiquetes vers la comunitat migrada i les persones que han comès delictes les perpetua en aquest rol. Això dificulta enormement el procés de reinserció, en el qual treballem les entitats socials de l’àmbit penitenciari i execució penal de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

Moltes de les persones que entren a la roda del sistema penitenciari viuen en contextos de pobresa i exclusió social extrema, contextos en els quals l’ascensor social és completament inexistent i hi ha una falta absoluta d’oportunitats. No diem res nou: les persones riques són cada vegada més riques i les pobres, més pobres. I si ens fixem en l’eix migratori, les desigualtats empitjoren: el 52,7% de la població migrada pateix risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, el triple que les persones amb nacionalitat espanyola.

Més enllà dels dubtes i incongruències que generen declaracions que vinculen immigració i delinqüència, cal recordar que la precarietat i l’exclusió de la població migrada se sustenten en una llei d’estrangeria discriminatòria, que agreuja els factors d’empobriment vinculats al procés migratori. A les persones condemnades a una situació administrativa irregular se les aboca també al treball submergit, a una explotació laboral més gran, a obstacles per accedir al sistema de protecció social o a l’exclusió residencial.

Per tant, una estratègia transformadora seria actuar des de la prevenció per reduir l’exclusió social. I per fer-ho calen més recursos dels que s’hi destinen en l’actualitat. Per a mostra un botó: l’estudi sobre l’acompanyament postpenitenciari professional com a eina de suport al retorn a la comunitat del CEJFE mostra com determinades polítiques socials basades en el bon tracte i l’acompanyament ajuden a reduir el risc de reincidència.

Cal, doncs, apostar per més polítiques socials que redueixin les desigualtats socials, que previnguin la delinqüència i la reincidència per a tota la població i fugir dels discursos estigmatitzadors. Només així podrem avançar cap a un model de ciutadania plenament integrada. 

L'entrada ‘Reincidents: són d’aquí o de fora?’, article de Raquel Gil al diari ARA ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal

Debat amb els partits sobre el model de garantia d’ingressos

Dc, 31/01/2024 - 13:57

29.02.2024 | 12h – 13:30h | Hub Social (c/Girona 34 Interior, Barcelona) 

Coincidint amb la negociació al Parlament de la Proposició de llei de modificació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), ECAS convida els partits que han presentat esmenes a exposar-les i debatre-les públicament per compartir reflexions amb el sector social en el marc del procés de millora del sistema de garantia d’ingressos que planteja el darrer informe INSOCAT 16 Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora. 

El recent acord entre la Generalitat i l’Estat espanyol per al traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya i l’informe de millora de la Renda Garantida de Ciutadania elaborat pel mateix Govern el 2023 brinden, a més, una ocasió única per donar un salt significatiu vers una major cobertura d’aquestes prestacions i una simplificació i racionalització general del sistema, amb l’objectiu de garantir un accés fàcil i àgil a tota la població que ho necessita.  

 

PARTICIPANTS

  • Bartomeu Compte. Diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament de Catalunya, membre de la Comissió de Drets Socials.
  • Elena Díaz Torrevejano. Diputada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al Parlament de Catalunya.
  • David Saldoni. Diputat per Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, portaveu a la Comissió de Drets Socials.
  • Laure Vega. Diputat/da de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).
  • Joan Carles Gallego. Diputat per En Comú Podem al Parlament de Catalunya, membre de la Ponència de la Proposició de llei de modificació de la RGC.

PROGRAMA

  • 12h. Benvinguda i breu presentació de l’informe INSOCAT 16. A càrrec de Teresa Crespo, membre de la vocalia de Pobresa d’ECAS.
  • 12:25h. Introducció al debat i rondes d’intervenció. Cada partit disposarà de 3 minuts per parlar sobre els següents temes:
    • Model de garantia d’ingressos que defensa el partit
    • Principals punts de discrepància en les esmenes presentades a la Proposició de llei de modificació de la RGC
    • Aplicació de les millores recollides a l’informe de Govern
    • Traspàs de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya

Amb la moderació d’un membre de la vocalia de Pobresa d’ECAS.

  • 13:10h. Torn obert de preguntes amb el públic.
  • 13:35h. Tancament. A càrrec de Mariona Puigdellívol, Directora General d’ECAS. 

INSCRIU-T’HI!

L'entrada Debat amb els partits sobre el model de garantia d’ingressos ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal

Estrenem nova Junta Directiva

Dij, 25/01/2024 - 12:59

L’Assemblea General Ordinària, que es reuneix bianualment i que és el màxim òrgan de decisió de la federació, ha escollit una nova Junta Directiva el passat 15 de desembre de 2023. La nova Junta Directiva, que va ser aprovada per unanimitat, entomarà el mandat d’ECAS fins el 2026. Amb aquest propòsit, ha elaborat el nou Pla de Mandat, que incorpora 10 línies d’actuació agrupades en quatre eixos de treball prioritaris: governança i articulació, incidència pública, intervenció social i gestió interna.

Aquest és un pas endavant per a la consolidació del model de governança de la federació en el qual s’ha treballat els darrers mesos. Aprofundint en l’aposta d’un govern més col·legiat, ECAS comptarà durant els pròxims dos anys amb una copresidència a càrrec de Natàlia Valenzuela (Fundació IRES) i Xavier Puig (Associació CEPS Projectes Socials) i amb una Junta Directiva formada per 22 entitats. L’equip de presidència també comptarà amb dues vicepresidències (Laura Gómez, de Suara Cooperativa, i Marta Bàrbara, de Fundació Maria Raventós), una secretaria (Marta Cid, de Fundació Gentis) i una tresoreria (Llorenç Gonzàlez, d’Associació Iniciatives Solidàries).

 

Coneix totes les funcions i les persones membres de la Junta Directiva.

L'entrada Estrenem nova Junta Directiva ha aparegut primer a Entitats Catalanes d'Acció Social.

Categories: Feeds temporal