La ronda de negociacions de Barcelona, que ha tingut lloc durant aquesta setmana, és l’última de les reunions establertes aquest 2009 per arribar a un text acordat internacionalment en matèria de lluita contra el canvi climàtic més enllà del 2012, any en què expira el Protocol de Kioto, abans de la Cimera de les Nacions Unides a Copenhaguen.

La indefinició de les propostes dels països industrialitzat (exceptuant la Unió Europea) i la consegüent protesta dels països africans han estat els protagonistes de la trobada de Barcelona. D'una banda, els EUA no volen signar res fins que el Senat aprovi una llei de retallada d'emissions, cosa que segurament no passarà fins al 2010. De l'altra, els països dels Sud demanen als països rics que redueixin les emissions de gasos en un 40% per al 2020. La Unió Europea que aboga per un acord vinculant ha acabat insinuant que no hi ha temps per aconseguir-lo, encara que oficialment el seu objectiu continua sent aquest. Tot indica, doncs, que, com a molt, a la Conferència de Copenhaguen s'aconseguirà un acord marc que pugui ser desenvolupat durant el 2010, en comptes d'un acord vinculant, amb sancions incloses.

Durant el mes de novembre hi haurà diversos actes relacionats amb aquesta conferència, com ara, la pedalada contra el canvi climàtic.

ONG, entitats i col·lectius es mobilitzen

La Conferència de Barcelona i les accions que s'han dut a terme al voltant d'aquesta han donat molt a parlar durant els últims dies. Ja des d'abans de l'inici de la conferència la campanya unitària d'entitats i col·lectius catalans "El Clima no està en venda" va posar en marxa diferents accions per exigir als governs participants en la Cimera de Barcelona actuacions concretes, urgents, dràstiques i vinculants. L'acció central d'aquesta campanya ha estat la manifestació del 31 d'octubre, on han participat 40 organitzacions i 4.000 persones.

A més, dimecres 4 de novembre, a les 10:00 del matí, 70 activistes d'aquesta campanya van bloquejar 10 portes de sortida del recinte firal on s’ha celebrat la conferència, denunciat així que “si els països del Nord industrialitzat no assumeixen una reducció dràstica, obligatòria i feta en el propi territori de les emissions de CO2, no hi ha sortida a la crisis climàtica”.

Greenpeace ha realitzat diverses accions durant aquesta cimera. Avui, 6 de novembre, han escalat l'estàtua de Colom i hi han desplegat dues pancartes que critiquen la manca de compromís per part del govern nord-americà amb la reducció d'emissions de CO2. Durant aquesta setmana 20 activistes d'aquesta ONG han desplegat una altra pancarta a la Sagrada Família amb el text “World leaders make the climate call”. Aquesta acció no ha estat exempte de crítica, ja que, en cap moment s'ha fet servir el català: Josep Maria Canyelles ha escrit al bloc de xarxanet.org l'article Defensar el clima fa impossible defensar la diversitat?.

Greenpeace també ha simulat una tempesta amb pluja, vent, trons i llamps a l'entrada de la reunió de Nacions Unides “per recordar als governs dels països desenvolupats que estan negociant un tractat per prevenir un canvi climàtic perillós, que no podran amagar-se dels seus impactes, ni de la responsabilitat de jugar amb la supervivència dels països més vulnerables, ni del compliment dels seus compromisos de la mateixa manera que s'estan amagant per evitar que les negociacions avancin”.

Intermon-Oxfam també ha volgut actuar i ha fet un performance amb capgrossos que representen als líders polítics. Aquests personatges han portat diners de manera frenètica des d'una caixa destinada a ajuda al desenvolupament a una altra caixa que ha de contenir els diners per ajudar els països pobres a adaptar-se al canvi climàtic.

Durant aquests dies els mitjanç de comunicació s'han fet ressò dels daltabaixos de la conferència i de les accions portades a terme al voltant d'aquesta. Si voleu ampliar informació, a la plana web de la Conferència de Barcelona trobareu diversos reculls de premsa. Entre d'altres, hi ha l'article "La curva de Keeling y Copenhague" d'Antxon Olabe, economista ambienta i analista, publicat a El País el 5 de novembre.