179 quilos de menjar per persona i any és la quantitat que es llença de mitjana a Europa. A Catalunya, aquesta xifra és menor tot i que no deixa de ser preocupant: alguns càlculs estimen que com a catalans llencem 35 quilos de menjar cada any. Segons Espai Ambiental, el 60% del malbaratament es produeix a les llars i la resta al sector de la restauració i distribució d'aliments.

De tot això van parlar Maria Mestre, de la Fundació ENT, i Alfons López, representant de la campanya "De menjar no en llencem ni mica", el passat dilluns 3 de juny a la tarda per introduir una taula rodona sobre prevenció del malbaratament d'aliments on hi van participar diferents col·lectius i entitats per explicar les seves accions.

Alguns càlculs estimen que com a catalans llencem 35 quilos de menjar cada any.

Iniciatives impulsades per comerciants com els que integren l'Associació Venedors Mercat Centre (Cornellà de Llobregat), per escoles com la dels Maristes Montserrat (Lleida), per entitats com el Taller Baix Camp (Reus), per grups d'estudiants universitaris com els que tenen en marxa la campanya Menja Just a la UAB i per cuiners com Felipe Celis, membre de la Fundació Alícia.

Cadascun dels participants va donar la seva visió del tema i va explicar la seva experiència. Finalment, entre tots van posar en comú tant els obstacles que s'havien anat trobant com els èxits aconseguits.

Segons el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (Coamb), per reduir el malbaratament, alimentari cal que els productors d'excedents alimentaris (agricultors, restaurants, escoles...) estiguin disposats a col·laborar per repartir els sobrants entre persones que no tenen les necessitats alimentàries cobertes.

Per reduir el malbaratament alimentari, cal que els productors d'excedents estiguin disposats a col·laborar.

El malbaratament a la universitat

La Fundació Autònoma Solidària (FAS) va explicar la campanya de sensibilització Menja Just, iniciada l'any passat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquesta ja ha recollit aproximadament 1.300 signatures i actualment s'estan duent a terme reunions amb l'equip de govern per aconseguir reduir el malbaratament a la UAB i enviar els excedents a entitats socials.

No obstant això, els impulsors de la campanya (FAS i Oficina de Medi Ambient de la UAB) s'han trobat amb diversos obstacles pel que fa a la tramesa dels excedents cuinats a entitats socials. El principal problema que hi veuen des de la universitat està en com garantir la salubritat. "A l'Autònoma no s'ha generat encara el clima necessari per poder transportar aquest menjar i fer-lo arribar a altres organitzacions però a la taula rodona les entitats i col·lectius que ho havien intentat ja ho havien aconseguit", remarca Isabel Gómez, becària del grup de medi ambient de la FAS.

La campanya Menja Just s'ha trobat amb diversos obstacles pel que fa a la tramesa dels excedents cuinats a les entitats.

Els excedents dels comerços i les parades

Dues experiències més que es van presentar durant la taula rodona es basen en la recollida dels productes peribles (els que es poden menjar però no es poden vendre). Per una banda, l'Associació Venedors Mercat Centre de Cornellà de Llobregat va explicar que envien tots els aliments que els hi sobren a les parades a entitats que els distribueixen entre els més necessitats.

Segons va assegurar la representant de l'associació, hi ha famílies de Cornellà que mengen gràcies a aquestes aportacions.

Un altre cas és el del col·lectiu El PLAT de Gràcia, una associació de veïns que ha creat un menjador popular al barri on qui vol pot dinar gratuïtament. El PLAT recull els excedents dels comerços del barri i de les parades dels mercats que voluntàriament col·laboren amb el projecte. Els membres de l'associació, i tots els voluntaris que es presenten, els cuinen i els serveixen. Els dinars normalment es realitzen els dissabtes a l'Ateneu Rosa de Foc de Gràcia.

Felipe Celis: "El fet de tenir tant menjar i tan barat és una de les raons que explica que se'n tiri tant".

Qüestions morals

Felipe Celis és un dels cuiners de la Fundació Alícia i el dilluns va demostrar tenir molt clares les dimensions que està agafant el problema del malbaratament. Així, Celis va denunciar la poca consciència que impera en el seu sector i la poca cura que tenen en general els cuiners i els restaurants a l'hora d'intentar aprofitar el menjar al màxim. "El fet de tenir tant menjar i tan barat és una de les raons que explica que se'n tiri tant".

Celis va voler posar l'accent sobre l'impacte ambiental que té això i va fer reflexionar als presents sobre la injustícia d'aquesta situació en un món on milions de persones passen gana.

La Fundació Alícia va néixer el 2003 amb un objectiu molt clar: que tothom mengi millor. La recerca i investigació feta en el camp alimentari els ha conduït, des de fa un temps, a afegir i desenvolupar un nou objectiu: prevenir el malbaratament alimentari i dotar als professionals de la restauració de recursos i coneixements per fer-ho.

Podeu llegir les conclusions de la jornada en aquest document.