Europa és el segon importador mundial de fusta després de Xina. La legislació europea prohibeix la importació de fusta il·legal, però que s'hagi fet legalment no vol dir que els boscos dels que procedeix hagin estat gestionats de manera responsable.

Així doncs, la gestió responsable en l'obtenció de fustes no és obligatòria per poder importar-les. El criteris que s'han de tenir en compte per preservar les superfícies forestals del planeta són els de vetllar per l'extensió forestal, la biodiversitat, la salut dels boscos i la funció socioeconòmica que compleixen en les seves comunitats.

Les lleis a la Unió Europea no estableixen criteris concrets i aquests queden delegats en els països dels quals procedeix la fusta, moltes vegades dictadures o falses democràcies. En països com Birmània és molt fàcil per les empreses obtenir certificats de legalitat pagant. També es falsifiquen permisos, i en alguns casos la fusta financia guerres.

Entre els principals exportadors de fusta es troben Rússia i Xina, que segons l'organització International Transparency no són referents pel que fa a pràctiques alluyades de la corrupció en diversos àmbits. Malàisia, Indonèsia, Camerun, Gabon, Costa de Marfil són els països que exporten més fustes tropicals, que tenen un impacte ecològic més gran. Pel que fa als principals importadors de fusta il·legal, de nou Xina es situa en primer lloc del rànquing, seguida de Vietnam i Índia.

Tornant a la Unió Europea, el seu reglament sobre comercialització de fusta i de productes derivats s'aplica en tots els estats membres des del 3 de març de 2013. Prohibeix fer-ho amb aquella que ha estat aprofitada il·legalment i estableix les obligacions dels agents que intervenen en el comerç de fusta. Però es considera si la tala ha estat legal o i·legal a partir de les lleis del país de procedència i dels convenis internacionals que pugui haver signat.

Segons aquest reglament, "a causa de la creixent demanda mundial de fusta i productes de la fusta, juntament amb les deficiències institucionals i de gobernança del sector forestal en algunos països productors, la tala il·legal i el comerç associat a aquesta pràctica s'han convertit en temes d'allò més preocupant".

Continua expressant que aquest problema contribueix al procés de deforestació i degradació dels boscos, a l'augment del canvi climàtic per la reducció de l'absorció de les emissions de CO2 i a posar en risc la biodiversitat. La desertificació i l'erosió del terre poden accentuar fenòmens meteorològics que provoquin catàstrofes naturals, com ara inundacions.

Per altra banda, el comerç de fusta il·legal també posa en perill la viabilitat econòmica d'aquells agents que desenvolupen la seva activitat segons la llei, i té altres implicacions socials, polítiques i econòmiques que afecten les comunitats que depenen dels boscos.

Motius per fer mobles amb fusta

Els mobles de fusta són en principi una bona opció mediabiental ja que es tracta d'un material natural i renovable. En el seu procés de transformació es consumeix menys energia que en el d'altres materials com el plàstic, l'alumini o l'acer.

Quan finalitza el cicle de vida de la fusta es pot reciclar. Els seus costos de reciclat, reutilització i eliminació de residus són també més baixos si els comparem amb els d'altres materials.

A més, la facilitat per treballar la fusta i les grans possibilitats a nivell creatiu que ofereix afegeixen un plus a la reutilització de mobles, que pot donar lloc a veritables creacions artístiques, més enllà de la funcionalitat dels mobles.

Les certificacions

L'objectiu dels processos de certificació és millorar la gestió dels boscos i assegurar un mercat als productes certificats. Comencen signant un contracte entre el certificador i el client que estableix els deures i les obligacions d'ambdues parts. A continuació un equip multidisciplinar fa una avaluació i en el cas de que tot es faci seguint criteris de sostenibilitat s'expedeix un certificat escrit que acredita la procedència de la fusta.

Un d'aquests processos de certificació és el del Consell de Maneig Forestal (FSC). Es tracta d'una organització sense ànim de lucre promoguda a Espanya per WWF Adena i Greenpeace. Es va crear l'any 1993 amb representants de grups socials i ambientals, de la indústria fustera, d'organitzacions de pobles indígenes, grups comunitaris forestals i organitzacions certificadores d'arreu del món.

El 1998 sorgeix la Certificació Forestal Paneuropea (PEFC) com a iniciativa no governamental a Europa. PEFC-España és també una entitat sense ànim de lucre oberta a la participació de tots els agents interessats en la gestió forestal sostenible: associacions, ONGs, consumidores i consumidores, industrials, comerciants, etc.

Algunes recomanacions

Et donem alguns consells de cara a l'adquisicó de mobles per tal de que facis una compra sostenible. Val a dir que la fusta també es fa servir en terres, sostres, envans i revestiments, a més de ser matèria primera en la fabricació de mobiliari.

• Plantejar-se les opcions de comprar mobles de segona mà, reutilitzar o reciclar.
• Comprar mobles i altres productes de fusta (taulers, parquets, etc.) amb els certificats FSC o PEFC.
• Mostrar interés a la tenda per la procedència legal i sostenible de la fusta dels mobles com a manera de fer saber a les persones que realitzen les vendes que és un tema que preocupa a consumidors i consumidores.
• Assegurar-se de que el mobiliari no conté substàncies químiques que s'hagin fet servir en el tractament de la fusta en comptes de productes naturals com la cera d'abella i olis de base natural.
• Si els mobles estan fets amb taulers, que aquests estiguin classificats com a Clase E1, que vol dir que per fabricar-los s'han emés menys quantitats de productes nocius..