Un cop finalitzada la Cimera de Copenhaguen i vistos els resultats, cal reconèixer que l’Acord de Copenhaguen assolit finalment no materialitza ni el treball, ni el lideratge, ni els esforços en matèria de canvi climàtic, en especial per part de la Unió Europea. És per aquest motiu que l’Acord assolit finalment a Copenhaguen la matinada del dissabte 19 de desembre és considerat insuficient pel Govern de Catalunya, tant en relació amb el seu contingut com pel que fa al seu caràcter no vinculant.

Ara bé, l’Acord conté aspectes que permeten seguir treballant en la direcció correcta:

Tanmateix, l’Acord no estableix un futur tractat postKyoto, ni objectius de reducció per a l’any 2020 o per a l’any 2050 que evitin els impactes negatius del canvi climàtic, ni tampoc estableix l’any a partir del qual les emissions globals s’han de començar a reduir. En aquest punt, l’Acord únicament estableix un mecanisme d’informació pel qual els països desenvolupats, abans del 31 de gener de 2010, informaran sobre els seus plans de reducció per a l’any 2020, els quals, ara per ara, sumen un valor per sota del 25%-40% establert pel GIECC (en anglès, IPCC) com a necessari.

En definitiva, Copenhaguen, de ser el punt d’inflexió i de llançament d’una nova manera d’entendre el desenvolupament econòmic, esdevé un document de base que persegueix la immediata posada en marxa d’accions. Per tant, hem de veure-ho no com un punt d’arribada, sinó com una etapa més en el procés de canvi vers una economia baixa en carboni.

Aquesta etapa, però, també ha fet evident que, davant la realitat d’un feble compromís per part dels estats, hi ha una altra realitat compromesa i amb voluntat de treballar i dur a la pràctica solucions als reptes del canvi climàtic. Els moviments socials, el sector privat i els governs locals i regionals han demostrat aquests dies a Copenhaguen en innombrables actes i jornades que és possible avançar malgrat tot, i que, si és necessari, caldrà construir una via des de baix cap a dalt que doni solucions i plantegi alternatives viables de desenvolupament que integri el factor climàtic.

No es pot oblidar tampoc que la Unió Europea està plenament compromesa amb el compliment del Protocol de Kyoto (2008-2012), i que ja està desplegant el paquet energia-clima per assolir una reducció del 20% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en el període 2013-2020. I no pretén afluixar en aquesta direcció. Com a europeus, ens sentim plenament compromesos en aquesta tasca. Treballarem intensament per assolir la part que ens correspon d’aquests compromisos i per multiplicar, des dels governs no estatals, el treball en xarxa per promoure una resposta a un problema real sobre el qual la ciutadania mereix solucions immediates i clares.

El Govern de Catalunya, per tant, està compromès en aquesta via i contribuirà amb el seu esforç a assolir decisions consistents i ambicioses, i legalment vinculants, l’any 2010:

• Impulsant les xarxes de governs regionals per consolidar una diplomàcia regional que permeti el desenvolupament d’una visió compartida en matèria de canvi climàtic.

• Aprofitant el fet que Catalunya exerceix la representació de les CA en matèria de medi ambient (i, per tant, participa als consells de ministres) durant la Presidència espanyola de la UE en el primer semestre de 2010 per donar suport al Govern espanyol a fi de no reduir els esforços i mantenir el lideratge i compromís que la UE ha demostrat fins ara.

• Seguint el desplegament del Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 amb fermesa i amb la màxima concertació amb els agents econòmics i socials de Catalunya.

• Continuant els estudis sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya a fi de tenir a punt un pla d’adaptació l’any 2012.

• Fent propostes per a un desplegament efectiu i just del paquet energia-clima a l’Estat espanyol i al conjunt de la UE, i aportant propostes perquè els governs regionals europeus tinguin prou capacitats financeres per fer-hi front.