Què ens impulsa a fer voluntariat?

Què som capaços de fer en pro del bé comú? Estem preparats per prendre decisions que transcendeixin la nostra individualitat, i assumir reptes col·lectius? Què ens empeny a fer voluntariat, i com hi interfereix la nostra història personal?

Aquestes són les preguntes sobre les quals l’autor Jumon Erra planteja l’obra “La distancia entre el llamp i el tro”.

Crisi socioambiental i crisi personal

La reflexió es desenvolupa en un context de crisi ambiental, amb un hipotètic programa de vigilància de boscos, en el que els tres protagonistes decideixen fer-se voluntaris.

L’autor aclareix que no pretén presentar una obra científica sobre la crisi socioambiental, sinó aprofitar del context real de la crisi també com a metàfora de l’univers interior dels personatges, analitzant com i perquè les persones són, o no, capaces d’actuar.

Un escenari apocalíptic, incertesa sobre la realitat dels esdeveniments, i una certa dosi d'humor i auto ironia en els personatges, són ingredients que completen l’obra.

Experiència de voluntariat

Sense retrobar cap referència directa en el guió, Jumon Erra afirma que ha pogut reconèixer elements de la seva pròpia experiència en voluntariat i cooperació, en l’àmbit de la defensa dels drets humans a Colòmbia, Estats Units i el Regne Unit. Erra és llicenciat en Art Dramàtic i va cursar el postgrau en Cultura de Pau i Drets Humans a la Universitat Autònoma de Barcelona.

"La distància entre el llamp i el tro" es podrà veure a la sala Baixos 22 del Teatre Tantarantana del 15 d’octubre a l'1 de novembre amb funció prèvia el 14 d’octubre.