ONG ecologistes demanen a la Generalitat que pari la destrucció dels últims boscos madurs de Catalunya

ONG ecologistes demanen a la Generalitat que pari la destrucció dels últims boscos madurs de Catalunya

Resum: 

Ja s'ha perdut una quarta part d'aquest patrimoni forestal irreemplaçable de boscos centenaris

Les organitzacions ecologistes DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, GEPEC-EdC, Greenpeace i IPCENA denuncien públicament que els escassos boscos madurs que encara queden a Catalunya estan sent talats i demanen a la Generalitat que posi fi a aquesta pràctica.

"Els boscos madurs són els ecosistemes terrestres més complexos, rics i estables de Catalunya, però també són molt escassos", ha declarat Joan Cuyàs de Depana. "Les seves característiques ambientals, estètiques i educatives els atorga un valor econòmic molt alt, molt superior al valor de la fusta que es pugui obtenir d'ells".

Aquesta denúncia dels ecologistes es produeix després de la constatació de la pèrdua de, aproximadament, la quarta part dels boscos inclosos en l'inventari de boscos singulars realitzat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) durant els anys 2009 i 2010 (1, 2 i 3). Aquest inventari, realitzat per encàrrec del Departament de Medi ambient i Habitatge d'aquell moment, va incloure els petits boscos centenaris (antics i madurs) que quedaven a Catalunya, i tenia com a objectiu "catalogar els millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc".

"S'estima que la quarta part dels boscos vells inventariats pel CREAF han estat tallats total o parcialment", ha declarat Joan Vázquez de IPCENA. "Aquest patrimoni era d'un valor irrecuperable i s'ha perdut per sempre".

Els poc més de 200 boscos centenaris inclosos en l'inventari del CREAF, que cobrien una superfície de 2.355 hectàrees (equivalents al 0,3% de la superfície forestal arbòria de Catalunya), eren representatius de la diversitat forestal i estaven formats per petits rodals, generalment inferiors a 10 hectàrees, enclavats dins de boscos amb menor valor, que s'havien lliurat de les tales forestals i els incendis des de fa segles. En els pocs casos on s'havia pogut realitzar una prospecció científica dins d'aquests boscos havien aparegut gairebé sempre espècies noves per a la comarca, Catalunya o el món.

Tan sols el 10% de la seva superfície està protegida d'una manera efectiva (reserves naturals, acords de custòdia del territori, compra de drets de tala, etc.), per la qual cosa, el 90% de la superfície de boscos més excepcionals de Catalunya es troba desprotegida, encara que es trobi en espais de la xarxa Natura 2000. La majoria d'aquests boscos centenaris són de propietat privada, encara que també hi ha boscos madurs en terrenys de titularitat pública que tampoc s'han lliurat de la seva talla.

"La falta d'interès de l'Administració per conservar-los, unida a la desatenció dels boscos antics en l'elaboració de la majoria dels plans tècnics forestals, i la crisi econòmica, han posat en perill els boscos amb major biodiversitat de Catalunya", ha declarat Toni Bara, de GEPEC-EdC.

La comarca de la Garrotxa és la que té més superfície forestal autòctona de Catalunya i va ser la primera on, en 2004, la Institució Catalana d'Història Natural va realitzar un inventari de boscos madurs. Segons els autors de l'inventari, en els últims anys s'han tallat pràcticament tots els boscos centenaris que quedaven fora del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb una sola excepció, que es va poder salvar in extremis: les 15 ha d'una magnífica fageda centenària, en el Bac de les Olletes, dins de l'Espai d'Interès Natural del Collsacabra. En un estudi realitzat en 2007 en tres rodals antics d'alzina, es van trobar 112 espècies de líquens diferents, dels quals 45 eren desconeguts a la comarca de la Garrotxa.

"Els boscos vells, com el patrimoni artístic i cultural, ens permet mantenir trossos de la nostra història natural, que són evocadors d'experiències artístiques i estètiques. Saber respectar els arbres vells i els boscos madurs d'un país és un indicador de la cultura d'un poble" ha assenyalat Miguel Ángel Soto, de la campanya de Boscos de Greenpeace

Notes:

(1) Pobres boscos vells. l?Agró negre http://www.depana.org/data/2304130408_revista23perweb.pdf

(2) Mèdol paradigmàtic: http://gepec.cat/files/pdf/140204medolanellagaia_francoli.pdf

(3) Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. II Jornades sobre boscos madurs. Santa Coloma de Farners, 2013. http://ichn.iec.cat/pdf/boscos_madurs_catalunya.pdf

(4) Informe ¨Degradació de les polítiques de conservació de la biodiversitat a Catalunya 2012¨ Ecologistes en Acció de Catalunya.

Afegeix un comentari nou