Econòmic

El conveni de col·laboració empresarial en activitats d'interès general és aquell pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment del seu objecte o finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en les activitats esmentades.

En aquest compromís per escrit entre entitat receptora i col·laborador/a haurien de constar, com a mínim, els aspectes següents:

• El consentiment d'ambdues parts.
• L'Import de l’ajut econòmic.
• Les condicions i mitjans a través dels quals s'efectuarà la difusió de la col·laboració.
• La destinació de l’aportació.

La difusió de la col·laboració no constitueix una prestació de serveis, d'acord amb el que estableix l'article 25 de la Llei 49/2002 i, per tant, l'operació no està subjecta a IVA, consulta vinculant núm. V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció General de Tributs (DGT).

Les quantitats aportades o les despeses realitzades tindran la consideració de despeses deduïbles en la base imposable de l‘Impost de Societats o de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, segons els casos, d’acord amb els articles 25 i 26 de la Llei 49/2002 del mecenatge.

Quan l'ajuda sigui a través de béns o serveis, en principi existirà implicació en termes d'IVA per al col·laborador/a, ja que segons la Llei sobre l'Impost sobre el Valor Afegit es produeix un autoconsum.

Cal fer esment que, darrerament, la Direcció General de Tributs (DGT) està aplicant un criteri diferent pel que fa a la prestació de servei pro-bo, consulta vinculant núm. V0920-16 del 10/03/2016 de DGT.

El model 216 és un document oficial de l'Agència Tributària que s'utilitza per declarar, per part de l’entitat pagadora, les retribucions abonades que estiguin subjectes a l'IRNR. Aquest impost grava les rendes obtingudes a Espanya per persones jurídiques (entitats o grans empreses) i físiques que no tinguin residència fiscal a l'estat espanyol.

L'Ordre EHA/3290/2008, de 6 de novembre recull dos models de declaració de retribucions a persones no residents: el model 216 i el model 296. Mentre que el model 216 es presenta trimestralment per declarar totes les rendes i ingressar els imports retinguts que hi puguin haver, el model 296 representa un resum anual de les retribucions declarades en els models 216 presentats al llarg de l’any.

D'acord amb l’Ordre EHA/3290/2008, mitjançant la qual s’aproven els models 216 i 296, de retencions i ingressos a compte de l'Impost sobre la Renda de no Residents, la presentació del model 216 ha de realitzar-se entre els dies 1 i 20 del mes posterior a la finalització de cada trimestre. Per tant, la declaració s'ha d'efectuar cada mes d'abril, juliol, octubre i gener, sempre i quan s’hagin abonat algun d’aquests tipus de retribucions.

En cas que no se satisfaci cap renda d’aquest tipus en un determinat trimestre, no procedeix la seva presentació. Si la declaració surt a ingressar i s'opta per la modalitat de pagament de domiciliació bancària, el termini finalitzaria el dia quinze.

En el cas del model 296, cal remarcar que es presenta dins del mes de gener de l'any immediatament posterior al qual s'han abonat les rendes. Per tant, si els imports s’han abonat durant l'any 2023, la seva presentació s'efectuarà el gener de 2024.

Ambdós models s’han de presentar de forma obligatòria en la modalitat telemàtica i, per tant, caldrà disposar d'un certificat digital per poder fer el tràmit.

D’entrada, totes les rendes pagades a persones no residents estan sotmeses a retenció. El tipus general és del 24%.

Ara bé, si la persona perceptora presenta a l’entitat pagadora un certificat de la seva residència fiscal en un país determinat, caldrà mirar si aquell país té vigent un conveni per evitar la doble imposició amb l’estat espanyol.

En aquest cas, és possible que la renda pagada quedi exempta de retenció, o que se li hagi d’aplicar un percentatge de retenció diferent.

En qualsevol dels casos, tant els pagaments als quals se’ls ha efectuat una retenció com aquells que han sortit exempts s’han de declarar en els models 216 i 296.

El contracte públic és una figura regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Es tracta d’un acord entre un òrgan o una entitat de sector públic i una persona física o jurídica, que s’anomenarà contractista, mitjançant el qual s’obliga a prestar serveis o a proporcionar determinats béns, a canvi d’un preu acordat.

La contractació pública es regeix per una legislació i un marc jurídic força complicats, i s’ha de fer sobre determinats principis, com ara el d’igualtat de tracte, el de transparència i integritat, el de concurrència, el de publicitat i el d’eficiència. Segons la tipologia de contracte, atès el tipus de contraprestació, hi ha diversos procediments de contractació i licitació (la via d’accés a la contractació pública) que s’han de respectar.

Per a més informació, es pot consultar la guia pràctica per començar a licitar promoguda des de diverses entitats de l’economia social, que s’ha publicat recentment.

En l’àmbit fiscal, el fet de gestionar un contracte públic implica que l’entitat haurà d’emetre factures, sempre en format de facturació electrònica, i caldrà analitzar si l’objecte del contracte està o no subjecte o exempt de l’IVA per saber si s’hauran de presentar liquidacions d’aquest impost. També caldrà que l’entitat estigui donada d’alta en l’Impost d’Activitats econòmiques (IAE) i es generarà l’obligació de presentar declaracions de l’Impost Sobre Societats (IS), i de tributar pel benefici obtingut.

Segons es defineix a l’article 47.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els convenis són acords que es realitzen entre l’Administració pública i una organització amb la finalitat d’aconseguir un objectiu comú.

Poden incloure aportacions dineràries, però també poden no fer-ho, i establir només uns certs compromisos d’accions que no comportin traspàs de diners, sinó que cadascuna de les parts aportin certs mitjans personals i/o econòmics propis.

Els convenis no poden tenir com a objecte les prestacions que siguin pròpies dels contractes públics, és a dir, no es poden utilitzar com a eina per evitar el procediment de licitació en la prestació d’un servei que hagi de ser contractat per part de l’administració.

Quan els convenis comporten aportacions de diners, sovint es poden confondre o barrejar amb la figura de la subvenció. És important poder fer aquesta distinció perquè l’entitat tingui clar si s’ha de regir per la legislació de les subvencions o no en l’execució dels acords que hi hagi al conveni.

La legislació permet que un conveni sigui l’instrument per atorgar una subvenció, però en aquest cas exigeix que compleixin els requisits de la Llei General de Subvencions. La fórmula es fa servir, sobretot, per a vehicular les subvencions directes, aportant a les accions finançades una certa estabilitat i continuïtat. En aquest cas, l’activitat finançada és promoguda directament per l’entitat beneficiària.

En l’àmbit fiscal, les aportacions de diners rebudes en virtut de convenis no tributen en IVA ni en societats, excepte que es pugui interpretar que hi ha una contraprestació de serveis implícita. A continuació, s’expliquen les principals diferències entre els convenis i les subvencions.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Tal com explica el Títol III de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, tant les persones físiques com jurídiques poden desgravar-se i beneficiar-se fiscalment de les aportacions que facin a les entitats DUP. Això fa que, tot i que no és un benefici fiscal directe, faciliti i potencií les donacions o aportacions rebudes.

Les persones físiques podran deduir-se de la quota de l’Impost per a la Renda de les Persones Físiques (IRPF) entre el 35% i el 40% de les donacions. Quan es tracti d’una microdonació (menys o igual a 150 euros) el percentatge de deducció serà del 80%.

En el cas de les persones jurídiques el percentatge de deducció és entre el 35% i el 40% de la donació (els percentatges esmentats i l’import del micromecenatge està previst que tinguin millores). La deducció s’aplica a la base imposable de l’Impost de Societats (IS) amb un 15% com a límit de la base imposable abans de la deducció.

L’article 82 de la Llei 2/2004 estableix que les organitzacions DUP estan exemptes de tributar l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per les activitats que constitueixin el seu fi social. Igualment, segons regula l’article 83, les entitats hauran de donar-se d’alta de l’impost.

L’exempció s’aplica d’ofici sempre que s’hagi exercit l’opció del règim fiscal de la Llei 49/2002. En alguns ajuntaments és possible que s’hagi de fer una comunicació prèvia, abans era així, però les ordenances fiscals estan canviant i en la major part de les ciutats/poblacions ja és automàtica d’ofici. Per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, pel que fa a l’Impost de Societats (IS), tal com estableix la Llei 49/2002, de 23 de desembre, el tipus de gravamen és del 10%. Així mateix, segons els articles 6 i 7 de la llei, les següents rendes estan exemptes de l’impost:

• Obtingudes per ingressos sense contraprestació.
• Procedents del patrimoni de l'entitat, com els dividends, interessos, cànons i lloguers.
• Derivades d'adquisicions o de transmissions, per qualsevol títol, de béns o drets.
• Obtingudes en l'exercici de les explotacions econòmiques exemptes.
• Atribuïdes o imputades a les entitats sense ànim de lucre i que procedeixin de les rendes exemptes esmentades als punts anteriors.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Quins tràmits dels comptes anuals finalitzen durant el juny?

En els sis mesos posteriors al tancament de l'exercici, les associacions declarades d'utilitat pública han de fer la presentació i les fundacions l'aprovació.https://t.co/LsbYDkanlV

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) June 10, 2022

El model 303 és el document amb el qual es duu a terme la declaració trimestral de l’IVA. Les entitats són les encarregades de recaptar-lo de les compres de productes o serveis que realitzin les persones consumidores a l'organització. Posteriorment, l’entitat amb el model 303 presentarà l’IVA recaptat i haurà de fer l'ingrés corresponent, és a dir, la diferència entre l'IVA suportat (el que es paga) i l'IVA repercutit (el que es cobra).

El model 349 és la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades amb una empresa o professional d’un altre estat membre de la Unió Europea. Ho presenten exclusivament les entitats que estiguin inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI) i que hagin fet alguna operació d’aquest tipus durant el trimestre corresponent.

El model 202 és el formulari amb el qual es paga per avançat l’Impost de Societats, en cas de tenir l'obligació. Quan el resultat a tributar en l’Impost de Societats menys les retencions surt positiu, es genera una nova obligació: fer pagaments a compte de la pròxima liquidació de l’IS. Aquests acomptes es realitzen mitjançant el model 202.

Cal comprovar la casella 00599 del darrer model 200 presentat. Si és positiva, caldrà fer un pagament a compte d’un 18% d’aquest import i indicar a la declaració que es tracta del termini del segon trimestre de 2023. En cas que en aquesta casella aparegui un zero o un import negatiu, no s’haurà de presentar cap model ni ingressar res a compte.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

• No es pot formatar el dispositiu entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
• El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari/ària i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre no finalitzi.
• És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
• Prèviament a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la Declaració de Pràctiques de Certificació, on s'explica sota quines condicions CERES presta el servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que es tingui. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

A través d'aquest 'enllaç' es pot veure quin dels configuradors cal descarregar-se, depenent de si és un sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux.

Bona nit!

Com utilitzar la firma digital des del mòbil

Us expliquem com instal·lar el certificat digital en un dispositiu Android per agilitzar els tràmitshttps://t.co/UCuZ9mQL4A pic.twitter.com/bJL2moDU7a

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) November 10, 2022

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot començar a fer la sol·licitud del certificat. En primer terme, cal accedir a la web de l'FNMT, en l'apartat d'obtenir el certificat digital. En aquest lloc, caldrà entrar a l'apartat 'Sol·licitar certificat' de representant de persona jurídica del menú lateral i apareixerà la següent pantalla:

S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF definitiu de l'entitat (el provisional no és vàlid) i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte, serà on es rebran les notificacions sobre la tramitació.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a l'acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a 'enviar petició'. El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

En aquesta pantalla apareix l'avís del cost del certificat, que en la modalitat anterior era gratuït. Actualment, l'obtenció del certificat té un cost de catorze euros més IVA que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular. La factura del servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud, en un termini de 24 a 48 hores.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat.

És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella 'Descarregar Certificat' i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés. A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

D’una banda, les organitzacions sense ànim de lucre poden aplicar o no, segons decideixin, un donatiu a cadascuna de les participacions. És a dir, que a les participacions que venen amb el seu número costaran quatre euros com a preu base de la participació (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més la quantitat del donatiu que decideixin.

Aquesta col·laboració pot ser d’entre 1 i 4 euros. En aquest sentit, però, cal tenir en compte que el donatiu que esculli aplicar l’entitat ha de ser el mateix per a totes les seves participacions. Per tant, les organitzacions sense ànim de lucre guanyaran la quantitat de donatius corresponent a les participacions venudes.

A banda dels donatius (que suposen uns ingressos complementaris per a les entitats), Loteries de Catalunya ingressarà a l’entitat els premis no reclamats pels jugadors, una vegada passats els 90 dies que tenen per cobrar-los així com els donatius que s’hagin recaptat a través dels punts de venda.

La Grossa amb La Dooble te moltes avantatges de gestió, Loteries de Catalunya paga els premis als jugadors per compte de les entitats, posa a la seva disposició material publicitari que cada una pot personalitzar amb el seu número d’entitat, les participacions es donen sense cost, etc.

A més tots els beneficis de Loteries de Catalunya aniran, com sempre destinats al fons de loteries per a la prosperitat i cohesió social.

La Grossa amb La Dooble té una gestió, molt fàcil, Loteries de Catalunya s'ocupa de tot i les entitats només tan de vendre les participacions. En cas de dubtes, voler més detalls o demanar particiapcions es pot accedir a la pàgina web de Loteries de Catalunya.

Moltes de les entitats que van participar l'any passat ja estan apuntades a #LaGrossaambLaDooble! Repeteixen perquè la gestió és molt fàcil!
I vosaltres, ja us heu apuntat a La Grossa amb La Dooble? A què espereu?
Tota la informació a https://t.co/jDShTjsM8R pic.twitter.com/IgvadjY0Pc

— La Grossa (@lagrossacat) July 15, 2023

Per participar-hi, en primer lloc, cal que siguin organitzacions sense ànim de lucre inscrites al registre oficial d’entitats corresponent.

A partir d’aquí, han de fer la sol·licitud a través del formulari de registre. En el formulari s’haurà d’omplir les dades de l’entitat i de contacte, s’haurà d’escollir el número de cinc xifres de La Dooble, que serà el mateix per a totes les participacions de l'entitat, reservar la primera comanda de participacions i escollir un punt de venda on fer totes les gestions. Un cop validat el registre per part de Loteries de Catalunya, l’entitat podrà recollir les participacions en el punt de venda on ha escollit.

L'any passat, l'entitat guanyadora del 1r premi de 30.000 € del sorteig promocional a entitats de #LaDooble va ser l'Associació de Jubilats de Capçanes!!

Vosaltres podeu ser els següents! I si us toca? teniu premis per a vosaltres i pels vostres associats! pic.twitter.com/aZC0saUstz

— La Grossa (@lagrossacat) July 19, 2023

El preu de la participació és de 4 € (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més un donatiu que les entitats que ho desitgin poden afegir d’1, 2, 3 o 4 euros.

En cas que els números es comprin en els establiments de Loteries de Catalunya, la persona que hi juga podrà decidir el donatiu que li vol donar a l’entitat (entre 0 € i 4 €).

Un dels requisits que demana l’Administració pública a les entitats per poder gaudir del règim fiscal de la Llei 49/2002 (article 3.10) és elaborar anualment una memòria econòmica on s'especifiquin els ingressos i despeses de l'exercici, de manera que puguin identificar-se per categories i projectes. També s'ha d'especificar, si n'hi ha, el percentatge de participació que l'entitat mantingui en entitats mercantils.

A l'article de la llei no s'especifica el contingut concret de la memòria, sinó que remet al reglament que desenvolupa el contingut d’aquesta, el Reial Decret 1270/2003, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'aplicació del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

No existeix un format determinat ni un model específic per presentar aquesta memòria. Si l'entitat ja elabora una memòria econòmica per fer la rendició de comptes que tingui establerta legalment (fundacions o associacions DUP, per exemple), pot incloure les informacions indicades en l'apartat anterior i presentar directament una còpia de la mateixa memòria. Però també es pot fer independentment, utilitzant quadres elaborats amb un full de càlcul.

La presentació es durà a terme telemàticament a l’apartat específic que l’Agència Tributària. Per fer-ho caldrà disposar del certificat digital.

El termini de presentació és de set mesos a partir de la data de tancament de l'exercici. Per tant, per totes aquelles entitats que tinguin com a exercici econòmic l'any natural (de l'1 de gener fins al 31 de desembre), el termini finalitzarà el 31 de juliol de l'any següent al qual es refereixi la memòria.

Igualment, hi ha una excepció a l’obligació de presentació d'aquesta memòria. Segons estableix el reglament, les entitats que hagin tingut un volum d'ingressos inferior als 20.000 € durant l'exercici, no hauran de presentar-la.

De tota manera, s'estableix que el fet que se l'eximeixi de l'obligació de presentació, no eximeix l'entitat de l’obligació d'elaborar-la, per la qual cosa, a la pràctica, totes les entitats que hagin optat per aquest règim fiscal l'haurien de confeccionar.