Què cal saber sobre els convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general?

Imatge principal a portada: 
Els convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general estan regulats per l'article 25 de la Llei 49/2002 del mecenatge. Font:  Font: Canva.
Autor/a: 
Cristina Ros i Eugenia Ifer
Resum: 

Les entitats que volen col·laborar i participar en activitats d’interès general ho fan majoritàriament a través del mecenatge.

Existeixen bàsicament tres tipus d'aportacions privades de mecenatge per a les entitats no lucratives beneficiàries de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Estan els donatius, donacions i aportacions irrevocables, els convenis de col·laboració i el patrocini.

Imatges secundàries: 
Els convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general estan regulats per l'article 25 de la Llei 49/2002 del mecenatge. Font:  Font: Canva.
Existeixen diferents aportacions privades de mecenatge per a les entitats no lucratives beneficiàries.  Font: Canva.
Subtitols: 
Definició de conveni de col·laboració empresarial
Qui pot realitzar un conveni de col·laboració?
Fiscalitat dels convenis de col·laboració empresarial
Característiques principals dels convenis de col·laboració empresarial
Continguts: 

El conveni de col·laboració empresarial en activitats d'interès general és aquell pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment del seu objecte o finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en les activitats esmentades.

En aquest compromís per escrit entre entitat receptora i col·laborador/a haurien de constar, com a mínim, els aspectes següents:

  • El consentiment d'ambdues parts.
  • L'Import de l’ajut econòmic.
  • Les condicions i mitjans a través dels quals s'efectuarà la difusió de la col·laboració.
  • La destinació de l’aportació.

Els convenis de col·laboració empresarial podran ser realitzats per les entitats beneficiàries del mecenatge. Segons la Llei 49/2002 es consideren entitats beneficiàries del mecenatge:

  • Les entitats sense finalitats lucratives com les fundacions, les associacions declarades d'utilitat pública, les organitzacions no governamentals de desenvolupament segons la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolupament, les federacions esportives espanyoles, les federacions esportives territorials d'àmbit autonòmic, el Comitè Olímpic Espanyol i el Comitè Paralímpic Espanyol.
  • L'Estat, les Comunitats Autònomes i les entitats locals.
  • Les universitats públiques i col·legis majors adscrits.
  • Institut Cervantes, Institut Ramon Llull i les institucions amb fins anàlegs de les Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia.
  • Els organismes públics d'investigació dependents de l'Administració General de l'Estat.

La difusió de la col·laboració no constitueix una prestació de serveis, d'acord amb el que estableix l'article 25 de la Llei 49/2002 i, per tant, l'operació no està subjecta a IVA, consulta vinculant núm. V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció General de Tributs (DGT).

Les quantitats aportades o les despeses realitzades tindran la consideració de despeses deduïbles en la base imposable de l‘Impost de Societats o de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, segons els casos, d’acord amb els articles 25 i 26 de la Llei 49/2002 del mecenatge.

Quan l'ajuda sigui a través de béns o serveis, en principi existirà implicació en termes d'IVA per al col·laborador/a, ja que segons la Llei sobre l'Impost sobre el Valor Afegit es produeix un autoconsum.

Cal fer esment que, darrerament, la Direcció General de Tributs (DGT) està aplicant un criteri diferent pel que fa a la prestació de servei pro-bo, consulta vinculant núm. V0920-16 del 10/03/2016 de DGT.

  • Els convenis de col·laboració no poden ser realitzats per entitats no lucratives que no estiguin acollides a la Llei 49/2002 del mecenatge.
  • L’objectiu que persegueix el col·laborador/a amb el conveni és la participació en les activitats d’interès general de l'entitat no lucrativa perceptora de l’ajuda econòmica.
  • L'ajuda econòmica pot instrumentalitzar-se a través de diners, béns i de prestació de serveis.
  • No cal emetre cap certificat que acrediti l’aportació.
  • L'ajuda s’ha de destinar íntegrament a la realització de les activitats que les entitats desenvolupen en compliment de les finalitats d’interès general.
  • La difusió de la col·laboració únicament la pot fer l'entitat beneficiària del mecenatge.
  • El benefici fiscal dels convenis de col·laboració és incompatible amb la resta d’incentius regulats en la Llei 49/2002 del mecenatge. Una única aportació no pot generar el dret a gaudir de diferents incentius fiscals.

Per resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què cal saber sobre el model 216?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Cristina Costa Siles
Resum: 

El model 216 és el model de liquidació de l'Agència Tributària que s'utilitza per declarar les retencions de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR).

Totes aquelles persones jurídiques (entitats i empreses) i persones físiques que paguin per treballs realitzats dins del territori espanyol a persones no residents a l'estat espanyol, han de presentar el model 216, de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR).

Imatges secundàries: 
 Font: Canva.
 Font: Canva.
Subtitols: 
Què és el model 216?
Qui té obligació de presentar el model 216?
Quan i com s'ha de presentar el model 216?
Què cal incloure i què no?
Quan s’han d'aplicar retencions?
Sancions per no presentar el model 216
Continguts: 

El model 216 és un document oficial de l'Agència Tributària que s'utilitza per declarar, per part de l’entitat pagadora, les retribucions abonades que estiguin subjectes a l'IRNR. Aquest impost grava les rendes obtingudes a Espanya per persones jurídiques (entitats o grans empreses) i físiques que no tinguin residència fiscal a l'estat espanyol.

L'Ordre EHA/3290/2008, de 6 de novembre recull dos models de declaració de retribucions a persones no residents: el model 216 i el model 296. Mentre que el model 216 es presenta trimestralment per declarar totes les rendes i ingressar els imports retinguts que hi puguin haver, el model 296 representa un resum anual de les retribucions declarades en els models 216 presentats al llarg de l’any.

D'acord amb l’article 31 de la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents, aprovada pel Reial decret 5/2004, de 5 de març, cal que presentin el model 216 totes aquelles entitats i persones físiques en l’exercici d’una activitat econòmica que paguin a altres persones físiques o jurídiques que no tinguin un establiment permanent a l'estat espanyol, en relació amb les següents categories d'ingressos:

  • Rendiments de treball.
  • Rendiments de capital mobiliari o patrimonials.
  • Rendiments d'activitats econòmiques.
  • Rendiments de capital immobiliari.
  • Rendiments de transmissió de béns immobles.

Dins d'aquests apartats s'inclouen els sous, les pensions, els dividends, els interessos, els rendiments d'accions o els lloguers de locals i habitatges, així com la prestació de serveis realitzada dins de l’Estat espanyol.

És important tenir en compte que aquesta obligació s'aplica només als pagaments efectuats a les persones residents a l’estranger, ja que les retribucions a persones residents a Espanya, independentment de la seva nacionalitat, s’han de declarar mitjançant altres declaracions tributàries.

D'acord amb l’Ordre EHA/3290/2008, mitjançant la qual s’aproven els models 216 i 296, de retencions i ingressos a compte de l'Impost sobre la Renda de no Residents, la presentació del model 216 ha de realitzar-se entre els dies 1 i 20 del mes posterior a la finalització de cada trimestre. Per tant, la declaració s'ha d'efectuar cada mes d'abril, juliol, octubre i gener, sempre i quan s’hagin abonat algun d’aquests tipus de retribucions.

En cas que no se satisfaci cap renda d’aquest tipus en un determinat trimestre, no procedeix la seva presentació. Si la declaració surt a ingressar i s'opta per la modalitat de pagament de domiciliació bancària, el termini finalitzaria el dia quinze.

En el cas del model 296, cal remarcar que es presenta dins del mes de gener de l'any immediatament posterior al qual s'han abonat les rendes. Per tant, si els imports s’han abonat durant l'any 2023, la seva presentació s'efectuarà el gener de 2024.

Ambdós models s’han de presentar de forma obligatòria en la modalitat telemàtica i, per tant, caldrà disposar d'un certificat digital per poder fer el tràmit.

Durant la presentació del model 216 és necessari que s'inclogui la següent informació:

  • Dades identificatives de la persona o entitat declarant: nom complert o raó social, i el NIF, DNI o NIE.
  • Any i període al qual pertany la liquidació.
  • Nombre de rendes subjectes a retenció. Es compta cadascuna de les rendes de forma individual, és a dir, si a una mateixa empresa o persona no resident se li han pagat tres factures en aquell trimestre, es compten tres rendes.
  • Suma de les factures sotmeses a retenció.
  • Suma de les retencions practicades.
  • Nombre de rendes exemptes de retenció: es compten amb el mateix criteri que en el cas de les sotmeses, una renda per cada factura o pagament efectuat.
  • Suma de les factures exemptes de retenció.
  • Suma total de l’import a ingressar, o marca a la casella de 'declaració negativa' en cas que totes les rendes abonades estiguin exemptes de retenció.

No s'ha d'incloure en el model 216 la informació relativa a les retencions o ingressos a compte ja declarats en els altres tipus de declaracions de retencions de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), com ara els models 111, 115 o 123.

També és important remarcar que no és necessari presentar cap alta o baixa en el cens de l’Agència tributària, mitjançant declaració censal (model 036), en relació a aquest model tributari.

En el model 296, de resum anual, s’indicarà la informació específica per a cadascuna de les rendes abonades (identificació de la persona perceptora, tipologia de renda, motiu de l’exempció de la retenció, país de residència, etc.)

D’entrada, totes les rendes pagades a persones no residents estan sotmeses a retenció. El tipus general és del 24%.

Ara bé, si la persona perceptora presenta a l’entitat pagadora un certificat de la seva residència fiscal en un país determinat, caldrà mirar si aquell país té vigent un conveni per evitar la doble imposició amb l’estat espanyol.

En aquest cas, és possible que la renda pagada quedi exempta de retenció, o que se li hagi d’aplicar un percentatge de retenció diferent.

En qualsevol dels casos, tant els pagaments als quals se’ls ha efectuat una retenció com aquells que han sortit exempts s’han de declarar en els models 216 i 296.

Si una entitat ha emès pagaments a persones no residents i no presenta el model 216 durant el període establert, tindrà una sanció que serà variable en funció de si la declaració ha sortit a pagar o no, i de si la presentació fora de termini es fa amb o sense requeriment previ per part de l’administració tributària.

En cas de tractar-se d’una declaració a pagar sense requeriment previ, s'efectuarà un recàrrec d’un 1% acumulatiu per cada mes que hagi passat del termini establert de presentació. Si hi ha requeriment, aquesta sanció serà d’entre un 50 i un 200% sobre l’import deixat d’ingressar, en funció de la gravetat que determini l’Agència Tributària.

Si la declaració és negativa, la sanció seria fixa, de 200 euros en cas de requeriment previ, i de 100 euros en cas que no n’hi hagi hagut requeriment.

Respecte del model 296, la sanció seria de vint euros per cada declarat, amb un mínim de quinze declarats, excepte en cas que no hi hagi requeriment previ, que llavors serien deu euros per declarat, amb el mateix nombre mínim.

Per complir amb la normativa, és necessari que les entitats del tercer sector tinguin en compte les obligacions tributàries. Per resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Quines diferències hi ha entre les subvencions, els convenis i els contractes públics?

Imatge principal a portada: 
L’Administració pública pot oferir contractes públics, subvencions o convenis a les entitats sense ànim de lucre. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Les administracions públiques poden oferir diferents vies de finançament a les organitzacions.

Per poder dur a terme les funcions i objectius que són de la seva competència, les administracions públiques poden proposar a les entitats la gestió de contractes públics, subvencions i convenis. Però cal diferenciar-los molt bé, ja que en moltes ocasions poden generar confusió i tenir diferents implicacions formals i fiscals. A continuació, s’expliquen les principals característiques i diferències.

Imatges secundàries: 
L’Administració pública pot oferir contractes públics, subvencions o convenis a les entitats sense ànim de lucre. Font: Canva.
És important diferencia entre subvencions, contractes públics i els convenis per evitar problemes fiscals. Font: Canva.
Subtitols: 
Contractes públics
Subvencions
Convenis de col·laboració
Continguts: 

El contracte públic és una figura regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Es tracta d’un acord entre un òrgan o una entitat de sector públic i una persona física o jurídica, que s’anomenarà contractista, mitjançant el qual s’obliga a prestar serveis o a proporcionar determinats béns, a canvi d’un preu acordat.

La contractació pública es regeix per una legislació i un marc jurídic força complicats, i s’ha de fer sobre determinats principis, com ara el d’igualtat de tracte, el de transparència i integritat, el de concurrència, el de publicitat i el d’eficiència. Segons la tipologia de contracte, atès el tipus de contraprestació, hi ha diversos procediments de contractació i licitació (la via d’accés a la contractació pública) que s’han de respectar.

Per a més informació, es pot consultar la guia pràctica per començar a licitar promoguda des de diverses entitats de l’economia social, que s’ha publicat recentment.

En l’àmbit fiscal, el fet de gestionar un contracte públic implica que l’entitat haurà d’emetre factures, sempre en format de facturació electrònica, i caldrà analitzar si l’objecte del contracte està o no subjecte o exempt de l’IVA per saber si s’hauran de presentar liquidacions d’aquest impost. També caldrà que l’entitat estigui donada d’alta en l’Impost d’Activitats econòmiques (IAE) i es generarà l’obligació de presentar declaracions de l’Impost Sobre Societats (IS), i de tributar pel benefici obtingut.

Les subvencions estan regulades per la Llei 38/2003, de 17 de novembre. Segons l’article 2 de la llei, una subvenció és una disposició de diners que realitza una Administració pública del seu pressupost a favor d’una organització, a fi que la segona desenvolupi una determinada activitat que es considera d’interès general.

L’aportació s’ha de fer sense que hi hagi una contraprestació directa per a l’entitat beneficiària, és a dir, s’ha de destinar obligatòriament la realització d’una activitat que tingui un interès públic o social. L’entitat que la rep no pot aconseguir cap benefici propi.

Les subvencions generen una sèrie d’obligacions formals i materials, que s’acostumen a establir en la convocatòria pública, o bé en les ordenances fiscals de les subvencions o, fins i tot, en el marc legal general de la Llei 38/2003. Aquestes condicions han de ser conegudes prèviament i lliurement acceptades per part de l’entitat beneficiària.

Com que no pot obtenir un benefici propi, les subvencions sempre comporten la justificació de l’acció realitzada. Per tant, s’haurà de presentar una memòria descriptiva final de l’activitat i, en l’àmbit econòmic, s’hauran d’aportar els documents econòmics (factures, rebuts, contractes laborals...) que justifiquin la despesa duta a terme de manera efectiva, sempre d’acord amb les condicions acordades prèviament.

Si l’acció no s’ha pogut desenvolupar completament, caldrà retornar els diners que no s’hagin utilitzat.

En l’àmbit fiscal, els ingressos procedents de les subvencions no estan subjectes a IVA i tampoc tributen en Impost de Societats. Per tant, fins a un cert volum, no generen cap mena d’obligacions de presentació de models fiscals.

Diferències bàsiques entre subvencions i contractes públics

Subvenció

Contracte públic

La finalitat és fomentar una activitat d’utilitat pública o interès social. La finalitat és l’obtenció d’una prestació econòmica a canvi d’una contraprestació.
La promotora de l’activitat és l’entitat beneficiària. La promotora de l’activitat és l’Administració pública.
Es tracta d’una activitat de foment de l’interès general. Es tracta d’una activitat de prestacions de serveis.
Es justifica amb documentació de les despeses. Es documenta mitjançant l’emissió de factures.
No pot generar beneficis per a l’entitat. Pot generar beneficis per a la part contractista.
No tributa. Tributa en diversos impostos.

Segons es defineix a l’article 47.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els convenis són acords que es realitzen entre l’Administració pública i una organització amb la finalitat d’aconseguir un objectiu comú.

Poden incloure aportacions dineràries, però també poden no fer-ho, i establir només uns certs compromisos d’accions que no comportin traspàs de diners, sinó que cadascuna de les parts aportin certs mitjans personals i/o econòmics propis.

Els convenis no poden tenir com a objecte les prestacions que siguin pròpies dels contractes públics, és a dir, no es poden utilitzar com a eina per evitar el procediment de licitació en la prestació d’un servei que hagi de ser contractat per part de l’administració.

Quan els convenis comporten aportacions de diners, sovint es poden confondre o barrejar amb la figura de la subvenció. És important poder fer aquesta distinció perquè l’entitat tingui clar si s’ha de regir per la legislació de les subvencions o no en l’execució dels acords que hi hagi al conveni.

La legislació permet que un conveni sigui l’instrument per atorgar una subvenció, però en aquest cas exigeix que compleixin els requisits de la Llei General de Subvencions. La fórmula es fa servir, sobretot, per a vehicular les subvencions directes, aportant a les accions finançades una certa estabilitat i continuïtat. En aquest cas, l’activitat finançada és promoguda directament per l’entitat beneficiària.

En l’àmbit fiscal, les aportacions de diners rebudes en virtut de convenis no tributen en IVA ni en societats, excepte que es pugui interpretar que hi ha una contraprestació de serveis implícita. A continuació, s’expliquen les principals diferències entre els convenis i les subvencions.

Diferències entre convenis i subvencions

Conveni Subvenció
Activitat de realització de serveis públics, però de forma conjunta entre l’AAPP i l’entitat privada.

Activitat per fomentar una activitat d’utilitat pública o d’interès social.

Les dues parts són promotores de l’activitat.

La promotora de l’activitat és l’entitat beneficiària.

L’objectiu és dur a terme una activitat conjuntament (donant resposta a les diferents necessitats de l’Administració pública i de l’organització privada).

L’objectiu és fer una activitat de foment de l’interès general.

No tributa.

No tributa.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Quins són els beneficis fiscals de les entitats declarades d’utilitat pública (DUP)?

Imatge principal a portada: 
Les organitzacions DUP gaudeixen de beneficis fiscals, econòmics, administratius i judicials, entre d’altres. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Les associacions declarades d’utilitat pública, així com les fundacions tenen un règim tributari diferent de la resta d’organitzacions.

Un dels beneficis que té una entitat quan és declarada d’utilitat pública és poder acollir-se al règim fiscal de la llei de mecenatge.

Imatges secundàries: 
Les organitzacions DUP gaudeixen de beneficis fiscals, econòmics, administratius i judicials, entre d’altres. Font: Canva.
Ser una organització DUP pot permetre estar exempta de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i l’Impost de Societats (IS). Font: Canva.
Subtitols: 
Desgravacions fiscals per donatius i aportacions
Impost sobre Béns Immobles (IBI)
Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i Impost de Societats (IS)
Continguts: 

Tal com explica el Títol III de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, tant les persones físiques com jurídiques poden desgravar-se i beneficiar-se fiscalment de les aportacions que facin a les entitats DUP. Això fa que, tot i que no és un benefici fiscal directe, faciliti i potencií les donacions o aportacions rebudes.

Les persones físiques podran deduir-se de la quota de l’Impost per a la Renda de les Persones Físiques (IRPF) entre el 35% i el 40% de les donacions. Quan es tracti d’una microdonació (menys o igual a 150 euros) el percentatge de deducció serà del 80%.

En el cas de les persones jurídiques el percentatge de deducció és entre el 35% i el 40% de la donació (els percentatges esmentats i l’import del micromecenatge està previst que tinguin millores). La deducció s’aplica a la base imposable de l’Impost de Societats (IS) amb un 15% com a límit de la base imposable abans de la deducció.

Les entitats declarades d’utilitat pública (DUP) estaran exemptes de tributar l’Impost de Béns Immobles (IBI) en les següents ocasions segons l’article 62 del Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març:

  • Els espais han d’estar destinats a les activitats de l’organització.
  • No poden cedir-se a persones terceres mitjançant contraprestació.
  • No poden utilitzar-se per desenvolupar explotacions econòmiques que no corresponguin al fi específic de l’entitat.

Per gaudir d’aquest benefici l’organització DUP ha de comunicar i acreditar el seu dret d’exempció a l’ajuntament a on estigui situat l’immoble. Haurà de presentar la següent documentació:

  • Sol·licitud d’exempció d’Impost sobre Béns Immobles (IBI).
  • Justificació de la titularitat del bé immoble.
  • Documentació que acrediti que s’està fent servir els immobles per als fins correctes.

L’article 82 de la Llei 2/2004 estableix que les organitzacions DUP estan exemptes de tributar l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per les activitats que constitueixin el seu fi social. Igualment, segons regula l’article 83, les entitats hauran de donar-se d’alta de l’impost.

L’exempció s’aplica d’ofici sempre que s’hagi exercit l’opció del règim fiscal de la Llei 49/2002. En alguns ajuntaments és possible que s’hagi de fer una comunicació prèvia, abans era així, però les ordenances fiscals estan canviant i en la major part de les ciutats/poblacions ja és automàtica d’ofici. Per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, pel que fa a l’Impost de Societats (IS), tal com estableix la Llei 49/2002, de 23 de desembre, el tipus de gravamen és del 10%. Així mateix, segons els articles 6 i 7 de la llei, les següents rendes estan exemptes de l’impost:

  • Obtingudes per ingressos sense contraprestació.
  • Procedents del patrimoni de l'entitat, com els dividends, interessos, cànons i lloguers.
  • Derivades d'adquisicions o de transmissions, per qualsevol títol, de béns o drets.
  • Obtingudes en l'exercici de les explotacions econòmiques exemptes.
  • Atribuïdes o imputades a les entitats sense ànim de lucre i que procedeixin de les rendes exemptes esmentades als punts anteriors.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Quins models cal presentar aquest octubre?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

A l’octubre s’han de presentar els impostos del tercer trimestre, on es liquiden els mesos de juliol, agost i setembre.

Per tal de recordar les obligacions fiscals que té cada entitat, és pertinent seguir el calendari fiscal de l’Agència Tributària on es recullen les dates d’inici i finalització dels pagaments dels diferents impostos.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Declaracions d'IVA
Declaracions de l’IRPF
Declaracions a compte de l'Impost sobre Societats
Continguts: 

El model 303 és el document amb el qual es duu a terme la declaració trimestral de l’IVA. Les entitats són les encarregades de recaptar-lo de les compres de productes o serveis que realitzin les persones consumidores a l'organització. Posteriorment, l’entitat amb el model 303 presentarà l’IVA recaptat i haurà de fer l'ingrés corresponent, és a dir, la diferència entre l'IVA suportat (el que es paga) i l'IVA repercutit (el que es cobra).

El model 349 és la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades amb una empresa o professional d’un altre estat membre de la Unió Europea. Ho presenten exclusivament les entitats que estiguin inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI) i que hagin fet alguna operació d’aquest tipus durant el trimestre corresponent.

El model 111 és el formulari amb el qual s'ingressen les retencions de l’IRPF efectuades sobre pagaments fets en concepte de sous, retribucions per col·laboracions o conferències, pagament al personal autònom o premis.

El model 115 és el document amb el qual es declaren les retencions i ingressos a compte per les rendes o rendiments procedents de l’arrendament o sotsarrendament d’immobles urbans. Això significa que, si una entitat treballa en un local llogat, habitualment té l’obligació de declarar a l’Agència Tributària unes retencions que ha de practicar en la factura del lloguer.

El model 123 és un document amb el qual es presenten les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost sobre Societats i l'impost sobre la renda de no residents. Aquest model només es presenta, si s’han fet retencions relatives a pagament d’interessos o préstecs de tercers, sempre que no siguin préstecs bancaris.

Finalment, amb el model 216 es duen a terme les retencions sobre pagament d'imports a determinades entitats considerades com a no residents a Espanya a efectes fiscals.

El model 202 és el formulari amb el qual es paga per avançat l’Impost de Societats, en cas de tenir l'obligació. Quan el resultat a tributar en l’Impost de Societats menys les retencions surt positiu, es genera una nova obligació: fer pagaments a compte de la pròxima liquidació de l’IS. Aquests acomptes es realitzen mitjançant el model 202.

Cal comprovar la casella 00599 del darrer model 200 presentat. Si és positiva, caldrà fer un pagament a compte d’un 18% d’aquest import i indicar a la declaració que es tracta del termini del segon trimestre de 2023. En cas que en aquesta casella aparegui un zero o un import negatiu, no s’haurà de presentar cap model ni ingressar res a compte.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Com obtenir el certificat digital pas a pas

Imatge principal a portada: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les entitats no lucratives que han d'efectuar tràmits amb les administracions públiques necessiten el certificat digital.

Des de l'entrada en vigor de la totalitat del Reglament de la Unió Europea, l'any 2016, que regula, entre d'altres, les identificacions electròniques, s'ha substituït el de persona jurídica per l'anomenat certificat de representant de persona jurídica.

Imatges secundàries: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
El reglament estableix que el certificat de persona física ja no es pugui obtenir. Font: Freepik.
Subtitols: 
Consideracions prèvies i configurar el navegador
Documentació necessària
Alta de la sol·licitud
Acreditació de la identitat de la persona representant
Descàrrega del certificat
Còpia de seguretat i exportació a altres suports
Continguts: 

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

  • No es pot formatar el dispositiu entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
  • El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari/ària i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre no finalitzi.
  • És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
  • Prèviament a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la Declaració de Pràctiques de Certificació, on s'explica sota quines condicions CERES presta el servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que es tingui. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

A través d'aquest 'enllaç' es pot veure quin dels configuradors cal descarregar-se, depenent de si és un sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux.

La documentació que es necessita per poder obtenir el certificat és la següent:

Per una banda, la relativa a l'entitat: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat (d'associacions, protectorat de fundacions, de la Secretaria General d'Esports, del Departament de Treball, del Ministeri de l'Interior...) on constin les dades relatives a la seva constitució. És a dir, un certificat de les dades registrals de l'entitat.

Així com, la relativa a la persona representant: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat, on consti el nomenament i vigència del càrrec. A més, s'haurà d'aportar en el moment de l'acreditació presencial la documentació personal:

  • Si té nacionalitat espanyola: el DNI, passaport o permís de conduir.
  • En cas que sigui una persona ciutadana de la Unió Europa o de l'Espai Econòmic Europeu: la targeta d'identitat d'estranger/a, el certificat de ciutadà o ciutadana de la Unió Europea, juntament amb el passaport o DNI del país d'origen, o NIE amb el passaport o DNI del país d'origen.
  • Si és una persona estrangera: la targeta d'identitat d'estranger/a o el NIE junt amb el passaport.

Ambdues informacions (dades registrals i dades de l'òrgan de govern i vigència dels càrrecs) es poden agrupar en un únic certificat emès pel registre que correspongui. De tota aquesta documentació caldrà aportar original, còpia autoritzada o document compulsat.

El certificat emès pel registre no podrà tenir una data d'expedició que sigui anterior a més de quinze dies a la data de sol·licitud del certificat digital (el pas següent), sense comptar dissabtes, diumenges ni festius. Per aquest motiu, és convenient no fer la sol·licitud fins que no es disposi del document.

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot començar a fer la sol·licitud del certificat. En primer terme, cal accedir a la web de l'FNMT, en l'apartat d'obtenir el certificat digital. En aquest lloc, caldrà entrar a l'apartat 'Sol·licitar certificat' de representant de persona jurídica del menú lateral i apareixerà la següent pantalla:

S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF definitiu de l'entitat (el provisional no és vàlid) i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte, serà on es rebran les notificacions sobre la tramitació.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a l'acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a 'enviar petició'. El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

A continuació, cal que la persona representant acrediti la seva identitat de les següents maneres:

En aquest cas, caldrà demanar cita prèvia a l'Agència Tributària. A l'hora de fer-ho apareixerà el següent formulari en el qual s'haurà d'indicar el NIF de l'entitat:

Cal tenir en compte que l'acreditació presencial també és es pot fer a les oficines de Correus (no es requereix cita prèvia) o de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. En cas necessari, també hi ha oficines a l'estranger on es pot fer aquest tràmit

A la compareixença, la persona representant ha de portar tota la documentació necessària, indicada anteriorment, juntament amb el codi de sol·licitud obtingut al pas anterior.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

En aquesta pantalla apareix l'avís del cost del certificat, que en la modalitat anterior era gratuït. Actualment, l'obtenció del certificat té un cost de catorze euros més IVA que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular. La factura del servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud, en un termini de 24 a 48 hores.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat.

És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella 'Descarregar Certificat' i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés. A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

Quan ja es té descarregat el certificat, és molt convenient fer una còpia en un suport extern (disc dur extraïble, llapis de memòria, targeta criptogràfica...), per tal d'assegurar que, si li passa res a l'ordinador, no es deixi de tenir accés al document.

Aquest procés d'exportació es fa des del navegador que es tingui instal·lat a l'ordinador i és diferent en funció del que s'utilitzi. En alguns d'aquests, fins i tot és possible establir una contrasenya que permeti limitar el seu ús. L'FNMT també ofereix tot un seguit d'instruccions que mostren com s'ha de fer l'exportació o importació en els navegadors més habituals.

En cas que una entitat sense ànim de lucre tingui dubtes o necessiti ajuda sobre qualsevol qüestió relacionada amb la gestió pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Modificacions en el preu de les dietes de les persones voluntàries i treballadores

Imatge principal a portada: 
La normativa augmenta el pagament del quilometratge de les persones voluntàries i treballadores. Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Eugenia Ifer
Resum: 

La nova normativa ha augmentat de 0,19 € a 0,26 € per quilòmetre l’import exceptuat de gravamen de les quanties destinades a les despeses de transport.

Sovint les entitats tenen la necessitat de reemborsar determinades despeses per trasllat i manutenció a les persones voluntàries o treballadores. Però les dietes estan sotmeses a tributació a partir de certs límits, i tenen implicacions fiscals.

Imatges secundàries: 
La normativa augmenta el pagament del quilometratge de les persones voluntàries i treballadores. Font: Canva.
Cal justificar les despeses (la necessitat del desplaçament i, finalment, el pagament). Font: Canva.
Subtitols: 
Els límits exempts en locomoció i manutenció
Justificació de les dietes
Tractament fiscal de les dietes
Continguts: 

Les persones voluntàries, segons la Carta de Voluntariat de Catalunya, tenen dret a ser rescabalats de les despeses causades per les activitats voluntàries igual que les persones treballadores poden percebre dietes quan es desplacen fora del seu lloc habitual de feina. En ambdós casos, les dietes s'entenen com rendiments de la feina en l'IRPF i tributen com a tals.

Ara bé, el Reial Decret 439/2007 estableix que quan les dietes no superen determinats límits, els imports percebuts resten exempts de tributació.

Pel que fa als desplaçaments, seran exempts els imports:

  • Quan s'utilitzin mitjans de transport públics, i es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
  • Quan el mitjà de transport sigui privat, la quantitat que resulti de multiplicar 0,26 € euros per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

Per a les despeses de manutenció en un municipi diferent del lloc de feina habitual, els imports exempts seran:

  • Quan s'hagi pernoctat, 53,34 euros diaris dins del territori espanyol, i 91,35 euros a territori estranger. Les despeses seran les que es justifiquin mitjançant factures o documents equivalents.
  • Quan no s'hagi pernoctat, l'import màxim serà de 26,67 euros diaris si és dins del territori espanyol, i de 48,08 euros diaris a territori estranger.

En qualsevol dels dos casos, la pagadora (l'associació o la fundació) ha d'acreditar el dia i el lloc del desplaçament, així com el motiu.

Tal com s'ha indicat a l'apartat anterior, cal tenir justificada la necessitat de satisfer cadascuna de les dietes abonades, per dues raons.

  • Per complir amb la normativa de l'IRPF i evitar problemes a l'entitat, al voluntari/a o al treballador/a.
  • Perquè si l'entitat vol incloure les dietes com a despeses justificables per subvencions, caldrà tenir-les documentades i justificades. D’aquesta manera, l'entitat tindrà les màximes garanties per evitar que l'organisme subvencionador li pugui rebutjar la inclusió en la justificació de les despeses (sempre que les bases de la subvenció ho permetin).

Per tant, per cada dieta, l'entitat haurà de tenir un document signat per la persona voluntària o treballadora on s'especifiqui:

  • Les dades identificatives del voluntari/a o treballador/a.
  • La data del desplaçament.
  • La durada que ha tingut.
  • El lloc de destinació i el motiu (projecte, tasca concreta, etc.).
  • Els quilòmetres recorreguts en transport particular o el mitjà de transport i el cost del bitllet en cas del transport públic.
  • Imports i conceptes a abonar amb el màxim detall possible.
  • S'adjuntaran els justificants documentals del cost del desplaçament, de l'estada i de les manutencions (factures o tiquets d'hotels, restaurants, peatges o aparcaments, entre d’altres).

És molt important que l'entitat pugui justificar no només que ha efectuat el pagament de les dietes, sinó també la necessitat del desplaçament, i que finalment s'ha produït.

Cal esmentar que, tant si les dietes que abona l'entitat estan exemptes com si no ho estan perquè superen les quantitats màximes i tenen una part que no ho està, els imports abonats s'han d'incloure en el model 190 (resum anual de l'IRPF) i els imports no exempts tant als models 111 trimestrals que presenti l'entitat com al model 190.

En cas de les persones voluntàries, la pràctica comuna és no fer-ho, en alguns casos perquè no es disposa de les dades fiscals completes del voluntari/ària i en altres casos perquè l'entitat normalment no satisfà cap rendiment sotmès a retenció, ni tan sols presenta aquests models.

A més, com que les persones voluntàries no perceben contraprestacions materials pel seu voluntariat, i sempre que els imports abonats no superin els límits exempts, tampoc es tractaria ben bé d'un rendiment del treball, amb la qual cosa es podria defensar davant d'una possible inspecció d'Hisenda.

En tot cas, quan es tracta de les dietes abonades als treballadors/es sempre s’han d’incloure en els corresponents models trimestrals i anuals segons estiguin exemptes o no. En cas de dietes exemptes al model 190 amb la clau assignada a aquest tipus de rendiment: L, i en cas de dietes no exemptes, es declaren juntament amb les retribucions salarials al model 111 i 190 amb la clau A.

field_vote: 

Quins avantatges obtenen les entitats que participen en La Grossa amb La Dooble?

Imatge principal a portada: 
La Dooble és un nou joc de Loteries de Catalunya totalment social. Font: Freepik.
Resum: 

Loteries de Catalunya ha posat en marxa un nou joc pensat especialment pel teixit associatiu de Catalunya.

La Grossa amb La Dooble és l’alternativa catalana a les participacions tradicionals de Nadal amb una millor experiència de gestió de joc. Aquest any les participacions es fan conjuntament amb La Dooble i La Grossa de Cap d’Any.

Imatges secundàries: 
La Dooble és un nou joc de Loteries de Catalunya totalment social. Font: Freepik.
La Dooble es basa en dos sortejos per atorgar premis individuals i col·lectius. Font: Freepik.
Subtitols: 
Les entitats guanyen amb els donatius
També hi ha premis per a les entitats
Altres guanys per al teixit associatiu
Continguts: 

D’una banda, les organitzacions sense ànim de lucre poden aplicar o no, segons decideixin, un donatiu a cadascuna de les participacions. És a dir, que a les participacions que venen amb el seu número costaran quatre euros com a preu base de la participació (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més la quantitat del donatiu que decideixin.

Aquesta col·laboració pot ser d’entre 1 i 4 euros. En aquest sentit, però, cal tenir en compte que el donatiu que esculli aplicar l’entitat ha de ser el mateix per a totes les seves participacions. Per tant, les organitzacions sense ànim de lucre guanyaran la quantitat de donatius corresponent a les participacions venudes.

El primer que cal tenir en compte és que només es sortejaran els números venuts, això fa que cap premi quedi desert.

La Grossa amb La Dooble es basa en dos sortejos:

  • El número que juga al sorteig de La Grossa de Cap d’Any, és un número individual, diferent i aleatori en cada participació i opta a la part proporcional dels premis d’aquest sorteig, es pot guanyar fins a 40.000 €
  • El número que juga al sorteig de La Dooble, és el número que juga l’entitat i és escollit per ells. Hi ha premis a repartir entre totes les participacions de l'entitat que tinguin el número guanyador.
Hi ha 1 primer premi d’1.000.000 €.
Hi ha 2 segons premis de 250.000 €.
I 3 tercers premis de 100.000 €.

A banda d’aquests premis per a les persones participants, les entitats que hagin venut participacions amb un dels sis números premiats de La Dooble obtindran aquests premis promocionals per a elles:

  • L’entitat del primer premi obtindrà 30.000 euros.
  • Les dues entitats dels segons premis, obtindran 20.000 cadascuna.
  • I les tres entitats dels tercers premis guanyaran 10.000 euros cadascuna.

A banda dels donatius (que suposen uns ingressos complementaris per a les entitats), Loteries de Catalunya ingressarà a l’entitat els premis no reclamats pels jugadors, una vegada passats els 90 dies que tenen per cobrar-los així com els donatius que s’hagin recaptat a través dels punts de venda.

La Grossa amb La Dooble te moltes avantatges de gestió, Loteries de Catalunya paga els premis als jugadors per compte de les entitats, posa a la seva disposició material publicitari que cada una pot personalitzar amb el seu número d’entitat, les participacions es donen sense cost, etc.

A més tots els beneficis de Loteries de Catalunya aniran, com sempre destinats al fons de loteries per a la prosperitat i cohesió social.

La Grossa amb La Dooble té una gestió, molt fàcil, Loteries de Catalunya s'ocupa de tot i les entitats només tan de vendre les participacions. En cas de dubtes, voler més detalls o demanar particiapcions es pot accedir a la pàgina web de Loteries de Catalunya.

field_vote: 

Com es pot participar en La Grossa amb La Dooble?

Imatge principal a portada: 
Cada bitllet de La Dooble duu dos números: un de set xifres i altre un de cinc. Font: Freepik.
Resum: 

Les entitats sense ànim de lucre ja poden sol·licitar les participacions de La Grossa amb La Dooble en loteriesdecatalunya.cat.

Les participacions de La Grossa amb La Dooble estan pensades i dissenyades per a les entitats sense ànim de lucre de Catalunya, cada participació duu dos números un de cinc xifres que s'assigna aleatòriament i que opta als premis de La Grossa de Cap d’Any i un altre també de cinc xifres que correspon al número de La Dooble, aquest número es pot escollir i és al que es juga col·lectivament.

Imatges secundàries: 
Cada bitllet de La Dooble duu dos números: un de set xifres i altre un de cinc. Font: Freepik.
Les entitats no lucratives poden participar en la distribució de La Dooble. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com poden participar les entitats?
Com es distribueixen les participacions?
Com es poden obtenir donatius?
Com es gestionen els diners?
Continguts: 

Per participar-hi, en primer lloc, cal que siguin organitzacions sense ànim de lucre inscrites al registre oficial d’entitats corresponent.

A partir d’aquí, han de fer la sol·licitud a través del formulari de registre. En el formulari s’haurà d’omplir les dades de l’entitat i de contacte, s’haurà d’escollir el número de cinc xifres de La Dooble, que serà el mateix per a totes les participacions de l'entitat, reservar la primera comanda de participacions i escollir un punt de venda on fer totes les gestions. Un cop validat el registre per part de Loteries de Catalunya, l’entitat podrà recollir les participacions en el punt de venda on ha escollit.

El nombre màxim de participacions amb el mateix número de La Dooble és de 2.500 (fins a 2.400 s'emetran en paper per a la distribució directa de l’entitat i 100 s'emetran en format virtual per ser venudes en els punts de venda de Loteries de Catalunya). Una mateixa entitat pot tenir participacions amb diferents números de La Dooble.

Cada entitat pot sol·licitar un màxim de 96 talonaris amb un mateix número de La Dooble, que són 2.400 participacions (9.600 €). A partir del 16 de novembre, els punts de venda de Loteries de Catalunya podran vendre fins a 100 bitllets addicionals d’aquest mateix número de La Dooble.

Si una entitat necessita més participacions, en pot demanar 2.400 més amb un altre número de La Dooble. Cada entitat haurà de fer una comanda mínima de 250 participacions no retornables de cada número que demani.

El preu de la participació és de 4 € (2 € juguen a La Grossa de Cap d’Any i 2 € juguen a La Dooble) més un donatiu que les entitats que ho desitgin poden afegir d’1, 2, 3 o 4 euros.

En cas que els números es comprin en els establiments de Loteries de Catalunya, la persona que hi juga podrà decidir el donatiu que li vol donar a l’entitat (entre 0 € i 4 €).

Cada entitat haurà de liquidar els bitllets (per transferència) abans del 23 de desembre de 2023, inclòs.

A més, les participacions no venudes s’hauran de retornar abans del 18 de desembre en el mateix punt de la recollida. Finalment, les participacions no abonades a Loteries de Catalunya abans del 23 de desembre no entraran en el sorteig.

D’altra banda, els donatius que obtinguin les entitats amb la seva pròpia distribució se’ls podran quedar directament. Pel que fa als donatius aconseguits a través dels punts de venda de Loteries de Catalunya els transferirà a l’organització.

Les persones i entitats guanyadores es decidiran en els sortejos del 31 de desembre del 2023.

field_vote: 

Com s’ha de fer la memòria econòmica de l’organització?

Imatge principal a portada: 
La memòria econòmica s’ha de presentar telemàticament.  Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Eugenia Ifer
Resum: 

Les entitats sense ànim de lucre que gaudeixin dels incentius fiscals del mecenatge han de presentar la memòria econòmica abans del 31 de juliol de l'any següent al qual es refereixi la memòria.

La Llei 49/2002, de Règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius fiscals al mecenatge, estableix per a aquelles entitats que hagin optat per aquest règim fiscal l’obligació de presentar a l'Agència Tributària una memòria econòmica.

Imatges secundàries: 
La memòria econòmica s’ha de presentar telemàticament.  Font: Canva.
Les organitzacions que hagin tingut menys de 20.000 euros durant l’exercici, no hauran de presentar la memòria.  Font: Canva.
Subtitols: 
En què consisteix aquesta memòria?
Quins continguts ha d'incloure?
Com s'ha de presentar?
Continguts: 

Un dels requisits que demana l’Administració pública a les entitats per poder gaudir del règim fiscal de la Llei 49/2002 (article 3.10) és elaborar anualment una memòria econòmica on s'especifiquin els ingressos i despeses de l'exercici, de manera que puguin identificar-se per categories i projectes. També s'ha d'especificar, si n'hi ha, el percentatge de participació que l'entitat mantingui en entitats mercantils.

A l'article de la llei no s'especifica el contingut concret de la memòria, sinó que remet al reglament que desenvolupa el contingut d’aquesta, el Reial Decret 1270/2003, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'aplicació del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Els continguts de la memòria han de ser els següents:

Identificació de rendes exemptes i no exemptes de l’Impost sobre Societats, indicant el corresponent número i lletra dels articles 6 i 7 de la llei que empari l’exempció. Caldrà indicar els ingressos i despeses de cadascun d’ells, i els càlculs i criteris utilitzats per determinar la distribució de les despeses entre les diferents rendes obtingudes per l’entitat.

Identificació d’ingressos, despeses i inversions corresponents a cada projecte o activitat de l’entitat, classificant les despeses de cadascun per categories.

Càlcul de les rendes i ingressos destinats a la finalitat social en compliment dels mínims determinats per la llei a l’article 3.2.

Retribucions de tota classe (diners o en espècie) satisfetes per l’entitat als membres del seu òrgan de govern en qualsevol concepte (ja sigui per compensació de les despeses que els hagi ocasionat pel desenvolupament del seu càrrec o bé en concepte de retribució per alguna altra tasca prestada a l'entitat diferent de les pròpies de les seves funcions).

• Percentatge de participació de l’entitat en entitats mercantils, identificant en quines (cal indicar el nom i raó social, i el NIF).

• Detall dels convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general que s’hagin subscrit, identificant al col·laborador que hi participi i les quantitats rebudes.

• Indicació, si s’escau, de les activitats prioritàries de mecenatge que s’hagin desenvolupat.

• Indicació de la previsió estatutària relativa al destí del patrimoni de l’entitat en cas de dissolució que la llei exigeix com a requisit necessari a l'article 3.6 la Llei 49/2002.

No existeix un format determinat ni un model específic per presentar aquesta memòria. Si l'entitat ja elabora una memòria econòmica per fer la rendició de comptes que tingui establerta legalment (fundacions o associacions DUP, per exemple), pot incloure les informacions indicades en l'apartat anterior i presentar directament una còpia de la mateixa memòria. Però també es pot fer independentment, utilitzant quadres elaborats amb un full de càlcul.

La presentació es durà a terme telemàticament a l’apartat específic que l’Agència Tributària. Per fer-ho caldrà disposar del certificat digital.

El termini de presentació és de set mesos a partir de la data de tancament de l'exercici. Per tant, per totes aquelles entitats que tinguin com a exercici econòmic l'any natural (de l'1 de gener fins al 31 de desembre), el termini finalitzarà el 31 de juliol de l'any següent al qual es refereixi la memòria.

Igualment, hi ha una excepció a l’obligació de presentació d'aquesta memòria. Segons estableix el reglament, les entitats que hagin tingut un volum d'ingressos inferior als 20.000 € durant l'exercici, no hauran de presentar-la.

De tota manera, s'estableix que el fet que se l'eximeixi de l'obligació de presentació, no eximeix l'entitat de l’obligació d'elaborar-la, per la qual cosa, a la pràctica, totes les entitats que hagin optat per aquest règim fiscal l'haurien de confeccionar.

field_vote: