Econòmic

Primer de tot, com en la majoria dels tràmits amb l’Agència Tributària, cal entrar a la seva pàgina web.

Seguidament, i tal com es mostra a les captures, cal clicar a ‘Presentar i consultar declaracions’. Un cop dins de l’apartat, es presenten totes les declaracions. S’ha d’escollir el model corresponent.

En les declaracions amb l'estat ‘Declaració correcta’, en funció de la forma de presentació del model, que pot ser mitjançant formulari o fitxer, la pestanya ‘Serveis disponibles’ tindrà les següents opcions:

• Baixa de declaració per substitució.

• Consulta i modificació registres de detall (si la declaració va ser presentada mitjançant formulari).

• Baixa de detall (si la declaració va ser presentada mitjançant fitxer).

• Consulta registres de detall (si la declaració va ser presentada mitjançant fitxer).

• Justificant de la presentació (PDF).

• Enregistrament de la declaració (consulta/còpia).

Si per exemple, es va presentar la declaració a través d’un formulari, tal com mostra la següent captura, s’ha de clicar a ‘Consulta i modificació registres de detall’. Aquí es mostren més dades de l’expedient.

Aquí es mostra una primera captura d'una presentació del model mitjançant fitxer, i una segona, feta a través de formulari:

Seguidament, s’haurà d’anar a ‘Carregar la declaració presentada el xx-xx-2020’.

Si la presentació es realitza correctament, obtindrem la pàgina de resposta amb el missatge de presentació realitzada amb èxit i el justificant en PDF. Hem de recordar que la presentació es realitzarà amb els registres correctes encara que es detectin registres erronis. Si accedim de nou a la sessió o declaració guardada, en el panell de declarats/des es conservaran tots els registres, tant correctes com erronis.

Per tant, per modificar una declaració presentada des del formulari web, només haurem de recuperar la declaració consolidada i anar afegint, modificant o eliminant els declarats/des existents, sense necessitat d'indicar explícitament que la declaració complementa o substitueix la anteriors. Per aquest motiu, en els formularis desapareixen les caselles de declaració complementària i substitutiva.

A més, cal tenir en compte que les vies de presentació són excloents; és a dir, si la primera declaració es presenta mitjançant formulari web, la resta de declaracions seguiran la mateixa via, llevat que abans es doni de baixa la declaració des del servei "Consulta i baixa de declaracions" disponible a la seu electrònica.

En primer lloc, cal accedir a aquest apartat de l’Agència Tributària per pagar el model 303 (autoliquidació de l’IVA) ajornat del primer trimestre del 2020.

Caldrà clicar a l’opció ‘pagar, ajornar i consultar deutes’ del menú ‘tràmits destacats’.

Un cop dins l’apartat de ‘pagar, ajornar i consultar deutes’, caldrà anar a ‘pagar deutes ('en sóc el titular’).

Quan es cliqui a ‘pagar’, es mostrarà el següent desplegament:

• Pagament de terminis.
• Pagament parcial de terminis.
• Pagament total de terminis.
• Pagament total amb exclusió de terminis.

Aleshores es crea l’emissió de la carta de pagament i s’ha d’introduir la data en què es vol fer el pagament. Apareixerà el següent avís:

També es detalla l’import del termini, els interessos de demora i el total a ingressar.

El sistema permet a la ciutadania major de 16 anys actuar electrònicament davant les administracions públiques catalanes. Ofereix un sistema de signatura ordinària que vincula la identitat de la persona signatària amb un document i en garanteix la integritat.

Les dades d’identitat i el correu electrònic de les persones usuàries queden registrades a la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat, de la qual és titular el Departament de Presidència. D’aquesta manera es deixa constància de la vinculació entre la persona identificada i el seu telèfon mòbil.

En funció del tràmit i el tipus d’administració cal utilitzar un sistema d’identificació o un altre. Mentre que l’idCat Mòbil es pot demanar sense certificat digital i de manera 100% en línia, el certificat digital de representant de persona jurídica és un sistema basat en un certificat digital en programari. Aquest sistema només es pot demanar presencialment perquè requereix comprovar la identitat del ciutadà o ciutadana in situ.

L’IdCat Mòbil és més senzill d’aconseguir perquè només cal tenir accés a Internet i comptar amb un dispositiu mòbil que rebi missatges de text (SMS). Des de l’inici de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, moltes entitats que encara no tenen certificat digital han optat per l’opció de l’IdCat Mòbil. És l’alternativa més pràctica i ràpida per fer evitar la gestió presencial que requereix l’obtenció d’altres eines identificatives.

Això sí, hi ha tràmits que només accepten el certificat digital com a sistema d’autoidentificació. Per exemple, la presentació de sol·licituds de subvencions, tràmits amb la Seguretat Social o l’Agència Tributària i la presentació de factures electròniques.

Una altra peculiaritat del certificat digital és que s’ha d’instal·lar en cada un dels dispositius amb què es vulgui fer el tràmit (ordinador, mòbil...). A més, té un període de validesa limitat, inclòs al propi certificat. En definitiva, el certificat digital és l’equivalent electrònic a un document d’identitat. En aquest recurs de Xarxanet s’expliquen els passos a seguir per sol·licitar el certificat digital de persona jurídica.

Es pretén que les persones contribuents puguin regularitzar de forma voluntària la seva situació tributària amb referència als tributs que han de ser objecte d'autoliquidació. Per aquest motiu, Hisenda ha aprovat dos models tributaris.

Per un costat, el 770 dona resposta a l'autoliquidació d'interessos de demora i recàrrecs per a la regularització voluntària, mentre que el 771 es refereix a l'autoliquidació de quotes de conceptes i exercicis sense model disponible a la seu electrònica de l'AEAT per a la regularització voluntària.

D'aquesta manera, si no s’ha rebut cap notificació al respecte, es poden presentar els models telemàticament a la seu electrònica i aplicar la reducció del 25% en l'import a ingressar pels recàrrecs que es regularitzin, d’acord amb l’article 27.5 de la Llei General Tributària.

Si es tracta d'un concepte impositiu amb períodes de liquidació trimestrals o mensuals, es presentaran tants models de declaració com períodes de liquidació s’hagin regulat respecte l'exercici corresponent.

Només s’utilitzarà el model 771 en cas de no existir cap model disponible per a aquest tribut i període de declaració. En aquest cas, només es presentarà un únic model 771 per autoliquidar la quota tributària anual que es vol regularitzar, desglossant l'import de la mateixa per a cada un dels períodes de liquidació de l'exercici corresponent.

Segons el govern, l’Ingrés Mínim Vital és una prestació que te l’objectiu de “prevenir el risc de pobresa i d’exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i no tenen recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques”.

Amb aquesta prestació es pretén garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries, amb incentius a l’ocupació. Cal aclarir que l’ajuda no és compatible amb altres prestacions de pensions per baixa mèdica permanent.

Per demanar la prestació s’exigeix tenir la residència a l’Estat espanyol com a mínim un any abans i estar en situació de vulnerabilitat econòmica. Això vol dir:

• No tenir patrimoni superior a tres vegades la renda garantida anual. És a dir, 16.614 euros de manera individual. L’habitatge habitual queda exclòs del patrimoni. Hi ha un seguit de regles per realitzar el còmput.
• Si no es treballa, estar inscrit/a com a demandant d’ocupació. En el moment en que es trobi feina, s’exclourà part del salari del càlcul de la prestació.
• Si es treballa, però no s’arriba al mínim vital, es buscarà que pugui fer més hores o accedir a una feina millor.

La quantitat que es cobrarà dependrà de la situació familiar de la persona sol·licitant i de si s’està cobrant un salari, amb un seguit de regles per al còmput dels ingressos.

La base mínima de les persones sense cap ingrés ni patrimoni ni familiars a càrrec serà de 461,53 euros mensuals. La prestació màxima anirà destinada a les persones en la mateixa situació respecte als ingressos, però amb cinc o més integrants sense ingressos en la unitat familiar, amb 1.015,37 euros mensuals. En total hi ha 14 categories per definir les particularitats de cada cas.

Si la persona sol·licitant té altres ingressos, la renda mínima s’ajustarà, respectant els mínims establerts. Per exemple, si una persona ingressa 150 euros en un mes, l’Estat aportarà 312 euros per arribar als 461,53 euros mensuals.

L’ajuda es cobra cada mes, en un total de 12 pagues. S’espera que a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud ja es pugui cobrar, a través d’una transferència bancària. En cap cas podrà ser embargat ni ser objecte de descompte o de retenció.

L’IMV és compatible amb una feina. A més, contempla incentius perquè els potencials beneficiaris no vegin més rendible rebutjar una ocupació per la por a deixar de percebre part de la prestació.

La Seguretat Social no restarà íntegrament els nous ingressos de la prestació percebuda, sinó que, si la persona beneficiària cobra 200 euros més no se li descomptaran 200 euros de l’ajuda, sinó un percentatge menor que el Govern ha d’establir.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes econòmics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari. Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

Xarxanet també té un apartat dedicat a notícies econòmiques per al tercer sector. Al portal de notícies econòmiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió comptable i fiscal de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats quant a campanyes de micromecenatge, reculls de bones pràctiques cooperatives, llistats de propostes fiscals plantejades per entitats del tercer sector...

Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘La renda bàsica de quarantena, la lluita d’una plataforma ciutadana’, ‘7 campanyes de micromecenatge contra la covid-19’, ‘La Taula del Tercer Sector obre noves licitacions’.

L’objectiu d’aquest decret llei és adoptar mesures en l’àmbit subvencional, ja que les actuacions de foment s’han vist greument afectades per la crisi de la Covid-19, i així es podran pal·liar els efectes desfavorables provocats tant a les persones beneficiàries com a les perceptores que es poden veure perjudicades. La situació és especialment rellevant en l’àmbit cultural i social, degut a la dràstica reducció en la consecució dels seus objectius i actuacions.

La resolució permet, d’una banda, que l’entitat pugui sol·licitar que el seu expedient es tramiti perquè el Departament revisi la seva justificació i, d’altra banda, que l’entitat pugui continuar amb el termini de presentació de justificants suspès a l’espera que s’aixequi la suspensió general dels terminis administratius.

Amb aquesta mesura es vol evitar que la suspensió de terminis administratius perjudiqui els drets i interessos de les entitats.

L’Administració Pública finançarà les despeses del 2020 realitzades per les persones beneficiàries encara que no s’hagi assolit totalment o parcialment la finalitat de la subvenció o l’ajut, a causa de la situació actual d’emergència sanitària.

Amb aquesta mesura s’obre la possibilitat d’admetre, verificar i finalment pagar les despeses que les entitats hagin tingut l’any 2020 per tirar endavant els seus projectes malgrat les dificultats per completar-los o executar-los i encara que no s’hagin assolit els objectius que s’hi havien plantejat quan es van presentar al Departament per optar a l’ajut.

Modificacions de projectes

El decret proposa modificacions de projectes perquè algunes activitats es puguin centrar en l’atenció de necessitats noves sorgides a causa de la pandèmia, així com adaptar les actuacions durant el període d’estat d’alarma i durant el desconfinament gradual, per atendre telemàticament quan no es pugui fer de forma presencial.

Imputar despeses

Es pretén imputar despeses de l’exercici 2021 sempre que aquestes no siguin recurrents, es justifiqui la necessitat a la sol·licitud de modificació del projecte, i ho accepti la unitat gestora, a més d’imputar despeses fixes de manteniment i d’estructura en el període que l’entitat hagi aturat l’activitat ordinària i que siguin imputables al projecte subvencionat.

Es vol adaptar l’atenció i les activitats en grups reduïts o individualitzats, mantenint la despesa dels i les professionals i locals i transformar les actuacions presencials del projecte en actuacions per teletreball amb objectius similars.

Seguiment personalitzat

També es pretén efectuar seguiment personalitzat de les persones usuàries del programa, a través de trucades, videoconferències, correus electrònics i/o visites si és possible, així com actuacions d’assessorament a entitats de segon nivell.

Despeses sanitàries i de prevenció

Pel que fa a les despeses, es volen efectuar en material sanitari o de protecció individual, de subministrament d’espais o llocs diferents i altres despeses i activitats addicionals relacionades amb l’atenció a les necessitats socials derivades de l’emergència, prioritzant aquelles accions que poden aportar mesures i solucions a les persones afectades per la situació d’excepcionalitat.

Projectes innovadors

També proposen substituir per projectes innovadors part de les actuacions que no es puguin realitzar amb motiu de l’estat d’alarma, realitzar canvis en el lloc d’execució i seguir abonant d’acord amb els mòduls establerts les places que hagin quedat vacants o els serveis que hagin estat tancats temporalment.

Els deutes que es podran ajornar s’indiquen a continuació:

• IVA.
• IRPF de treballadors/es, professionals, lloguers o interessos de préstecs.
• Impost sobre la Renda de No Residents.
• Pagaments a compte de l’Impost de Societats.

La sol·licitud s’ha de gestionar en el moment de la presentació, i és molt important que es segueixin els passos i les instruccions següents:

1. Gestionar el model 111 com és habitual, i quan s’arribi a la forma de pagament, marcar l’opció: ‘Reconeixement de deute amb sol·licitud d’ajornament’.

2. Quan es cliqui a ‘presentar’, es genera una presentació normal en arxiu pdf amb número de referència i de justificant. Automàticament, hauria de derivar a la pàgina de sol·licitud d’ajornament. En cas que no ho faci, s’ha d’accedir amb aquest enllaç i tenir a mà la declaració presentada per si es demana alguna dada com el número de justificant o l’import.

3. Omplir els camps de la sol·licitud. Per acollir-se a aquesta modalitat d’ajornament és imprescindible marcar ‘SÍ’ a la casella ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’.

En marcar la casella, en l’apartat de la Proposta de pagament apareixerà el següent missatge: ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel que s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’.

Si es marca ‘no’ a aquesta casella, la sol·licitud es tramitarà com una sol·licitud d’ajornament o fraccionament ‘normal’ i no serà admesa en les condicions del RDL amb independència del que es pugui indicar a posteriori en la motivació de la sol·licitud. Per tant, podria ser rebutjada.

• En els camps referits a identificació de l’obligat/da tributari/ària, deutes a ajornar i dades de domiciliació bancària, no hi ha cap peculiaritat. Els dos primers camps s’omplen automàticament perquè els agafa de la presentació i només cal indicar l’IBAN del compte bancari on es farà el càrrec al venciment.
• Al camp ‘Tipus de garanties ofertes s’ha de marcar l’opció ‘Exempció’.
• Al camp ‘Proposta de terminis; núm. de terminis’ ha d’indicar ‘1’, tot i que ho hauria de fer per defecte.
• Al camp ‘Periodicitat’ s’ha de marcar l’opció ‘no procedeix’.
• Al camp ‘Data primer termini’ s’ha d’incorporar la data corresponent a comptar un període de 6 mesos des de la data final de termini ordinari de presentació de l’autoliquidació, havent de finalitzar el termini dia 05 o 20. Per exemple, l’autoliquidació trimestral d’IVA MOD 303 del primer trimestre venç el 20 d’abril, de manera que la data màxima a incloure seria el 20-10-2020.

És molt important que addicionalment, en el camp ‘Motiu de la sol·licitud’ s’inclogui l’expressió ‘Ajornament RDL’.

S’ha de tenir en compte que en l’apartat ‘Proposta de pagament’ surti el missatge que està remarcat en vermell:

4. Presentar la sol·licitud, clicant a ‘Firmar i enviar’.

Ha d’aparèixer el missatge: ‘La seva sol·licitud d’ajornament ha estat donada d’alta correctament en el sistema el dia X a les X hores, havent seleccionat l’opció de ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel que s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’’.

Haurà d’aparèixer la següent pantalla:

5. La sol·licitud d’ajornament ja estarà feta i caldrà esperar la resolució d’acceptació. En uns dies, s’enviarà a la bústia electrònica de l’entitat, que haurà d’estar preparada per recollir-la i, per tant, caldrà disposar d’un certificat digital de representant de persona jurídica vigent o que hagi caducat fa poc.

Les entitats amb NIF (W) disposen d'un establiment permanent en territori espanyol a través del qual desenvolupen l'activitat de prestacions de serveis o venda de béns.

El Reglament 282/2011, CE, d'execució de la directiva assenyala que haurà d'entendre's per establiment permanent "qualsevol establiment, diferent de la seu de l'activitat econòmica (...) que es caracteritzi per un grau suficient de permanència i una estructura adequada en termes de mitjans humans i tècnics que li permetin rebre i utilitzar els serveis que es prestin per a les necessitats pròpies d'aquest establiment".

L'article 84 de la Llei de l'IVA, dota un concepte més actiu d'establiment permanent. Es tracta del criteri de la 'intervenció' en la realització de l'operació. D'aquesta forma, una operació s'entendrà realitzada des d'un determinat establiment permanent si aquest establiment ha intervingut realment en la realització de l'operació. Si no ha estat així, l'entitat tindrà la consideració de no establerta, almenys per a aquesta determinada operació.

Als lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats per un no resident sense establiment permanent, és a dir, una entitat estrangera amb NIF (N) s'aplica la regla d'inversió del subjecte passiu, per la qual cosa és la persona adquirent/receptora la que ha de procedir a autorrepercutir-se l'IVA i deduir-l'hi. Aquestes entitats amb NIF (N) no tenen residència fiscal a Espanya, però operen en territori espanyol i tributen per les vendes i prestacions de serveis realitzats aquí.

L'article 164, apartat 1, de la Llei 37/1992, estableix que els subjectes passius de l'impost (entitat emissora de la factura) estaran obligats, amb els requisits, límits i condicions que es determinin reglamentàriament a:

• 2n. Sol·licitar de l'administració el número d'identificació fiscal i comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s'estableixin.
• 3r. Expedir i lliurar factura de totes les seves operacions, ajustada al que es determini reglamentàriament.

La factura haurà de recollir que hi ha inversió de subjecte passiu o reverse charge.

Cal tenir en compte com a consideracions que:

• S'aplica la inversió del subjecte passiu només en operacions entre persones empresàries.
• La regla general és que els béns i serveis tributin en territori de la persona destinatària per aquesta inversió del subjecte passiu.

Qualsevol entitat sense afany de lucre que durant algun trimestre de l’any hagi retingut imports corresponents a nòmines de personal assalariat, factures a professionals, rebuts o minutes a persones col·laboradores i altres casos menys comuns, com els premis de jocs i concursos, i els drets d’imatge. Les entitats que hagin realitzat retencions per algun o diversos d'aquests conceptes, han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any.

A la primera finestra del formulari web es troben les dades del 'declarant i resum de la declaració'. És necessari emplenar les caselles marcades amb asterisc, ja que són obligatòries.

Les dades del declarant són:

• NIF de l'entitat
• Raó social de l'entitat
• Dades de la persona amb qui relacionar-se (telèfon, nom i cognoms, i adreça electrònica)

Les caselles dels camps 'resum de la declaració' s'autoemplenen amb les dades introduïdes en l'apartat 'perceptors'.

A continuació es detallen les claus i subclaus més comunes per a les entitats:

Clau A. Es consignaran sota aquesta clau els rendiments de treball per compte d'altre, és a dir, les retribucions incloses a les nòmines.
Clau F. Retribucions per realitzar conferències, seminaris, cursos i elaboració d'obres científiques o literàries.

• Subclau 01. Quan les percepcions corresponguin a un premi literari, científic o artístic no exempt de l'impost.
• Subclau 02. Aquelles percepcions de la clau F que no hagin d'incloure's en la subclau 01.

Clau G. Rendiments per activitats professionals, el cas més comú.

• Subclau 01. Cas general. Actualment, del 15%.
• Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.1 del Reglament de l'Impost, actualment del 7%.

Clau H. Rendiments d'activitats professionals agrícoles, ramaderes i forestals en règim d'estimació objectiva.

• Subclau 01. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.4.2 del Reglament de l'Impost.
• Subclau 02. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.4.1 del Reglament de l'Impost.
• Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.5 del Reglament de l'Impost.

Clau I. Rendiments de les següents activitats econòmiques: explotació de la propietat intel·lectual, drets d'imatge, assistència tècnica, arrendament de béns mobles i mines entre altres.

• Subclau 01. Cessió drets d'imatge
• Subclau 02. Resta de casos

Clau K. Premis i guanys patrimonials de la comunitat veïnal derivades dels aprofitaments forestals en muntanyes públiques.

• Subclau 01. Premis que, per a la seva participació, impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.
• Subclau 02. Resta de casos.
• Subclau 03. Premis que, per a la seva participació, no impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.