Econòmic

Un model fiscal és un formulari que serveix per comprendre la política fiscal que afecta a una persona, empresa o entitat i que permet la presentació d’un impost determinat. En definitiva, són documents que les entitats i empreses han d’emplenar i enviar a Hisenda amb informació vinculada a les factures rebudes i emeses, entre d’altres.

El model fiscal reflecteix els efectes de les lleis fiscals del país. Així, serveix per avaluar el compliment de les normes tributàries. Els governs també utilitzen els models fiscals que reben de les entitats per conèixer els efectes financers dels canvis proposats en una política fiscal i per fer comparatives històriques o amb sistemes fiscals d’altres països.

En total, existeixen més de 200 models tributaris, cadascun dels quals té un objectiu diferent. D’entre aquests, els més habituals són els que tenen a veure amb les tres figures tributàries bàsiques de l’Estat espanyol. És a dir, amb l’IVA, l’IRPF i l’Impost sobre Societats.

Les entitats, igual que les empreses, es veuen obligades a preparar models fiscals quan tenen activitat econòmica. En funció dels ingressos i les operacions que faci cada entitat caldrà presentar un model o un altre. L’obligació de presentar els models fiscals es troba en les normatives tributàries estatals.

Una bona recomanació per a les entitats és que estiguin al dia del calendari fiscal. D’aquesta manera poden planificar les tasques que suposa cada tràmit i asseguren que compleixen amb tots els terminis i obligacions tributàries.

Les entitats que han de presentar models a Hisenda solen fer el tràmit a través d’alguna persona membre de l’entitat o, pel contrari, a través d’una entitat especialista en gestió fiscal i comptable. Les persones que tinguin dubtes sobre quins models han de presentar o com han de fer-ho, poden dirigir-se al servei d’assessorament econòmic de Xarxanet, gratuït i obert a totes les entitats sense ànim de lucre de Catalunya.

Next Generation són uns fons atorgats per la Unió Europea amb un pressupost total de 750.000 milions d'euros. Amb aquesta dotació és pretén impulsar iniciatives que s’orientin a transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible, a la vegada que es fa front a les conseqüències provocades per la crisi de la Covid-19.

Tomàs Ruiz, responsable financer de la Fundació Viver de Bell-lloc, assegura que és una oportunitat pel tercer sector i aquelles propostes que s’adapten a les característiques que es demanen a la subvenció. “La dotació que hi ha enguany és inèdita, mai hi havia hagut una dotació tan gran, de fet és la primera vegada que la Unió Europea s'endeuta per fer una injecció d'aquestes característiques, en aquest cas per la recuperació de l'economia”.

“Fins ara el que havia fet era recaptar i repartir. Aquests fons estan orientats a millorar la competitivitat de la UE, així que és recomanable que el tercer sector ho aprofiti, faci una reflexió, i faci aliances no només amb els seus stakeholders sinó també, fins i tot, amb els seus competidors”, afegeix Ruiz.

El Govern de la Generalitat ha analitzat l'informe ‘Next Generation Catalonia’, el document lliurat per la comissió per a l'elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO).

‘Next Generation Catalonia’ conté la proposta provisional de 27 projectes catalans candidats a obtenir la subvenció. Aquets han estat seleccionats d'entre les 542 iniciatives presentades per administracions, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector.

Les iniciatives estan emmarcades en cinc categories diferents: economia per a la vida, transició ecològica, transformació digital, societat del coneixement i vectors transversals. Pel que fa a l’inici dels projectes, es preveu que, en cas d’accedir a la subvenció, es podrien començar a executar-se en el decurs d’aquest any.

Tal com descriuen a Lacol, una cooperativa d’arquitectes situada al barri de Sants de Barcelona, les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús fan possible un model no especulatiu que ofereix habitatge assequible amb estabilitat i flexibilitat. A més, genera comunitat i optimitza serveis amb la creació d’espais comuns. També suposa un baix impacte ambiental pel disseny i l’ús sostenible de l’edifici.

Per tant, totes les cooperatives d’habitatge tenen en comú l’objectiu d’oferir un habitatge digne d’una forma alternativa, justa, col·lectiva i positiva per al medi ambient. Aquesta alternativa al model d’habitatge actual també se li diu cohabitatge.

El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i per un preu inferior al del mercat, tal com s’explica a l’apartat d’Habitatge de l’Ajuntament Barcelona.

El model de cooperatives d’habitatge funciona a partir de la cessió d’una finca o solar en desús per part d’un propietari i o una propietària privada o per part d’una institució pública. Les persones sòcies de la cooperativa han de dipositar una entrada i han de pagar mensualment una quota per l’ús de l’habitatge que es construirà a la finca.

Les cessions d’ús per part d’ajuntaments es materialitzen a través de concursos públics de solars municipals. Aquests concursos els convoquen institucions públiques com ajuntaments. Les bases dels concursos estableixen que només s’hi poden presentar cooperatives que fomentin un model d’habitatge diferenciat de la propietat o l’arrendament tradicional. En aquests casos de sòls cedits per ajuntaments, els solars mai deixen de ser públics. Aquí es pot consultar un model de bases del concurs.

El cohabitatge a Barcelona és una opció, tot i que molt minoritària, des de 2016, quan l’Ajuntament de Barcelona va publicar la primera licitació per ajudicar solars per a cooperatives d’habitatge. En total, s’ha posat a disposició del moviment cooperatiu de Barcelona 10 solars per fer uns 250 habitatges. “Amb aquest model, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge”, apunten des de l’Ajuntament, a través del seu web.

Alguns exemples de cooperatives d’habitatge catalanes són La Borda, Sostre Cívic, Celobert, Envall Cooperativa, La Titaranya o la Cooperativa Obrera de Vivendes. Una de les més noves que s’ha creat és Coobert, centrada en la gestió d’habitatges cooperatius a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental.

La conveniència de la política de diversificar les fonts de finançament s’explica a través del perill que suposa obtenir tots els recursos a través d’una única font. Si aquella font proveïdora falla, com ja ha passat en anteriors casos amb fallides de bancs, l’entitat es quedarà sense diners i li serà impossible continuar amb el seu projecte.

En canvi, si els diners es col·loquen en diferents llocs, l’entitat podrà continuar amb la seva activitat encara que no rebi diners d’un dels seus proveïdors/es. En definitiva, la diversificació ajuda les organitzacions a tenir un sistema de finançament més sòlid i a millorar la seva solvència, que no es veurà afectada si alguna de les vies de finançament els falla. Així s’explica a l’estudi Noves formes de finançament associatiu, publicat per Torre Jussana.

Un altre dels motius a favor de la diversificació és que permet a les entitats escollir les fonts que més s’adapten a les seves necessitats. L’entitat ha d’escollir la que més li convingui en cada moment, en funció del servei o l’activitat que impulsi i de les exigències de les fonts de finançament. La diversificació, per tant, també permet posar ordre i prioritzar les diferents fonts amb les quals es vol comptar.

Això sí, perquè la combinació funcioni, cal que l’entitat compti amb personal expert en finançament, capaç d’enfocar l’estratègia financera de la manera més adient per a cada entitat. És per això que les organitzacions cada vegada més aposten per la figura de l’expert o experta en captació de fons.

“Hi ha entitats que estan fent una aposta molt gran per ampliar el personal tant de captació de fons com de comunicació, i els hi està sortint molt bé”, assegura Ruiz, posant com a exemple l’associació Esclat, una entitat que treballa per la qualitat de vida de les persones amb paràlisis cerebral.

Segons un estudi publicat a la revista Nexe, el 67,2% de les empreses d’economia social treballen només amb un o dos bancs, dada que posa de manifest la dependència financera. Les entitats financeres no estan disposades a assumir riscos en projectes innovadors i en petites entitats per falta de garanties, així que un dels motius clau per diversificar les fonts de finançament és acabar amb la dependència amb els bancs.

La reestructuració del sistema financer, amb un panorama que cada vegada compta amb menys entitats bancàries, dificulta la diversificació financera per a les entitats. A això se li sumen els obstacles que tenen les entitats del tercer sector per rebre crèdits. Les organitzacions sense ànim de lucre son un sector de risc per als bancs i és per això que de vegades és complicat rebre finançament d’entitats bancàries.

Veient la dificultat que presenta aquesta via, les entitats han d’optar per potenciar-ne d’altres. Per exemple, la via de la captació de fons o la de les emissions de participació social, que permeten que les persones que vulguin invertir en els projectes d’una entitat hi aportin diners com si fossin una espècie d’accionistes.

• Models 111, 115, 123, 216: a domiciliar màxim el 15 de gener de 2021. Si es paga per banc o és negatiu, es pot realitzar fins el 20 de gener de 2021.
• Resums anuals de l’IRPF, models 190, 180, 193 i 296, així com declaracions informatives del model 182 (donatius). L’últim dia serà l’1 de febrer, ja que la data habitual, el 31 de gener, cau en dia no hàbil, i passa al primer laborable hàbil següent.
• Model 303 (IVA). A domiciliar màxim el 26 de gener. Si es paga al banc i és negatiu, es pot fer fins l'1 de febrer.
• Model 390 (Resum anual de l’IVA) i 349 (Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries). La data habitual és el 30 de gener, però passa a l’1 de febrer perquè el 30 és dissabte.
• Model 347 (declaració d’operacions amb tercers/es). S’ha de fer al mes de febrer. Com que el 28 de febrer cau en diumenge, enguany passa a l’1 de març.

De la resta de trimestres del calendari fiscal, en general, totes les declaracions trimestrals a domiciliar són fins al 15 del mes posterior a la finalització del trimestre, ja sigui abril, juliol o octubre, i si és negativa o es paga pel banc, fins al dia 20, sense distinció entre l’IRPF i l’IVA.

El termini del model 200 (IS) és de 25 dies a partir dels 6 mesos des de la data de tancament de l’exercici que figuri en els estatuts de l’entitat i que tingui Hisenda comunicada. Les que van amb any natural, entre l’1 i el 25 de juliol.

Enguany, el 25 de juliol cau en diumenge, així que passen al 26 de juliol les declaracions relatives a l’exercici del 2020. Per domiciliar, serà fins el 21 de juliol, tot i que normalment sigui fins el dia 20.

L’Agència tributària també posa a disposició de les entitats el calendari contribuent del 2021.

El recurs de censos consisteix en un cercador que indica l’epígraf de les tarifes de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i el codi d’activitat equivalent de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE), aplicables a una determinada activitat, així com informació d’interès en relació amb la classificació seleccionada.

L'eina que ofereix l'epígraf o els epígrafs de les tarifes d'IAE, parteix d'una descripció basada en una o diverses paraules significatives de l'activitat a realitzar. Per a cada activitat descrita, s'ofereixen un o diversos epígrafs. Per determinar el més adequat s'haurà de punxar en el detall de cada un d'ells. En el cas que es trobin molts resultats, s'haurà d'afegir una segona paraula al cercador per detectar l'àmbit de l'entitat i així indicar el correcte epígraf de les tarifes IAE.

Aquests recursos majoritàriament van adreçats a persones autònomes i a determinats sectors, però també s'ofereixen eines molt versàtils per la majoria d’entitats, com la calculadora de prorrates, que dona a conèixer les prorrates generals i especials, a més d’altres regularitzacions, com l’anual de béns d’inversió al final de l’exercici i la regularització per transmissió de béns d’inversió.

També pot ser molt útil la calculadora de sectors diferenciats, que per a entitats que porten a terme més d’una activitat, permet determinar si constitueix sectors diferenciats a efectes d’IVA. D’aquesta manera, si constitueixen sectors diferenciats, les activitats tindran diferents règims de deducció.

A banda d’aquests dos recursos, les eines d’IVA també compten amb un/a assistent/a virtual a disposició de les entitats per resoldre dubtes, un localitzador de la prestació de serveis o entrega de béns, un nou servei d’ajuda a l'emplenament de l'autoliquidació del model 303, ajuda per a la confecció del model 303 per a persones llogateres i un quantificador immobiliari que indica la tributació d’operacions de compravenda i arrendament d’immobles per IVA o ITP.

També disposa d’una calculadora de terminis de modificació de la Base Imposable (BI) i altres rectificacions, ajuda amb el model 390 bàsic per a persones autònomes, vídeos i eines d’assistència virtual i una taula de sectors i activitats CNAE.

Altres aspectes que faciliten molt la gestió fiscal és el fet de disposar d’un certificat digital de representant de persona jurídica. Amb aquest es poden presentar totes les declaracions de forma telemàtica. A més, et permet obtenir al moment certificats d’estar al corrent o d’altres temes, consultar deutes i rebre notificacions tributàries en format electrònic.

D’altra banda, la seu electrònica permet informar d’un correu electrònic a on es rebi un avís cada cop que hisenda penja alguna notificació, sigui del tipus que sigui. L'Agència Tributària també posa a disposició de qualsevol entitat eines de recaptació per calcular terrminis de pagament i calcular interessos i ajornaments.

Aquest servei és totalment gratuït, sense cap taxa de servei o comissió, tant per les per persones donants, com per les entitats i compta amb uns límits respecte les quantitats donades. L’import màxim de l’operació és de 1.000 euros per a qualsevol usuari/a i de 500 euros per a usuaris/es de CaixaBank, amb un import mínim de 0’50 cèntims.

Respecte la informació que trasllada Bizum de l’entitat, aquesta serà el NIF i el nom de la persona donant i la informació es podrà obtenir a través de l’extracte. Normalment, la transacció és molt ràpida tot i que no hi ha un termini establert perquè arribin els diners.

El servei té l’opció de mantenir-se actiu durant tot l’any o només durant el període que duri una campanya concreta. D’aquesta manera es poden tenir diferents bizums per les diferents campanyes, i per tant, el correu de contacte per a cada campanya ha de ser diferent.

Respecte als certificats fiscals, s’hauran de realitzar des de l’entitat. Des d’una entitat bancària com Caixabank, els donatius i les dades dels mateixos són informats en l'extracte de Quadern 43 que es poden sol·licitar des de CaixaBank Nowen, a la pestanya ‘Fitxers’, menú ‘Recepció de fitxers’ i botó ‘Fer una nova petició’ i triant l'opció ‘extracte de moviments dels seus comptes’.

D’altra banda, es recomana fer una petició periòdica i així no haver de sol·licitar-ho cada mes. El fitxer el tindran disponible el dia corresponent en la mateixa pestanya ‘Fitxers’ i menú ‘Recepció de fitxers’.

El certificat o signatura digital és un mitjà d'identificació electrònic que permet que tant qui emet un missatge com qui ho rep puguin identificar-se mútuament amb la certesa que són ells/es, i no ningú altre, qui estan fent la comunicació. Garanteix que cap tercera persona intercepti el contingut del missatge i evita que pugui ser alterat.

Té un valor legal equivalent al de la signatura manuscrita. El certificat digital l'ha d'emetre i validar una entitat autoritzada per fer-ho: l'anomenada "entitat certificadora".

Cada certificat està identificat amb un número de sèrie únic i té un període de validesa que està inclòs al propi certificat.

Els certificats digitals tenen diferents tipologies, en funció de a qui representen:

• Certificat de persona física: acredita la identitat de la persona titular, que sempre ha de ser una persona física, és a dir, un/a particular.
• Certificat de representant:
  • Administrador únic o solidari: la persona jurídica ha d'estar inscrita al Registre Mercantil, i el seu administrador o administradora ha de tenir poders de representació inscrits també en aquest mateix registre. No és habitual a les entitats no lucratives.
  • Representant de persona jurídica: s'expedeix a les persones físiques que representen persones jurídiques. Aquest és el que han de demanar els o les representants legals de les associacions i fundacions.
  • Representant d'entitat sense personalitat jurídica: s'expedeix a les persones físiques que representen un ens sense personalitat jurídica, com ara comunitats de béns o comunitats de propietaris.

• Tot el procés, des de la sol·licitud fins a la descàrrega, s’ha de fer des del mateix ordinador i usuari. Mentre no finalitizi la tramitació, l’ordinador no es pot formatar, no es poden fer actualitzacions al sistema operatiu (cal deshabilitar l’opció d’actualitzacions automàtiques) i, en alguns casos, caldrà aturar l’antivirus.
• L’acreditació a les oficines de l’Agència Tributària s’ha de fer sempre demanant cita prèvia. Darrerament, la major part de les oficines tenen molt limitades les cites que ofereixen per a aquest tràmit. Es recomana gestionar la cita amb molta antelació, ja que, en el moment de l’acreditació, el certificat de dades registrals emès pel Registre no pot tenir una data d’expedició superior als 15 dies hàbils previs.
• El certificat de representant de persona jurídica té una vigència de dos anys. Es podrà utilitzar sempre que no hagi estat revocat prèviament, o que no hagi arribat a la seva data de caducitat.
• La renovació telemàtica no és possible. Quan el certificat caduqui, s’haurà de fer tot el procés des de l’inici per obtenir-ne un de nou. Cal tenir una certa previsió per no quedar-se durant un temps sense certificat, per tant és recomanable iniciar el procés de renovació una mica abans de la dada de caducitat de l’anterior.
• És molt convenient, un cop descarregat el certificat, fer-ne una còpia de seguretat, per poder-la utilitzar en d’altres ordinadors, i per si s’espatllés aquell en el qual el tenim instal·lat. Molt recomanable posar una clau de seguretat en el moment de fer l’exportació.

Podeu obtenir més informació de tot el procés de sol·licitud, pas a pas, a través aquest recurs.

Per fer-ho, cal anar a la pàgina web del tràmit i seguir els passos que s’hi indiquen. En primer lloc, s’ha de descarregar aquest formulari. El formulari és similar al que han d’emplenar les fundacions, però sense l’obligació d’afegir informació sobre els balanços.

Pel que fa als documents que composen els comptes anuals que s’han d’adjuntar, cal destacar que s’ha d’annexar tot en un únic document pdf. Això inclou la portada, índex, balanços de situació, explotació i l’estat de canvis en el patrimoni net (ECPN), i la memòria econòmica. Cal que estiguin signats per totes les persones que formen la junta directiva o l’òrgan de govern de l’entitat que estiguin obligats a formular-los.

A més, s’ha d’annexar el certificat de l’acord d’aprovació dels comptes anuals, la memòria d’activitats (també signada per totes les persones que formen part de la junta) i, opcionalment, altres documents, com ara l’informe d’auditoria o l’informe de grau de compliment de codi de conducta de les inversions.

És important saber que els documents annexats no poden sobrepassar els 5 MB. Si algun arxiu pesa massa, es pot comprimir de manera ràpida i gratuïta a través d'algun dels múltiples portals que comprimeixen fitxers, com ara a través d’aquesta pàgina.

Per a les entitats que tinguin dubtes sobre com fer el tràmit electrònic, es pot consultar aquest apartat de preguntes freqüents de la Generalitat, on hi ha consells sobre com escanejar un document perquè sigui més petit o sobre com desbloquejar un arxiu un cop validat per modificar-lo, entre d’altres.

Tant els cursos de formació presencials com els que són en línia, quan aquests últims no tinguin la consideració de serveis prestats per via electrònica estaran exempts de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Això sí, sempre que les matèries impartides es trobin incloses en algun pla d'estudis de el sistema educatiu d'acord amb el criteri del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. A més, aquestes activitats no han de tenir un caràcter merament recreatiu.

La formació estarà exempta de l'IVA quan pugui qualificar-se com a servei educatiu, d'acord amb l'exempció de l'article 132.1.i) de la Directiva 2006/112/CE, recollida en l'article 20.1.9è de la Llei 37/1992, que estableix que estaran exempts de l'impost d’aquesta manera:

“L'educació de la infància i de la joventut, la guarda i custòdia de nens/es, inclosa l'atenció als infants en els centres docents en temps interlectiu durant el menjador escolar o en aules en servei de guarderia fora de l'horari escolar, l'ensenyament escolar, universitària i de postgraduats, l'ensenyament d'idiomes i la formació i reciclatge professional, realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades per a l'exercici d'aquestes activitats.”

L'exempció s'estendrà a les prestacions de serveis i lliuraments de béns directament relacionades amb els serveis enumerats en el paràgraf anterior, efectuades, amb mitjans propis o aliens, per les mateixes empreses o entitats docents o educatives que prestin els esmentats serveis.

No és el mateix un servei d'ensenyament o formació impartida a través d'una xarxa electrònica, que un servei prestat per via electrònica. A efectes de determinar l'aplicació de l'exempció o no de l'IVA, té especial importància i rellevància el tipus de servei.

Si el servei prestat, és a dir, la formació duta a terme, es qualifica d'un servei prestat per via electrònica no seria aplicable la referida exempció de l'IVA, atès que ni la Directiva 2006/112/CE ni la Llei 37/1992, abans mencionades i enllaçades, contemplen cap exempció aplicable per als serveis prestats per via electrònica. Per tant, queden gravats amb el tipus general del 21%.

Què és un servei prestat per via electrònica? Segons l’article 69 de la Llei 37/1992 de l’IVA, són tots aquells serveis que consisteixen en la “transmissió enviada inicialment i rebuda en destinació per mitjà d'equips de processament, inclosa la compressió numèrica i l'emmagatzematge de dades, i enterament transmesa, transportada i rebuda per cable, ràdio, sistema òptic o altres mitjans electrònics”.

La norma enumera alguns d’aquests mitjans:

a) El subministrament i allotjament de llocs informàtics.

b) El manteniment a distància de programes i d'equips.

c) El subministrament de programes i la seva actualització.

d) El subministrament d'imatges, text, informació i la posada a disposició de bases de dades.

e) El subministrament de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d'atzar o de diners, i d'emissions i manifestacions polítiques, culturals, artístiques, esportives, científiques o d'oci.

f) El subministrament d'ensenyament a distància.