Claus per a organitzar un webinar

Imatge principal a portada: 
És una ponència impartida en línia.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Els seminaris en línia són un espai que les organitzacions poden utilitzar per a donar conèixer les seves experteses a la vegada que ofereixen un servei de formació.

Un webinar, com indica el seu nom, una contracció dels mots ‘web’ i ‘seminar’ (seminari), és una classe o conferència impartida a través d’una plataforma de videotrucades. És un recurs que sol ser impartit per una persona experta en un tema, i, a vegades, gestionada per algú que modera la formació, si s’escau. Aquestes sessions poden ser úniques o formar part d’un curs més extens.

Imatges secundàries: 
És una ponència impartida en línia.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Qui és el públic?
Definir la temàtica i el/la ponent
Elecció de la plataforma
Planificació de la sessió
Promoció i inscripcions
Enviament d’invitacions i allotjament del webinar
Després del webinar
Continguts: 

Ja abans de plantejar-se la temàtica per al webinar, cal tenir present quines són les persones que hi participaran, la seva demografia, si provenen només de l’entitat o hi ha un públic potencial que no en forma part, si hi ha possibilitats d’aconseguir noves persones sòcies, voluntàries o participants per a l’organització...

Aquest pas previ passa per preguntar-se també quins són els objectius de l’associació, per què vol fer el webinar, però també quines són les necessitats de la possible audiència, sobre què voldrien formar-se.

I aquí també cal preguntar-se si la sessió serà gratuïta o de pagament. La gratuïtat és interessant per a publicitar-se, i segurament va més alineat als valors d’una entitat, però un preu simbòlic pot convertir la sessió en una activitat de captació de fons.

De les necessitats detectades podrà sortir el tema de la presentació. El més aconsellable és fer una llista d’interessos hipotètics i escollir-ne un a raó dels recursos de l’entitat o les experteses de l’equip que la conforma. Després, és interessant desdoblar-lo per objectius, temes secundaris, conceptes importants , exemples pràctics... Això ajudarà a acotar la ponència i fer-la més efectiva.

Posteriorment caldrà decidir qui impartirà el webinar. Si és possible, ho podria fer una persona que estigui implicada en l’entitat, ja sigui a estructura, a voluntariat o com a soci o sòcia. Si es vol, també és interessant beneficiar-se del treball en xarxa i la cooperació entre organitzacions, i preparar un seminari amb una persona experta d’una altra entitat, de manera que, entre totes dues, s’ampliï l’abast de la sessió.

Els webinars no es poden dur a terme en un espai de videotrucades qualsevol, ja que poden tenir un nombre de participants elevat. Tenint això en compte, caldrà escollir l’eina que més s’adapti a les necessitats de la sessió. També cal pensar en si es tracta d’un instrument totalment gratuït o té limitacions.

Per exemple, Zoom té un molt bon funcionament i és molt intuïtiva, però, sense pagar, només permet fer sessions amb un màxim de 40 minuts. En canvi, si s’opta per l’opció Premium, aquesta eina és més barata que la majoria. Google Meet és una altra plataforma molt recomanable, ja que és totalment gratuïta i permet l’entrada de fins a 100 participants. L’únic problema, però, és que limita la duració de les reunions als 60 minuts.

A banda, sempre queda l’opció més clàssica: You Tube. La pàgina té la prestació de fer ‘streamings’ gratuïts sense límit de persones participants.

Finalment, algunes bones plataformes amb un període de prova gratis són: Demio, WebinarNinja, WebinarGeek, LiveWebinar, Click Meeting o Get Response.

Un cop es tingui present quin serà el públic del webinar, el tema i la plataforma en què es durà a terme, ja es pot programar la sessió per un dia i una hora. Cal tenir en compte les necessitats de l’audiència objectiva i del o la ponent.

També és molt recomanable que, conjuntament entre la persona experta i l’entitat organitzadora, es planifiqui la sessió de manera detallada. Com s’introduirà el tema? Com es desenvoluparan les seccions? Com es moderaran el debat o les preguntes? El ritme ha de ser dinàmic, mantenir l’atenció en una sessió online no és fàcil.

Una de les formes de fer això són els recursos visuals. És interessant que a banda del logo i els colors corporatius de l’entitat, la ponència compti amb materials com imatges, gràfiques o vídeos, que no només li facilitaran la feina al o la ponent, sinó que també aportaran més dinamisme a la sessió.

Un cop s’hagi estructurat la presentació, és aconsellable fer una prova prèvia, sense públic, per tal d’assegurar que tot funciona correctament, que la persona experta coneix la plataforma i que les imatges i demés es veuen bé.

Un cop programat i planificat el webinar, és el moment de promocionar-lo, d’anunciar-lo als mitjans de què disposa l’entitat. Això bàsicament es farà per tres vies: Primer, a través del correu, per a fer-li arribar la informació a les persones que o bé estan directament implicades a l’entitat o només subscrites, per exemple, al seu butlletí. També seria interessant penjar un article al blog o web de l’entitat, amb una informació més detallada.

Finalment, com és evident, caldrà publicitar el webinar mitjançant les xarxes socials, per a arribar a la comunitat ja existent, però sobretot a la que és susceptible de crear-se. Per a aquest cas, caldrà plantejar una estratègia de comunicació, i decidir quines plataformes són les més adients per a fer la promoció. El missatge haurà d’indicar el dia i l’hora de la sessió i el preu (si s’escau i si no s’ha fet el pagament en la inscripció). També és molt recomanable preparar un formulari d’inscripció i incloure’l a les comunicacions.

Això és perquè el més segur és que l’organització no tingui clar el nombre de persones que participarà, per la qual cosa crear un formulari d’inscripció facilitarà la feina de filtratge. Una plataforma molt adequada és el Google Forms. Això també crearà una via de comunicació, ja que permet obtenir el correu electrònic on després es pot enviar l’enllaç de connexió.

S’haurà de crear una base de dades amb les inscripcions. Això facilitarà, com s’ha assenyalat, l’enviament de l’enllaç de la sessió. El millor és preparar una llista al correu i programar l’enviament.

El dia del webinar, caldrà que algú estigui pendent del correu, per si hi ha hagut un error en alguna de les adreces o hi ha persones que, per la raó que sigui, no poden accedir a la sessió. Si hi ha la possibilitat, és interessant que a banda del o la ponent hi hagi un moderador o moderadora que ajudi a vehicular el debat o la ronda de preguntes.

També és bona idea gravar el seminari, per tal de tenir-lo al registre o inclús per a publicar-lo després en alguna plataforma. Caldrà, això sí, avisar les persones assistents.

Un cop finalitzat el webinar, és aconsellable fer un seguiment a través d’un formulari. Als mateixos correus on s’han enviat els enllaços de connexió es pot fer arribar un qüestionari per saber l’opinió de les persones assistents sobre el desenvolupament de la sessió i si s’han quedat amb cap dubte.

També caldrà pujar la gravació del seminari en alguna de les plataformes de què disposa l’entitat, per exemple en forma de reels a Instagram o com un vídeo a You Tube que es pot promocionar també a xarxes.

field_vote: 

Com cercar recursos formatius pel voluntariat

Imatge principal a portada: 
Les accions i materials que s’utilitzaran a la formació han d’estar definits prèviament.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Per a completar el pla de formació d’una entitat caldrà cercar recursos per a les sessions que se centrin en els objectius establerts. Han de tenir presents les característiques de l’equip per tal d'aconseguir que siguin els més adequats.

Els plans de formació d’una entitat tenen la finalitat d’estructurar la difusió dels coneixements que el voluntariat d’una associació ha de tenir per dur a terme la seva tasca. En aquest document també cal especificar els recursos que s’utilitzaran, perquè aquests han d’estar definits abans de començar la formació.

Imatges secundàries: 
Les accions i materials que s’utilitzaran a la formació han d’estar definits prèviament.  Font: Pexels
Subtitols: 
Què són?
Elements a tenir en compte
Qui busca els recursos?
On fer la cerca?
Difusió dels materials
Continguts: 

Com ja s’ha assenyalat, els recursos formatius són tot el conjunt d’activitats i materials que es poden fer servir per formar a una persona.

En concret, les activitats poden tenir diversos formats (cursos, jornades, presentacions...), durades, continguts (sobre l’actuació que du a terme el voluntariat, sobre el context en què treballen...) i modalitats (presencial, en línia...).

Pel que fa als materials i documents que donen suport a les activitats, també hi ha molta varietat. Poden ser impresos o electrònics, referents concretament al contingut o més genèrics (articles, llibres...), de text o de vídeo, elaborats per la mateixa entitat o externs...

En el moment de definir activitats formatives i escollir-ne el material i les eines s’han de tenir presents les característiques de l’equip al qual va adreçada la formació. Això facilitarà molt la cerca de recursos. Així, cal detectar primer les necessitats formatives del voluntariat, i decidir quines accions seran les més adequades.

De la mateixa manera és primordial conèixer bé els trets de l’entitat (el nombre de persones de l’equip professional i voluntari, si es disposa d’un espai propi...). Això garantirà que les activitats es podran realitzar.

Una altra qüestió a tenir en compte és el pressupost. Aquest hauria d’estar establert a priori, en el moment de redactar el pla de formació. I és que l’única qüestió del pla que necessita que se li destinin diners és aquesta: els recursos formatius tenen un preu i segurament caldrà trobar una persona externa que pugui fer la instrucció. Així doncs, abans d’escollir les activitats i materials per a la formació s’haurà de definir també la quantitat que l’entitat està disposada a gastar-se en cada recurs.

Tota entitat que compta amb voluntariat hauria de tenir una persona o àrea encarregada de buscar recursos formatius. Aquestes, haurien de treballar conjuntament amb els i les responsables de voluntariat en el moment de fer la cerca, perquè aquests últims coneixen millor l’equip i saben quines necessitats tenen.

És molt aconsellable centralitzar la recerca en un grup especialitzat, perquè això evitarà la dispersió de materials i facilitarà molt la compilació. A més, en la mesura que sigui possible, aquest mateix equip podria dedicar-se a recollir recursos també fora de les accions formatives, per tal d’incorporar-los a futures actualitzacions del pla o posar-los a disposició del voluntariat.

El primer pas és conèixer els recursos disponibles a la zona on l’entitat està ubicada. Escoles de formació, biblioteques, centres educatius diversos, associacions... Es tracta de fer xarxa, fomentar l’activitat local i facilitar la formació fent servir criteris de proximitat.

També cal tenir molt presents les activitats que duen a terme altres entitats. Una forma d’estar al dia d’això és subscriure’s als seus butlletins o a revistes del sector, parant especial atenció a les convocatòries de cursos, jornades...

Un espai molt útil en aquest sentit és el Pla de Formació de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, un espai on s’ofereixen cursos orientats tant a la millora de l’actuació del voluntariat com a formar les persones que s’encarreguen de gestionar l’entitat. El Centre de Recursos i Accions Formatives (CRAF), de la Diputació de Barcelona és un altre sistema, on es recullen tota mena d’accions formatives.

Una altra plataforma on buscar cursos és l’apartat d’agendes de Xarxanet, on es publiquen tota mena d’esdeveniments, també formacions, webinars i sessions de divulgació que poden ser incorporades als plans de formació d’una entitat.

En canvi, si es vol fer una formació a mida, el més recomanable és buscar persones externes que realitzin cursos o seminaris. El més aconsellable és que el mateix equip que s’encarrega de buscar els materials també faci una compilació actualitzada de contactes de centres i persones col·laboradores i especialistes que puguin impartir la formació.

Algunes d’aquestes sessions també es poden dur a terme des de les universitats, per la qual cosa també és aconsellable consultar a les seves webs si aquests centres tenen algun tipus de formació relacionada amb el sector d’actuació. De la mateixa manera, també els cursos MOOC poden ser una bona forma d’acostar al voluntariat a certs coneixements.

Un cop s’ha acabat la formació, els recursos encara poden aprofitar-se, especialment pel que fa als documents i altres materials. Així, s'haurien de guardar en algun espai o sistema de dades (depenent de si són electrònics o físics), per tal que estiguin sempre a l’abast de l’equip. Això és una manera de fomentar i facilitar l’aprenentatge autònom.

A més, a banda de desar-los, també es pot optar per difondre’ls a tot l’equip mitjançant el correu electrònic o les xarxes socials, per arribar també a aquelles persones que no han fet la formació.

field_vote: 

Com elaborar una acció formativa

Imatge principal a portada: 
És una proposta que concentra els aprenentatges que l’equip necessita per fer la seva tasca.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Un dels objectius principals de l'acció formativa és ajudar a assolir les finalitats que té l'associació i formar les persones voluntàries per a la tasca que realitzen.

Una acció formativa és una proposta concreta de formació on es concentren alguns dels aprenentatges (tècnics, socials...) que les persones voluntàries d’una entitat han d’obtenir. N’existeixen moltes varietats, com cursos, seminaris, jornades, congressos o cicles de conferències, i es diferencien pels objectius que es plantegen, la durada i la dinàmica de treball.

Imatges secundàries: 
És una proposta que concentra els aprenentatges que l’equip necessita per fer la seva tasca.  Font: Pexels
Subtitols: 
Objectius i temàtica
Grup destinatari
Aprenentatge
Metodologia i dinàmiques
Programació i temporització
Avaluació
Continguts: 

Els objectius generals de l’acció formativa sorgiran de la concreció de les finalitats prèviament establertes al pla de formació integral. Si, per exemple, una d’aquestes finalitats és “millorar la relació entre les persones que formen l’equip de treball”, primer s’hauran de determinar els temes i coneixements que han d’assumir les persones. Un cop això s’ha fet caldrà decidir els objectius específics de les diferents activitats i sessions.

Per fer això és necessari valorar el nivell de capacitació del grup, per assegurar que compta amb el coneixement adequat per assolir l’aprenentatge. Si no és així, primer s’haurà de preparar una formació complementaria que aporti a l’equip aquestes idees prèvies.

Com s’indicava a l’apartat anterior, és important tenir presents les característiques del grup al qual es destinarà la formació. Això es deu al fet que la metodologia i les temàtiques de la formació dependran de les característiques i capacitats de l’equip. És molt aconsellable fer una avaluació inicial, per tal de determinar quines estratègies i activitats funcionaran millor durant el procés formatiu.

Això últim es tractaria de saber què sap el grup i com ho sap per provar d’intuir com relacionarà les informacions, que és l’autèntica forma d’aprendre. Serà crucial tenir això en compte per presentar els continguts d’una manera ordenada i lògica, motivant l’equip des del seu propi coneixement.

Una de les qüestions més importants en la planificació d’una acció de formació és quin és el procés d’aprenentatge de les persones que hi participaran, per així poder escollir el millor procés. Hi ha cinc estils: aprenentatge actiu, que es basa en l’experiència; aprenentatge reflexiu, que implica reflexió; aprenentatge teòric, que parteix de les classes magistrals i el pensament abstracte; aprenentatge pràctic, que es construeix provant sobre la marxa; i aprenentatge significatiu, construït per l’alumnat.

Tenint present el procés d’aprenentatge de les persones destinatàries de la formació, caldrà determinar la metodologia i les dinàmiques que s’utilitzaran. En aquest sentit, hi ha tres camins a seguir, que poden ser complementaris:

  • Mètodes i tècniques receptives: la participació és escassa. Serien accions formatives com conferències, simposis, taules rodones, rebats entre experts o panells.
  • Mètodes i tècniques participatives: l’equip treballa en grups, relacionant-se en espais dinàmics i resolent problemes.
  • Mètodes i tècniques de treball individual: aquí a la resolució arriben les persones soles, prioritzant l’assimilació individual de la informació. Poden ser exercicis com la construcció conceptual, comentaris de text o enquestes d’opinió.

A tall d’exemple, si reprenem l’objectiu plantejat a l’inici de “millorar la relació entre les persones que formen l’equip de treball”, caldria plantejar-se fer una acció formativa amb dinàmiques que permetessin un millor coneixement dels altres. Una opció seria fer un seminari de tècniques de grup per crear un clima de confiança global o organitzar exercicis de cooperació.

La planificació és essencial per al bon funcionament d’una acció formativa. Cal apuntar totes les parts del procés i deixar clar cadascun dels passos a seguir i les tasques a desenvolupar. Les activitats hauran de seguir una seqüència lògica, i seran programades segons els propòsits de l’acció i els trets del grup format.

Essencialment, per cadascun dels objectius s’hauria de planificar un contingut a treballar i una metodologia a seguir, tenint en compte les tècniques, recursos i estratègies que calen. També s’haurà de fer la programació segons el nombre i la durada de les sessions.

Serà important que durant tota l’acció formativa es vagin recollint els resultats, avaluant la vinculació i la motivació de l’equip i l’assoliment d’objectius, així com el nivell d’aprenentatge al qual s’ha arribat.

Per fer això de manera completa caldrà fer una valoració en tres línies. Primer, una avaluació continuada, que permetrà controlar el procés d’aprenentatge i reconduir-lo si fos necessari. Al final de la formació també s’haurà de fer una avaluació final, que recollirà informació sobre els resultats i els encararà a les finalitats que es tenien, calculant l’eficàcia de les activitats.

Finalment, s’haurà d’oferir a les persones participants l’oportunitat de dir la seva, a través d’una avaluació de l’acció formativa. S’hauran d’incloure valoracions sobre com s’ha impartit la formació, l’adequació d’aquesta a les expectatives de l’equip, la metodologia, el material utilitzat...

field_vote: 

Cursos d’estiu d’acció social

Imatge principal a portada: 
La majoria de cursos els ofereixen universitats.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Els cursos d’estiu són un tipus de formació breu, idoni per introduir-se en algun àmbit o especialitzar-se.

L’estiu és un moment per gaudir, però també per a aprofitar el temps. Hi ha qui s’apunta a cursos de cuina, a tornejos de voleibol o a unes colònies. En canvi, hi ha qui prefereix continuar formant-se. En aquest sentit, hi ha moltes plataformes, especialment universitàries, que ofereixen cursos de curta o mitjana duració, que permeten a les persones assistents formar-se i aprofundir en algunes àrees.

Imatges secundàries: 
La majoria de cursos els ofereixen universitats.  Font: Pexels
Subtitols: 
Juliols, UB
Universitat d’Estiu, URL
Barcelona Summer School, UPF
Escola d’estiu, DIBA
Universitat d’Estiu, UdL
Continguts: 

Els Juliols són uns cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. S’adrecen a tothom, no cal ser estudiant universitari per accedir-hi. Poden tenir una durada de 8 o 20 hores, i els segons poden tenir reconeixement acadèmic de dos crèdits per a l’alumnat de la universitat. S’imparteixen a diferents localitats i tenen preus que oscil·len entre els 80 i els 200€, però hi ha opció de preu reduït per als col·lectius amb descompte.

Hi ha cursos de diferents temàtiques. A l’apartat de ‘Mobilització Social i Educació’ hi ha formacions com ‘Com aplicar l’Agenda 2030 de Nacions Unides per al desenvolupament local: territori, identitat i sostenibilitat’, ‘Ecofeminismes per construir futurs’ o ‘Cooperació i desenvolupament’.

El programa ‘Universitat d’Estiu Ramon Llull’ del 2022 ofereix cursos i activitats obertes a tot el públic, cursos específics per a l’alumnat de la universitat i formacions preuniversitàries del Campus Junior. La duració i el preu d’aquests cursos varien segons la seva modalitat i requisits.

En l’àmbit de l’acció social, l’URL ofereix cursos d’estiu com ‘L’aplicació de les constel·lacions familiars per a la resolució de conflictes en l’àmbit familiar: una mirada sistèmica-legal’, adreçat a tot el públic; ‘Social policies in the European Union: Trends and Challenges’, del programa Barcelona Social Summer de la Fundació Pere Tarrés, dirigit a professorat, personal investigador i alumnat d’educació superior; i ‘International Relations Upside Down: Challenges and Opportunites in a Postpandemic World’, de la ECPR Summer School, per a doctorands d’àmbits de les ciències polítiques.

La Universitat Pompeu Fabra organitza la Barcelona Summer School, un programa de cursos de diverses durades per a estudiants universitaris tant del mateix centre com d’altres universitats de Catalunya, Espanya o internacionals. Pels primers, hi ha la possibilitat de convalidar la formació per dos crèdits, i hauran de pagar només el preu públic del crèdit, a diferència de les persones que no estudien a la UPF. Totes les persones que apliquen han de cursar com a mínim segon de carrera i tenir almenys un 7 sobre 10 de nota mitjana.

S’ofereixen alguns cursos d’Anàlisi Social i Diàleg com ‘Derechos humanos en el siglo XXI’, ‘Justicia Global y Desarrollo Sostenible’ i ‘Social Innovation and Social Entrepreneurship’.

L’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona organitza la 31a edició de la seva escola d’estiu. Enguany la formació porta el títol de ‘Innovació social en temps de canvis’, i se centra en l’exposició i aplicació de noves metodologies en l’àmbit de les polítiques locals i actuacions en diferents àmbits del cicle de la vida, la ciutadania, la perspectiva de gènere, la salut pública...

A diferència dels altres apartats, aquesta és una única formació, i buscar oferir un apropament integral a l’acció social a les persones assistents a través de conferències, taules rodones, i tallers. Es tracta d’un curs amb una duració d’una setmana, del 27 de juny a l’1 de juliol, en format virtual, i està adreçat a totes les persones professionals dels municipis i entitats locals de la província de Barcelona.

La Universitat de Lleida, com la URL, organitza cada any una universitat d’estiu oberta a tot el públic, amb la possibilitat de fer convalidacions de crèdits transversals si la persona interessada és estudiant del centre. En aquest últim cas també s’ofereix un preu reduït. La duració i el cost de la matrícula varien depenent del curs.

La UdL compta amb cursos d’estiu molt específics. En l’àmbit de la intervenció social ofereix cursos com ‘El Cicle Menstrual, Eina d’Autoconeixement i de Transformació Social’, ‘Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA): des de la Infància fins l’Edat Adulta’, i ‘Podem ser Agents del Canvi Davant del Maltractament i l’Abús Sexual Infantil? Passem a l’Acció!’.

field_vote: 

15 cursos gratuïts per a entitats

Imatge principal a portada: 
Existeixen gran varietat de temàtiques i duracions. Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Els cursos MOOC són formacions en línia, obertes a tothom i subvencionades. Les entitats poden treure profit d’aquestes eines per especialitzar els seus equips i millorar-ne l’eficiència.

La formació continuada al món associatiu i el tercer sector sovint planteja dubtes i fortaleses, a parts iguals. Quan es forma l’equip? A quin preu? Amb quines garanties? Com reverteix en el dia a dia? Qüestions que, a vegades, queden en un segon pla rere la disponibilitat, els horaris i les possibilitats econòmiques.

Imatges secundàries: 
Existeixen gran varietat de temàtiques i duracions. Font: Pexels
Subtitols: 
Disseny de projectes de desenvolupament
Comunicació
Innovació
Gestió de les entitats
Coneixement del tercer sector social
Reptes
Continguts: 

Una de les plataformes MOOC per excel·lència és Coursera. En aquesta pàgina s’ofereix un curs de disseny de projectes de desenvolupament, que les persones d’una entitat poden aprofitar per aprendre a aplicar estratègies d’acció per a l’avenç econòmic i social. Es tracta d’un curs de 16 hores, durant les quals les persones assistents aprendran les fases dels projectes de desenvolupament, la informació clau per fer-ne un diagnòstic i les eines necessàries per a la seva efectivitat.

Per a aquelles persones que volen un punt més d’especialització en aquest àmbit també és recomanable el curs ‘Gestión con enfoque en riesgos en proyectos de desarrollo’, del Banco Interamericano de Desarrollo. També amb una durada de 16 hores, aquest curs pretén oferir eines per encarar tots els imprevistos que es puguin donar en durant la realització del projecte.

És primordial que les entitats facin una comunicació ben definida i constant. I aquí és important que l’equip encarregat conegui el funcionament de les xarxes socials i les eines per fer una difusió encarada al públic tant intern com general. El curs ‘Estrategias de Redes Sociales’, de Coursera, l’alumnat aprendrà a crear un pla de màrqueting digital a Facebook, Twitter, Instagram i Linkedin en 23 hores.

Un cop ja es coneixen les tècniques i el llenguatge d’aquestes xarxes és interessant guanyar en creativitat per tal de poder fer ressaltar els continguts de l’entitat al mar digital. Per això Coursera ofereix també el curs ‘Crea piezas para redes sociales usando Canva’, d’una hora de duració. Canva és una plataforma gratuïta que ofereix gran quantitat d’eines de disseny digital amb la qual es poden crear tríptics, posts, cartells...

Les entitats han de saber aprofitar les eines que ofereixen les noves tecnologies, per això s’aconsella que els seus equips facin algun curs que els introdueixi als nous recursos que van sorgint i que poden ser profitosos per a la seva tasca.

La plataforma EdX ofereix gran quantitat de cursos gratuïts d’aquesta mena. Es recomana especialment el seu curs de ‘Excel: gestión de datos’, ja que aquest programa ofereix gran ambivalència en el càlcul de finançaments i dades de projectes i en la programació d’accions. Es tracta d’una formació de sis setmanes, amb una dedicació de quatre a sis hores per setmana.

També és molt aconsellable el curs ‘Introducción al crowdfunding’, on les persones assistents aprendran les bases d’aquesta eina de captació de fons, molt útil especialment per a les entitats petites. Aquest curs es desenvolupa en tres o quatre hores a la setmana durant quatre setmanes.

Finalment, el curs ‘Prototipado de proyectos tecnológico-sociales’, és perfecte per a les entitats que vulguin introduir solucions basades en la connexió de dispositius a les problemàtiques socials. Les persones assistents hi hauran de dedicar entre quatre i sis hores a la setmana durant quatre setmanes.

La mateixa plataforma d’on surten els cursos de l’anterior apartat també ofereix un curs titulat ‘Planeación estratègica para el desarrollo de organizaciones saludables’, que pot ser molt útil per a les entitats que vulguin preparar els seus equips per a un relleu del grup directiu, o per a millorar les capacitats d’aquest últim. La seva durada és la mateixa que la del curs d’Excel.

Coursera també té una formació d’aquest estil, però és en anglès i molt més breu, amb una durada de vuit hores. Es tracta del curs ‘Design Thinking for the Greater Good: Innovation in the Social Sector’, que ensenyarà a les persones assistents a aplicar les tècniques del design thinking per trobar solucions creatives a problemàtiques socials.

És primordial que les persones que formen part de les entitats coneguin el funcionament del sector en el qual es troba. Per això aquest recull inclou en aquest apartat tres cursos que detallen el funcionament del tercer sector social.

Per començar, Coursera compta amb el curs en anglès d’onze hores, ‘Introduction to the Nonprofit Sector, Nonprofit organizations, Nonprofit Leadership and Governance’. És una formació que ofereix una fotografia completa sobre les organitzacions sense ànim de lucre, especialment a EUA però amb possibilitats d’aplicar-ho a altres parts del món.

La UNED ofereix un curs més centrat en la qüestió de la inversió, ‘Invertir con criterios sociales’. En 25 hores l’alumnat aprendrà les bases de la inversió social, per tal que puguin saber d’on provenen els recursos de la seva entitat i, sobretot, descobreixin quines possibilitats tenen elles mateixes per fer inversions d’aquesta mena.

L’últim curs sobre aquesta temàtica és una mica diferent dels altres perquè és un GROOC, un MOOC per grups, basat en l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge conjunt. EdX ofereix la formació ‘Social Learning for Impact’, que té l’objectiu de posar en contacte persones que o bé ja es dediquen a la intervenció social o en tenen un interès, per tal que comparteixin vivències i s’inspirin en la creació d’iniciatives socials.

De la mateixa manera que els equips de les entitats han de conèixer el seu sector, també han de tenir coneixement dels reptes socials que han sorgit en els últims anys. Això servirà a les organitzacions per tenir presents les problemàtiques que poden abordar.

La primera qüestió que haurien de tenir en compte totes les entitats són els que recull la ONU a la seva Agenda 2030. En aquest sentit, Edx ofereix el curs ‘ODS en la Agenda 2030: Retos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible’, que té una duració de sis setmanes, de tres a quatre hores per setmana. És un curs que pot ajudar a les persones assistents a entendre les implicacions d’aquests reptes mundials i aplicar-los a la seva tasca.

En la línia d’aquesta formació, Fundesplai ofereix el curs ‘Alimentació sostenible i ODS’, de quatre hores, que pretén exposar de quina manera l’alimentació i la sobirania alimentària poden servir per enfrontar els principals reptes que encara el planeta. És interessant especialment per les entitats que tenen menjador.

Una altra problemàtica que haurien de tenir en compte les entitats és la qüestió digital. Actualment, s’està vivint una autèntica revolució, i cal que les persones dedicades a la intervenció social entenguin la incidència que pot tenir en la societat. El curs ‘Revolución 4.0: implicacions éticas, laborales y educativas’, d’EdX té una durada de quatre setmanes, amb una dedicació de quatre a sis hores per setmana, i pretén oferir les claus per a abordar aquestes noves problemàtiques.

field_vote: 

Com fer un consum responsable a les entitats

Imatge principal a portada: 
La compra local i el comerç just són dues de les claus del consum responsable. Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Per frenar el canvi climàtic cal un gir a les tendències de consum de tota la població. Aquest és l’objectiu del consum responsable, que contempla una adquisició de productes que no repercuteixi en el medi ambient.

El consum responsable és una de les respostes clau davant l’augment precipitat de les temperatures globals. I així ho contempla la ONU als seus ‘Objectius de desenvolupament sostenible’. Això es deu a que, actualment, el consum i la producció mundials es troben lligats a la degradació mediambiental, posant en perill els mateixos sistemes de què depèn el nostre desenvolupament futur i la nostra supervivència.

Imatges secundàries: 
La compra local i el comerç just són dues de les claus del consum responsable. Font: Pexels
Subtitols: 
Reduir el consum
Consumir sense generar residus
Reciclar
Comprar de forma crítica
Comerç local
Eficiència energètica
Continguts: 

Encara que sembli redundant, el primer pas cap a un consum responsable a qualsevol casa o entitat és consumir menys. Això significa preguntar-se si els productes que estan a punt d’adquirir-se son imprescindibles. A la vegada, cal fer un replantejament de les necessitats, per tal d’evitar gastar recursos de forma supèrflua. Cal fer doncs un treball d’autocrítica, amb l’objectiu de repensar l’estructura de consum d’una organització.

Aquest replantejament també ha de contemplar el tenir cura de les eines i objectes utilitzats, i provar de donar-los una segona vida reparant-los o buscant un altre ús per ells.

En la línia de l’últim paràgraf del primer apartat, una altra clau per consumir responsablement és fer-ho a través de l’aprofitament. Llogar recursos o agafar-los en préstec, utilitzar béns públics, intercanviar uns objectes per altres, aprofitar materials de rebuig o elements aparentment gastats... Tot això són coses que les entitats poden fer per tenir accés a recursos que necessiten sense generar residus extres, i aprofitant al màxim la vida útil d’aquests objectes.

No cal, però, que aquesta vida útil sigui aprofitada només per l’entitat. Com ja s’ha apuntat, es pot optar per l’intercanvi d’alguns béns amb altres entitats, o inclús per dur-los a comerços de segona mà.

A banda, no generar residus inclou també evitar productes amb un embalatge innecessari o excessiu, i escollir productes i paquets que siguin biodegradables. Una forma de fer això és comprar a granel.

Per a aquells objectes que no es pugui evitar descartar, caldrà seguir els principis del reciclatge. S’hauran de dipositar els residus al seu contenidor corresponent, de forma que, més endavant a la cadena, puguin ser reutilitzats per a crear matèria prima més barata per a nous materials.

Si no hi ha cap altre sortida que adquirir nous recursos, ja siguin aliments, eines o materials, una entitat regida pel consum responsable haurà de comprar sent conscient del què, l’on, el quan, el qui i el com. Cal que s’informi dels mitjans, les matèries primes i l’impacte al medi ambient de la fabricació dels productes que adquireixi. Això ho podrà fer a través de l’etiquetat o d’altres informacions que hi ha a la xarxa.

De la mateixa manera, també serà necessari tenir en compte la situació de les persones treballadores al punt d’origen del bé o servei. L’etiqueta de 'comerç just' és una eina molt útil per garantir que les empreses que produeixen els recursos tenen condicions de treball dignes, igualtat salarial i d’oportunitats i llocs de feina estables. El comerç just facilita la cooperació i l’accés al mercat dels productors més desafavorits, i suposa un canvi en les tendències injustes del comerç internacional.

A la compra conscient que es comentava a l’apartat anterior cal incloure-hi la compra de proximitat. Adquirir els recursos, aliments i eines en establiments propers ajuda a desenvolupar l’economia de la zona, i evita transports innecessaris. Això també es pot fer sense renunciar a comprar, si cal, als supermercats, comprant-hi productes locals i de temporada, i escollint sempre productes frescs per davant dels processats.

Comprar productes amb orígens en l’entorn proper no només ajuda a preservar els ecosistemes, sinó que respecta el dret de les persones treballadores i promou la cultura local i de la terra.

Una altra qüestió del consum responsable a les entitats és la de l’ús d’energia de forma eficient. Es tracta, bàsicament, de petits gestos que acaben tenint una incidència important en el medi ambient, contribuint a la reducció de contaminació. El primer factor és optar per productes amb certificació de qualitat, o etiquetats amb la ‘A’ de consum energètic eficient.

Però no només això. Estalviar energia significa apagar els llums i aparells elèctrics quan no s’estiguin utilitzant, aprofitar les hores de llum natural, revisar els tancaments de portes i finestres per preservar la calor i no haver d’abusar de la calefacció, instal·lar sistemes d’escalfament no centralitzats, usar bombetes de baix consum...

També cal utilitzar de forma racional l’aigua, mantenint les instal·lacions en bon estat, i estalviant despeses d’aigua innecessàries posant el rentavaixelles o la rentadora només quan estiguin plens o tancant l’aixeta mentre es freguen els plats o es renten les dents. Això últim, de fet, és un bon gest que les entitats de lleure educatiu poden transmetre ja als seus grups més joves.

field_vote: 

Claus per a una educació inclusiva

Imatge principal a portada: 
És important comptar amb diversos canals i formats d’ensenyament.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Garantir la inclusió a l’aula passa per no fer diferències en els formats d’ensenyament. L’estratègia és oferir els mateixos coneixements i en la mateixa forma però de la manera més flexible possible.

L’educació inclusiva es defineix com aquell sistema d’ensenyament accessible a tot l’alumnat, independentment de les seves diversitats. Suposa una instrucció de qualitat, general i adaptada segons les edats, i duta a terme a escoles de proximitat, on han de poder aprendre sense obstacles totes les persones, ja tinguin diferents capacitats o provinguin de minories.

Imatges secundàries: 
És important comptar amb diversos canals i formats d’ensenyament.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Tasques competencials
Programació multinivell
Sense diferències
Diversos canals d’entrada
Diferents formats d’instrucció
Aprenentatge implicat
Acompanyament de la família
Continguts: 

Per a un ensenyament inclusiu és necessari fer canvis metodològics transversals, que transformen la manera de fer dels equips docents i l’aprenentatge de l’alumnat. S’aconsella així la introducció de l’aprenentatge per competències. Es tracta d’establir metes comunes, assolibles per tot el grup en conjunt o de forma individual.

Cada competència s’assoleix en una seqüència didàctica en concret, però l’objectiu és que es produeixi una integració total dels diversos continguts, de forma que en acabar les sessions tothom pugui aplicar-los en diverses situacions eficaçment. Això últim significa que l’alumnat esdevé ‘competent’, i és l’objectiu de l’ensenyament per competències.

En la línia de l’apartat anterior, una forma de facilitar les tasques és organitzar les competències en diversos nivells. Això permetrà individualitzar els continguts, evitant així la creació de programes diferents que evoquen part de l’alumnat a l’exclusió. La programació multinivell motiva la participació a l’aula de tot el grup, especialment mitjançant l’ajuda mútua, una de les principals eines de l’atenció a la diversitat.

Es tracta d’una estratègia que permet l’assoliment d’objectius personals que no deixen d’estar fonamentats en la línia general de competències, el que garanteix que al finalitzar les sessions tot l’alumnat haurà assolit els mateixos coneixements.

La personalització de la recepció dels coneixements no ha d’implicar una diferenciació de l’alumnat. D’aquí que, com ja s’ha dit, sigui important establir els mateixos objectius per a tot el grup. Això també significa permetre a tothom conèixer aquestes fites, assegurar-se que totes les persones escolten les instruccions, participen en les activitats grupals i entren i surten de classe en el mateix moment. En resum, l’objectiu és no necessitar fer diferències entre l’alumnat, que tothom pugui accedir d’igual forma a tots els continguts.

La forma de percebre, rebre i entendre la informació varia en cada alumne. A més, aquelles persones amb alguna discapacitat sensorial com la sordesa o la ceguesa, amb alguna dificultat d’aprenentatge, o amb diferències culturals o lingüístiques, necessiten que se’ls exposi el coneixement de formes diferents de les normatives.

Justament per aquesta diversitat és important tenir disponibles diversos mitjans impresos, audiovisuals i auditius per tal d’assegurar que tothom capta la informació de la forma més eficient possible. A més, com més representacions del coneixement, més fàcil serà la seva captació.

Així, es recomana fer servir múltiples canals d’entrada, amb imatges, text, àudio i vídeo subtitulat, ja que no hi ha un mitjà òptim per a tothom i donar diverses opcions permetrà a cada persona decidir quin canal li va millor. Això també es coneix com a disseny universal per l’aprenentatge, i inclou gràfics manipulables i altres recursos tecnològics.

Igual que és important oferir diversos formats de missatge, també s’hauria de variar la forma en què es dona la classe: les liçons magistrals clàssiques, petits grups, treball en estacions, agrupaments flexibles, parelles... Variar el format d’instrucció en les diferents sessions o inclús en una mateixa sessió permet garantir la implicació i la integració de tot l’alumnat a les classes.

De la mateixa manera, també és recomanable involucrar a les i els alumnes en les explicacions, permetent de vegades que siguin elles les que les liderin. Aquí també es podrien incloure activitats que engresquin a l’alumnat a produir, no tant amb treballs a fer casa, sinó amb tasques creatives i participatives a l’aula.

Lluny dels formats tradicionals d’educació, caracteritzats per un blindatge de les competències i els continguts, l’educació inclusiva demana la participació de l’alumnat en l’organització de les sessions. Així, s’hauran de compartir amb els alumnes els objectius de cada tasca i els instruments de planificació i regulació de les sessions (rúbriques, bases d’orientació...).

També és important assegurar la retroalimentació a l’aula, de manera que tant la persona docent com l’alumnat valori allò que s’ha fet bé i proposi solucions per superar els obstacles. L’objectiu és que el grup estudiantil entengui què estan aprenent, com ho fan i per què.

L’educació inclusiva és una eina integral que hauria d’anar més enllà de l’aula. A casa, l’alumnat ha de veure una continuïtat d’aquestes dinàmiques, de forma que s’integri a les nenes i nens també en l’ensenyament més quotidià. Per això cal que des de les escoles es facilitin recursos perquè les famílies s’impliquin també en el procés educatiu de les seves filles i fills.

field_vote: 

5 formacions superiors sobre igualtat de gènere

Imatge principal a portada: 
 Font: Freepik
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Les organitzacions busquen fer un gir cap a la igualtat de gènere. En aquestes circumstàncies, cada cop se cerquen més persones especialitzades en aquest àmbit.

La perspectiva de gènere està agafant una importància primordial en tots els àmbits de la societat. Però encara queden molts passos per donar. En aquestes circumstàncies, cada vegada hi ha més demanda de professionals que siguin capaces d’enfrontar i superar els reptes que encara obstaculitzen la igualtat de gènere.

Imatges secundàries: 
 Font: Freepik
Subtitols: 
Postgrau en Gènere i Igualtat
Postgrau en Cosmovisions Femenines i Masculines
Postgrau en Polítiques d’Igualtat de Gènere a la Gestió Pública
Màster en Gènere i Comunicació
Cicle Formatiu de Grau Superior de Promoció d’Igualtat de Gènere
Continguts: 

Aquesta formació de la Universitat Autònoma de Barcelona és el resultat d’una col·laboració del Departament de Ciència Política i Dret Públic d’aquesta universitat amb l’Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputació de Barcelona. L’alumnat rebrà formació especialitzada en la programació d’intervencions públiques amb perspectiva de gènere i l’assessorament i aplicació a nivell tant públic com privat de plans d’igualtat de gènere.

La Universitat de Girona va posar en marxa aquesta formació d’estudis propis l’any passat. Amb una tonalitat més acadèmica, posa el focus en la transformació social a través de l’anàlisi de propostes amb perspectiva femenina passant també per un estudi de la perspectiva masculina. Busca posar la perspectiva de gènere al centre de la recerca i la reflexió de l’actualitat.

En l’organització d’aquesta formació col·laboren l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Català de les Dones, la Universitat de Barcelona i l’Institut Interuniversitari d’Estudi de Dones i de Gènere. És fruit de la implementació del Pla Director de Formació en Equitat de Gènere de Catalunya 2017-2020 impulsat per l’Institut Català de les Dones. L’objectiu d’aquest postgrau és oferir a l’alumnat eines per a la introducció de la perspectiva de gènere a la gestió pública en tots els àmbits.

Dirigit especialment a les persones professionals dels àmbits de la comunicació, aquest màster de la Universitat Autònoma de Barcelona té l’objectiu d’ajudar a l’alumnat a desenvolupar habilitats per contribuir a la transformació social des del gènere i la igualtat social. Així, va més enllà de desmantellar la comunicació sexista als mitjans, si no que vol ser una formació crítica en clau molt contemporània, dedicada a l’estudi dels condicionants socials que influeixen a les identitats de gènere.

Una de les poques formacions superiors no universitàries dedicades a la igualtat de gènere. L’organitza el centre Joan Maragall i va dedicada a dirigir professionalment les persones assistents cap a l’assessorament en igualtat de gènere en entitats de serveis econòmics o comunitaris. Aquest CFGS ofereix formació sobre com programar intervencions i projectes estratègics en l’àmbit tant públic com privat, preparant l’alumnat per a ser Persona Tècnica Superior en Promoció d’Igualtat de Gènere.

field_vote: 

6 eines digitals de gamificació de l'educació

Imatge principal a portada: 
La gamificació introdueix la interactivitat a l'educació.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Gràcies a l’ampli desenvolupament de les eines digitals, la introducció del joc a l’ensenyament està fent un gir als formats educatius.

La gamificació era un concepte molt utilitzat ja abans de l’era plenament digital, i un recurs molt usual a les aules, sobretot a l’educació més primerenca. Implica l’ús de dinàmiques lúdiques per tal d’assegurar una recepció més activa dels continguts. Gràcies a l’ampli desenvolupament de les eines digitals, la introducció del joc a l’ensenyament està fent un gir als formats educatius.

Imatges secundàries: 
Kahoot és una eina de gamificació de l'educació molt intuïtiva.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Kahoot
Socrative
Cerebriti
Knowre
Classcraft
ChemCaper
Continguts: 

És una plataforma gratuïta que permet crear lliurement tota classe de qüestionaris a l’estil dels concursos de preguntes. L’aplicació funciona en tota mena de dispositius, siguin mòbils o no, i és destacable la seva accessibilitat i simplicitat, amb un sistema de resposta en colors i formes. L’alumnat, de qui la persona docent rebrà retroacció immediata, pot jugar-hi en grup o individualment, i, gràcies a la seva flexibilitat, Kahoot admet varietat de continguts, també fotografies.

Aquesta eina de pagament té un funcionament semblant al de l’aula virtual o moodle. Als espais creats per la persona docent l’alumnat podrà participar en qüestionaris creats pel primer en formats tipus ‘quiz’, amb compte enrere o amb rànquing de resultats. Socrative també permet introduir les respostes en vertader i fals, resposta curta o resposta llarga. Com amb l’anterior plataforma exposada, la persona docent també veurà els resultats de forma directa, i podrà consultar-los un cop acabat al magatzem de la plataforma.

Aquest lloc web gratuït ofereix eines per a crear videojocs educatius senzills i compartir-los. L’alumnat pot crear el seu propi joc o jugar als dels seus companys i companyes o a aquells que hagin estat creats per la persona docent o inclús per altres usuàries. Cerebriti és una plataforma molt cooperativa i intuïtiva que inclou continguts de totes les matèries i permet crear jocs amb gran varietat de formats, des de qüestionaris fins a mapes passant per l’aparellament.

A diferència de les eines que hem vist fins ara que compten amb una gran flexibilitat que en possibilita l’ús a totes les edats i per a totes les matèries, Knowre és un videojoc específicament creat per a què l’alumnat de la primària al batxillerat assoleixi els coneixements de matemàtiques corresponents a aquests anys. La plataforma presenta un disseny en mapa de nivells que les persones usuàries hauran d’anar superant a través de resoldre problemes de la vida quotidiana. Una faceta molt útil d’aquest joc és el seu vessant intuïtiu en la resolució d’aquests problemes, i és que si l’alumne s’encalla en una qüestió, el joc no dona la solució, sinó que ofereix preguntes senzilles amb les quals resoldre pas a pas el problema.

És sens dubte la plataforma educativa més propera al videojoc que existeix. És una eina molt visual que permet a l'alumnat crear personatges a l'estil dels jocs de rol que hauran de cooperar per a participar en diverses missions i guanyar punts. Classcraft és freemium, és a dir, gratuïta amb algunes opcions de pagament, i compta amb un sistema de gestió de compromís per ajudar al professorat a calcular l'impacte de les sessions en el rendiment acadèmic, la motivació de l'alumnat i el clima escolar. La persona docent podrà incloure de forma lliure els diferents continguts a la narrativa de les missions que hauran de ser completades pels grups d'alumnes mitjançant el seu coneixement, però sempre d'una forma molt flexible, donat al sistema d'elecció que caracteritza els jocs d'aquest estil.

Amb el mateix esperit d'ensenyament especialitzat que Knowre, ChemCaper és una aplicació que ensenya química amb un disseny també proper al dels jocs de rol. De forma implícita l'alumnat podrà aprendre sobre els instruments, procediments i d'altres factors de les ciències químiques, tot a través d'un disseny molt visual i interactiu. Especialment dissenyada per a adolescents, l'aplicació busca estimular les dinàmiques de resolució de problemes mitjançant el pensament creatiu i l'aplicació simulada de la química i els seus processos.

field_vote: 

Tot allò que cal saber sobre el diploma de monitor/a i director/a de lleure

Imatge principal a portada: 
 Font: MCECC
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Coneix des dels organismes responsables fins al continguts dels cursos i les escoles responsables d’aquesta formació.

Fa més de 35 anys que a Catalunya es va formalitzar l’educació en el lleure. Com és ben sabut, monitors/es i directores/es, juntament amb infants, adolescents i joves són el màxim exponent d’aquest sector que engloba un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure amb una intencionalitat pedagògica, fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar.

Imatges secundàries: 
 Font: MCECC
 Font: MCECC
 Font: Ramon Oromí
Subtitols: 
Òrgan responsable
Sectors d’activitats d’educació en el lleure
Cursos formatius
Durada dels cursos
Continguts organitzats en mòduls
Escoles on poder cursar-los
Titulacions equivalents
Continguts: 

La Direcció General de Joventut, que forma part del Departament de Drets Socials, és l’organisme encarregat de vetllar perquè l’educació en el lleure a Catalunya sigui de qualitat. Entre les seves funcions, es troba la de regular la formació dels monitors/es i directors/es d’educació en el lleure, les activitats a l’aire lliure de joves menors de 18 anys i les instal·lacions juvenils.

Actualment, dos grans sectors organitzen activitats d’educació en el lleure al llarg de l’any i, especialment, en períodes de vacances escolars. Per un costat, es troben les grans federacions, les quals representen l’associacionisme educatiu català i aglutinen centres d’esplai i agrupaments escoltes. Per l’altre, s’engloben les empreses d’educació en el lleure, un sector empresarial dinàmic i que ofereix propostes educatives de qualitat.

Per poder obtenir el diploma, tant de monitor/a com de director/a, s’ha de superar un curs que dependrà del títol que es vulgui adquirir. La possessió d'aquest títol autoritza, a la persona que l’assoleixi, exercir les funcions corresponents a monitor/a i/o director/a de colònies, campaments, casals, rutes, camps de treball,... Des de l’entrada en vigor de l’Ordre BSF/196/2015, de 18 de juny, per poder realitzar qualsevol dels dos cursos, l’alumne/a ha de tenir els 18 anys complets.

  • Curs de monitor/a: formació que prepara l’alumnat per intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil. El capacita per organitzar, dinamitzar i avaluar activitats de lleure infantil i juvenil en el marc de la programació general d'una organització, aplicant les tècniques específiques d'animació grupal, incidint explícitament en l'educació en valors i atenent les mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscos.
  • Curs de director/a: formació que prepara l’alumnat per intervenir en tasques de coordinació d’equips en activitats de lleure infantil i juvenil. El capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure educatiu dirigits a la infància i la joventut en tots els seus aspectes, i a representar-los internament i externament assumint la creació, el control i la dinamització dels equips de monitors/es.

Els cursos de monitors/es i directors/es de lleure infantil i juvenil compten amb una etapa lectiva i una etapa de pràctiques.

Monitor/a

  • Durada del curs: 310 hores
  • Etapa teòrica: 150 hores
  • Pràctiques: 160 hores

Director/a

  • Durada del curs: 410 hores
  • Etapa teòrica: 290 hores
  • Pràctiques: 120 hores

Des de la Direcció General de Joventut es posa a disposició de totes aquelles persones interessades, un cercador de cursos de monitor/a, director/a i també de monogràfics.

La formació reglada d’aquet cursos està constituïda i organitzada en diversos mòduls que conformen la totalitat de l’itinerari formatiu.

Pel que fa al curs de monitor/a, aquest compta amb 4 mòduls:

  1. Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil. Actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques educatives de la infància i la joventut. 30 hores .
  2. Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure. Emprar tècniques i recursos educatius d’animació de temps lliure infantil i juvenil. 60 hores.
  3. Activitats d’educació de lleure infantil i juvenil. organitzar, dinamitzar i avaluar activitats en el temps lliure infantil i juvenil. 60 hores.
  4. Pràctiques professionals no laborals de dinamització d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil. 160 hores.

Pel que fa al curs de director/a, la formació compta amb 5 mòduls:

  1. Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil. Actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques educatives de la infància i la joventut. 30 hores.
  2. Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure. Emprar tècniques i recursos educatius d’animació de temps lliure infantil i juvenil. 60 hores.
  3. Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes educatius de lleure infantil i juvenil. Contextualització del lleure infantil i juvenil en l’entorn social i programació, execució i difusió de projectes educatius en el lleure. 120 hores.
  4. Coordinació i dinamització de l’equip de monitors de lleure. Generar equips de personal monitor, dinamitzar-los i supervisar-los en projectes educatius de lleure infantil i juvenil. 80 hores.
  5. Pràctiques professionals no laborals de direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil. 120 hores.

Les escoles d'educadors/es en el lleure ofereixen, a més dels cursos de directors/es i monitors/es, formació tant reglada com complementària a monitors/es i caps de les entitats d'educació en el lleure. A Catalunya són un total de 30 les escoles que compleixen amb la normativa per impartir aquests tipus de cursos en què es poden estudiar, a més, cursos d'especialització i de formació permanent regulats per la Direcció General de Joventut.

En el Decret 267/2016, de 5 de juliol s’especifica, també, que en les activitats d’educació en el lleure en les qual participen menors de 18 anys, les titulacions vàlides per a la consideració de professionals de l'educació en el lleure, fins a la creació del Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya són les següents:

Pel que fa al Diploma de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil.

  • Certificat professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
  • Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

Pel que fa al Diploma de director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil.

  • Títol de tècnic/a superior d'animació sociocultural i turística.
  • Certificat professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
  • Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.
field_vote: