Formació

Publicada per la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), juntament amb la col·laboració de diverses entitats socials, aquesta guia aprofundeix sobre les mesures que han de prendre les entitats perquè els seus plans de voluntariat siguin accessibles a tothom.

En aquest manual sobre gestió de voluntariat, elaborat per la Fundació Luis Vives, es posa de relleu com la motivació i el compromís esdevenen la base per garantir la continuïtat d’aquestes persones en el si de l’entitat.

Aquest material de Miguel Ángel Díaz Hernández pot ser útil per entendre millor allò que mou inicialment al voluntariat.

En aquesta web americana podeu consultar diferents materials sobre motivació elaborats per Tom McKee, un referent en la gestió del voluntariat en el món anglosaxó.

Les persones assistents podran un mal disseny de coberta de les diapositives, la inadequada tria de la data o l’horari i, fins i tot, que a posteriori no s’enviï l’enllaç de la gravació. Però allò que no entendran és que el webinar no aporti valor afegit ni continguts que despertin el seu interès per seguir la conferència fins al final. En aquesta línia, la millor manera de determinar si els webinar són valuosos és mitjançant comentaris qualitatius i proves quantitatives.

Pel que fa a la quantitat, cal veure si el nombre de seminaris augmenta en el temps, això donarà una mostra de la motivació de l’entitat per organitzar-los, fruit d’una bona resposta per part del públic. L’ideal seria no només aconseguir nous i noves assistents nous, sinó també que repeteixin. Qualitativament, si no es rep cap missatge que agraeixi el contingut, és motiu de preocupació. Si no s’assoleix resposta, és hora de tornar a la casella d’inici i assegurar-se que realment es té alguna cosa que val la pena dir.

La majoria de webinars són unidireccionals. Gran part de les persones assistents s’inscriuen i, si es presenten al dia i hora indicats, escolten passivament la presentació o comproven els seus correus electrònics mentre fan algun desplaçament a qualsevol xarxa social. Si el webinar és capaç d’interrompre això amb l’interès que desperta en el seu públic, s’aconseguirà un major compromís, aprenentatge i retenció. Tot això ajuda a generar confiança envers l’entitat, que se sentirà en força per seguir insistint en aquests formats.

La manera més senzilla d’activar la participació és demanar a les persones que es presentin i expliquin alguna cosa de la seva vida, professional idealment, al principi del seminari web. També pot resultar interessant demanar deures abans del webinar i enviar un qüestionari de resum un cop acabat. D’aquesta manera, les persones assistents vindran preparades i conservaran el coneixement a posteriori. Algunes qüestions que es poden plantejar a l’inici són:

• Què espereu d’aquesta sessió?
• Per què hi participeu?
• Teniu coneixements sobre el tema que s’hi tracta?

Malgrat les millors intencions que es tinguin a l’hora de posar-lo en marxa, un webinar no és un taller en directe i les persones assistents estan disperses en l’espai, la qual cosa requereix la necessitat d’esprémer totes les opcions que ofereix el format en línia. No és una reunió presencial i tampoc un vídeo autònom. És probable que el públic tingui diverses pestanyes obertes en el mateix moment i només pot prestar atenció en els instants clau en què el contingut les atrau.

Com a bones idees per evitar aquesta situació, resulta interessant resumir la presentació abans de començar i després d’acabar amb els punts clau. També es pot interpel·lar periòdicament les persones participants amb preguntes atractives i moments interactius de taller. No es pot oblidar d’incloure fitxers multimèdia i comparticions de pantalla, per combinar amb les diapositives. Per acabar, és gairebé obligatori enviar un correu electrònic recopilant els punts principals i enllaçant a altres recursos.

Finalment, un error comú que es fa és a posar tot l’esforç del webinar en crear-lo, trobar persones per dur-lo a terme, adequar les inscripcions, triar la plataforma on es visualitzarà, difondre i promocionar-lo... Però després s’escatima en el seguiment. Cal tenir en compte que un percentatge significatiu de persones que s’inscriuen a un esdeveniment com aquest, no hi assistiran. Però fins i tot els que hi assisteixen, voldran tenir una gravació de la presentació. Això s’ha de tenir en compte i fer-lo arribar com més aviat millor a les persones interessades.

Elaborat per la Fundació Secretariado Gitano, l’informe de 2020 se centra en la discriminació en l’àmbit laboral. Encara que la publicació tracti en gran part dels casos atesos per l’entitat al llarg del 2019, fa una especial menció a les conseqüències generades per la pandèmia de la Covid-19 i l’impacte que està tenint, també, en la discriminació i l’antigitanisme. L’informe remarca la necessitat imperiosa que l’ordenament jurídic compti amb una llei integral d’igualtat de tracte i no discriminació que doni resposta a les vulneracions de drets per orígens ètnics.

Publicat el 2018 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), aquest document pretén ser una eina útil de formació i sensibilització adreçada al col·lectiu professional de la comunicació per fomentar un tractament just, digne, real, igualitari i intercultural de la comunitat gitana, tot tenint en compte la perspectiva de gènere. Desgrana els diversos aspectes segons els públics als quals es dirigeix, començant les recomanacions cap a les persones professionals de la comunicació, les empreses de comunicació i les autoritats.

Aquesta guia, publicada per la Fundació Secretariado Gitano, profunditza en l'estudi del dret fonamental de la igualtat, el seu gaudi per part de la comunitat gitana i la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació en aquest context. Tot i sortir a la llum el 2010, els temes tractats són d’actualitat i algunes de les reflexions donen resposta a preguntes com:

• És la comunitat gitana discriminada?
• En quina mesura els mitjans de comunicació contribueixen al fet que la imatge de la comunitat gitana sigui estereotipada?
• Com poden contribuir els mitjans de comunicació a millorar la imatge de la comunitat gitana?
• Quines bones pràctiques coneixem en aquest àmbit?
• Quina legislació protegeix el dret a la Igualtat?

S’ha d’evitar relacionar les persones amb uns rols suposadament definits pel seu gènere. Quan es representa a dones és important no cosificar-les ni fer especial rellevància al sexe les per defecte. Si en intercanviar el sexe de la imatge passa a veure’s ridícula o incomprensible, en efecte, és sexista. Cal integrar la dimensió de gènere en tots els nivells – disseny, desenvolupament i avaluació– de la pàgina web, les xarxes socials, els cartells, etc.

Pregunta:

• Es faria la mateixa representació amb un home?

Comença a quedar llunyana la idea de quina és la família tradicional (heteroparental) i actualment en la gran majoria de contextos ja es parla de diversitat familiar, en què les famílies per elecció, o per transicions ecològiques, poden tenir estructures molt diverses. Aquesta singularitat s’ha de tenir en compte, com no pot ser d’una altra manera, a l’hora de triar les imatges o elaborar grafismes que vulguin transmetre informacions en aquest àmbit.

Preguntes:

• Hi apareixen famílies de tot tipus?
• S’hi veuen representades relacions afectives diverses?

En les imatges, igual que en la resta de mitjans i eines que s’utilitzen per a la comunicació, cal mostrar la discapacitat d’una manera oberta. Les representacions han de mostrar amb total naturalitat persones amb diversitat funcional o amb qualsevol altra discapacitat sense que ningú es pugui sorprendre. Com major sigui el nombre de persones d’aquest col·lectiu que es plasmi en un context normalitzat, millor serà per la societat. També és responsabilitat de les entitats tenir-ho en compte com a agent que promou la igualtat.

Preguntes:

• Les persones amb discapacitat són tractades com qualsevol altra?
• Es promou una visió caritativa o paternalista?

A l’hora de definir una persona, pot fer-se des de múltiples eixos, començant per l’edat i la identitat sexual, i acabant per les capacitats físiques i intel·lectuals. Entremig, es trobarien el color de pell, la classe social, la religió o l’origen, entre molts d’altres. Per tant, les persones no ens definim únicament per un d’aquests eixos (o riques o negres o homosexuals), sinó que som fruit d’una combinació específica i única en el món. Aquesta especificitat s’ha de tenir en compte a l’hora de comunicar, evitant jerarquitzar qualsevol dels eixos d’identitat uns per sobre dels altres.

El món actual encara entén que una persona amb cos de mascle s’identificarà com a home i una persona amb cos de femella s’identificarà com a dona. A més, també considera que els homes i les dones són complementaris/àries i s’atrauen sexualment sense tenir en compte, moltes vegades, que això és molt més complex. Així mateix, la nostra societat patriarcal té una visió del món i de la cultura que considera tot allò masculí com universal i per sobre de la resta de gèneres, fet que fomenta la desigualtat.

Pel que fa al col·lectiu LGTBI, cal tenir present que engloba més persones que no només als gais, ja que en aquest cas es faria referència només als homes homosexuals. És necessari, al parlar d’aquest col·lectiu, utilitzar un llenguatge que inclogui a lesbianes, transsexuals i transgènere, bisexuals, intersexuals, queer, asexuals,... El terme LGTBI i les seves variants (LGTBQ i LGBTI+) sí que aglutinen a totes les persones.

És habitual desdoblar, és a dir, especificar homes i dones, per intentar ser igualitari. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta pràctica també és excloent, ja que se senten fora les persones que no s’identifiquen ni com a home ni com a dona. A Suècia, la solució que han trobat és fer ús del pronom neutre. De fet, fa poc temps l’acadèmia de la llengua sueca va acceptar com a vàlid el pronom neutre que reclamava una part de la població i ara s’utilitza de manera habitual.

En aquest àmbit, és primordial evitar expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental o la frivolitzin. Per tant, un ús no inclusiu de la comunicació dificulta la convivència i alimenta un estigma que parteix del desconeixement i dels prejudicis. Cal tenir en compte que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. El trastorn mental no necessàriament disminueix ni deteriora les facultats mentals, sinó que més aviat les altera de forma esporàdica.

Des de Xarxanet vam publicar a mitjans de 2020, un recurs en què s’exposen diverses guies per tractar els problemes de salut mental.

Aquest document mostra els motius pels quals la situació actual del món requereix l’acció per la pau. Clarifica els conceptes de pau, conflicte i violència, i aporta certes reflexions i línies de treball a favor de la pau. El material identifica les capacitats de pau al propi entorn i motiva a les persones lectores, tant a col·laborar en iniciatives de pau en qualsevol territori com a comprometre’s per emprendre accions de pau en l’entorn més proper.

Els principals objectius d’aquesta publicació són aprendre a identificar els impactes específics de gènere en els conflictes, incloent-hi aquells que afecten grups de població que fan front a situacions de discriminació prèvies, com les dones i la població lesbiana, gai, trans, bisexual i intersexual (LGTBI). També s’exposa com els impactes de gènere de les guerres s’entrecreuen amb altres eixos de desigualtat i quines són les aportacions de les dones a la construcció de la pau.

Quins són els principals reptes per la pau que té per davant la Catalunya actual és un dels temes de reflexió d’aquest material. També menciona la possibilitat de responsabilitzar-se amb les estratègies de pau que es poden emprendre des de la ciutadania en l’actualitat. El document permet comprendre algunes de les similituds i de les diferències entre el conflicte i la polarització, i dona a conèixer les implicacions que té el diàleg. Aposta pel pensament crític i la controvèrsia.

Aquesta càpsula cerca generar una sèrie de reflexions que permetin afavorir la incorporació de la perspectiva interseccional, a partir d’una mirada sensible a la complexitat social i d’una crítica amb els discursos còmplices amb les discriminacions. Proporciona un conjunt d’eines per tal d’identificar i contribuir a la transformació de certes dinàmiques en què es produeixen aquestes discriminacions i la seva relació amb els privilegis socials.

Es tracta de l’acrònim d’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i Comunicació. Un certificat emès per la Generalitat de Catalunya que permet a qualsevol persona de més de 16 anys demostrar, davant de qualsevol instància pública o privada, els seus coneixements, habilitats i actituds a l’hora de fer un ús segur i crític de les TIC.

Per obtenir aquest certificat, s’ha de superar una prova per ordinador que acredita un determinat nivell de competències digitals (bàsic, mitjà i avançat).

A partir de les vuit competències digitals, l’ACTIC s’estructura en tres nivells. Cada un d’aquests correspon a un tipus de certificació.

• Nivell 1 - Certificat bàsic

Aquest suposa un domini elemental de les tecnologies de la informació i la comunicació.

La certificació bàsica acredita que la persona té el nivell 1 respecte de les sis primeres competències: cultura, participació i civisme, tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu, navegació i comunicació en el món digital, tractament de la informació escrita, tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge i tractament de la informació numèrica.

Es tracta, doncs, d’un usuari bàsic que es pot considerar inclòs en la societat digital.

• Nivell 2 – Certificat mitjà

Aquest suposa un domini efectiu de les tecnologies de la informació i la comunicació en relació amb els seus àmbits generals d’aplicació.

El certificat mitjà acredita que la persona té el nivell 2 respecte de les vuit competències digitals definides: cultura, participació i civisme, tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu, navegació i comunicació en el món digital, tractament de la informació escrita, tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge, tractament de la informació numèrica, tractament de les dades i presentació de continguts.

Les persones amb aquest certificat són usuàries que gaudeixen d’autonomia i capacitat crítica envers l’ús de les TIC.

• Nivell 3 – Certificat avançat

Finalment, aquest suposa un domini avançat de les tecnologies de la informació i la comunicació en relació amb els seus àmbits específics d’aplicació.

El certificat avançat acredita que la persona té el nivell 3 respecte, com a mínim, de dues competències triades per ella mateixa entre les cincs últimes competències definides: tractament de la informació escrita, tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge, tractament de la informació numèrica, tractament de dades i presentació de continguts.

Les persones usuàries amb aquest certificat tenen un ampli domini d’aquestes tecnologies i disposen de capacitat per aprofitar al màxim les prestacions que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació, de construir usos alternatius i de donar suport a altres persones perquè puguin millorar el desenvolupament de les seves competències.

Per obtenir més informació, es pot contactar amb l’Oficina Gestora ACTIC o trucant al 012.

• Fundació Pere Tarés

El Centre de Formació de la Fundació Pere Tarrés és un centre especialitzat i de referència en formació de professionals del Tercer Sector i voluntariat. Ofereix cursos per a l’educació en el lleure, l’acció social i la gestió d’organitzacions sense ànim de lucre i socials.

• Fundació Verge Blanca

L’Escola de l’Esplai de Lleida és una entitat educativa que desenvolupa la seva activitat de formació en el marc de l’educació en el temps de lleure, la intervenció socioeducativa i l’animació sociocultural. Compta amb una experiència de més de 40 anys.

• Fundesplai

Fundesplai, és una entitat sense ànims que promou la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora. La formació és un dels pilars fonamentals per capacitar joves i persones adultes en diversos àmbits professionals.

• Escola Mirall

L’Escola Mirall és un centre educatiu que ofereix formacions relacionades amb el lleure, el voluntariat i la solidaritat internacional.

• Escola de l’Esplai de Tarragona

L’Escola de l’Esplai de Tarragona és una entitat educativa que desenvolupa la seva activitat de formació d’educadors i educadores en el marc del temps lliure, la intervenció socioeducativa i l’animació sociocultural.

• Escola de l’Esplai de Girona

L’Escola de l’Esplai de Girona dirigeix la seva proposta formativa als educadors i educadores d’infants, adolescents i joves, que treballen en els àmbits del voluntariat i professional de l’educació en el lleure.

• Escola Adhara

L’Escola Adhara és una escola de formació que s’ha especialitzat en la introducció dels joves de 16 a 18 anys a la realitat del voluntariat, a través dels Cursos d’Iniciació al Voluntariat impartits arreu del territori.

• Escola de Voluntariat de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Des d’ABD es realitza una tasca de formació adreçada a persones i altres organitzacions que treballen especialment en l’àmbit de les drogodependències i la infància i família en risc.

• Colectic, SCCL

Colectic, SCCL organitza i imparteix activitats formatives adreçades a ciutadania en general, professorat, entitats socials i de l’economia social i solidària, administració pública i escoles.

• Escola del Voluntariat de Setem Catalunya

Els cursos de formació de l’Escola del Voluntariat de Setem Catalunya cerquen l’accés a la informació i la reflexió personal per generar implicació en la construcció d’un món més just.

• Servei Civil Internacional de Catalunya

El Servei Civil Internacional de Catalunya organitza formacions locals i internacionals des de l’educació no formal per promoure una comprensió crítica del món i l’apoderament de la societat civil.

La primera cosa que s'ha de tenir en compte a l’hora de desenvolupar el pla de formació és quins resultats es volen assolir amb les accions formatives que es duguin a terme. Aquesta finalitat s’ha de plantejar en termes generals i ha de tenir coherència amb la detecció i anàlisi de necessitats de formació realitzada prèviament a a l’organització.

El segon pas és definir els temes i continguts que es volen treballar durant un període de temps concret. En aquesta definició s'haurà de tenir present els tres aspectes de la conducta (fets, conceptes i principis, procediments i actituds, valors i normes) i les característiques de les persones destinatàries de les accions formatives.

En aquest punt s'ha de definir quina metodologia seguiran les diferents accions formatives que integren el pla. A continuació es mostren algunes accions a realitzar, que també es poden combinar entre si.

• Curs de formació: Acció que es pot realitzar en un centre extern o en la mateixa entitat. La durada dependrà del grau d’especialització i de si es tracta d’un curs estàndard o un curs a mida (fet a petició de l’entitat).
• Seminari: Acció de curta durada en què persones expertes realitzen una exposició o una conferència. També pot ser un espai per compartir experiències.
• Consultoria (formació-acció): Les persones participants en l’acció formativa són les que donen resposta als problemes a resoldre i ho fan amb el suport d’un consultor/a.
• Taller: Acció de curta durada on, de forma molt pràctica, es treballen tècniques i recursos concrets.
• Conferència, jornada, congrés, etc.: Accions externes o internes on aprofundir, compartir, debatre o fer propostes sobre una temàtica concreta.

Per al desenvolupament del pla és molt important conèixer els recursos materials dels quals disposa l’entitat, així com els espais, pressupost i fonts de finançament. Aquests elements condicionen la presa de decisions a l’hora de decantar-nos per un tipus d’acció formativa o un altre, així com la modalitat.