Formació

7 guies clau per al disseny i la redacció de projectes

Submitted by F Pere Tarrés on Dm, 22/09/2020 - 11:41

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Marina Aguilar i Mañas

Resum:

En aquest recurs es presenten diverses publicacions que poden facilitar la tasca de gestió de projectes a les persones encarregades de materialitzar-los.

Per a totes les organitzacions és de vital importància conèixer les claus d’èxit que ajuden a la identificació, formulació i elaboració de projectes de forma clara. Aquests elements permeten:

Imatges secundàries:

Subtitols:

Com redactar un projectes

Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes

Cómo elaborar un proyecto

Cómo hacer proyectos

¿Hacemos un proyecto? Desde el principio hasta el final, lo que debes recordar

Fem projectes!: guia de disseny i gestió de projectes associatius

Guia pràctica d’avaluació de programes del tercer sector social

Continguts:

En aquesta guia, editada pel Centre de Recursos de l'Ajuntament de Barcelona (CRAJ), es recullen els elements fonamentals que pretenen donar resposta a tot allò que cal tenir en compte a l'hora de crear un projecte, començant per la necessitat real del mateix i acabant amb la seva comunicació i avaluació.

Aquesta publicació forma part de la col·lecció 'Útils pràctics' de Torre Jussana i s'hi poden trobar quins són els conceptes bàsics que cal tenir en compte en el moment de formular un projecte. També incorpora un guió que permet desenvolupar tots els elements que componen un projecte.

A més de conèixer com elaborar un projecte, aquest manual editat per l’Instituto Asturiano de la Juventud permet aprofundir en les diferències entre un pla, un programa, un eix, un projecte, una activitat i una tasca. També recull alguns dels criteris que es poden tenir en compte per a la selecció a les convocatòries, diferents exemples de projectes i eines útils per ampliar els coneixements.

Amb aquesta publicació, editada per Bolunta (Agencia per al voluntariat i la participació social de la Diputació Foral de Bizkaia), es donen a conèixer de forma sintètica tots els aspectes claus per comptar amb projectes correctament dissenyats. La guia també mostra bibliografia de referència.

En aquesta guia, editada per l’Ajuntament de Vitoria, apareixen consells útils per a la correcta elaboració de projectes. Parteix de la base d'unes qüestions que han de fer-se abans de posar-se a escriure, quins verbs usar en la fase de redacció i quina informació ha de contemplar la memòria final, entre altres.

Publicada pel Centre de Recursos de l'Ajuntament de Barcelona (CRAJ), aquesta guia parteix d'un projecte fictici que serveix d'exemple pràctic de l'estructuració d'un projecte. Les seves quatre parts més importants són:

Què és un projecte i quina relació té amb l'associacionisme?
La gestació del projecte
Implementació i seguiment del projecte
Avaluació

Aquesta publicació forma part de la 'Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques' i, de forma exhaustiva, aporta un marc de referència comú, exhaustiu i pràctic per apropar l’avaluació de programes al tercer sector social.

Etiquetes:

formació gestió

captació de fons

redacció de projectes

disseny de projectes

field_vote:

Read more about 7 guies clau per al disseny i la redacció de projectes

Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere

Submitted by F Pere Tarrés on Dij, 17/09/2020 - 16:55

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Joan Rosinach

Resum:

En aquest recurs es posa especial èmfasi en les publicacions que fan referència en l’àmbit de les Ciències Socials i Jurídiques.

La Xarxa Vives d’Universitats ha publicat ‘Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere’, una col·lecció d’obres que tracten diverses disciplines i àmbits de coneixement oferint pautes de revisió d’assignatures des de la perspectiva de gènere.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Comunicació

Dret i Criminologia

Sociologia, Economia i Ciència Política

Educació i pedagogia

Continguts:

La guia, elaborada per Maria Forga, docent de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, posa de manifest que l’anàlisi de gènere en la disciplina de la comunicació es troba en ple auge, tant en l’àmbit acadèmic com en la pràctica professional i activista. El document resulta útil en un moment en què el feminisme i el contra-feminisme són presents diàriament en mitjans de comunicació, xarxes socials i cultura pop. A través del text es pot intuir que la reflexió sobre el paper de la comunicació en la construcció de les desigualtats, no ha fet més que començar.

Consultar

La publicació proposa desenvolupar la mirada sensible al gènere en la docència per determinar quines persones són reconegudes com a persones davant el discurs jurídic. La guia, elaborada per la professora de la Universitat d’Alacant M. Concepción Torres, exemplifica què s’ha exposat a través d’una àmplia selecció de textos jurídics per a cadascuna de les branques del dret i en un ampli període temporal. S’ofereixen diverses anotacions amb perspectiva de gènere, com per exemple del Codi Penal de 1944 i del recentment aprovat Pacte contra la Violència de Gènere.

Consultar

Rosa M. Ortiz Monera i Anna M. Morero Beltrán, professores de la Universitat de Barcelona, recullen en aquesta guia un ampli ventall de bones pràctiques i diversos recursos docents. El document proporciona indicacions sobre com el professorat pot ajudar l’alumnat a incorporar la perspectiva de gènere en la recerca, especialment en els Treballs Finals de Grau i Màster. Així mateix, s’hi recullen diferents eines de consulta, com pàgines webs, bibliografia, glossari de conceptes i enllaços a guies docents, que poden servir d’exemple.

Consultar

A través d’aquesta guia, Montserrat Rifà Valls, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una reflexió sobre els biaixos de gènere que poden estar presents en l’exercici de la docència, i posa de manifest com el professorat pot contribuir a reforçar i perpetuar la desigualtat de gènere, si no es té en consideració aquesta problemàtica. Aporta una sèrie de coneixements per entendre el món i les relacions socials a partir de fonts de referència i autoritat acadèmica. La publicació també persegueix la posada en pràctica de la participació i l’esperit crític.

Etiquetes:

field_vote:

Read more about Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere

Acompanyaments de les entitats en els treballs en Benefici de la Comunitat (TBC)

Submitted by F Pere Tarrés on Dc, 09/09/2020 - 13:02

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Emilio Romero

Resum:

Des del tercer sector es pot col·laborar en els treballs en benefici de la comunitat de persones amb responsabilitat penal per millorar la seva reinserció i, perquè no, oferir valors que caracteritzen l’àmbit associatiu com poden ser: cooperació, solidaritat, compromís social, inclusió, respecte, etc.

En l’actualitat existeix una xarxa de més de 1.700 entitats públiques i privades sense ànim de lucre on desenvolupar els TBC, i en aquest recurs podeu valorar si us sembla interessant per a la vostra entitat. Aquest recurs integra tota la informació publicada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on podeu consultar tota la informació i documentació.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Els treballs en Benefici de la Comunitat (TBC)

Participants en el procés de compliment d’un TBC

Característiques del servei

Obligacions de les parts

Altres temes a destacar

Continguts:

Consisteix en l’obligació de la persona penada d’exercir una activitat no retribuïda d’utilitat pública i/o interès social amb la finalitat de servir de reparació a la comunitat per la infracció comesa. Els treballs en benefici de la comunitat no es poden imposar sense el consentiment de la persona penada.

Els treballs en Benefici de la Comunitat (TBC) poden consistir tant en tasques de suport a persones com en tasques administratives, mediambientals, de suport a escoles, geriàtric i altres. Des del Departament de Justícia tenen tot un equip responsable de connectar amb la persona penada i les entitats.

L’objectiu final d’aquesta mesura és que la persona pugui fer un retorn positiu a la societat que es derivi de la infracció que ha comès. En ser penes menors, es dóna l’oportunitat de continuar amb el seu procés vital.

Dins del protocol per regular el compliment de la pena de TBC es distingeixen els següents participants:

Entitats col·laboradores del Departament de Justícia que ofereixen un catàleg de places per desenvolupar diferents actuacions. Aquest catàleg recull les tasques a desenvolupar, nombre de places, horaris, requisits i habilitats. Cal tenir en compte que aquestes tasques són de suport, no han d’ocupar un lloc de treball i han de ser d’utilitat per a la societat.
Departament de Justícia posa a disposició de les entitats col·laboradores un centre de recursos i designa un delegat (DEM) per a cada persona que participi en l’entitat.
El DEM facilitarà a l’entitat tota la documentació per formalitzar l’activitat de la persona penada (carta de compromís, full de registre d’assistència, calendari i pla de treball, model d’informe valoratiu i protocol d’actuació en cas d’accident durant la realització de les tasques a l’entitat.

S'ha parlat de la importància d’unes bones relacions entre les parts, més enllà de la relació establerta pel pla de treball. Hem de treballar amb elements positius que reforcin l’autoestima i li possibilitin fer una tasca útil per a la societat.

D’altra banda, cal tenir en compte les característiques de la persona penada i les seves circumstàncies socials i personals. A més, les jornades poden tenir una durada mínima de 4 hores i una màxima de 8 hores.

Finalment, l’administració ha de garantir, preferentment, que el servei es desenvolupi en el mateix entorn de la persona implicada: aquesta proximitat possibilita potenciar els aspectes socialitzadors i no agreuja la penalitat de la mesura.

Ambdues parts tenen responsabilitats en les seves funcions. Per exemple, la persona penada ha de tenir una actitud correcta amb la gent de l’entitat, ser puntual i respectar el calendari i horari acordat. I entre les seves obligacions, destaquem:

Utilitzar adequadament els materials i recursos de l’entitat, els equips, etc.
Informar immediatament al referent sobre qualsevol situació que comporti un risc per la seguretat i la salut dels treballadors i les treballadores. A més, cooperar amb l’entitat per què el protocol de riscos laborals es pugui portar a terme correctament.

D’altra banda, l’entitat col·laboradora és responsable de seguiment de l’activitat del penat durant el compliment de la mesura respecte al pla de treball i calendari acordat. També és molt important comunicar al DEM qualsevol incidència i realitzar l’informe valoratiu.

Més enllà de la part jurídica, les entitats i les persones penades han de crear un espai confortable, amb una bona acollida per part de l’entitat on es presenti la missió, qui som i que fem, l’equip i el seu pla de treball.

L’inici i el final de la col·laboració depèn de l’entitat i de la persona penada, l’adhesió al programa és voluntari, i es pot tancar a causa de: finalització del servei, no adequació als requeriments del programa i/o desacord en la continuïtat per alguna de les dues parts.

Les persones que realitzin TBC estan incloses en el Règim General de la Seguretat Social pels accidents o malalties de treball. El Departament de Justícia es fa càrrec de gestionar les altes i baixes de la seguretat social i del cost de la mateixa.

Per a més informació, es pot consultar aquest enllaç web en què s'explica amb detall gran part del contingut que s'exposa en aquest recurs.

Etiquetes:

mediació i cohesió social

intervenció social

exclusió social

responsabilitat social

field_vote:

Read more about Acompanyaments de les entitats en els treballs en Benefici de la Comunitat (TBC)

6 estratègies d’intervenció en la formació

Submitted by F Pere Tarrés on Dm, 11/08/2020 - 09:54

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Joan Rosinach

Resum:

Es presenten un conjunt de formes d’intervenció a l’abast de les organitzacions que intenten respondre a variables com la finalitat, el tipus de contingut o el públic objectiu.

Les organitzacions tenen al seu abast diverses estratègies d’intervenció en formació que permeten respondre amb més eficiència a les necessitats de formació detectades en els diversos agents que conformen les entitats. Limitar la intervenció formativa al curs més tradicional és un reduccionisme que no aporta valor afegit a l’entitat i que pot abocar a una mala gestió del pla formatiu. En aquest sentit, aconseguir fer ús de les estratègies adequades és clau per intervenir en allò que es pugui considerar important i urgent.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Aprenentatge informal

Formació interna

Autoformació

Formació externa

Formació a mida

Tutoria personalitzada o mentoria

Continguts:

És l’estratègia més eficient, la manera natural com les persones aprenen i la pròpia d’aquelles entitats amb maduresa organitzativa. Les activitats informals tenen com a característica principal que són obertes i que la persona que les realitza acostuma a tenir la sensació que controla el seu procés. Aquesta sensació és bàsica perquè qualsevol se senti agent del seu procés d’aprenentatge i augmenti la seva motivació i implicació emocional.

L’aprenentatge informal fuig de l’homogeneïtat i es basa en propostes d’activitats diverses. Prima la metodologia i es posa especial èmfasi en el procés de construcció i interpretació del coneixement. Tot i que la major part d’experiències d’aprenentatge informal no tenen avaluació concreta, o la que tenen és molt parcial, no es pot deixar de banda la necessitat l’avaluació de l’assoliment dels objectius en aquest procés. Per a aquesta finalitat es pot recórrer a recursos més propis d’aquest aprenentatge, com qüestionaris o esquemes.

Aporta molt valor afegit a l’organització, ja que s’acostuma a dissenyar i a desenvolupar-se per aquesta, fent servir recursos i continguts propis i amb les propostes i peticions de tots els agents involucrats. És una estratègia que reforça la gestió del coneixement de l’organització. La formació interna acostuma a recollir l’experiència del treball intern que els centres porten a terme des de fa molts anys. Té com a finalitat contribuir a l’actualització formativa i afavorir l’increment de la motivació de totes les persones que formen part de l’entitat.

És el procés d’aprenentatge autònom en què l’entitat fa servir recursos dissenyats amb aquest propòsit per a les persones que en faran ús, i que acostuma a anar reforçat amb un sistema tutorial proactiu o reactiu. Sovint, l’autoformació va de la mà de la formació en línia, però no sempre ha de ser així. En aquest procés, la persona adquireix coneixements sense que hi hagi una programació externa tancada i/o la presència d'un agent formador que actua com a transmissor dels coneixements.

Aquest fet no significa obligatòriament que la persona que s’està formant no pugui ser guiada per alguna externa. Així i tot, en la majoria de casos, la persona tria i organitza els continguts a tractar i els recursos a través dels quals es formarà. Permet utilitzar un ampli ventall de recursos en funció de les possibilitats de cada persona, i això permet que sigui el mètode més a l'abast de tothom, sempre que es compleixin unes mínimes condicions.

Com el seu nom indica, aporta una mirada diferent sobre l’entorn. És una bona manera perquè el personal tècnic, el voluntariat i, fins i tot, les persones que gestionen l’entitat puguin tenir una visió, des d’un altre punt de vista, d’allò que veuen en el seu dia a dia. És una bona forma d’evitar rutines i certs vicis que poden generar-se en l’organització. Incorpora noves tendències en contingut o metodologia, i de vegades, també de la manera de fer d’altres organitzacions. És útil quan la formació no es pot assumir internament.

És l’estratègia idònia per centrar la intervenció de l’organització en una situació problemàtica concreta, en una necessitat específica i en un col·lectiu molt particular. Requereix un treball i un disseny preestablert anteriorment i predeterminat expressament per a la finalitat exposada. Les persones encarregades de programar-la han de tenir en compte que ha d’aportar molt valor afegit i s’han de posar tots els esforços en l’acompliment dels objectes. No tota la formació que promou l’organització es pot considerar que és a mida.

És l’acompanyament individual, o bé en grups molt reduïts, que es fa amb un objectiu molt concret, ja sigui la integració d’un nou membre a l’organització, la promoció a un nou càrrec de responsabilitat, la realització d’un projecte o el seguiment d’un determinat procés. A grans trets, tant la tutoria personalitzada com la mentoria vindrien a ser una relació de desenvolupament personal en la qual una persona més experimentada o de major coneixement ajuda a una altra menys experimentada o amb menor coneixement. Fa de guia.

En aquest cas, adquireix gran importància el rol de comandament de la persona encarregada d’aquests processos. Els grans avantatges d’aquest tipus d’estratègies són la prevenció de possibles errors, l’augment de la xarxa de contactes i la claredat del full de ruta.

Etiquetes:

formació gestió

formació intervenció

formació en línia

Direcció i gestió ONG

mentoria social

field_vote:

Read more about 6 estratègies d’intervenció en la formació

6 modalitats que poden adoptar les accions formatives

Submitted by F Pere Tarrés on Dc, 05/08/2020 - 11:48

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Joan Rosinach

Resum:

En aquest recurs s’inclouen diferents formats, en funció de la finalitat, el públic al qual es dirigeixen o la participació esperada, entre altres.

Les modalitats formatives i les estratègies d’aprenentatge es podrien definir com aquells mètodes didàctics d’adquisició i de desenvolupament de competències que prenen en consideració aspectes estratègics, organitzatius i logístics, i que es duen a terme per aconseguir objectius preestablerts. Aquestes accions formatives poden adoptar diferents formats, en funció de la finalitat, el públic al qual es dirigeixen o la participació esperada, entre altres.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Curs estàndard

Taller

Seminari

Conferència

Formació a l'aire lliure

Jornada

Continguts:

És la modalitat tradicional. S’acostuma a utilitzar aquest terme per fer referència a la formació en què s’exposa un determinat contingut concret, per a un grup tancat de persones participants, l’alumnat, en un període de temps concret. La persona que imparteix la formació acostuma a ser el centre de l’acció formativa. És una modalitat adient per a grups no superiors a 25 components i compta amb poca interacció tant entre l’alumnat com amb la persona formadora.

El taller és una activitat formativa, eminentment vivencial i pràctica. Consisteix en una modalitat centrada en l’activitat de la persona participant, que és guiada o supervisada per qui imparteix la formació. Tot i el suport teòric necessari, com en tota formació, predomina la part pràctica com a exemple de la teoria. Exigeix una gran participació per part del grup i és un espai per aprendre mentre s’està pràcticament. És idoni per a grups reduïts, de màxim unes 12 persones, ja que la interacció entre elles és gran.

Vindria a ser l’acció formativa basada en les aportacions de les persones participants. Per norma general, els seminaris estan centrats en un tema, en el qual es pretén aprofundir. El seu objectiu és arribar a solucions o respostes a través del debat i les propostes que sorgeixen al llarg de la seva realització. Compta amb una persona experta que dinamitza els diversos grups, de 15 persones màxim, que poden compondre el seminari complet. Es tracta d’una modalitat en què la interacció entre les persones és clau perquè tingui èxit.

Una conferència és la modalitat idònia perquè una o més persones que dominen un tema transmetin el seu coneixement a un públic interessat en la temàtica tractada. Seria el més semblant a un curs. És l’acció formativa més útil per arribar a un gran nombre de participants, ja que la interacció entre les persones que en formen part és pràcticament nul·la. Avui dia, es pot dur a terme tant en format presencial com virtual, mitjançant videoconferència.

Es tracta de la modalitat més informal, en què les persones que hi participen poden tenir més la sensació d’estar realitzant una activitat lúdica que una pràctica formativa. Normalment les organitzacions les proposen per posar a prova habilitats i actituds, més que coneixements. Hi ha moltes opcions de formació a l’aire lliure, des d’una visita guiada fins a una gimcana, passant per activitats estructurades que s’han de fer en qualsevol espai que no sigui l’habitual de treball o d’aprenentatge.

Es defineix com a jornada d’estudi o també jornada d’actualització ‘update’, aquella en la qual es pot tractar un tema monogràficament o diversos temes relacionats entre si. En aquest cas, la metodologia també pot ser diversa, en funció del col·lectiu i de les temàtiques que cal tractar. El seu objectiu principal és aprofundir en continguts. Ha de comptar amb la participació de persones expertes que hi intervinguin successivament per tal de generar un valor afegit a la trobada. Requereix d’una preparació prèvia per part de les persones participants.

Etiquetes:

field_vote:

Read more about 6 modalitats que poden adoptar les accions formatives

5 guies d’estil per parlar adequadament de la salut mental

Submitted by F Pere Tarrés on Dm, 28/07/2020 - 17:23

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Joan Rosinach

Resum:

Els problemes de salut mental són un tema sobre el qual sovint resulta difícil informar. Les guies que es mostren en aquest recurs poden servir per tractar adequadament la temàtica.

S’entén per trastorns mentals una àmplia gamma de condicions de salut mental que afecten temporalment i substancialment la capacitat de les persones per afrontar les demandes de la vida diària. Aquesta condició pot causar alteracions de pensament, de percepció, d’estat d’ànim i de personalitat o comportament, tot i que de vegades és invisible i no aparent davant els altres, alterant de forma esporàdica les facultats mentals. Tothom és tant susceptible de tenir problemes de salut mental com de patir qualsevol altra malaltia.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Les paraules sí que importen

Com parlar de salut mental

Recomanacions per informar sobre salut mental

El tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals

Salud mental y medios de comunicación: guía de estilo

Continguts:

Aquesta guia d’estil per a mitjans de comunicació, publicada per la Confederación Salud Mental España l’any 2019, té com a objectiu oferir a periodistes dades i claus sobre l’ús del llenguatge més adequat a l’hora d’informar sobre temes o aspectes relacionats amb la salut mental. La seva principal finalitat és que professional de la comunicació puguin generar informació veraç i contrastada. Es tracta d’una versió actualitzada de les publicacions del 2003 i 2008, i en revisa continguts, proposa noves fórmules comunicatives i posa el focus en noves realitats que s’han de tenir en compte.

Creat per les entitats que forment part de Salut Mental Catalunya (SMC), aquest document vol esdevenir una guia d’ús per a totes les persones i entitats vinculades a l’àmbit de la salut mental. Pretén unificar l’estil del discurs i resta obert a què tothom que ho cregui oportú hi pugui fer aportacions, millores i actualitzacions. El llenguatge vehicular és el català i l’any 2019, la guia va ser revisada i validada per les entitats de SMC, per tal d’anar-la aplicant en les diverses comunicacions i donar-la a conèixer en els diversos contextos en què s’aplica.

Aquesta guia de mitjans publicada per Obertament l’any 2016, vol ser una eina útil de consulta per als professionals de la comunicació, i els facilita recursos i recomanacions per elaborar continguts acurats relacionats amb la salut mental. Tracta el llenguatge adequat per descriure les persones amb problemes de salut mental, i trenca mites i estereotips sobre els trastorns mentals. Explica la importància de no relacionar el trastorn mental com la causa de violència o perillositat i d’evitar mostrar imatges o àudios que transmetin aïllament social, patiment, compassió o rebuig.

L’any 2015, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) publicava aquesta guia en forma de recomanacions sobre el tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals. El document aporta expressions adequades per descriure les persones amb problemes de salut mental i avisa que l’ús de termes inexactes pot reforçar els estereotips i l’estigmatització. També s’estableix un seguit de recomanacions per als programes informatius de televisió o butlletins de notícies radiofòniques, magazins, petits reportatges, espais de debats i entrevistes.

Després que professionals de la comunicació, així com instàncies públiques i privades han confirmat la seva utilitat, la Confederació FEAFES publicava el 2016 una actualització de la Guia d'Estil 'Salut Mental i Mitjans de Comunicació'. En aquesta edició, s’actualitzen dades i es revisen definicions, amb l’objectiu d’apropar les noves perspectives i normatives que s'han obert durant els darrers temps. En línia amb la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, s’hi preveuen mesures tant de no discriminació com d'acció positiva.

Etiquetes:

salut i discapacitat

comunicació

mitjans de comunicació

salut mental

field_vote:

Read more about 5 guies d’estil per parlar adequadament de la salut mental

Bones pràctiques de teletreball

Submitted by F Pere Tarrés on Dij, 19/03/2020 - 10:32

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Joan Rosinach

Resum:

Quan s’adopta, s’han d’implementar els processos i les eines per resoldre els grans reptes dels grups de treball: la planificació, la coordinació, la flexibilitat i la comunicació.

Per poder realitzar un teletreball eficient i eficaç, s’ha de comptar amb un espai on sigui fàcil concentrar-se, amb el nivell de seguretat requerit, una bona connexió a internet, i amb la climatització, la il·luminació i el nivell de so correctes. L’espai de treball a casa ha de complir els mateixos estàndards d’ergonomia que té el lloc de feina habitual. És imprescindible assegurar-se de tenir una taula i una cadira adients i altres accessoris de qualitat similar amb l’alçada correcta.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Com s’organitza l’equip?

La gestió del temps

Informar de la disponibilitat

Seguiment del teletreball

Ser accessible

Una relació de confiança

Continguts:

En un equip amb persones que teletreballen és indispensable una bona organització en què cada persona vegi acomplertes les seves expectatives. Quan s’adopta el teletreball, s’han d’implementar els processos i les eines necessàries per resoldre els grans reptes que tenen tots els grups de treball: la planificació, la coordinació, la flexibilitat i la comunicació. Tot i que cada equip adoptarà les seves, a continuació s’apunten recomanacions per a l’organització d’un equip de teletreballadors/es.

Fixar almenys un dia a la setmana en què l’equip al complet es troba.
Acordar les tasques presencials setmanalment.
Preveure com es duran a terme les tasques presencials.
Tenir previstos mitjans de trobada virtual.
Anticipar les tasques que es poden dur a terme amb més eficiència des de casa.
Ser flexible en canviar el dia de teletreball per necessitats puntuals.

Les diferències entre un dia de treball en el lloc habitual de feina i una jornada laboral a casa no són tant en com s’organitza la feina, sinó en les especificitats de cada lloc. Resulta interessant adaptar les rutines de cada persona per tal de millorar el rendiment de cada una mitjançant diverses tècniques de gestió del temps, aplicables tant a casa com a la feina. És recomanable tenir tasques previstes el dia de teletreball i que es poden anar recopilant els dies previs, també establir-ne unes de fixes, o bé escollir tasques que requereixen una concentració específica.

En general, és important parar atenció a les tasques presencials que queden pendents durant el dia de teletreball per ser resoltes el primer dia de feina presencial. També és necessari treballar 50 minuts i descansar-ne 10, aixecar-se i caminar, accions que poden oblidar-se amb la comoditat que comporta estar treballant a casa. Cada persona ha d’identificar la franja o franges horàries en què és més productiva i dedicar aquest temps a fer les feines més difícils. El dia s’hauria de tancar revisant la llista de tasques fetes i pendents.

Quan es teletreballa, cap dels agents que intervé en la tasca diària ha de tenir la sensació que la persona que duu a terme tasques de teletreball és invisible. Es recomana informar a caps, companys/es i persones usuàries, si es creu oportú, del període en el qual s’estarà disponible habitualment, amb l’objectiu que totes aquestes persones puguin trobar el/la teletreballador/a amb facilitat. Així mateix, és bo indicar als companys i companyes el moment de començar i de plegar de la feina.

La recomanació general és no deixar cap comunicació per més endavant o per l’endemà, i aprofitar totes les ocasions que es presentin per establir contacte amb companys i companyes. Això farà que hi hagi fluides a l’hora de gestionar qualsevol imprevist, proposta o idea, i la persona que està duent tasques de teletreball farà que s’allunyi d’aquella sensació d’estar treballant en solitud. És molt aconsellable que els equips de treball comptin amb un xat propi per donar agilitat en la comunicació.

Són diversos els neguits que apareixen quan es posa en marxa el teletreball, especialment per part de les persones amb major responsabilitat. Per tant, és essencial que l’organització de les tasques que es fa en un dia de teletreball i les que es realitzen en una jornada laboral a la feina no difereixin en res. El seguiment per part de caps no ha de modificar-se, independentment del lloc on s’estigui realitzant feina, sinó que cal fer-ho des de la globalitat del treball, mitjançant el mètode que cada cap apliqui.

És responsabilitat de la persona teletreballadora ser accessible a qui pugui necessitar els seus serveis durant la jornada laboral. És imprescindible informar a les persones usuàries de les vies de contacte amb les unitats i les persones encarregades corresponents, i establir la forma com es resoldran les tasques presencials per part de l’equip. Un cop ha quedat això plasmat, s’han de seguir les pautes establertes perquè hi hagi una continuïtat en el servei.

Totes les demandes de tasques que corresponen a la persona teletreballadora se li han de redirigir pels canals establerts i evitar altres mitjans, en la mesura del possible, per no caure en confusions. En el cas que es requereixi la presència de l’empleat o empleada, caldrà procedir segons el protocol d’actuació. En les jornades de teletreball és una bona pràctica contestar els correus electrònics com més aviat millor i tornar la trucada ràpidament en el cas que no s’hagi pogut agafar el telèfon.

La confiança és el motor de les relacions positives i això s’evidencia encara més quan es fa teletreball. Una persona teletreballant pot necessitar garantir la confiança del seu entorn vers el seu compromís amb la feina, encara que només sigui per trencar certes idees preconcebudes. Confiança és comunicació, visibilitat, pertinença, transparència i compromís. Si bé és cert que la percepció depèn de cada persona, es poden millorar les relacions positives amb l’entorn tenint cura de la comunicació.

Es fa necessari cuidar-la amb eines que ajudin a fer-ho possible, com videoconferències o xats. A més, per contribuir a les relacions de grup, es pot demanar un canvi de dia de teletreball, ja sigui per assistir a una reunió presencial o per anar al comiat d’un/a company/a. Aquests petits detalls permeten que tothom se senti integrat i, a la vegada, fan que l’equip consideri que en formem part i tingui present a les persones treballadores.

La transparència també permet augmentar la confiança amb tots els agents relacionats amb la feina, tant si es treballa de manera presencial com virtual i, al mateix temps, s’alimenta la confiança amb un entorn més ampli, ja que si es treballa de manera oberta, caps i interlocutors/es coneixen la feina i confien en la resposta de qui realitza el teletreball. El compromís amb la feina i amb les relacions de l’entorn empeny cap a l’expertesa i la millora de resultats, tant si es treballa des de casa com presencialment.

Aquest recurs està basat en diversos documents que formen part de la Guia de Bones Pràctiques al Teletreball que va publicar la UPC l’any 2017.

Etiquetes:

accessibilitat i tecnologia

Covid19

field_vote:

Read more about Bones pràctiques de teletreball

8 claus per a una comunicació basada en la justícia social

Submitted by F Pere Tarrés on Dij, 12/12/2019 - 12:51

Imatge principal a portada:

Quan generem informació internacional, cal tenir molt present conceptes com la justícia global i els drets humans. Font: MatNatPrat

Autor/a:

Josep Carbonell

Resum:

Us oferim consells a tenir en compte per elaborar informació internacional de qualitat que fomenti la igualtat i el respecte als drets humans.

Catàstrofes naturals, desertització, epidèmies, conflictes armats. Sovint, des de la nostra entitat ens veiem obligats a publicar continguts sobre situacions de dificultat que tenen lloc lluny de casa nostra i sobre la tasca de les organitzacions que hi treballen sobre terreny. Però tenim clar com fer-ho? Tenim en compte conceptes com la justícia social a l'hora d'elaborar-los?

Imatges secundàries:

Subtitols:

Contextualitzar

Incloure fonts diverses

No limitar-se a opinions confrontades

No caure en el publireportatge

Llenguatge lliure d’estereotips i sensacionalisme

Cuidar les imatges

Donar veu i tenir cura de les dones i els menors

Afavorir el periodisme de solucions

Continguts:

Els conflictes no apareixen de la nit al dia, tenen antecedents i causes que cal conèixer per afavorir la comprensió dels fets i la seva complexitat.

Per tant, s’elaboraran peces periodístiques de format llarg que posin en context els conflictes i l’àrea geogràfica i que permetin al lector/a agafar perspectiva per entendre el que està passant en una dimensió global, relacionant les causes amb els fets presents i els futurs impactes en els països implicats. Es fugirà de la dictadura de l’emergència i de les cobertures estàndard per fer seguiment dels esdeveniments i aportar informació regularment sobre l’evolució de la situació.

Per tal d’atraure l’atenció del lector/a, també és interessant exposar els problemes comuns i conèixer quin paper tenim nosaltres en aquest conflicte, com ens afecta i com hi hem influït, perquè el que passa al sud està relacionat amb el que passa al nord, i viceversa.

Quan s’expliqui un esdeveniment, s’apostarà sempre per la imparcialitat donant veu a totes les parts implicades: Persones afectades, governs, líders locals, organitzacions i col·lectius del sud, periodistes i experts/es en origen i testimonis.

Això permetrà facilitar tota la informació necessària al lector/a perquè es pugui fer una idea de la situació real i, a més, donar la paraula a les persones i actors implicats perquè expliquin les seves pròpies històries i siguin inclosos en la producció d’informació.

Per poder accedir a totes les fonts, és interessant establir sinergies amb periodistes i mitjans de comunicació dels països del sud.

Les narratives binàries simplifiquen massa i no ajuden a comprendre els problemes. Per tant, es fugirà sempre d’enfocaments basats únicament en la contraposició i en la creació de bàndols, per evitar així, emfatitzar les diferències que puguin existir entre diferents grups de persones i caure en l’ús d’estereotips per justificar i legitimar aquesta dicotomia.

Un reportatge periodístic no és un publireportatge. Ha de donar informació i no només explicar què fan les organitzacions del nord allà on treballen. Per tant, es tractarà la situació més enllà de la comunicació vinculada únicament a les seves activitats.

En aquest esforç per evitar la 'oenegeització' de la informació internacional pot ser d’utilitat abordar la cooperació des de vessants múltiples, com l’econòmica, la política i la cultural i tractar projectes de fons que no se centrin només en l’activitat de l’organització.

S’atorgarà importància al vocabulari utilitzat. La simplicitat i la uniformitat són símptomes de mal periodisme. Es parlarà de cooperació internacional des d’una visió global que no simplifiqui la problemàtica.

El llenguatge utilitzat es desmarcarà també d’expressions deshumanitzadores i de llenguatge assetjador i discriminatori que, per exemple, posi a una ètnia, raça o nacionalitat per sobre d’una altra.

Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’elaborar un contingut és el material audiovisual que s’utilitzarà. Es faran servir imatges que no siguin discriminatòries ni fomentin l’odi o l’estigmatització d’un col·lectiu. Mostrar pobles i comunitats com a lluitadores, no només com a víctimes.

Totes les imatges hauran de ser lliures de drets o tenir el consentiment previ dels protagonistes. Si apareixen menors d’edat, caldrà el permís previ de la persona responsable de l’infant.

Cal trencar amb les visions androcèntriques que posicionen l’home per sobre de la dona. Per a fer-ho possible, s’inclourà, sempre que es pugui, les dones com a subjecte de drets, es tindrà en compte la seva expertesa i testimoniatge i es procurarà establir una presència paritària entre homes i dones tant al text com a les imatges.

També s’evitaran tota mena d’estereotips o imatges que incitin a l’assetjament o fomentin actituds masclistes.

Quant als menors, és important incloure la seva opinió i testimoni en els casos que els afecten. Ara bé, es tindrà una especial cura amb les imatges i testimonis d’infants i s’evitarà sempre l’ús sensacionalista d'aquests. La dignitat de la infància i els seus drets han de prevaldre sobre qualsevol altra consideració.

En la mesura del possible, s’oferirà una mirada periodística crítica per contribuir a la reflexió. No hi haurà prou en relatar el conflicte, caldrà posar en valor les bones pràctiques i les propostes de la societat civil, persones expertes i ciutadania afectada per revertir la situació.

Etiquetes:

cooperació al desenvolupament

comunicació associativa

mitjans de comunicació

entitats sense ànim de lucre

drets humans i desigualtat

field_vote:

Read more about 8 claus per a una comunicació basada en la justícia social

Recursos sobre medi ambient i desenvolupament sostenible

Submitted by F Pere Tarrés on Dv, 29/11/2019 - 13:05

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Marina Aguilar i Mañas

Resum:

En aquest recurs es presenta un recull amb diversos portals on poder trobar informacó i activitats de divulgació al voltant de tot allò relacionat amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Centre de Documentació de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

Centres de documentació dels espais naturals de la Generalitat de Catalunya

CILMA. Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona

Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Ministeri per a la Transició Ecològica

Recull d’activitats educatives sobre residus

Web del canvi climàtic

Continguts:

Aquest centre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat posa a l’abast de totes les persones interessades en les qüestions mediambientals diferents serveis i recursos especialitzats.

Entre la informació que ens ofereix la web, destaquen les següents seccions:

Un dels objectius d’aquests centres és difondre l’existència d’espais naturals com, poden ser els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre o el Massís del Pedraforca.

A través de la galeria multimèdia es pot realitzar una primera visita virtual a aquests espais gràcies a les fotografies i vídeos que es posen a l'abast de tothom. A més, en els fons d’aquests centres de documentació es troba informació sobre diferents temàtiques:

Gestió del territori
Geologia
Hidrologia
Fauna
Vegetació
Agricultura
Educació ambiental
Planificació
Turisme

El portal del CILMA, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona, és un espai adreçat a l’intercanvi d’experiències entre els diferents ens locals del territori, a la vegada que promou la divulgació i sensibilització entorn la gestió sostenible.

En concret, dins de cadascú dels següents àmbits es poden trobar activitats i projectes, documents d’interès, notícies d’actualitat, enllaços i agendes amb continguts relacionats:

A més, el portal també incorpora la secció recursos, on es pot accedir a diferents publicacions, documents i enllaços d’interès, així com accés al servidor de cartografia de la Diputació de Girona.

A la web de l’Entitat del Medi Ambient del Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha informació sobre els següents àmbits:

En concret, dins de cadascú d’aquest àmbits es troba informació sobre els diferents projectes que l’entitat té en marxa, documents entorn la normativa i el marc legal, així com un glossari.

A més, al portal també s'hi trob una secció sobre dades ambientals de l’Àrea Metropolitana i un altre amb publicacions sobre els diferents àmbits (aigua, residus i foment de la sostenibilitat) dirigides a públic escolar, adult i personal tècnic.

Al web del Ministeri per a la Transició Ecològica es toben recursos sobre aquest àmbit classificats segons diferents àrees d’activitats.

Dins de cada una d’aquestes àrees, hi ha diferents seccions com estadístiques, formació, legislació i publicacions. Això permet accedir de manera més fàcil a la informació i documentació de cadascuna de les temàtiques.

Entre les diferents àrees d’activitats, en destaquen les següents:

A més, el portal també permet accedir al Centre de Publicacions i consultar a través d’internet més de 1.000 títols de revistes d'arreu del món.

L’Agència de Residus de Catalunya va impulsar a principis del 2011 la creació d'aquesta web què recull diferents activitats d’educació ambiental sobre residus que es desenvolupen arreu del país.

El portal classifica les activitats recopilades segons quatre tipologies:

Activitats de l’aula
Cursos i tallers
Xerrades i conferències
Visites guiades
Fires, mercats i espectacles
Concursos i premis
Altres

A més, el cercador permet buscar aquestes activitats segons tres criteris:

Novetat
Valoració

Aquest portal de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic és un recurs de referència a l’hora d’aprofundir en aquesta problemàtica i posar en marxa activitats que ajudin a la seva mitigació.

En aquesta web es troba informació sobre les principals polítiques posades en marxa per fer front al canvi climàtic, tant a nivell internacional com català, els resultats d’estudis sobre els efectes d’aquesta problemàtica a Catalunya, així com bones pràctiques per reduir les emissions.

Entre d’altres seccions, destaquen els següents continguts:

Etiquetes:

canvi climàtic

desenvolupament sostenible

reciclatge i reutilització

residus

field_vote:

Read more about Recursos sobre medi ambient i desenvolupament sostenible

7 registres periodístics per contactar amb els mitjans de comunicació

Submitted by F Pere Tarrés on Dll, 15/07/2019 - 18:35

Imatge principal a portada:

Eines per comunicar-se amb els mitjans de comunicació. Font: ElPrat.cat

Autor/a:

Josep Carbonell

Resum:

Aconseguir presència i notorietat a la premsa esdevé un quefer necessari per fer arribar el missatge i la tasca diària de l’entitat al major nombre de persones possibles. En aquest recurs, us presentem diferents eines per a fer-ho possible.

La relació entre les entitats sense ànim de lucre i els mitjans de comunicació no sempre és fluïda. Tot i ser moltes les oportunitats que ofereix el fet d’establir sinergies entre ambdues, sovint, el mur que separa l’associacionisme del periodisme de masses es percep com a infranquejable per a les entitats.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Nota de premsa

Comunicat de premsa

Convocatòria de premsa

Butlletins

Continguts amb valor afegit

Declaracions

Dossiers i estudis

Continguts:

La nota de premsa és potser el registre periodístic més utilitzat per contactar amb els mitjans de comunicació ja que és un recurs ràpid i poc costós.

La nota de premsa consta d’un titular que resumeix la informació rellevant, una o dues entradetes on es dona resposta a les 6 W (Qui? Què? Quan? Com? Per què? On?) i un desenvolupament informatiu que s’estructura en tres o quatre paràgrafs, com a màxim, on la informació apareix encadenada amb ordre.

Es tracta d’un canal útil però no sempre eficaç ja que cada dia, el correu electrònic dels periodistes s’omple de notes de premsa de les quals només una petita selecció és tinguda en consideració. Per aconseguir que aquestes siguin efectives, podeu consultar el recurs ‘8 claus per elaborar i fer eficaç una nota de premsa’.

El comunicat de premsa és un text que l'entitat tramet als mitjans de comunicació per a què sigui publicat.

Són més breus que les notes de premsa i menys utilitzats. Es fan servir quan l’associació vol deixar clara la seva postura respecte alguna temàtica o quan vol donar a conèixer un canvi important en l’estructura de la mateixa, com ara, un relleu a la presidència.

Invitació que es fa arribar als mitjans de comunicació per convidar-los a un esdeveniment o activitat organitzada per l’entitat.

El text de la convocatòria només contindrà les dades bàsiques (les 6 w) i caldrà enviar-la amb antelació perquè el mitjà es pugui organitzar l’agenda. Així mateix, sempre és important fer arribar un recordatori uns dies abans de l’acte. En els casos on les persones receptores de la convocatòria no hagin comunicat l’assistència, es pot realitzar una trucada de darrera hora el dia abans per animar-les a participar de l’acte.

Els butlletins són un recull de la informació més destacada generada per l’entitat i que interessa donar a conèixer als mitjans de comunicació. Depenent de les dimensions de l’entitat i del volum d’activitat, aquests butlletins tenen una periodicitat setmanal, quinzenal, mensual o bimensual. Són molt utilitzats i en una mateixa entitat pot haver-hi més d’un.

Ara bé, perquè els i les periodistes ho rebin, primer caldrà fer una tasca prèvia de captació de subscriptors/es.

Publicar primícies al portal web de l’entitat, ja sigui en format notícia, reportatge o entrevista, sobre esdeveniments o situacions en les que l’entitat està implicada o hi participa de manera activa, pot ser una altra via d’accés als mitjans de comunicació.

Quan aportem informació innovadora o propera sobre temàtiques d’actualitat o d’interès que la premsa considera prioritàries o n’està fent un seguiment, estem atraient l’atenció d’aquest col·lectiu i fent créixer les possibilitats de que el contingut tingui notorietat i un espai preferencial als mitjans de comunicació generalistes.

Són explicacions o afirmacions sobre un tema puntual facilitades per un membre de l’organització als mitjans de comunicació. Es diferencien de les rodes de premsa en què sorgeixen a petició d’un o mes periodistes quan un tema important repercuteix en l’entitat i, per tant, no són convocades per la pròpia entitat.

Els canals tractats fins ara es focalitzen, sobretot, en informació noticiable concreta. Però a vegades, les organitzacions han de preparar dossiers de documentació que incloguin una gran quantitat d’informació addicional i complementària. Els dossiers impacten, són exhaustius i són un bon reclam per satisfer el periodisme de dades. Destaquen per tenir la següent estructura: