5 alternatives a Flickr de programari lliure

Imatge principal a portada: 
Àlbum de fotografies de l'usuari de Flickr Needle & Awl. Llicència d'ús CC BY-ND 2.0 Font: Needle & Awl
Autor/a: 
Colectic
Resum: 

A Internet existeixen moltes aplicacions de programari lliure per arxivar i consultar en línia les fotografies. Totes aquestes aplicacions poden considerar-se una bona alternativa a Flickr.

El passat 13 de novembre Flickr va comunicar que modificaven les condicions d’ús del compte gratuït de Flickr. Concretament, d’1 TB gratuït ara només deixarà guardar 1000 fotos o vídeos sense tenir en compte la mida dels arxius. Això ha provocat que molts usuaris i usuàries s’hagin replantejat mantenir el seu compte a Flickr o no.

1000 fotografies són moltes imatges, però si organitzes molts esdeveniments a la setmana i de cada setmana fas 25 fotografies, en un any superes les 1000 imatges. A part també s’ha de tenir en compte si Flickr fa ús de les imatges que es guarden o no.

Imatges secundàries: 
Flicrk ha reduït les prestacions del compte gratuït.  Font: Flickr
Mitjançant Photonic de Wordpress podrem  Font: Photonic
Piwigo és una eina per desar i visualitzar fotografies.  Font: Piwigo
Coppermine és una eina que permet crear galeries d'imatges.  Font: Coppermine
Subtitols: 
Wordpress + Photonic
Piwigo
Coppermine Gallery
MediaGoblin
ZenPhoto
Continguts: 

Una solució que moltes entitats tenen a l’abast, ja que moltes associacions tenen la web feta amb Wordpress i allotjada en un servidor. Aquestes associacions només hauran d’instal·lar l’extensió Photonic, pensada per visualitzar les vostres fotografies i vídeos des del navegador.

Mitjançant Photonic podreu connectar amb Flickr, Google Photos, SmugMug, Zenfolio i Instagram. Però també podreu visualitzar les fotografies de la mediateca del vostre lloc web. Depèn del servei extern que connecti amb Photonic, és podran veure fotografies o galeries. També podreu inserir galeries d’imatges a les vostres entrades i pàgines de Wordpress.

Piwigo és una eina de programari lliure per desar fotografies i visualitzar-les des d’Internet. S’instal·la en un allotjament web. Moltes vegades s’instal·la des d’un clic, mitjançant instal·ladors d’aplicacions web. Un cop configurada és molt senzilla d’utilitzar. Es pot arrossegar les fotografies del vostre dispositiu o ordinador cap a la carpeta del vostre navegador web, i automàticament ja tindreu les fotografies a Piwigo.

Piwigo permet afegir títols i descripcions. També permet activar les puntuacions, els comentaris i la taxonomia. Una altra particularitat de Piwigo és que permet integrar-se dins d’una instal·lació Wordpress. Piwigo té una extensió a Wordpress que permet fer aquesta integració des d’un simple clic.

Coppermine Gallery és una aplicació de programari lliure per a servidor que permet guardar fotografies i vídeos, i visualitzar-les des de qualsevol navegador web. Amb només un servidor web que suporti PHP i tingui una base de dades MySQL, podreu instal·lar aquesta aplicació.

Coppermine Gallery permet gestionar les fotografies en àlbums, afegir informació a cada fotografia, crear usuaris per a visualitzadors d’àlbums, establir claus de pas per a àlbums protegits, fer canvis a les fotografies, comentaris d’usuaris i està traduït al català.

MediaGoblin és una altra eina de programari lliure que s’instal·la en un servidor web i que us permetrà guardar les vostres fotografies i visualitzar-les des de qualsevol navegador. Amb MediaGoblin podreu crear àlbums, col·leccions, i no només de fotografies. També podreu crear recopilatoris d’arxius de so, vídeos, llibres, presentacions, models 3D i arxius ASCII-Art.

MediaGoblin té la característica que té una gran comunitat que va demanant i afegint novetats al projecte. Aquesta comunitat s’estructura al voltant d’una wiki, la qual permet estar en contacte i discussió permanent per la millora del projecte.

ZenPhoto és un gestor de continguts de programari lliure ideat per guardar imatges, fitxers de so i vídeos. També permet crear pàgines i blogs, crear usuaris i usuàries i administrar-los. Pensat per artistes, fotògrafs o fotògrafes, ZenPhoto també pot ser una bona opció per mostrar tot el treball del sector artístic.

ZenPhoto permet crear àlbums de fotografies, vídeo i fitxers de so. Permet canviar de disseny amb un sol clic, gràcies a la incorporació de plantilles de disseny. També disposa de galeries de presentacions, estadístiques, votacions, etiquetes i comentaris.

field_vote: 

10 eines digitals per organitzar el 2019

Imatge principal a portada: 
Imatge que representa un quadre organitzatiu. Imatge de Yaniv Golan. Llicència d'ús CC BY 2.0 Font: Yaniv Golan
Autor/a: 
Xavi Aranda
Resum: 

Començar l’any amb una bona organització digital és començar l’any amb bon peu. Mitjançant totes aquestes eines podreu organitzar correctament la vostra associació.

El 2019 ja ha començat i segurament heu repetit un mantra que us segueix de fa anys: «ens hem d’organitzar millor». I és que pel correcte funcionament de les associacions, és cabdal que tingueu una bona organització. Que sigueu ordenats i ordenades, vaja! Tenir tota la documentació arxivada, tenir una agenda per anotar les dates claus de les activitats o tenir llibretes per anotar anotacions, idees o pensaments.

Imatges secundàries: 
Google Calendar Font: Tony Hirst
Captura de pantalla de CalDavZap Font: CalDavZap
Imatge promocional de Google Tasks Font: Google Tasks
Mitjançant Trello podreu gestionar les vostres tasques i classificar-les en columnes.  Font: Trello
Taskboard és una bona eina de programari lliure per gestionar tasques.  Font: Taskboard
Wekan permet crear accions per fer seguiments de tasques.  Font: Wekan
Logotip de Google Drive Font: Google Drive
Subtitols: 
Calendaris digitals
Llistes de tasques a fer
Eines per guardar documentació
Continguts: 

Apuntar les activitats, informar o enviar recordatoris als socis i sòcies. Avui en dia és molt important tenir un calendari digital, ja que mitjançant els dispositius mòbils es poden consultar a tot arreu. D’eines de calendari digitals n’hi han moltes, però volem destacar-ne els que estan vinculats als serveis de Google, Outlook i algunes alternatives de programari lliure.

Google Calendar és una eina que permet crear calendaris, anotar-hi esdeveniments, tasques i recordatoris. Tots els calendaris que creeu els podeu compartir amb altres usuaris de Google i els hi podeu assignar permisos de visualització o modificació del calendari. Totes les anotacions que feu en el calendari, podreu afegir-hi recordatoris. Aquests recordatoris s’envien per correu electrònic o per avís emergent al vostre dispositiu mòbil.

Una altra eina que us permet gestionar un calendari és el Calendari de l’Outlook. Per fer servir aquest calendari heu de disposar d’un compte Hotmail o Outlook. Podreu crear calendaris, compartir-los amb les persones que voleu, i anotar esdeveniments. Aquests esdeveniments podreu afegir-hi alarmes com a recordatoris.

Però si el que voleu és una alternativa de programari lliure que la podeu instal·lar al vostre servidor, una de les recomanacions és CalDavZAP. Mitjançant aquesta eina podreu crear calendaris, gestionar anotacions i d’aquestes, crear tasques. Totes les anotacions i les tasques que creeu, podreu afegir-hi recordatoris per tal que estigueu al cas de tot. Si voleu provar aquesta eina, abans d’instal·lar-la al vostre servidor, podeu provar la versió de prova aquí.

Una altra tipus d’aplicació interessant per a una bona organització personal o de l’entitat, són les llistes de tasques a fer. Mitjançant aquestes llistes podreu anotar totes les tasques a realitzar i saber en quin estat estant. D’aquest tipus d’eines n’hi han moltes, però destaquem les úniques que tenen versió per a dispositius mòbils i ordinador.

Google Tasks és l’aplicació que permet una gestió de les tasques i que està vinculat a un correu de Gmail. Mitjançant Google Tasks podreu crear i gestionar tasques. Cada tasca té una descripció i se li pot afegir una data límit. Una de les particularitats de Google Tasks és que té diverses llistes de tasques, permeten gestionar-ne vàries a la vegada. Google Tasks està disponible per iOS, Android i versió per navegador.

Outlook també té la seva aplicació per gestionar tasques. Tasques de l’Outlook permet anotar, esborrar o modificar tasques. Aquestes tasques estan classificades per llistes de tasques personalitzables. A les tasques li podeu afegir recordatoris, dates de venciments i adjuntar fitxers. Com a diferència destacable de Google Tasks, mitjançant Tasques de l’Outlook podreu subdividir una tasca en diverses tasques petites.

Trello també és una bona eina per crear tasques i llistes de tasques. L’aplicació té una versió gratuïta molt completa i una versió de pagament amb més funcionalitats. Trello segueix la filosofia «kanban» un mètode d’organització basat en un sistema d’informació. En el cas de les tasques, el mètode kanban es diferencia per classificar les tasques en les següents columnes: tasques per fer, tasques que s’estan fent i tasques fetes. Trello permet afegir més columnes. També permet afegir recordatoris a les tasques. Trello té versió per aplicació de mòbil i versió navegador web.

En la versió programari lliure també teniu diverses aplicacions per gestionar les tasques. Una d’elles és TaskBoard. TaskBoard s’instal·la en un servidor. Un cop instal·lat en el servidor, podreu utilitzar l’aplicació des d’un navegador web. Funciona amb el sistema kanban i té la mateixa classificació de tasques. A diferència de les altres eines, permet afegir punts a les tasques. Abans d’instal·lar l’aplicació podeu provar l’eina aquí.

Una altra eina de programari lliure que podeu gestionar tasques és Wekan. Wekan també funciona amb el sistema d’organització tauler kanban. Amb aquesta eina podreu gestionar les tasques i classificar-les en columnes personalitzables. Una de les particularitats de Wekan és que permet gestionar accions. Mitjançant les accions podreu crear avisos quan una persona mogui una acció en una columna. Podeu descarregar-vos Wekan d’aquesta pàgina o podeu provar una versió de prova aquí.

Tot i que encara rebem la documentació oficial de les entitats en paper, hem de guardar una còpia digital de la documentació per si mai l’hem d’utilitzar en algun tràmit. D’eines d'emmagatzematge n’hi han moltes però us en volem destacar dos.

Dropbox és una eina que us permet allotjar documents al núvol. L’eina és accessible des de qualsevol dispositiu mòbil o ordinador. Una de les particularitats de Dropbox és la possibilitat de sincronitzar carpetes dels vostres dispositius. Així podreu gestionar la vostra documentació allà on sigueu. Dropbox té una versió gratuïta de 2GB. Suficient per guardar la informació bàsica de la vostra entitat.

Google Drive és l’eina de Google que us permet allotjar els vostres fitxers al seu núvol. Amb Google Drive podreu guardar fins a 15GB de documentació. Una de les particularitats de Google Drive és la seva connexió amb Google Docs, Google Sheets o Google Slides.

field_vote: 

Correctors i traductors automàtics de llengua catalana

Imatge principal a portada: 
Queden ja molt lluny aquells diccionaris de paper Font: Max Pixel
Resum: 
Els correctors i els traductors automàtics són unes eines que tenim al nostre abast i que, tot i les seves limitacions, ens poden servir de gran ajuda en les tasques d'escriptura que duem a terme a la nostra entitat.

Aquests programes els podem utilitzar normalment tant a l'ordinador i com en dispositius mòbils. Poden ser serveis en línia que només requereixen un dispositiu connectat a Internet, un programa que tinguem instal·lat al nostre ordinador, o bé un complement d'un altre programa que doni la possibilitat de traduir o corregir text quan estem utilitzant, per exemple, un processador de text o un navegador web.

Imatges secundàries: 
Queden ja molt lluny aquells diccionaris de paper Font: Max Pixel
field_vote: 

Com crear enquestes en línia

Imatge principal a portada: 
Realitzar enquestes a través d'Internet és molt fàcil! Font: Maxpixel
Resum: 

Una de les millors maneres d'obtenir un 'feedback' sobre la nostra entitat, un projecte, activitat o qualsevol altra qüestió sobre la què vulguem recaptar informació de manera col·lectiva és fer una enquesta 'online'.

Les enquestes ens possibiliten fer consultes a les persones que tenim associades, a les que participen com a usuàries a les nostres activitats o a totes aquelles sobre les quals ens interessi conèixer les seves opinions, els problemes amb què es troben, les seves motivacions... I això es pot fer també de manera anònima.

Imatges secundàries: 
Realitzar enquestes a través d'Internet és molt fàcil! Font: Maxpixel
Survey Monkey és una de les opcions que tenim al nostre abast per fer enquestes online Font: Survey Monkey
Subtitols: 
Subscriure's a Survey Monkey
Crear una enquesta
Plantilles predefinides
"Mis encuestas"
"Panel de control"
Analitzar resultats
Continguts: 

Per crear un compte d'usuari o usuària a Survey Monkey accedirem a la LUR http://surveymonkey.com i clicarem el botó "SUSCRÍBETE" de dalt a la dreta.

Subscripció Survey Monkey

Tot seguit emplenarem el formulari de subscripció, escollint en la segona pàgina del procés l'opció "Sin fines de lucro":

Subscripció Survey Monkey

Per començar a crear la nostra enquesta farem clic al botó "COMENZAR DESDE CERO":

crear enquesta Survey Monkey

Introduirem un nom per a l'enquesta i triarem una categoria per classificarla. A continuació ja podrem començar a confeccionar el qüestionari posant un títol i una descripció (si així ho volem) a la pàgina de l'enquesta i escrivint les preguntes, una per una.

Podem escollir entre diversos formats de resposta a partir del menú desplegable que es veu a la dreta de cada pregunta i que ens mostra diferents opcions, com ara "Opción múltiple", "Casilla de verificación", "Valor con estrellas", etc. En el primer cas ens trobarem amb el següent:

crear enquesta Survey Monkey

Podem fer servir l'opció "RESPUESTAS EN CANTIDAD" per introduir moltes preguntes de manera molt fàcil i ràpida.

També tenim la possibilitat d'establir valors per a les preguntes, quan es tracta d'un test, amb la casella de verificació "Calificar esta pregunta".

Per últim, comptem també amb l'opció "Agregar una opción de respuesta 'Otra' o un campo para comentarios", que ens permet crear un camp per què la persona enquestada pugui introduir alguna cosa no contemplada en les opcions mostrades, o bé aportar-hi detalls.

Survey Monkey ens ofereix algunes plantilles ja fetes que ens poden servir d'inspiració i que podem modificar adaptant-les a les nostres necessitats. Les trobarem a la pàgina que ens donava l'opció de crear una nova enquesta:

plantilles predefinides Survey Monkey

D'altra banda, i des de la mateixa pàgina, també podem crear una enquesta a partir d'una altra feta per nosaltres a partir del botó "COPIAR UNA ENCUESTA EXISTENTE".

La segona opció de dalt a l'esquerra ens dona la possibilitat d'organitzar i administrar les enquestes que haguem creat:

"Mis encuestas" Survey Monkey

Les columnes per a cada enquesta ens permeten:

  • Títol de l'enquesta.
  • Saber la data de l'última modificació.
  • Conèixer el número de respostes que ha tingut l'enquesta.
  • Continuar creant la nostra enquesta.
  • Recopilar les respostes per poden enviar l'enquesta creada i que es pugui respondre.
  • Analitzar resultats en qualsevol moment del procés de recopilació.

Aquesta opció, la darrera que ens hem trobart en l'anterior apartat, ens permet:

  • Veure un resum de les dades.
  • Examinar les respostes de manera individual.
  • Utilitzar regles de filtrat.
  • Comparar i mostrar per analitzar vistes i segments específics de dades.
  • Veure i categoritzar respostes de format obert.
  • Crear i exportar gràfiques dinàmiques.
  • Descarregar fàcilment els resultats en diferents formats.analizar resultados Survey Monkey
field_vote: 

CommonsCloud: serveis al núvol i cooperació

Imatge principal a portada: 
Fer el salt cap a una plataforma oberta i col·laborativa no és tant difícil Font: CommonsCloud
Resum: 

Coneixes aquesta plataforma alternativa a Google Drive, iCloud i OneDrive? Ofereix tot un seguit de serveis que permeten treballar dins la vostra entitat i col·laborativament amb d'altres.

Sí. CommonsCloud és una plataforma basada en el software lliure, la col·laboració i la descentralització. Això vol dir que queda molt lluny de la lògica del software privatiu, com la que segueixen Google Drive i altres.

Imatges secundàries: 
Fer el salt cap a una plataforma oberta i col·laborativa no és tant difícil Font: CommonsCloud
Un alternativa a Google Drive i alters serveis de programari privatiu Font: CommonsCloud
Subtitols: 
Crear un compte
Oficina
Projectes
Agora
Continguts: 

'CommonsCloud people' són aquelles persones que han creat un compte què permet accedir a alguns serveis de la plataforma. Per crear-lo s'ha de carregar al navegador el web de CommonsCloud (https://www.commonscloud.coop) i clicar sobre "Registre".

Accedir a CommonsCloud

Seguidament haurem d'omplir el formulari de registre:

formulari registre CommonsCloud

'CommonsCloud members' són les persones que poden accedir als serveis contractats i participar al Grup d'Activitat Cooperativitzada (GAC). Per a ser menbre s'ha de fer una contribució mínima retornable de 10 euros al capital social de la cooperativa FemProcomuns, i escollir una quota en funció dels serveis que es vulguin gaudir. Accedeix al web de contribucions.

Es pot treballar amb l'Oficina de CommonsCloud a partir de la pàgina web o bé d'aplicacions que permeten sincronitzar els diferents objectes d'aquesta eina amb l'ordinador o un dispositiu mòbil (telèfon o tablet).

Per accedir a Oficina clicarem "Login" a la part superior dreta de la pàgina principal, introduirem les dades d'accés que vam crear en el procés de registre i s'obrirà així la pàgina del nostre perfil que ens mostrarà diferents enllaços entre els què farem clic a l'últim (https://oficina.commonscloud.coop):

accés a Oficina

La primera vegada que fem això s'haurà de tornar a introduir les dades d'accés, i tot seguit podrem veure aquesta pantalla:

Vista Oficina CommonsCloud

Des d'aquí podrem guardar i compartir arxius i carpetes, veure els últims canvis de tots els arxius i dels que s'han compartit, sincronitzar les carpetes i els arxius amb altres ordinadors i dispositius mòbils, sincronitzar contactes i calendaris... Coneix més a la pàgina d'ajuda de CommonsCloud.

Des de la pàgina del nostre perfil farem clic al tercer enllaç (https://projectes.commonscloud.coop) i accedirem així a l'eina Projectes:

Aspecte Projectes Commonscloud

El que en realitat hem fet és accedir a la plataforma Phabricator que ens permet gestionar tasques i projectes. D'aquesta manera podrem autogestionar col·lectius que poden créixer en escala i complexitat.

Consulta la documentació a la pàgina de suport de Projectes.

Accedim a l'eina Agora a partir del segon enllaç de "Your websites" al nostre perfil (https://agora.commonscloud.coop):

Aspecte Agora CommonsCloud

l’Agora és la plataforma de debat i presa de decisions. Està basada en Discourse, una plataforma de fòrums en línia molt sofisticada però a l'hora molt senzilla, i és per això que s'ha convertit en la plataforma de debat 'online' de referència a moltes comunitats.

Serveix per a debatre entre els usuaris i usuàries sobre el projecte i les eines, resoldre dubtes, oferir ajuda mútua... Amplia informació sobre Agora al web de suport.

field_vote: 

Va.cat, una alternativa a Wetransfer.com per compartir arxius pesants

Imatge principal a portada: 
Va.cat és una iniciativa de la Fundació puntCat Font: Fundació puntCat
Resum: 

Aquest nou servei, gratuït i en català, ens permet compartir per Internet arxius de fins a 2GB fent servir les adreces de correu electrònic i amb algunes opcions de configuració per personalitzar la tramessa.

La Fundació puntCAT i l'empresa Dinahosting han llançat Va.cat, un servei molt semblant al que ofereix el ben conegut Wetransfer.

Imatges secundàries: 
Va.cat és una iniciativa de la Fundació puntCat Font: Fundació puntCat
Va.cat és una iniciativa de la Fundació puntCat Font: Fundació puntCat
Va.cat és una iniciativa de la Fundació puntCat Font: Fundació puntCat
Subtitols: 
Accedir a Va.cat
Introduir les adreces de correu electrònic
Arrossegar arxius
Acceptar les condicions i... VA!
Descarregar arxius
Opcions avançades
Continguts: 

Per poder fer servir aquest servei accedirem a la seva pàgina web escrivint la LUR "va.cat" a la barra d'adreces i prement la tecla "Intro". Com ja vam comentar més a dalt, no cal que creem un compte.

Captura Va.cat

El segon pas serà introduir, en primer lloc, la nostra adreça de correu electrònic perquè Va.cat pugui tenir constància de qui està compartint els arxius, enviar-li notificacions i fer saber a la persona destinatària quina és la remitent.

En segon lloc, i per raons òbvies, escriurem també l'adreça (o adreces) electrònica de la persona a qui 'enviem' els arxius.

Captura Va.cat

Ara només hem d'arrossegar les icones dels arxius a l'espai que apareix requadrat amb una línia discontínua per tal de compartir-los.

captura Va.cat

Aquest pas és també indispensable per poder fer l'enviament dels arxius, ja que hem d'acceptar les condicions del servei, com acostuma a passar també en altres serveis.

Una vegada acceptades fent clic a la casella de verificació en forma de puntet, farem clic al botó "VA!" i els arxius seran compartits amb la persona de l'adreça de correu que haguem especificat.

captura Va.cat

Al cap d'alguns minuts rebrem una notificació a la nostra safata de correu electrònic que ens confirmarà l'enviament dels arxius, i ens permetrà descarregar-los o bé eliminar-los.

captura Va.cat

La persona destinatària rebrà igualment un missatge de correu electrònic a la seva bústia que l'informarà de l'adreça electrònica de la persona remitent i que li mostrarà el botó "Enllaç De Descàrrega".

captura Va.cat

Fent clic a "Opcions avançades" es desplegaran algunes opcions que ens poden resultar interessants:

captura Va.cat

  • Missatge: podem escriure un missatge que rebrà la persona destinatària a la seva bústia electrònica juntament amb els enllaços per a la descàrrega.
  • Privacitat: ens permet xifrar els arxius o bé protegir l'accés amb una contrasenya.
  • Caducitat: per escollir quan volem que la descàrrega deixi d'estar disponible (avui, demà, en una setmana o en 15 dies).
  • Nombre de descàrregues: podrem limitar el nombre de vegades que els arxius es descarreguen (il·limitada, 1, 5, 10 o 20 descàrregues).
field_vote: 

Escurça les LUR web amb ‘Ja.cat’

Imatge principal a portada: 
L'aspecte i el funcionament de Ja.cat no difereix gaire d'altres escurçadors LUR Font: Ja.cat
Resum: 

Et mostrem com funciona un servei en català que ens permet fer més amigables les adreces de les pàgines web quan les volem compartir.

Un Localitzador Uniforme de Recursos (LUR), que en anglès coneixem com a ‘URL’, és una adreça formada per caràcters alfanumèrics que indica als servidors la localització d'un fitxer o d'un directori a Internet per poder accedir-hi i mostrar-nos la pàgina web a què respon. D’això s’encarreguen els servidors i nosaltres només hem d’introduir l’adreça web (quan la coneixem) a la barra d’adreces i pulsar la tecla ‘Intro’.

Imatges secundàries: 
L'aspecte i el funcionament de Ja.cat no difereix gaire d'altres escurçadors LUR Font: Ja.cat
Subtitols: 
Accedeix al web de 'Ja.cat'
Enganxa la LUR llarga
Retalla la LUR
Personalitza la teva LUR
Registra't a 'Ja.cat'
Continguts: 

En primer lloc, dirigeix-te a la barra d'adreces del teu navegador i escriu la LUR "ja.cat" per carregar la pàgina web una vegada premis la tecla 'Intro'.

Copia al porta-retalls la LUR llarga que vulguis escurçar i enganxa-la a l'entrada de text que hi ha a l'esquerra de les tisores.

Fes clic al botó que mostra unes tisores vermelles.

Tot seguit podràs veure la nova LUR que s'haurà creat automàticament i podràs escurçar una de nova amb el botó "Escurxa'n un altre".

Si vols escurçar una LUR escollint el que apareixerà al final de l'adreça (després de "https://ja.cat"), fes clic a "Opcions de l'enllaç". La finestreta es farà més gran i mostrarà una nova entrada de text on podrem introduir el final que volem per la LUR.

Després clicarem a "Comprova'n la disponibilitat" i si ens diu que està disponible prodrem procedir a l'escurçament. Si no, haurem de triar un altre final per la LUR.

Per fer servir 'Ja.cat' no cal registrar-s'hi, però si ho fem podrem administrar les LUR que haguem escurçat a partir del "Panell".

A la part superior dreta trobarem "Registra't" i "Inicia la sessió".

Una vegada haguem completat el procés de registre i iniciat la sessió podrem accedir a algunes opcions d'administració i configuració.

"Enllaços" ens permetrà veure les LUR que hem escurçat i deshabilitar-les o eliminar-les.

A partir de "Configuració" podrem canviar la nostra contrasenya.

field_vote: 

Comparteix els teus documents amb Issuu

Imatge principal a portada: 
Issuu t'ajuda a compartir els teus documents a Internet Font: Issuu
Resum: 

Aquest servei en línia ens permet compartir a Internet documents digitalitzats per visualitzar-los als navegadors web. Els documents poden ser un projecte de la nostra entitat, una memòria, un informe, una revista, etc.

Qualsevol arxiu d’OpenOffice, de Microsoft Word o que tingui l’extensió PDF es pot convertir amb Issuu en una publicació digital online amb un format de visualització atractiu i dinàmic. Aquest servei emula les publicacions impreses com les revistes o els llibres, mostrant dues pàgines alhora (com quan tenim oberta una publicació en paper).

Imatges secundàries: 
Issuu t'ajuda a compartir els teus documents a Internet Font: Issuu
Subtitols: 
Crear un compte a Issuu
Pujar un document
Veure el document que hem pujat
Administrar les publicacions
Compartir un document
Continguts: 

Per poder començar a utilitzar aquest servei primer de tot haurem de carregar la seva pàgina web (http://issuu.com) i ens hi haurem de registrar fent clic a "Sign in”, dalt a la dreta. El procediment el podrem fer a partir d’un compte que ja tinguem a Facebook o a Google+, o bé introduint la nostra adreça de correu electrònic i una contrasenya.

Tot seguit clicarem “Create account”. Se’ns mostrarà l’URL del nostre perfil (que serà del tipus "https://issuu.com/usuari" i que no podrà ser canviada) i farem clic a “Create my account”.

Això ens portarà a la pàgina de benvinguda, des d’on el botó “Learn how” ens portarà a una nova pàgina que ens donarà a escollir entre el pla bàsic gratuït o d’altres de pagament. Triarem “Basic” i seguidament “Sign up free”.

Per últim, els servei ens demanarà completar el nostre perfil amb dades com el nostre nom, la companyia, pàgina web, xarxes socials, etc., però ens ho podem saltar clicant a "Skip this stem".

Anirem a "Publish" (dalt a la dreta) i escollirem "Upload" al menú desplegable. També podem fer clic al símbol del costat que mostra una fletxa apuntant cap amunt i hi anirem directament a la pantalla on veurem "Upload your publication".

Podem arrossegar un arxiu fins al quadre central amb línia discontínua, o bé clicar "Select file to upload". Després d’esperar uns segons podrem incorporar informació referent al document, com ara títol, descripció o tipus. També podem configurar la visibilitat: si volem que sigui un document públic i que ho vegi tothom o només qui tingui l’enllaç.

A la dreta, farem clic a "Publish now" i anirem a parar a una pantalla que ens mostrarà els documents que anirem pujant, així com opcions per administrar-los (configuració, enllaços, compartir...).

Ens haurem de dirigir al nostre perfil públic ("Public profile"), que es troba al submenú que s’obre amb la darrera icona de dalt a la dreta. També podem accedir-hi a partir de l’URL del nostre perfil que ens van facilitar en el moment del registre.

Allà veurem una miniatura del document que acabem de pujar. En fer clic sobre ella visualitzarem el document una mica més gran dins d’una finestra, però si volem llegir-lo el millor és activar la pantalla completa. Per a això haurem de deixar el ratolí sobre la finestreta perquè ens apareguin unes icones, i clicar l’ultima de la dreta ("Fullscreen").

El menú "Publish" (a dalt) ens mostra l’opció "Publication List", que ens porta a una pantalla que ens permetrà diverses funcions, entre les quals trobem:

• Cercar per paraules clau quan la llista és molt llarga (símbol lupa).
• Publicar documents pujats però pendents de publicació ("Publish").
• Eliminar documents de la llista (símbol paperera).
• Editar la informació del document ("Settings").
• Crear enllaços dins del document ("Links").
• Compartir un document que haguem publicat ("Share").

Com hem vist en l’apartat anterior, l’opció "Share" ens permet compartir un document. Quan li fem clic, d’una banda ens mostrarà els botons per poder compartir-lo a les xarxes socials o a través del correu electrònic. Per exemple, si cliquem sobre la icona de Twitter s’obrirà una finestreta que ens farà una piulada des de l’usuari amb què ens haguem loguinejat prèviament.

D’altra banda, la finestra ens mostrarà un enllaç que podrem compartir amb altres persones per facilitar l’accés al nostre document allotjat a Issuu. Així de fàcil!

field_vote: 

Com crear una llicència Creative Commons

Imatge principal a portada: 
Dues ces és el símbol principal de les llicències Creative Commons Font: Creative Commons
Autor/a: 
Colectic
Resum: 

Segur que has vist moltes vegades aquestes dues paraules angleses a moltes pàgines web i publicacions... Però, saps exactament a què fan referència o com crear una llicència d'aquest tipus?

Creative Commons és una llicència oberta. Les llicències obertes són aquelles que permeten a les persones que han creat una obra especificar quins usos volen que es facin d'ella i quins no. És a dir, són una manera de dir que una obra té alguns drets reservats, tot al contari que el famós 'copyright' que, tant si acompanya l'obra com si no, indica que tots aquests drets queden reservats.

Imatges secundàries: 
Compartint amb Creative Commons tothom hi surt guanyany Font: Creative Commons
Creative Commons va guanyar el premi Golden Nica l'any 2004  Font: Mikegr a la Wikipedia
La llicència Creative Commons que obliga a reconèixer l'autoria i a compartir de la mateixa manera és equivalent al 'copyleft' del món del programari Font: Creative Commons
Les dues llicències menys restrictives de Creative Commons que obliguen només a reconèixer l'autoria o fer-ho compartin de la mateixa manera són llicències de cultura lliure Font: Creative Commons
Comencem a crear la nostra llicència Creative Commons Font: Creative Commons
Aquests són els dos passos més importants per crear la llicència Font: Creative Commons
El semàfor de Creative Commons mostra les llicències des de la més restrictiva fins a la més permissiva Font: Creative Commons
A dalt la icona normal i a baix la compacta Font: Creative Commons
Subtitols: 
Pensar quins usos volem permetre de la nostra obra
Accedir al web de Creative Commons
Opcions sobre l'adaptació de l'obra
Opcions sobre els usos comercials
Veure la llicència resultant
Afegir metadades
Triar el tipus d'icona
Continguts: 

En primer lloc haurem de tenir clar si volem que de la nostra obra se'n faci una de derivada; per exemple, traduïda, resumida, adaptada (que creïn un tutorial de vídeo a partir del nostre tutorial escrit, un curtmetratge a partir del nostre relat breu...), etc.

En segon lloc, si volem permetre la transformació de la nostra obra, decidirem si volem que l'obra derivada obligatòriament hagi de mostrar la mateixa llicència que té l'obra original.

En tercer lloc, pensarem si volem que es facin usos comercials o només aquells que no tinguin un ànim de lucre. Per exemple, podríem permetre reproduir el nostre tutorial a una entitat social però no a una empresa que busca un benefici econòmic.

Per arribar al formulari que ens permet crear la nostra llicènica personalitzada, primerament haurem d'ingressar al web de Creative Commons. A la part superior esquerra trobarem l'enllaç 'Compartiu la vostra obra' que porta a una nova pàgina amb l'enllaç 'Get started'.

Aquest darrer ens porta al formulari en anglès, però podem accedir al que està en llengua catalana.

Al formulari per crear la nostra llicència Creative Commons només haurem de seguir uns senzills passos.

Al quadre 'Característiques de la llicència' donarem resposta a la pregunta de si volem "permetre que es comparteixin les adaptacions de la nostra obra", és a dir, que es facin obres derivades a partir de la nostra. Triarem entre les tres opcions "Sí", "No" o " Sí, mentre tothom la comparteixi de la mateixa manera".

Veurem que en el quadre que hi ha a sota els símbols de la llicència van canviant depenent de l'opció escollida.

Respondrem a la pregunta "Voleu permetre usos comercials de la vostra obra?" escollint entre "Sí" i "No", i mirarem al quadre inferior com van quedant els símbols que corresponen a la llicència creada.

Tan senzill com això!

Com havíem vist, el quadre que hi ha a continuació ens mostra el nom de la llicència que hem creat amb la seva simbologia. El nom de la llicència és un enllaç que ens porta a més informació (en anglès).

Aquest quadre també ens aporta informació sobre si es tracta d'una llicència lliure o no. Les llicències de 'cultura lliure' són, juntament amb el domini públic , les més permissives i obertes.

Aquest pas és opcional però convé fer-ho, ja que, com indica el títol de l'apartat, afegint metadades al codi HTML que generarem ajudem les màquines a reconéixer la nosta autoria.

Les metadades són el títol de l'obra; el nom per citar la seva autoria; els URL per reconèixer-la, per la font i per trobar més permisos; el format de l'obra (àudio, vídeo, imatge...); i el marcatge de la llicència.

Al darrer quadre podrem escollir entre una "icona normal" o una "icona compacta", en funció de si el volem més gran o més petit.

Aquest quadre ens ofereix també un codi que podrem copiar i enganxar a la nostra pàgina web o blog per informar amb més detall les persones que ens visitin sobre la llicència que hem triat per l'obra.

field_vote: 

Organitza les teves fonts d'informació amb Feedly

Imatge principal a portada: 
Logotip del lector d'RSS Feedly Font: Feedly
Autor/a: 
Colectic
Resum: 

Feedly és una aplicació que ens permet accedir de manera molt fàcil i ràpida a les últimes publicacions dels blogs i les pàgines web que acostumem a llegir.

Probablement a la teva entitat seguiu una gran quantitat de publicacions que es fan a Internet, a blogs o pàgines web, i de ben segur necessiteu estar al dia sobre determinats temes.

Per fer-ho tenim dues opcions, tant si ho fem des de l'ordinador com des d'un dispositiu mòbil. Una és estar a cada moment consultant cadascuna d'aquestes fonts per veure si hi ha algun nou contingut publicat. L'altra és agregar-les a un lector de 'feeds' d'RSS, que ens mostrarà les noves actualitzacions, és a dir, els nous continguts que es publiquin.

Imatges secundàries: 
Logotip del lector d'RSS Feedly Font: Feedly
Podem fer servir Feedly en diferents dispositius Font: Feedly
Aquesta icona ens indica que blog o una pàgina web disposa del sistema RSS Font: RSS
Pàgina principal de Feedly per crear un compte, loguinejar-nos-hi... Font: Feedly
Opcions per crear un compte Font: Feedly
Afegirem una font fent clic a 'Add Website' Font: Feedly
A partir d'aquest botó pdoem canviar les opcions de visualització Font: Feedly
Per indicar que ja hem llegit les actualitzacions mostrades Font: Feedly
Aquí trobarem tots els articles que hem deixat per llegir més tard Font: Feedly
Compartir un article per correu electrònic és molt ràpid i senzill Font: Feedly
Subtitols: 
Crear un compte de Feedly
Afegir una font
Accedir als 'feeds' de les fonts afegides
Marcar els 'feeds' com a llegits
Deixar un contingut per llegir-lo més tard
Compartir 'feeds' per correu electrònic
Altres opcions de Feedly
Continguts: 

Crear el nostre compte de Feedly és un procés que no difereix gaire de quan ens donem d'altra en altres serveis que ens ofereix Internet. Una vegada accedim al web de Feedly, farem clic a 'Get started for free'. Això ens obrirà una finestreta que ens permetrà crear el compte a partir del mateix servei o d'algun compte que ja tinguem a Google o a Facebook.

Lògicament, si volem fer servir aquest lector d'RSS al nostre smartphone haurem d'instal·lar l'app i accedir-hi amb les dades (adreça de correu electrònic i contrasenya) que vam indicar quan vam crear el compte. Aquí expliquem el funcionament bàsic de Feedly a l'ordinador, però al telèfon mòbil no és gaire diferent.

En primer lloc anirem a la part inferior esquerra de la pantalla, a on diu 'Add Content', i farem clic perquè s'obri el menú desplegable i puguem seleccionar 'Add Website'.

Després introduirem la paraula o paraules clau de la font que volem afegir, o bé copiarem i enganxarem l'adreça URL si la coneixem. Quan ens aparegui la font desitjada a la part inferior farem clic a 'Follow' I tot seguit clicarem 'New Feed' al menú que ens apareixerà.

Ara ve un pas important i que pot crear confusió. Quan ens demani un nom per al 'feed' ('Feed name') hem d'introduir el nom de la categoria dins la qual volem organitzar aquesta font i després fer clic a 'Create'.

Com a exemple, si estem afegint una font d'informació cultural podem posar 'Cultura' com a 'Feed name' i així quedarà classificada dins d'aquest grup. Cada vegada que afegim una nova font podrem crear també una nova categoria o bé triar al desplegable una de les que ja existeixen.

A la banda esquerra podrem veure el nom de la categoria creada, que contindrà la font afegida.

Quan seleccionem una de les fonts afegides al menú vertical de l'esquerra, podrem accedir a tots els nous articles que s'han publicat en aquesta i que veurem a la part dreta de la pantalla.

Hi ha moltes opcions de visualització que podem triar a partir de la icona 'Change layout', que es troba a la part superior dreta. Podem veure només els títols dels 'feeds', veure'ls com si fos una revista, en forma de targetes o veure els articles sencers.

Si fem clic en un dels nous articles o actualitzacions accedirem a una vista prèvia del contingut, o podrem visitar el contingut original clicant 'Visit website', al final de tot.

Feedly ens mostra sempre les noves actualitzacions, les novetats dins les fonts que tenim afegides. És important per poder fer-ne un bon seguiment que quan haguem llegit tots els articles fem clic a 'Mark all as read'.

Sempre podràs tornar a accedir a articles llegits clicant sobre el botó 'See all articles'.

Aquest lector d'RSS ens ofereix moltes opcions que aniràs descobrint de mica en mica. Una de molt útil és indicar que volem llegir un article en un altre moment. D'aquesta manera, encara que diguem que hem llegit tots els continguts quedarà guardat en un lloc concret per llegir-lo quan ho desitgem..

Aquesta opció la trobem en cada article a partir de la icona 'Read later'. Si li fem clic, la icona s'omplirà de color verd i anant al menú de l'esquerra, a la part superior, podrem recuperar tots els articles que hem volgut deixar per llegir més tard.

Feedly ens permet compartir els articles amb altres persones, xarxes i diferents serveis; això sí, tingues en compte que per poder fer servir algunes funcions cal utilitzar la modalitat 'premium'.

Amb la modalitat gratuïta podem compartir una actualització d'alguna de les nostres fonts per correu electrònic. Això és tan senzill com anar a la part superior de l'article que estem visualitzant i fer clic a la icona amb forma de sobre ('Share via email'). Ens apareixerà una finestra emergent que contindrà el títol de l'article a l'assumpte, i el títol i l'enllaç al cos del missatge, de tal manera que només caldrà introduir l'adreça electrònica a la qual volem enviar-lo i escriure el que vulguem al cos.

A Feedly podem també accedir a fonts suggerides, donar d'alta el nostre blog o web perquè aparegui a la seva base dades i així pugui tenir més difusió, fer servir els 'Boards' o taulerr per organitzar millor els nostres continguts favorits, o interactuar amb Evernote, Buffer, Hootsuite, LinkedIn, Twitter, Wordpress i altres serveis.

Quan el coneguis es convertirà en una eina imprescindible.

field_vote: