Guia per escollir el domini de la vostra web

Imatge principal a portada: 
Una il·lustració de la pantalla d'un ordinador. Font: Coffee Bean (Pixabay)
Resum: 

Totes les claus sobre aquets element que us identificarà a la xarxa i fora d'aquesta.

El domini és el nom que triem per la nostra web i que ens identificarà per mostrar-nos al nostre públic.

Us expliquem tot el que cal saber sobre aquest element i com fer una bona tria a partir d'una guia de Pangea, una organització que treballa per fer arribar un internet ètic i solidari a les entitats socials.

Imatges secundàries: 
Una il·lustració de la pantalla d'un ordinador. Font: Coffee Bean (Pixabay)
Subtitols: 
Què és un domini
Nivells
Consells
I ara què?
Continguts: 

El domini és el nom que facilitarà l'accés a la nostra pàgina web i que ens donarà una identitat digital. Per tant, ha de ser curt, clar i fàcil de recordar, i ha d'estar directament relacionat amb el nom de la nostra entitat o projecte.

El Sistema de Noms de Domini (DNS) s'encarregarà de traduir aquest domini en la direcció IP (Protocol d'Internet), una xifra que identifica un dispositiu a l'hora de comunicar-se en xarxa.

És a dir, que el DNS tradueix el domini, en llenguatge humà, a la IP perquè ho entengui la màquina.

El registre de dominis es fa a través d'entitats o empreses registradores que actuen com a majoristes de dominis.

Qualsevol persona pot registrar un domini i ser-ne, en conseqüència, propietària.

Pangea, per exemple, s'encarrega de gestionar els dominis de les seves sòcies.

Un domini té diversos nivells i està format per diferents etiquetes separades per punts.

El primer nivell o nivell superior correspon a l'etiqueta situada més a la dreta. Els dominis de primer nivell es divideixen en dominis de país com .fr, .es o .ad, i dominis genèrics que es van crear per representar categories de noms i organitzacions com són .org, .gov o .edu.

Els dominis de segon nivell són els que es creen en relació amb el nom o projecte de l'entitat.

Els de tercer nivell es col·locarien a l'esquerra dels de segon nivell i crearien un subdomini, per exemple, www.grups.pangea.org.

Per triar el domini de primer nivell, cal tenir en compte la nostra missió i visió, els nostres valors, la nostra ubicació i les nostres necessitats.

Depenent de si ens interessa més destacar la nostra ubicació, el nostre sector d'activitat o l'àmbit social i la nostra governança, escollirem entre els següents:

  • .org/.ong/.coop/.com: El domini .org és el més utilitzat per a organitzacions i associacions en contraposició a l'extès .com, que s'utilitza per a activitats comercials. El .ong els utilitzen les organitzacions no governamentals i van enllaçats als valors ètics i solidaris. El .coop és estrictament per a cooperatives.
  • .es/.cat/.barcelona: Si us voleu identificar amb la ubicació, podeu fer servir aquests dominis de primer nivell segons el lloc que us representi.
  • .app/.net/.online/.education/.eco: Hi ha cada vegada més dominis de primer nivell sectorials. Si us enfoqueu a l'àmbit digital disposeus d'alguns com .app, .net o .online; si us dediqueu a l'educació, hi ha .education; o podeu utilitzar el .eco per a temes mediambientals.

N'hi ha molts més que podeu investigar, però heu de tenir en compte que no tenen tots el mateix preu i que alguns tenen restriccions. Per exemple, el .edu és només per a universitats i el .gov, per a governs.

Un cop teniu el domini registrat, us caldran almenys un parell de servidors perquè l'allotgin i el facin funcionar. Aquest servei és el que donen proveïdors com Pangea, a més d'encarregar-se d'administrar i renovar el domini, que acostuma a ser anual.

field_vote: 

Crea formularis amb Google Forms

Imatge principal a portada: 
Il·lustració d'un qüestionari i d'una mà omplint-lo. Font: Mohamed Hassan (Pixabay)
Resum: 

Fer enquestes i qüestionaris us pot servir per fer inscripcions, avaluar projectes o recollir informació internament.

Formularis de Google o Google Forms és una de les eines més intuïtives per fer enquestes i qüestionaris.

Ens poden servir a nivell extern per fer inscripcions i avaluacions de projectes per tal de recollir un 'feedback', o a nivell intern, per fer-nos preguntes, recollir preocupacions o conèixe'ns més.

Imatges secundàries: 
Il·lustració d'un qüestionari i d'una mà omplint-lo. Font: Mohamed Hassan (Pixabay)
Subtitols: 
Crea el teu formulari
Edita les preguntes
Configuració
Envia el formulari
Comprova les respostes
Continguts: 

Per crear el vostre formulari de Google Forms haureu d'accedir a Formularis de Google i iniciar sessió amb el vostre compte de Gmail, o bé accedir-hi des del menú de Google Drive del vostre correu.

Un cop a dins, haureu de seleccionar el símbol '+' acompanyat d''En blanc' i us apareixerà la plantilla del formulari.

El primer que haureu d’indicar és el seu títol i una introducció general.

Per defecte, ja apareixerà una primera pregunta que podreu definir omplint els camps següents:

  • Títol de la pregunta.
  • Tipus de pregunta. Podrem triar entre:
    • Resposta breu
    • Paràgraf: si voleu que hi hagi més espai per respondre.
    • Diverses opcions: la persona usuària podrà triar entre diverses respostes.
    • Caselles: es podrà triar una sola resposta d’entre diverses possibilitats.
    • Desplegable: la persona usuària podrà triar una resposta dins d’una llista desplegable. S’usa quan les múltiples respostes són massa nombroses per mostrar-les alhora.
    • Escala: la persona usuària triarà un valor, per exemple, una valoració de l’1 al 5.
    • Graella de selecció múltiple: ens permet crear una taula amb diversos ítems per tal que la persona usuària triï, per a cadascun d’ells, una resposta d'entre diverses possibilitats.
    • Data: quan la resposta ha de ser una data.
    • Hora: quan la resposta ha de ser una hora.

També podrem fer que la pregunta sigui de resposta obligatòria marcant la casella 'Obligatòria', de manera que els destinataris no podran enviar el formulari si no la responen.

Un cop editada la primera pregunta, en podrem anar afegint més prement 'Afegeix una pregunta' al menú de la dreta. Des d'aquest menú, també podreu afegir una foto o un vídeo, i una secció per diferenciar blocs de preguntes.

A sota de cada pregunta trobareu les icones per esborrar-les i per duplicar-les.

Respostes lliures

Com hem vist, podem incloure preguntes de resposta oberta (resposta breu i paràgraf) que demanaran a la persona usuària una resposta de text lliure.

Aquest tipus de preguntes no ens permetrà fer gràfiques ni càlculs a l’hora d’analitzar els resultats però ens pot proporcionar una informació molt valuosa atès que no estem limitant en absolut la resposta de la persona usuària, que podrà lliurement comunicar-nos les seves opinions.

Respostes tancades

També podem incloure respostes tancades com ara les de selecció múltiple, quadres de verificació i llistes. En aquests casos, apareix per defecte una primera opció (opció 1) en què escriurem la primera de les respostes que vulguem proposar a l’usuari.

Un cop fet això, podreu anar afegint tantes opcions de resposta com vulgueu fent clic al camp que apareix sota l’opció que acabem d’editar. Si volem eliminar-ne alguna, clicarem la creu que apareix al costat de cada opció de resposta.

Google Forms també ens permet incloure, en aquests casos, un camp de text lliure per si la persona usuària no està d’acord amb cap de les opcions de resposta que li proposem. Si volem incloure aquesta opció caldrà que marquem 'Altres'.

Respostes desplegables i seccions

Les respostes de tipus desplegable us permeten, a més, fer que la persona usuària salti a una secció determinada del formulari en funció de la resposta que triï.

Per crear diverses pàgines, caldrà que cliquem 'Afegir secció' al menú de la dreta. Un cop tinguem diverses seccions creades, ja podrem marcar l’opció 'Ves a la secció segons resposta' i, per a cadascuna de les opcions que proposem, indicar la pàgina de destí.

Respostes d'escala

Les respostes d’escala s’usen generalment per fer que l’usuari puntuï el seu grau d’acord o desacord amb la pregunta plantejada. Podem triar les puntuacions permeses, l’interval mínim de les quals serà del 0 al 3 i el màxim del 0 al 10.

Quadrícula

Finalment, la quadrícula és útil quan tenim diversos ítems que volem que la persona usuària avaluï.

Disseny del formulari

Podreu editar la forma en què les persones destinatàries veuran el formulari. Per fer-ho, premereu l’opció 'Personalitzar tema' al menú superior. S'obrirà un menú nou on podreu triar la tipografia, el color i personalitzar-lo amb una imatge de fons.

Si voleu anar veient l’aspecte que presentarà el vostre formulari, podeu clicar la icona de l'ull que apareix al costat de 'Personalitzar tema'.

Un cop hàgiu acabat de dissenyar el vostre formulari, l'haureu de configurar des de la pestanya 'Configuració' que trobareu al menú superior.

Qüestionari

Des d'aquí podreu configurar el formulari com a qüestionari, una opció que us permet que les persones usuàries vegin si han introduït respostes incorrectes, correctes o rebre puntuacions atorgant punts a cada pregunta que es respongui correctament.

Es pot seleccionar que es publiquin les qualificacions al moment o que les rebin després de ser revisades manualment per la persona administradora.

Respostes

Des de la configuració també es pot seleccionar recopilar els correus electonics de les persones enquestades, envia'ls-hi una còpia de les seves respostes o permetre modificar les respostes després d'introduir-les.

Presentació

Des d'aquest apartat es pot decidir si voleu mostrar la barra de progrés, si voleu personalitzar un missatge que confirmi l'enviament o si voleu mostrar les preguntes en ordre aleatori. També si voleu compartir els resultat amb les persones enquestades, entre d'altres.

A més, des de l'apartat 'Valors predeterminats', es pot predeterminar que es guardin els correus electrònics i que les respostes siguins obligatòries en tots els formularis.

Per enviar el formulari veure un botó que està a la franja superior a la dreta. Si el cliqueu veureu diferents opcions per compartir el formulari. El formulari el podreu enviar per correu electrònic, copiar l'enllaç del formulari i enviar-lo per les xarxes socials o eines de missatgeria instantània o inserir-lo en una pàgina web mitjançant el seu codi embed.

Les persones destinatàries només hauran d’omplir el formulari amb les seves respostes i enviar-lo prement el botó 'Enviar' que apareixerà després de la darrera pregunta.

Un cop enviat, les respostes quedaran automàticament incorporades en un full de càlcul que durà el nom que haguem assignat al nostre formulari i que podrem descarregar.

Des de la pestanya 'Respostes', podem visualitzar un gràfic de cada resposta des de l'apartat 'Resum', podeu visualitzar les respostes segons cada pregunta des de l'apartat 'Pregunta', i veure totes les enquestes des de l'apartat 'Individual'.

A dalt a la dreta trobareu l'opció 'No s'accepten preguntes', que podeu seleccionar un cop es taqui el formulari i personalitzar el missatge que rebran les persones usuàries quan intentin entrar.

field_vote: 

8 claus bàsiques per a les vostres xarxes socials

Imatge principal a portada: 
Un mòbil amb un menú amb algunes xarxes socials. Font: Tracy le Blanc (Pexels)
Resum: 

Les xarxes han esdevingut un canal imprescindible de comunicació per a les entitats i sovint es veuen abocades a gestionar-les sense conèixer com treure'n el màxim partit.

Les xarxes socials s'han tornat canals de comunicació imprescindibles per a les entitats socials per tal d'arribar a la seva audiència i comunicar les seves accions.

Sovint la falta de recursos fa que la tasca de gestionar-les recaigui sobre persones que no tenen els coneixements ni el temps per treure'n el màxim profit.

Per això, fem un recull amb claus bàsiques perquè tingueu èxit.

Imatges secundàries: 
Un mòbil amb un menú amb algunes xarxes socials. Font: Tracy le Blanc (Pexels)
Subtitols: 
Ras, curt i necessari
Sigueu humanes
Sigueu audiovisuals
Interactueu i genereu debat
Jugueu i impliqueu-nos
Reaprofiteu i entrellaceu
Hi ha vida més enllà de vosaltres
Coherència i constància
Continguts: 

Sigueu directes i clares amb la redacció, i no deixeu per al final la informació més important. Utilitzeu les 5 W del periodisme: què, qui, quan, com i per què.

Passeu d'informacions supèrflues. Tenim una audiència sobreinformada que sap discernir entre la informació que necessita i la que no. Per tant, no genereu continguts que no us calen, comuniqueu allò que feu quan ho feu.

A l'audiència li agrada conèixer les històries vivencials que hi ha darrere de les entitats, i en teniu moltes. Expliqueu-les, genereu continguts d''storytelling' o d''storydoing' i utilitzeu un to personal i proper.

L'empatia és un factor clau per al comportament de les persones usuàries a les xarxes. A l'audiència li agrada identificar-se amb les persones (i d'aquí l'èxit de les 'influencers'), però també amb les visions, missions i projectes de les entitats.

Parleu de les emocions i no amagueu les dificultats, i feu servir la xarxa de persones treballadores i participants per potenciar la cara humana dels vostres projectes.

Una imatge val més que mil paraules, i el mateix passa amb l'àudio i el vídeo.

Cerqueu imatges de qualitat i que transmetin el missatge adequat, tenint en compte la igualtat de gènere, la diversitat cultural i sense sobreexposar els col·lectius vulnerables amb els quals treballeu.

També heu d'estar atentes als drets d'imatge i citar sempre l'autoria! Recordeu que disposeu de bancs d'imatges lliures de drets.

Utilitzeu els formats audiovisuals per completar les vostres publicacions. Avui en dia, podeu fer un vídeo o gravar amb el mateix telèfon mòbil. Només és qüestió de tenir-ho present i dedicar-li temps.

L'objectiu de les xarxes socials, com el seu nom indica, és generar comunitat. Doneu sempre una resposta encara que sigui a una crítica i intenteu que no sigui neutra i que generi debat.

Utilitzeu tots els mecanismes que us doni cada xarxa per mencionar, seguir o etiquetar les entitats del vostre àmbit o que formin part dels vostres ecosistemes ja sigui per proximitat o per posicionament. També les persones participants o potencials aliades.

Compte amb intentar cridar l'atenció d'entitats o persones que estan fora del vostre àmbit, que pot ser contraproduent.

Sereu craks en gestió de xarxes socials si heu definit una estratègia, si heu pensat campanyes i teniu un calendari editorial, però a les xarxes hi ha d'haver lloc per jugar.

La gamificació de les xarxes fidelitza l'audiència i implica les persones per a les quals treballeu com a entitat. Feu publicacions participatives, proveu coses noves, feu concursos, tests, enquestes, sortejos, sempre que tinguin a veure amb la vostra activitat.

Cada publicació que fem a les xarxes pot portar l'audiència al vostre perfil, a la pàgina web de l'entitat, a les altres xarxes socials o a d'altres projectes. Per això, hem d'estar atentes per tenir tota la informació al seu lloc, amb els enllaços corresponents, i no perdre cap oportunitat per recordar on es pot trobar aquesta informació.

Tots aquests canals han de formar part d'una estratègia de comunicació global, que ens permet reaprofitar canals i enllaços, però també continguts. Utilitzeu els mateixos textos, imatges i audiovisuals per a tots els vostres canals adaptant-ne el format a cada entorn.

Aliar-nos ens fa més fortes. No dubteu en recomanar continguts d'altres comptes d'entitats o participants, citar-los, retuitejar-los o complementar-los, depenent de la xarxa en la qual treballem.

Heu d'anar més enllà de l'autopromoció per generar debat i arribar al vostre públic!

Una campanya amb un 'hashtag' comú dirigida a transmetre un mateix missatge tindrà molta més incidència que un contingut aïllat.

Tenir clares les línies estratègiques us pot ajudar a donar una coherència a les nostres publicacions perquè facin servir les mateixes paraules clau i us posicionin segon qui sou i què feu.

Tenir cura de la imatge gràfica de les vostres xarxes també ajuda a donar coherència a les vostres intencions comunicatives.

De la mateixa manera, també és important la constància, sempre trobant l'equilibri per no cansar la nostra audiència, però que recordin que hi som.

field_vote: 

5 eines per apropar la tecnologia a la infància

Imatge principal a portada: 
Kit de Makey Makey, un joc per iniciar-nos en el funcionament de l'electrònica. Font: Makey Makey
Resum: 

La robòtica, l'electrònica i la programació són coneixements que encara no arriben a gran part de la població.

La tecnologia és el present i el futur. Aquest sector és el que disposa de més llocs de treball i millor pagats, però només és accessible a una part de la societat.

Durant el curs acadèmic 2017-2018, només el 8% dels títols universitaris obtinguts per dones van ser en enginyeria i arquitectura, davant del 27,8% dels títols obtinguts per homes.

Imatges secundàries: 
Kit de Makey Makey, un joc per iniciar-nos en el funcionament de l'electrònica. Font: Makey Makey
Subtitols: 
Makey Makey
Little Bits
MBots
Plastilina conductora
App inventor
Continguts: 

Com funciona un dispositiu electrònic? Com li arriben les ordres d'un comandament que ens permeten, per exemple, jugar a un videojoc?

Aquest joc educatiu consisteix en una placa electrònica semblant a un comandament de videojocs i diversos cables cocodril per enllaçar-la amb qualsevol objecte quotidià per convertir el que vulguem en un comandament que doni ordres a un dispositiu electrònic a través d'un USB.

Perquè funcioni cal seguir aquestes passes:

  • Connectar el cable USB a un ordinador.
  • Connectar un cable cocodril a alguna de les connexions de l'apartat Terra ("Earth") i tocar-lo amb la mà.
  • Connectar els cocodrils a qualsevol de les connexions de la placa i a elements conductors que tanquin el circuit com ara fruita o paper l'alumini.
  • Creativitat per desenvolupar un projecte.

Els resultats van des de crear un piano i que les tecles siguin fruites, a fer una plataforma de ball. Aquí trobareu diverses aplicacions específicament dissenyades per fer servir amb aquesta eina.

Aquest joc educatiu compta amb petits blocs electrònics anomenats bits que s'uneixen amb imants. Permet fer circuits electrònics de forma senzilla i divertida.

Els bits tenen diferents funcions segons el color.

  • Blau: és la font d'energia i s'endolla a un cable que va a la pila. Tot circuit ha de començar amb una peça d'aquest tipus.
  • Rosa: controlen el circuit enviant senyals. Són, per exemple, un interruptor o un acceleròmetre.
  • Taronja: augmenten l'abast del circuit i permeten fer bifurcacions o connectar altres sistemes com Arduino.
  • Verd: fan una tasca com ara fer so, llum o moviment. Són, per exemple, llums led, motors, ventiladors o brunzidors.

Aquests robots educatius són útils per endinsar-se en el món de la robòtica a través de l'electrònica i la programació.

El muntatge

Funcionen amb una placa mCore situada a la part superior basada en Arduino, que es pot programar amb MBlock, un programa de codi lliure basat en el sistema de blocs de l'Scratch.

Aquesta placa té quatre connexions per a sensors, un interruptor per encendre'l, un brunzidor per fer sons, un botó, dos leds, un sensor de lluminositat i un sensor d'infrarojos.

Aquests robots s'adquireixen desmuntats perquè el muntatge també ha de ser un procés d'aprenentatge.

Un cop muntat, el robot ja té vida sense necessitat de programar-lo.

  • Si l'enceneu i premeu el botó, es desplaçarà sense xocar.
  • Si el premeu una segona vegada, s'activarà la funció de seguiment de línies que permet al robot diferenciar una línia negra del fons i poder seguir un circuit.
  • Si premeu el botó un tercer cop, el robot s'apagarà.

A programar!

Per programar-lo s'ha de connectar a un ordinador via bluetooth o amb un cable USB. També és necessari descarregar el programa MBlock 3 a través de la web.

Per configurar-lo ens haurem d'assegurar dels següents factors des del menú del programari:

  • A 'Connectar' apareix connectat al port que toca.
  • A 'Placa' apareix connectat a la placa del mBot corresponent.
  • A 'Extensions' apareix seleccionat MakeBlock.
  • A 'Connectar' actualitzem el 'firmware' del robot per poder-lo anar provant a mesura que el configurem.

Un cop programat, haureu d'anar a 'Editar' i seleccionar el mode Arduino. Veureu com, a la dreta, el nostre codi de sistema de blocs es converteix en un altre llenguatge de programació. Per traslladar aquest codi al robot seleccionareu 'Pujar a Arduino'.

La plastilina conductora és una eina que ens pot servir per introduir la primera infància als circuits elèctrics. Es comercialitza, però també es pot fer manualment amb farina, sal i llimona ja que la sal conté electrons i la llimona electròlits.

Aquest material modelable apropa als infants l'electricitat i fa que la puguin incorporar a les seves figures preferides alhora que aprenen sobre els components elèctrics, la potència elèctrica o com afecta la forma del material conductor.

Aquest programari permet crear aplicacions de forma senzilla.

Per fer-lo servir cal entrar a la plataforma, seleccionar 'Crear apps' i 'Crear un projecte nou'. A més, us podeu instal·lar l'aplicació Mit AI2 Companion al dispositiu mòbil per veure a temps real com quedarà la vostra aplicació.

El disseny es fa amb un sistema de programació basat en blocs força intuïtiu que permet anar afegint elements a la pantalla com ara botons o imatges, i programar-los per interactuar-hi.

Un cop dissenyada, cal anar a 'Generar' al menú superior i es pot extreure un QR per descarregar-la al mòbil o descarregar un arxiu APK per instal·lar-la.

field_vote: 

Claus per publicar fotografies a internet sense vulnerar els drets d'imatge

Imatge principal a portada: 
Una persona fent fotografies. Font: Pexels (Pixabay)
Resum: 

Una imatge val més que mil paraules en l'era de la digitalització, sempre que respecti les persones. Repassem el marc legal que les protegeix.

La xarxa està plena d'imatges sense autoria que s'atribueixen unes i altres. Sabem que ens calen per comunicar perquè un text sense imatge no té el mateix impacte i volem mostrar el que fem i les persones que hi ha darrere dels nostres projectes.

Però quines imatges podem compartir sense vulnerar drets?

Imatges secundàries: 
Una persona fent fotografies. Font: Pexels (Pixabay)
Subtitols: 
Espai públic
Dret a la preservació de la imatge
Protecció de dades
Autorització
Propietat intel·lectual
Continguts: 

Quan fem fotografies a l'espai públic no hi ha problemes en publicar-les si no es pot reconèixer cap de les persones que hi apareixen.

En cas que hi surtin rostres reconeixibles podem estar vulnerant el dret fonamental de la preservació de la imatge i intimitat, regulats per la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Hi ha excepcions. Es podrà utilitzar quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti en un acte públic o en llocs oberts al públic. Això passa perquè la llei prioritza el dret a la informació.

Aquesta excepció dona lloc a discrepàncies sobre quan el context informatiu passa per davant del dret fonamental de la preservació de la imatge.

També es podrà utilitzar la caricatura d'aquestes persones, d'acord amb l'ús social; i com a imatge accessòria d'una informació gràfica sobre un esdeveniment.

La Constitució diu que "el dret fonamental a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantit a l'article divuit de la Constitució, s'ha de protegir civilment enfront de tot gènere d'intromissions il·legítimes".

Per utilitzar la imatge d'una persona és necessari el consentiment escrit de la persona o representant legal.

La imatge és una dada i, com a tal, es regeix amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

Aquest recull que la veu i la imatge en un audiovisual també estan protegides i que sempre que es pugui reconèixer la identitat de les persones caldrà la seva autorització.

El document per demanar consentiment ha d'explicitar la cessió de drets i la finalitat concreta per escrit. També ha d'incloure la informació bàsica sobre la protecció de dades: on s'arxivarà el fitxe, el responsable, la legitimació, els destinataris i els drets.

Quan es tracti de persones menors de 14 anys, haurà de signar la persona tutora. Les persones tenen el dret de revocar el consentiment en qualsevol moment.

Alguns exemples:

Totes les imatges tenen autoria i és per això que també que estan protegides per la Llei de Propietat Intel·lectual. Per tant, quan utilitzem qualsevol imatge, la traiem d'on la traiem, haurem de demanar el permís a la persona que l'ha fet.

Una alternativa és fer servir bancs d'imatges lliures de drets perquè, en aquest cas, l'autoria ha sigut cedida explícitament amb unes condicions.

Si fem servir imatges sense permís pot tenir conseqüències econòmiques o, fins i tot, penals.

field_vote: 

Com utilitzar la firma digital des del mòbil

Imatge principal a portada: 
Un mòbil sobre una llibreta en un espai de treball. Font: David Schwarzenberg (Pixabay)
Resum: 

Us expliquem com instal·lar el certificat digital en un dispositiu Android per agilitzar els tràmits.

Totes les entitats estan obligades a disposar d'un certificat digital per signar documents a l'hora de fer tràmits. Un cop s'obté aquest certificat s'instal·la als dispositius informàtics des d'on s'utilitzarà. Tot i que s'acostuma a posar en ordinadors de sobretaula, també es pot instal·lar en dispositius mòbils, un fet que pot agilitzar els tràmits quan no estiguem a l'espai de treball, com per exemple, amb el teletreball.

Imatges secundàries: 
Un mòbil sobre una llibreta en un espai de treball. Font: David Schwarzenberg (Pixabay)
Subtitols: 
Comprovar la instal·lació del certificat
Descarregar el certificat al dispositiu
Instal·lar 'Cliente móvil @firma'
Signar un document
Signar amb el DNI
Continguts: 

En primer lloc, cal comprovar si teniu instal·lat el certificat arrel.

Per fer-ho, cal accedir a la configuració, buscar 'Certificats' a través del cercador i anar a 'Certificats de confiança'. A la llista haureu de comprovar que hi ha el certificat en qüestió amb les inicials de la FNMT. Si no hi és, caldrà que us l'instal·leu des d'aquesta web. Si es tracta d'un certificat personal, haureu de descarregar 'AC Raíz FNMT-RCM'. Si, en canvi, es tracta d'un certificat de representació d'una entitat, l''AC Representación'.

Si en clicar a sobre no accedeixes a l'instal·lador de certificats, torna'l a obrir des de 'Descàrregues'. Haureu d'acceptar la instal·lació i ja el podreu trobar a la llista de certificats de confiança.

Un cop teniu instal·lat el certificat, caldrà que us descarregueu al dispositiu mòbil el certificat personal de la FNMT que ja heu obtingut i que teniu a l'ordinador.

Hi ha diverses formes d'enviar un arxiu d'un ordinador a un mòbil. Pot ser fent-lo enviant-lo per correu electrònic, per bluetooth, per DropBox o transferint-lo a la carpeta de 'Descàrregues'. Envieu-vos-el com us sigui més fàcil i instal·leu-lo de la mateixa forma que heu fet amb el certificat arrel.

Si directament l'heu descarregat al dispositiu mòbil, l'haureu de trobar al fitxer per instal·lar-lo.

Instal·leu l'aplicació 'Cliente móvil @firma' que trobareu a la Play Store d'Android de la mateixa forma que instal·leu qualsevol altra aplicació.

Per signar un document caldrà que obriu aquesta aplicació, seleccioneu 'Firmar fichero', accepteu els permisos i cerqueu el document que voleu signar. Un cop el seleccioneu, us preguntarà si el voleu signar amb el DNI. Heu de dir que no i, seguidament, guardar-lo a la ubicació i amb el nom desitjats. Ja tindreu el document signat!

Per signar un document amb el DNI electrònic 3.0 heu de tenir aquesta funcionalitat activada. Si no la teniu, la podreu activar des d'una màquina específica a les comissaries de la Policia Nacional on haureu de triar una contrasenya segura. Per firmar amb el DNI també heu de tenir activada la funcionalitat NFC al dispositiu mòbil.

En aquest cas, el procés serà el mateix, però quan l'aplicació us demani si voleu signar amb el DNI, haureu d'acceptar, apropar el DNI al mòbil i introduir la contrasenya.

field_vote: 

4 eines digitals de mapatge de projectes culturals per enxarxar-te

Imatge principal a portada: 
Una mà que marca un punt en el mapa amb una agulla. Font: Piviso (Pixabay)
Resum: 

Pam a Pam o Xarxaprod.cat són algunes de les iniciatives per visibilitzar projectes dins d'un ecosistema.

Les eines digitals de mapatge donen visibilitat als projectes i faciliten la intercooperació. Com que com a entitat ens pot interessar formar part d'un ecosistema comú, promocionar-nos i sumar energies, fem un recull d'algunes de les eines que hi ha actives en l'àmbit cultural.

Imatges secundàries: 
Una mà que marca un punt en el mapa amb una agulla. Font: Piviso (Pixabay)
Subtitols: 
Pam a Pam
Xarxaprod.cat
Kultursistema
Plataforma Girona Cultura
Continguts: 

És el mapatge col·lectiu de l'Economia Social i Solidària que es fa a través d'una comunitat oberta que s'encarrega de detectar i entrevistar les iniciatives que apareixen en el mapa. En aquest mapa hi podem trobar alternatives a l'economia capitalista organitzades en quinze sectors com l'alimentació, l'habitatge, l'assessorament, l'educació, la logística, la comunicació, la restauració, els subministraments, etc.

El projecte va néixer com a resposta a la necessitat detectada per SETEM de trobar llocs per fer un consum més conscient. En un primer moment s'acotava al tèxtil, la banca i l'alimentació, en el territori de Barcelona, però després es va estendre a l'àmbit català i a la resta de sectors, conjuntament amb la Xarxa d'Economia Solidària (XES), que és qui gestiona el projecte actualment.

Per formar-hi part, la comunitat de xinxetes, que és com s'anomenen les persones voluntàries que detecten les iniciatives, us faran arribar un qüestionari que analitza la sostenibilitat del projecte en tres vessants: la cura, de l'equip, l'impacte social i l'impacte ambiental. Caldrà complir amb més de la meitat dels criteris, que van des de les condicions laborals de les treballadores fins a l'ús de llicències lliures o les finances ètiques.

A més, aquesta web, el repositori i l'espai de treball està obert perquè pugui sigui utilitzat per altres projectes o per qui vulgui fer-hi contribucions.

La Xarxa d'espais de producció i creació de Catalunya neix de la unió d'uns quants espais de creació i producció per establir lligams, recursos i coneixement. Entre les seves inquietuds, hi havia la falta d'eines per visibilitzar els espais.

Juntament amb el CoNCA i de la mà d'Spora Sinergies i Artsmoved, es va fer un mapatge, que té la voluntat d'explorar una cartografia més propera a les persones que als interessos econòmics de les grans potències. Recull per ara 86 espais seleccionats segons tinguin aquestes característiques: recerca, continuïtat, voluntat de servei públic, prioritat de la creació i recursos per als artistes.

Per optar a formar-ne part cal omplir aquest qüestionari.

Aquesta plataforma desenvolupada per l'associació Karraskan del País Basc vol impulsar els sectors i indústries culturals i creatives arreu del món.

Mapeja projectes per categories com patrimoni cultural, cultura popular, arts escèniques o educació i mediació, amb la voluntat de mostrar la diversitat, però també de deixar espai als projectes interseccionals que no encaixen als marcs d'anàlisi convencionals.

Té l'objectiu d'esdevenir una eina d'autodiagnosi i d'orientació per a polítiques culturals per conèixer l'àmbit d'actuació en un territori concret.

Aquesta plataforma en desenvolupament vol ser un espai de trobada del teixit cultural de Girona on es divulguin processos creatius tant de professionals, com d'equipaments com de públic i que permeti el treball en xarxa i la interrelació.

És un projecte cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el qual participen la xarxa de Cases de la Música, l'Escola Universitària ERAM de la Universitat de Girona, l'Associació Gironina de Teatre i la Cambra de Comerç de Girona.

field_vote: 

Guia de Nextcloud

Imatge principal a portada: 
Una persona teletreballa amb dos dispositius alhora. Font: Maria (Pixabay)
Resum: 

Aquesta eina que se centra en emmagatzematge d'arxius per al treball col·laboratiu és molt més que una alternativa de programari lliure a Dropbox.

Necessitem treballar col·laborativament en línia compartint arxius i eines d'organització com calendaris, contactes i correu, especialment des que el teletreball és una realitat més consolidada. Hem sentit a parlar de Nextcloud, una de les eines integrades en l'opció Som Núvol (Commonscloud), però continuem utilitzant Dropbox i Google Drive perquè ens sembla més pràctic?

Imatges secundàries: 
Una persona teletreballa amb dos dispositius alhora. Font: Maria (Pixabay)
Subtitols: 
Interfície
Funcionalitats
Seguretat
Com instal·lar-lo
Continguts: 

Nextcloud és una plataforma multiusuària i té una interfície principal des de la qual accedir a totes les aplicacions. Cada persona usuària disposa, així, del seu espai de treball, des del qual interactuar amb les altres persones.

Hi ha d'haver un compte administrador, des del qual es creen els comptes d'usuàries que calguin i es determinen els rols, a més de configurar els paràmetres i instal·lar noves aplicacions.

Fem un repàs de tot el que podem fer amb Nextcloud:

Emmagatzematge d'arxius

La principal funcionalitat d'aquest programari és emmagatzemar arxius al núvol, administrar-los i compartir-los per treballar de forma col·laborativa.

D'aquesta manera, el podem utilitzar com a 'back up' i accedir als documents, fotografies o vídeos des de diferents dispositius i ubicacions.

Gestió de contactes, calendari i correu

També hi podrem gestionar el contactes, el calendari i les safates d'entrada de diversos comptes de correu electrònic externs com ara Gmail o Outlook que es poden integrar en la plataforma amb els paràmetres de configuració.

Sincronització amb tots els dispositius

A més, tots aquests elements es poden sincronitzar a temps real amb tots els vostres dispositius, una funció que ens permet tenir el calendari al mòbil o una còpia de seguretat dels nostres contactes a la plataforma.

Videotrucades

Les últimes versions de l'eina incorporen l'opció de fer trucades de vídeo i àudio amb la resta d'usuàries ja siguin de forma individual o en grup. A més, hi ha l'aplicació Nextcloud Talk perquè també us pugueu comunicar des del mòbil.

Edició en línia

Hi ha altres funcionalitats que es poden instal·lar més enllà de les bàsiques. Si s'integra l'eina externa Collabora Online, per exemple, també es poden editar documents en línia.

Nextcloud cuida molt de la seguretat. Com que és de programari lliure, les actualitzacions freqüents van millorant i introduint característiques noves, com ara la detecció de registres sospitosos o un centre de privacitat des d'on veure on s'allotgen les nostres dades.

Té múltiples mecanismes d'autenticació i incorpora el xifrat en diverses capes i contextos.

Les comunicacions, per exemple, estan xifrades d'extrem a extrem i sense passar pel servidor on estigui instal·lat Nextcloud, un fet diferencial respecte a la resta de plataformes.

Hi ha diverses maneres d'instal·lar Nextcloud, que és gratuït però que necessita un servidor on allotjar-se, que acostuma a ser de pagament.

Servidor propi: és una opció que requereix certa expertesa, però que ens dona més seguretat i és més econòmica ja que no té cost més enllà del 'hardware' i el consum elèctric.

Lloguer d'un proveïdor de 'hosting': es pot llogar un espai i uns recursos de 'hardware' per allotjar la plataforma. Aquesta opció és de pagament però hi ha versions de prova i opcions econòmiques. Tot i que no tingueu el servidor a prop, manteniu el control de la plataforma gràcies a les seves característiques de seguretat.

Dispositiu amb Netxcloud integrat: es pot adquirir un dispositiu amb la plataforma integrada que ja fa la funció de servidor.

field_vote: 

Què és i com funciona l'Odoo

Imatge principal a portada: 
Un ordinador portàtil en una imatge d'arxiu. Font: Joshua Woroniecki (Pixabay)
Resum: 

Aquest programa aplega un conjunt d'aplicacions de programari lliure per a la gestió interna de les entitats.

L'Odoo és un programa Enterprise Resource Planning (ERP), és a dir, un sistema de planificació de recursos. Ofereix un conjunt d'aplicacions que el fan molt flexible com ara comerç electrònic, comptabilitat, inventari, punt de venda o gestió de projectes, entre d'altres. En definitiva, ens pot aportar moltes possibilitats de gestió interna a les entitats.

Imatges secundàries: 
Un ordinador portàtil en una imatge d'arxiu. Font: Joshua Woroniecki (Pixabay)
Subtitols: 
Interfície
Proposta
Pressupost
Projecte
Fulls d'hores
Facturació
Anàlisi
Continguts: 

L'Odoo consta d'una interfície intuïtiva en la qual cada persona treballadora pot crear-se el seu perfil. L'eina té moltes funcionalitats, que abasten des del màrqueting, a la gestió de persones passant per finances, inventari, llocs web i productivitat.

El menú del programa adaptat a les cooperatives acostuma a tenir els següents apartats:

Discussió: canal de comunicació interna.

Calendari: planificador per usuaris que es pot compartir i que permet fer convocatòries i activar notificacions.

CRM: seguiment de projectes.

Inventari: traçabilitat de l''stock' i control de moviments.

Facturació: comptabilitat.

Projecte: visualització i informació sobre els projectes en marxa.

Parts del temps: comptabilitat i anàlisi de les hores dedicades per les persones treballadores als projectes.

Empleats: perfils de totes les persones usuàries i treballadores de l'entitat.

Serveis: registre de les hores de les persones treballadores.

Absències: sol·licituds de festius i vacances.

Taulers: personalització d'interfície.

A més, es poden activar els mòduls de vendes, compres, contactes, despeses i d'altres, depenent de les necessitats de cada entitat.


Coopdevs us facilita informació sobre de quina manera ens pot ajudar aquest programari al llarg d'un projecte, des de la proposta fins a l'anàlisi.

Començareu utilitzant el CRM per introduir al sistema un nou projecte i fer-ne seguiment. A partir de l'opció 'Crea', hi podreu introduir un nom descriptiu, el nom de l'empresa o entitat que hi ha al darrere, l'ingrés esperat i la prioritat del projecte.

Com qualsevol altre programa de fluxos de treball com ara Trello, podreu moure aquell projecte per diverses fases com ara 'Qualificat', 'Proposta' o 'Guanyat'.

Des del CRM i editant cada projecte hi podreu assignar reunions vinculades al 'Calendari' o podreu crear pressupostos.

Per crear un pressupost, cal que cliqueu sobre 'Crea' i hi afegiu els elements a facturar i la data d'expiració. Un cop fet això, els podreu imprimir o enviar per correu electrònic. Si es confirmen, haureu de seleccionar 'Confirmar venda'.

El següent pas consisteix en anar a 'Projectes' i crear un nou projecte. Hi haureu d'afegir un nom, un correu electrònic i seleccionar 'Allow Timesheets' per comptabilitzar les hores del projecte.

Per fer-ho bé, a les fitxes de cada persona treballadora hi hauria d'haver estat introduït el cost per hora.

Les treballadores han de registrar el temps comptabilitzant les hores i atribuint-les a cada projecte des de l'apartat 'Parts del Temps'. Aquesta última opció us servirà per analitzar el temps dedicat als projectes i fer-ne un balanç econòmic.

Per últim, un cop executat el projecte, caldrà fer la factura des de 'Facturació' o 'Vendes', depenent del mòdul, i a partir del pressupost corresponent. A cada factura se li assignarà el compte analític per poder fer el balanç.

Per tancar-la s'haurà de validar i registrar el pagament, i es pot imprimir o enviar per correu electrònic.

Per determinar les hores que finalment s'han dedicat al projecte, haureu d'iniciar-vos en la comptabilitat analítica, a la qual s'hi accedeix des de Parts del temps. A partir del filtratge i del cercador es pot cercar el nom d'un projecte i establir un límit temporal, per exemple, de l'últim any, per veure quines han sigut les hores invertides de cada persona.

Fer una anàlisi del cost i benefici d'un projecte en concret és molt senzill si hem imputat correctament les despeses i hores al projecte concret. Per extreure'n els resultats, haureu d'anar a 'Informes' des de 'Facturació' i filtrar pel compte analític i per projecte.

La capacitat d'analitzar com ha anat un projecte, una línia de negoci o tota la entitat en el seu conjunt és clau per poder prendre les millors decisions i garantir la viabilitat de la entitat. Ja sigui per poder analitzar millor el que fem, o per transparència o per eficàcia en el treball que desenvolupem, Odoo pot ser un bon aliat per aconseguir-ho.

field_vote: 

Com la Xarxa Òmnia promou la inclusió digital

Imatge principal a portada: 
Un grup de participants d'un Punt Òmnia. Font: Xarxa Òmnia (departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya)
Resum: 

Aquest programa impulsat per la Generalitat de Catalunya pretén millorar, amb l’ús de les eines TIC, la inclusió i la vinculació de les persones a la comunitat.

La Xarxa Òmnia és un programa universal impulsat per la Generalitat de Catalunya d’intervenció social i comunitària que, amb l’ús de les eines TIC, pretén millorar i afavorir, tant individualment com col·lectivament, la inclusió i la vinculació de les persones a la comunitat.

Imatges secundàries: 
Un grup de participants d'un Punt Òmnia. Font: Xarxa Òmnia (departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya)
Subtitols: 
Quan es va crear la Xarxa Òmnia?
Els objectius de la Xarxa Òmnia
A qui va adreçat?
Els punts de la Xarxa Òmnia
Persones dinamitzadores dels punts Òmnia
Les activitats organitzades als punts Òmnia
Les dades generals del programa Òmnia 2021
Continguts: 

La Xarxa Òmnia neix l’any 1999 com un instrument per a la lluita contra l’exclusió social, moment en què la manca d’accés a les noves tecnologies esdevenia un dels factors condicionants de les desigualtats socials.

Al llarg del temps el programa Òmnia s’ha adaptat als canvis socials i tecnològics i ha fet front als reptes de la societat actual com ara la digitalització o les bretxes digitals en col·lectius com la gent gran, el jovent o les persones en situació de vulnerabilitat. Alhora, ha promogut l’ús d’eines de programari lliure, la fabricació digital, la reutilització i la sostenibilitat, etc., i ha impulsat l’aprenentatge i la formació en aquestes matèries.

Els objectius de la Xarxa són enfortir l’autonomia de les persones mitjançant l’ús de les TIC, desenvolupar habilitats i capacitats personals de les persones participants a través de l’accés a les TIC, afavorir la seva vinculació a la comunitat i potenciar la seva inclusió social, millorant la seva ocupabilitat.

El programa Òmnia és un programa d’accés universal i accessible que va adreçat al conjunt de la ciutadania des d’una òptica d’equitat i garantia d’igualtat d’oportunitats. Es treballa la integració de la perspectiva d’interseccionalitat, la perspectiva de gènere i l’acció comunitària com a instrument per l’aprenentatge i la cohesió social.

El programa disposa d’una xarxa de 112 punts distribuïts arreu de Catalunya. Són espais coordinats per entitats gestores i dinamitzats per professionals de les tecnologies digitals.

Cada punt disposa del mateix equipament tecnològic, de vuit punts de treball per les participants i un altre punt de treball pel dinamitzador o dinamitzadora del punt Òmnia. El sistema operatiu utilitzat a tota la Xarxa és Linux.

A la pàgina web es pot trobar un cercador dels punts Òmnia amb la informació i les activitats de tots els punts del territori.

Les persones dinamitzadores dels punts Òmnia formen un equip de professionals, amb formació i experiència en àmbits de vessant social i tecnològic. Són un equip de persones sensibilitzades i implicades en les realitats quotidianes dels veïns i veïnes del territori.

Les activitats de la Xarxa Òmnia són majoritàriament presencials i es duen a terme en els 112 punts repartits per tota Catalunya, exceptuant l'època de pandèmia, en la qual durant gairebé dos anys s’han incentivat les activitats telemàtiques.

Cada punt Òmnia realitza la programació de les seves activitats i tallers que normalment tenen una freqüència setmanal i una durada trimestral. També es poden trobar activitats puntuals en dates assenyales com la Diada de Sant Jordi o el Dia Internacional de les Dones.

La metodologia de la Xarxa Òmnia és el treball comunitari, i les activitats es realitzen en grup per aprendre, compartir i practicar conjuntament amb la comunitat les competències amb les tecnologies.

El ventall d'activitats que podem trobar en un Punt Òmnia és molt divers i ampli segons les necessitats que hi ha a cada territori. Cada punt Òmnia programarà d’acord al territori, d’aquí la importància que juga el paper del o de la dinamitzadora en realitzar una petita diagnosi del seu entorn per conèixer les singularitats de la comunitat on s’ubica el punt Òmnia.

Per un costat trobareu activitats i tallers dirigits a l'aprenentatge de tota mena de tecnologies com telèfons mòbil, ordinadors o impressió 3D, tràmits i suport en la gestió de tràmits en línia.

D'altra banda, també es duen a terme activitats dirigides al desenvolupament d'habilitat personals i coneixements d'eines per a la recerca de feina. Per últim, s'organitzen sortides i es participa en esdeveniments amb la comunitat per generar dinàmiques de cohesió social, d'intercanvi i d’arrelament dins del territori (organitzar les festes del barri, Carnestoltes, la Castanyada....)

Les inscripcions es realitzen directament en cada punt Òmnia.

Les xifres generals en relació al programa Òmnia de l’any passat: als 112 punts Òmnia de tota Catalunya es van dur a terme 5.802 activitats i 29.844 persones hi van participar.

Si voleu conèixer l'actualitat dels Punts Òmnia el podeu seguir a través de Twitter, Instagram, Facebook i Youtube.

field_vote: