Compartir els nostres documents en línia

Imatge principal a portada: 
Compartir documents a la xarxa Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

Una de les claus de la web 2.0 s'amaga en el fet de compartir. A les entitats ens pot interessar compartir els nostres projectes, amb aquesta fi ens pot ser molt útil pensar com compartir els documents.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Millor que un simple enllaç
Quin escollir?
Slideshare
Issuu
Scribd
Continguts: 

Molts de nosaltres, en les nostres webs, hem optat per compartir els documents pujant-los i enllaçant-los. Oferir la documentació d'aquesta manera te avantatges i desavantatges: per una banda, guanyem en senzillesa, per altra, oferim la informació de manera menys atractiva i de manera pública.

Fent servir els serveis per compartir documents, i incrustant-los en la teva web, ajudes a mostrar els teus projectes de manera més atractiva. No es el mateix mostrar un enllaç, que el navegant ha de descarregar i obrir amb un altre programa per llegir el contingut, que mostrar una revista digital amb la nostra maquetació. Posem les coses més senzilles i atractives als nostres visitants virtuals!

Podem trobar una gran diversitat de serveis web per allotjar i compartir els nostres documents. En general, tindran característiques similars i ens oferiran opcions similars: comptes gratuïtes, allotjament limitat, possibilitat de compartir de manera privada alguns documents, crear una xarxa d'usuaris amb interessos similars, ...

Sobretot, ens interessen aquelles eines que permeten incrustar documents en les nostres webs: creen un codi html que hem de copiar i enganxar, que es transformarà en el document que volem ensenyar.

En aquest recurs volem parlar-vos de tres eines online que ens ajudaran en la tasca de compartir els nostres projectes a la web 2.0.

Una de les primeres eines que ens pot venir al cap alhora de compartir documents és Slideshare. Aquesta eina permet compartir presentacions (documents de Power Point o Presentacions d'OpenOffice) però també documents de text en els formats més extesos (.odt, .rtf, .pdf .doc, .docx, ...)

Podem decidir quines presentacions son publiques (tothom les veurà) i quines privades (podem definir diferents grups de privacitat). Els documents son descarregables per aquelles persones que tinguin un usuari d'slideshare. No tenim cap límit en el nombre de documents que publiquem a slideshare, tot i que hi ha un a limitació de mida: cada document pot ocupar, com a màxim, 100Mb.

A tall d'exemple: fixeu-vos en aquesta presentació d'slideshare publicada en l'slideshare de Martina Krespo!

Issuu és una eina online que ens permet compartir diferents tipus de documents, ja siguin presentacions, documents de text, gràfics,... convertint-los en una revista online. Realitza la conversió dels documents i els presenta en una revista creada amb flash.

Podem decidir en cada un dels documents si volem que es puguin comentar, si poden ser públics o si es poden descarregar. La compta gratuïta no limita el nombre de fitxers que podem allotjar, però cada un d'ells pot pesar, com a màxim, 100Mb

Fixeu-vos com funciona l'issuu amb aquest manual!

Scribd és la última eina que mostrarem en aquest recurs. És una eina que, igual que les anteriors, converteix en una presentació de flash els documents que voguem compartir. Ofereix les mateixes possibilitats de privacitat alhora de compartir, i la limitació per cada fitxer és de 100Mb.

La possibilitat que ofereix scribd i que ens pot interessar és la de tenir un lector de documents, una possibilitat que converteix en audio els documents escrits de manera automàtica.

Podeu veure com funciona en aquest manual!

Tutorial Scribd

Etiquetes: 
field_vote: 

Recursos per a l'edició visual

Imatge principal a portada: 
Editors de vídeo en línia Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

Vols participar en el concurs “Els teus objectius” i no saps com acabar de donar el toc final a la teva imatge? En aquest recurs et proposem algunes opcions que et permetran fer un petit retoc al teu vídeo o a la teva fotografia.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
El programari lliure com a opció!
Per editar un vídeo
Per editar una fotografia
He tingut problemes a l'hora d'instal·lar...
Continguts: 

Les diverses opcions que et presentem tenen un punt en comú: totes són el que anomenem programari lliure (en anglès free software). El programari lliure és tot aquells programes informàtics que permeten al usuari una llibertat total en la seva utilització, modificació, copia i distribució. La major part d'aquests programes poden ser descarregats gratuïtament des de planes web d'Internet, fet que ens permetrà instal·lar-ho sense cap problema als diversos equips de la nostra entitat.

Concretament, posem a la vostra disposició programari que és multiplataforma. Això vol dir que els podem instal·lar tant a un pc que tingui instal·lat alguna versió del sistema operatiu de Microsoft, alguna versió del sistema operatiu GNU/Linux o algun equip amb MacOS.

Hem fet un petit clip de vídeo amb la nostra càmera de fotografies digital o amb el nostre telèfon mòbil, però volem fer-hi uns petits retocs, com treure uns segons de la escena final, posar-hi uns títols o encaixar dos clips de vídeo diferents. No cal que fem servir un costós i complicat programa d'edició digital de vídeo, podem provar de fer servir alguna de les opcions de programari lliure que us proposem:

  • Avidemux
    Si vols aprendre com utilitzar-lo, dona un cop d'ull a aquest manual (en castellà)
  • Jahshaka
    Per aprendre com dominar-lo, us deixem l'enllaç a un complert manual (en castellà).

Sempre pot ser una bona idea fer servir un programa per retocar una mica la lluminositat d'aquella fotografia que ens ha quedat una mica fosca, o acabar d'enquadrar bé aquella imatge que hem tret de la nostra càmera digital. En aquest camp, us recomanem que proveu el GIMP (Gnu Imgae Manipulation Program) un software que us permetrà fer tot això i molt més!

No saps com fer-lo servir? Dona un cop d'ull a aquest manual!
I si vols convertir-te en expert... aqui tens 50 tutorials de GIMP

Problemes amb el procés d'instal·lació? Prova les opcions online!

Aquestes planes web ofereixen la possibilitat de treballar amb els nostres vídeos o fotografies a través del navegador web, tal com si haguéssim instal·lat aquests programes en el nostre ordinador.

  • Per retocar els teus vídeos, et recomanem JayCut. Cal que et registris per fer-lo servir, i està en anglès, però ofereix un programa senzill i molt intuïtiu!
  • Per retocar les teves fotografies, prova Picnik, no cal registrar-se i el pots trobar en castellà!
field_vote: 

Les amenaces informàtiques: protegim els nostres ordinadors!

Imatge principal a portada: 
Imatge de twenty_questions
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

El treball diari en les nostres entitats i associacions passa sovint per realitzar un munt de tràmits i gestions electròniques. Enviar correus electrònics als nostres associats, realitzar tràmits o preparar els nostres butlletins son tasques que no estan exemptes de convertir-se en pràctiques de risc informàtic. Però, què significa això del virus informàtic? Què puc fer per evitar aquests riscos?

Imatges secundàries: 
Hi ha moltes maneres de transmetre els virus informàtics
Un PC infectat pot actuar normalment i transmetre malware a tota la xarxa
Subtitols: 
Les amenaces informàtiques: tinc un virus?
Virus i cucs: malware infecciós
Malware que s'amaga: troians, rootkits i la porta del darrera
Amb l'objectiu de fer diners
També cal vigilar amb...
Defensem-nos!
Continguts: 

Un virus informàtic és un programa que s'ha realitzat amb l'objectiu de modificar el funcionament normal d'un equip, sigui esborrant arxius, modificant el sistema operatiu o enviant dades personals als creadors del programa. Tot i que és l'amenaça informàtica més coneguda, sovint anomenem virus allò que no ho és. Farem servir la paraula malware per descriure a aquells programes maliciosos (de l'anglès malicious software).

Però també cal recordar que les amenaces no són provocades només per aquests programes, sovint l'engany o els usuaris/àries inexperts/es es converteixen en la més gran de les nostres vulnerabilitats!

Un virus informàtic és un programa que té com a objectiu modificar el funcionament d'un ordinador, sense el coneixement de l'usuari/ària. Al executar aquest programa, aquest es propaga infectant a altres programes, de la mateixa manera que ho faria un virus biològic.

El funcionament d'un virus es basa en substituir els arxius executables d'un programa sa o del sistema operatiu per a altres infectats amb el seu codi, alterant el bon funcionament de l'equip. El seu objectiu pot ser el d'entorpir les tasques, però sovint poden amagar altres objectius com eliminar dades o fitxers vitals per al sistema operatiu.

Es denomina cuc informàtic el programa que és capaç de duplicar-se a sí mateix. El seu principal objectiu és el d'infectar a la major part d'usuaris/àries possibles, però també pot tenir objectius nocius.

A diferència dels virus, els cucs no modifiquen els arxius de cap programa, sinó que s'allotgen en la memòria del sistema i es van duplicant. A la llarga, es detecten els cucs quan, a causa de la seva incontrolada replicació, consumeixen els recursos del sistema, fent que les tasques més habituals es tornin increïblement lentes.

Aprofita les vulnerabilitats d'una xarxa per infectar altres equips, sent aquest el seu màxim objectiu. Per això, sovint generen problemes de connexió, ja que per propagar-se utilitzen molt ample de banda.

Una altra diferència destacable entre cucs i virus és que el virus necessita la intervenció de l'usuari per propagar-se (cal que algú executi l'arxiu infectat), mentre que el cuc es propaga automàticament. Les infeccions trameses a través del correu electrònic, per tant, són virus (necessiten que s'obri el correu per executar-se).

Si el principal objectiu d'un malware és destruir parts dels sistema que ha infectat, quant més temps tingui per realitzar aquesta tasca més possibilitat tindrà per fer-la correctament. Amb aquest objectiu, hi ha diversos tipus de programari maliciós que intentarà mantenir-se invisible el màxim temps possible.

Comencem amb els troians. La idea d'aquests programes prové de la història del Cavall de Troia explicada en l'Odissea d'Homer. En aquesta versió contemporània, el troià es presenta a l'usuari com si fos un programa legítim i inofensiu que, al ser executat per l'usuari, modifica els sistema operatiu.

Pot desenvolupar diverses tasques, però la més comú és la d'obrir portes del darrera en el nostre ordinador, donant la possibilitats que un tercer usuari no autoritzat controli el nostre sistema operatiu o copii les nostres dades personals (contrasenyes desades en el navegador, etc..).

Estrictament parlant, un troià no és un virus, ja que no té la capacitat de propagar la infecció a altres sistemes per si mateix. Les seves conseqüències, però, són igualment fatals, fet pel qual ens hem de defensar igualment d'aquests programes.

Els rootkits ajuden també en aquesta tasca. Aquests són programes destinats a esborrar qualsevol rastre deixat dintre d'un sistema infectat, permetent que un malware es mantingui ocult a l'usuari. Per exemple, un rootkit evita que un procés maliciós fos visible en la llista de processos del sistema o que els seus arxius es mantinguin ocults en el navegador de fitxers, de la mateixa manera que pot contenir estatègies per evitar ser esborrat del sistema.

L'ús de portes del darrera i de rootkits no s'efectua només des dels atacants informàtics. Empreses de software han plantejat l'ús de les portes del darrera com una manera d'ajudar als usuaris/àries inexperts/es, fent servir l'administració remota dels sistema operatiu, i algunes distribuïdores discogràfiques han fet servir rootkits per mantenir la protecció anticòpia d'alguns CDs de música.

Tot i que molts virus i cucs han estat creats com a simple exercici informàtic (per explorar les vulnerabilitats d'un sistema operatiu) la majoria estan fets amb l'objectiu de treure'n beneficis. Ja sigui amb fins publicitaris o amb voluntat d'obtenir il·lícitament dades personals, aquest programari buscarà traure el màxim profit del nostre ordinador.

Comencem per l'anomenat spyware. El programari espia és un tipus de programa troià que s'instal·la a un ordinador (host) amb l'objectiu de recollir dades personals del seu propietari i enviar-les a empreses publicitàries o altres institucions interessades. Les dades que acostuma a recollir són el correu electrònic, la llibreta de contactes, les pàgines web visitades, temps que s'ha passat l'usuari visitant-la, els fitxers que s'ha descarregat, i tota la informació que un usuari pugui intercanviar en una web: formularis web, números de targetes de crèdit i comtes de banc, contrasenyes...

En concret, els keyloggers i els stealers són els programes creats específicament per robar la informació personal. Mentre el keylogger captura les pulsacions del teclat, el stealer intentarà fer-se amb la informació desada en els fitxers protegits del nostre sistema, on s'allotgen les contrasenyes o altres credencials privades.

Els programes spyware envien aquesta informació fent servir la connexió a Internet, de manera que consumeixen molt ample de banda, reduint la velocitat de transferència de dades.

Sovint, aprofitant la connexió a Internet, adjuntat en un correu electrònic o fent-se passar per programari legítim es pot instal·lar adware. Aquests programes s'executen automàticament i mostren missatges publicitaris, fent servir finestres emergents que dificulten l'ús de l'ordinador. En alguns casos, les versions gratuïtes de programes propietaris inclouen adware, per eliminar les molèsties que aquest causa cal fer-se amb la versió de pagament.

Alguns programes adware han rebut crítiques ja que recollien i feien seguiment de la informació personal de l'usuari, actuant com ho faria un spyware.

Tot i que no entrin dintre de la categoria de programari maliciós, hi ha un seguit de pràctiques que poden suposar un perill per als usuaris/àries d'ordinadors, sobretot si no es tenen present les conseqüències que poden tenir.

El correu brossa, conegut com spam, és una tècnica de venta directa consistent en fer enviaments massius de correus electrònics sense el consentiment de les persones que el reben. Poden arribar al volum de saturar una bústia de correu electrònic o de fer passat desapercebuts correus legítims, i sovint mostren publicitat enganyosa o fraudulenta.

En aquest sentit, cal anar amb compte amb els hoax, també dit falsa alarma o senzillament enganys. Aquests correus són la versió digital de les llegendes urbanes, històries en les que es barregen referents reals amb ficcions per fer caure al lector en un engany. Els més benignes poden senzillament demanar que reenviïs el correu, altres poden detallar instruccions precises perquè esborris un fitxer vital del sistema operatiu fent-te creure que és un virus.

Finalment, una altra pràctica amb la que cal estar alerta és el phishing. Aquesta és una estafa cibernètica en què l'estafador intentarà aconseguir dades privades (tals com el número de la targeta de crèdit, en número de seguretat...) fent-se passar per membre de l'empresa fent servir una comunicació aparentment oficial.

Cal tenir present que aquests programes malintencionats aprofiten els forats del nostre sistema operatiu per fer la seva tasca. Com que la seva voluntat és danyar el màxim d'ordinadors possibles, és lògic que estiguin dissenyats per atacar el sistema operatiu majoritari en el mercat: les diferents versions de Windows fabricades per Microsoft. Aquest fet no vol dir que no existeixi malware per a Mac OS o GNU/Linux, però és molt minoritari.

Sigui quin sigui els sistema operatiu que fem servir, convé que seguim els següents passos de protecció:

  • No fer servir l'usuari administrador del sistema per a altres tasques que no siguin les d'administració. La major part de Sistemes Operatius permeten crear usuaris “sense permisos” per poder realitzar tasques del dia a dia.

  • Mantenir el Sistema actualitzat. A través de les diverses actualitzacions que ofereixen els programadors del nostre Sistema es corregeixen errades i forats de seguretat, tornant el nostre ordinador més segur davant de possibles atacs.

  • Instal·lar un antivirus actualitzat que ens ajudin a defensar-nos.


Podem trobar diverses opcions, quina escollir? Hi ha vàries opcions comercials que ens protegiran, però si la nostra entitat és petita i no disposa de grans recursos, podem fer servir les versions gratuïtes que ens ofereixen algunes d'aquestes opcions. Aquestes versions acostumen a oferir menys prestacions (sense suport, o sense filtre anti-spam...) però protegiran igualment al nostre ordinador.

  • Avast! Free Antivirus Aquest antivirus, elaborat per una comunitat de desenvolupadors txecs, posa a disposició de l'usuari domèstic una bona, robusta i gratuïta solució de seguretat informàtica, oferint a empreses i institucions solucions de pagament adaptades a les seves necessitats.
    La versió gratuïta per a Windows ens ofereix una protecció antivirus així com anti-spyware, de la mateixa manera que ho ofereix en la versió per a GNU/Linux.
    La versió bàsica per a Mac OS, però, és de pagament.
  • Una altra opció que podem considerar és AVG Antivirus. De la mateixa manera que ho fa l'anterior opció, AVG ofereix una versió bàsica gratuïta per a usuaris domèstics, que ens protegeix dels virus i troians. Per a usuaris pro (empreses i professionals) ofereix a més protecció per a phishing, anti-spam, protecció de la identitat, anti-rootkits, etc.
    AVG ens ofereix la seva protecció tant si fem servir GNU/Linux com si fem servir alguna versió de Microsoft Windows, però no ofereix protecció per a usuaris de Mac OS.

Cal recordar que la principal defensa en matèria de seguretat informàtica està a les mans dels mateixos usuaris. Seguir unes senzilles pautes reduirà considerablement el nostre risc:

  • Fer servir un usuari sense permisos d'administració en el nostre sistema operatiu.

  • Canviar la nostra contrasenya del correu electrònic amb regularitat, evitant fer servir paraules massa senzilles d'endevinar.

  • No obrir mai un fitxer enviat per correu electrònic de remitent desconegut (acceptaries un caramel d'algú que no coneixes?)

  • Comprovar que qualsevol arxiu nou no estigui infectat, passant-hi l'antivirus. Si no tenim permisos per instal·lar-ne, podem comprovar que l'arxiu estigui sa fent servir alguna utilitat per analitzar fitxers on-line.

  • Comprovar que el nostre antivirus estigui actualitzat.

  • No enviar les nostres dades personals per correu electrònic, encara que ens ho estigui demanant una empresa de confiança.

  • Configurar el nostre navegador perquè eviti les finestres emergents i denegui les galetes (cookies) de tercers.

I mantén-te informat! Trobaràs molta informació d'interès a la web del Centre de seguretat de la Informació de Catalunya o a la web del Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación.

field_vote: 

Certificat digital

Imatge principal a portada: 
Seguretat a Internet
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb
Resum: 

Qualsevol ciutadà/ana ha de resoldre nombrosos tràmits amb les diferents administracions locals, autonòmiques i estatals. Tramitar sol·licituds, pagar impostos, demanar un certificat de vida laboral, fer un registre, i un llarg etcètera de tràmits, que sempre s'han realitzat de manera presencial, cada cop més es poden resoldre a distància, especialment gràcies a les noves tecnologies de la informació.

En general, podem trobar diferents maneres de realitzar tràmits, algunes poden ser completament telemàtiques i d'altres combinar una tramitació en línia amb una part de presencial. En qualsevol d'aquests dos casos necessitarem tenir instal·lat a l'ordinador el nostre certificat personal.

Imatges secundàries: 
Logotip idCAT
 Font:
Sol·liciteu el certificat
Valideu-lo a l'entitat més propera
Instal·lació del programari
Característiques del DNI electrònic
Seu Electrònica de la Dirección General de Trafico
Portal de l'Agencia Tributària
Web de l'ajunt. de Barcelona per a fer un tràmit de subvenció amb certificat
Subtitols: 
Què és la firma electrònica i el certificat digital?
Com preparar el nostre ordinador?
Com obtenir un certificat digital?
L'ús pràctic del certificat digital
Continguts: 

Imatge de document, autoria: Emre Ozcelik

El certificat digital fa referència a mecanismes criptogràfics, és un concepte fonamentalment tècnic.

La firma electrònica és un terme molt més ampli, que fa referència a qüestions jurídiques, organitzatives i tècniques; és un concepte que inclou el certificat digital.

El certificat digital és un document digital, un fitxer, que permet la identificació digital.

Un ús conegut dels certificats digitals són les planes web segures dels bancs i de l'administració pública. Les adreces d'aquestes pàgines comencen amb https://, i al nostre navegador es veu un petit cadenat tancat, senyal que esteu navegant per una pàgina segura.

La signatura -o firma- electrònica permet signar electrònicament qualsevol document, facilitant, a més a més, que aquest sigui enviat i rebut també de forma electrònica amb les garanties i característiques de seguretat i validesa necessàries per a un document signat. La signatura electrònica és equivalent des del punt de vista legal i jurídic a la signatura manuscrita.

La Llei 59/2003, de 13 de desembre, defineix la signatura electrònica:

(Art. 3.1) La firma electrónica es el conjunto de datos en forma electrónica, consignados junto a otros o asociados con ellos, que pueden ser utilizados como medio de identificación del firmante

Signatura electrònica avançada i signatura electrònica reconeguda (Llei 59/2003, de 19 de desembre):

(Art. 3.2) La firma electrónica avanzada es la firma electrónica que permite identificar al firmante y detectar cualquier cambio ulterior de los datos firmados, que está vinculada al firmante de manera única y a los datos a que se refiere y que ha sido creada por medios que el firmante puede mantener bajo su exclusivo control.

(Art 3.3) Se considera firma electrónica reconocida la firma electrónica avanzada basada en un certificado reconocido y generada mediante un dispositivo seguro de creación de firma.

(Art. 3.4) La firma electrónica reconocida tendrá, respecto de los datos consignados en forma electrónica, el mismo valor que la firma manuscrita en relación con los consignados en papel.

Abans de fer el tràmit de demanar un certificat haurem de preparar el nostre ordinador amb el certificat arrel.

Si volem fer servir els certificats de les diferents entitats certificadores emissores de certificats digitals personals -IDCat, DNIe i FNMT-, hem de preparar el nostre ordinador. Són passos molt senzills, cal que instal·lem, o importem els respectius certificats d'arrel de les tres entitats.

El certificat arrel conté la clau pública de la nostra entitat certificadora, i per tant ens permet verificar i comprovar els certificats emesos per la mateixa entitat certificadora. Dit d'altra manera, amb el certificat d'arrel d'IDCat podem verificar la validesa de qualsevol certificat digital personal emès per IDCat.

Incís: Si treballeu amb un sistema operatiu Windows, es recomana comprovar que el sistema estigui actualitzat i fer les actualitzacions de sistema pendents, abans d'instal·lar les claus públiques.

En els següents enllaços trobareu els certificats arrel que haureu d'instal·lar a l'ordinador.

El certificat d'arrel és un fitxer que es descarrega a l'ordinador. La instal·lació és senzilla, es fa o bé amb un doble clic i seguint els passos, o bé des del vostre navegador a través de l'eina d'importar certificats digitals.

Amb Firefox obriu les "Preferències", aneu a l'apartat "Avançat", a "Criptografia" i a "Veure Certificats". Sortirà una finestra que permet veure els diferents certificats instal·lats.

Importar Certificat - Firefox

La pestanya "Autoritats" permet veure, importar o eliminar certificats d'autoritats certificadores. Allà importem ara els diferents certificats d'arrel que hem baixat!

Security Folder Icon, autoria: Alessandro Rei

El certificat digital personal acredita la identitat d'una persona, com ho fa per exemple el DNIe o un certificat d'aquesta classe d'IDCat, però n'hi ha d'altres tipus de certificats que incorporen més informació, com la pertinença a una empresa o entitat.

En el cas de les entitats sense ànim de lucre, el certificat que els correspon és el de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT)

Tres passos per demanar un certificat digital

  1. Sol·licitar en línia a través de la plana web de l'entitat certificadora.
  2. Verificar dades en una oficina acreditada per la mateixa entitat certificadora, oficines de registre de l'Administració, etc.
  3. Instal·lar i importar el certificat digital al vostre ordinador.

IDCAT (per a ciutadans/es)

Demanar certificat digital a través de l'Agència Catalana de Certificació (CatCert)

Sol·licitar

Validar

Instal·lar

FNMT (per a ciutadans/es, entitats i empreses)

Demanar el certificat personal a través de CERES (Certificació Espanyola)

  1. Sol·liciteu el certificat en línia
  2. Acrediteu la vostra identitat a l'oficina més propera
  3. Descarregueu el vostre certificat digital

DNIe (per a ciutadans/es)

Demanar el DNI electrònic a la Direcció General de la Policia y de la Guárdia Civil

  1. Demaneu la cita prèvia en línia
  2. Presenteu la documentació necessària
  3. Feu servir el DNIe amb un lector de targeta

Us recomanem aquesta descripció gràfica i estructurada dels elements més importants del DNI electrònic.

Descripció del DNIe

Amb el certificat personal instal·lat a l'ordinador podrem fer múltiples tràmits des de casa nostra, sense necessitat de moure'ns cap a una oficina. Veiem-ne alguns exemples:

Demanar subvencions

Tant la Generalitat de Catalunya com l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres, permeten fer tràmits de subvencions en línia, si teniu el certificat FNMT. És tan senzill com seguir els passos que s'hi apunten a cadasquna de les planes web.

Consultar els punts del carnet o pagar multes de tràfic en línia

A través de la Seu Electrònica de la Dirección General de Trafico podem tramitar diferents tipus de gestions amb el certificat digital.


DGT Multes

Declaració de la renda

L'Agencia Tributaria facilita per exemple la modificació i confirmació del esborrany de la declaració de renda amb el certificat digital.


Borrador de la renda

Comprovar el certificat d'un document PDF

Obriu un document en format PDF, per exemple un manual d'IDCat i comproveu la firma digital del certificat. Per això cal importar la clau pública a l'Acrobat Reader o lector PDF.

Trobareu manuals per a les versions més comunes de l'Adobe Acrobat Reader a la pàgina de manuals i tutorials de CATCert.

field_vote: 

Twitter per a entitats sense ànim de lucre

Imatge principal a portada: 
Logo de Twitter Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves TEB
Resum: 

Segur que ja has sentit a parlar d'aquesta web, twitter. Una xarxa social que permet comunicar-nos ràpidament amb els nostres seguidors, cercar-ne de nous... Quin ús en pot fer la teva entitat? Aquest recurs t'ajudarà a entendre una mica més aquesta xarxa social senzilla, i al mateix temps, potent.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és Twitter?
Per què ens pot servir twitter?
Posem-nos a la feina!
Els primers passos
Alguns consells...
Eines que ens poden ajudar
Continguts: 

Es diu que twitter és un servei de xarxa social i microblogging. Això vol dir que aquesta eina online permet crear relacions entre diferents persones que tinguin un perfil de twitter mitjançant petits missatges.

Aquesta xarxa es basa en la senzilla pregunta: Què estàs fent? Els usuaris de twitter responen a aquesta pregunta explicant, en 140 caràcters, la seva activitat, fent saber d'aquesta manera interessos o continguts que considerin rellevants. Aquests missatges (anomenats tweets) son rebuts pels seus seguidors (persones que segueixen al usuari de twitter).

Aquesta eina web és utilitzada arreu del món per persones, empreses, institucions i entitats, amb una finalitat clau: comunicar. Experts en màrqueting n'anomenen comunicació 2.0, ja que aquí la comunicació deixa de ser en una sola direcció sinó que es converteix en un procés múltiple i complex, com una xarxa

La comunicació via twitter ens obliga a ser concisos amb el que volem dir. Si en altres canals de comunicació podem allargar-nos amb explicacions, fent servir twitter hem d'explicar-nos de manera ràpida i senzilla.

Més enllà del que nosaltres expliquem, twitter també ens serveix per escoltar. Podem veure el que les persones o entitats amb interessos similars fan, escriuen, veuen i opinen, i iniciar debats amb elles. D'aquesta manera, podem formar part d'una xarxa d'usuaris amb interessos similars als nostres, i fer conèixer allò que fem.

Aquest tipus de difusió de continguts s'anomena viral, ja que si un contingut té valor per a algun usuari de la xarxa, la passarà als seus seguidors. I és probable que aquests seguidors també la difonguin a més perfils de twitter (tal i com si fos un constipat!). El boca a boca ha funcionat des de sempre, i ha estat la millor estratègia comunicativa per a una entitat. També ho pot ser ara amb el twitter!

Si estàs interessat en crear un perfil de twitter per a la teva entitat, hauràs de, en primer lloc, crear aquest perfil. Per això, hauràs de visitar la pàgina https://twitter.com/signup i omplir el següent qüestionari:

Omple el formulari

En aquest formulari hauràs parar atenció en el teu username (nom d'usuari) ja que serà per aquest nom pel que seràs conegut a la xarxa twitter. T'aconsellem que:

  • sigui fàcil de recordar per als altres usuaris

  • facis una combinació amb el nom de la entitat o amb el teu nom

  • no utilitzis ni guions ni punts per separar el nom, ja que el fa més difícil de recordar

  • no facis servir números, a no ser que responguin al nom de la entitat (els experts diuen que dona mala imatge!)

Recorda que pot ser que el nom que escullis ja estigui escollit (apareixerà en vermell). Pensa que twitter té més de 105 millons d'usuaris arreu del mon (tal i com es va explicar a la conferència anual de twitter feta al abril del 2010).

Immediatament desprès s'enviarà un correu electrònic a l'adreça que hagis indicat, amb un enllaç de verificació. Aquest pas és necessari ja que d'aquesta manera twitter s'assegura que ningú crea un perfil amb un correu que no sigui el seu!

Un cop hagis confirmat la teva compta, veuràs la pantalla inicial del twitter, en la que ja pots respondre per primera vegada a la pregunta “Què estàs fent?” Però ara... no tens ningú que t'estigui escoltant!

Què estàs fent?

El primer que cal fer quan tens una nova compta de twitter és personalitzar el teu perfil, que digui quelcom de tu o la teva entitat. D'aquesta manera, els altres usuaris et reconeixeran i serà més fàcil que et segueixin. Cal que segueixis l'enllaç account page que trobaràs en la part central.

Fixa't que aquesta pàgina té diferents apartats:

Personalitza el teu perfil

  • Account:
    En aquesta pàgina és on trobaràs la informació relacionada a la teva compta, tal com el correu electrònic com l'idioma en que voleu fer servir twitter!

  • Password
    En aquest apartat podràs canviar la teva contrasenya. Per fer aquest canvi, primer hauràs d'introduir l'antiga i a continuació, la nova (dues vegades, ja que cal confirmar-la!)

  • Mobile
    Les companyies telefòniques d'alguns països permeten rebre les actualitzacions del twitter al mòbil, permetent fer funcionar el twitter no des de la pàgina web sino des del teu telèfon. Les companyies espanyoles ja no ho permeten, així que podem deixar en blanc aquest apartat .

  • Notices
    Volem que twitter ens deixi d'avisar cada cop que un usuari ens comenci a seguir, o ens enviïn missatges privats, cal que revisis aquesta secció!

  • Profile
    El perfil és l'apartat on donaràs informació sobre tu i la teva entitat. Ompla amb les dades i els altres usuaris podràs saber si els interessa seguir-te. Aquí podràs també posar una imatge que et representi a tu o a la teva entitat, una bona idea és posar el vostre logotip. Para especial atenció en omplir la “bio””

  • Design
    És en la última secció on podràs personalitzar encara més el teu twitter. Pots escollir entre una sèrie de dissenys predefinits del twitter, però també podràs: fer servir una imatge que tinguis desada en el teu ordinador, o canviar la combinació de colors per adequar-los a la imatge de la entitat.

Un cop tinguis definit tot el teu perfil, pots començar a llençar els teus primers tweets. Aquests poden respondre literalment a la pregunta “Què estàs fent?”, encara que també resulta interessant que expliquis què estàs llegint, enllacis amb contingut que creguis interessant, promocionis la teva web...

En el twitter pots mantenir converses amb altres usuaris del twitter, o bé fent servir l'enllaç “reply” o bé escrivint @usuari. Si escrius @ seguit del nom d'un usuari, twitter entendrà que fas referència a ell, i l'enllaçarà en el missatge.

També pots repetir un missatge d'un altre usuari que consideris interessant. S'anomena retwittejar, i ho pots fer clicant en l'enllaç “Retweet”, o bé escrivint RT en el missatge. Es considera de bona educació fer referència d'on o de qui treus la informació!

Ara ens cal aconseguir seguidors! La millor manera d'aconseguir-los, és seguir a la gent. Primer, pots buscar entre els teus contactes de correu electrònic per veure qui d'ells fa servir twitter. El mateix pots fer amb les teves pàgines web preferides, o amb institucions interessants. La majoria d'entitats importants tenen un perfil twitter, busca les que siguin referent dintre del teu camp d'acció.

També pots començar a buscar qui parla dels temes que t'interessen. Fent servir la eina de cerca del twitter pots conèixer les opinions de moltes persones entorn temàtiques pròpies de la teva entitat. Participa dels debats, comença a seguir les persones i entitats. Segur que comences a aconseguir nous seguidors!

Cal que tinguis present que amb el twitter, la comunicació deixa de ser en una sola direcció per convertir-se en un procés de múltiples relacions. Fent servir canals de comunicació tradicionals, nosaltres érem emissors d'un discurs i, amb sort, els altres es convertien en receptors. Amb mitjans de comunicació social com el twitter, hem d'estar disposats a fer conèixer, però també (i sobretot) hem d'estar disposats a escoltar, debatre, participar d'una xarxa. Pots pensar el twitter com una manera de conèixer les opinions dels teus afiliats o seguidors, el teu perfil es pot convertir en una font d'informació fresca per a la teva entitat!


La clau del èxit en el twitter recau en haver aconseguit molts seguidors, sobretot entre els que pertanyen als cercles d'interessos similars als teus. Per això:

  • Troba a usuaris interessants a qui seguir. Si ells veuen que twittejes temes que els interessen, es molt probable que decideixin seguir-te.

  • Promociona la teva compta de twitter: si ningú sap que la tens, no podran seguir-te! Publica un enllaç a la teva web, a les teves xarxes socials...

  • Fes servir els directoris: et poden servir tant per trobar persones a qui seguir com per que altres persones et segueixin a tu. Aquest directoris estan organitzats per temàtiques, escull la que millor et representi!

  • Twiteja amb regularitat: aconseguiràs mantenir l'atenció dels teus seguidors

  • Aporta continguts amb valor i que aportin dades interessants en relació a la temàtica que treballeu

  • Interactua amb altres usuaris, sobretot si son persones o entitats importants per al vostre sector. Recorda que per dirigir-te a un usuari concret, cal que escriguis el seu nom precedit de la lletra arroba, per exemple @xarxanetorg


Tant si estas portant el twitter de la teva entitat, com si el vols per al teu ús personal, trobaràs útils algunes d'aquestes eines. Les primeres que t'ensenyem son “gestors de twitter”, programes que, un cop instal·lats en el teu ordinador, t'ajudaran a portar millor el teu o els teus comptes.

Vols publicar en diferents idiomes? Prova aquesta pàgina web, que et permetrà publicar al mateix moment en els idiomes que li indiquis...

O instal·la't aquesta extensió al firefox, et permetrà traduir automàticament els tweets al anglès!

Segur que t'has trobat amb el problema de voler twitejar una adreça web i resulta massa llarga... prova els escorçadors de url!

  • Bit.ly és el primer, ofereix la possibilitat, si et registres, de personalitzar la url escorçada, i fer seguiment de les visites que ha rebut.

  • O, si vols fer servir-ne un en català... prova el dom.cat!

Ara que ja tens twitter... ja estàs seguint a @xarxanet?

field_vote: 

Eines col·laboratives: introducció a Google Docs

Imatge principal a portada: 
Logotip de Google Docs Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu
Resum: 

Entre les eines que les tecnologies de la informació i la comunicació posen al nostre abast, disposem de Google Docs, una aplicació gratuïta que permet treballar documents de forma col·laborativa.

Amb Google Docs podrem editar i desar els nostres documents en línia per a accedir-hi des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i, si ho volem, compartir-los amb altres persones de la nostra entitat o d’altres entitats amb qui col·laborem per tal de modificar-los conjuntament.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Vista general de Google Docs
Crear i editar arxius
Compartir arxius
Ordenar els nostres arxius
Revisions i descàrregues
Per saber-ne més...
Continguts: 

Google Docs és una aplicació gratuïta amb què podrem crear, gestionar i compartir arxius amb altres persones. Només ens cal tenir un compte de Google: podem crear-ne un gratuïtament a http://docs.google.com.

Quan entrem Google Docs, accedirem a la pantalla d’inici on trobarem la vista general de l’aplicació:

  • Franja esquerra amb els principals botons (crea i penja) i l’arbre que contindrà les diferents classificacions que ens ajudaran a localitzar els nostres arxius.
  • Llistat d’arxius a la part central, dividit en quatre columnes:
    • Casella per a seleccionar o desseleccionar arxius.
    • Nom: nom de l’arxiu.
    • Carpeta/Ús compartit: nom de la carpeta que conté l’arxiu (si existeix) i nom de les persones amb qui el compartim (si han estat definides).
    • Data: data de darrera modificació.

Al marge superior dret, veurem l’enllaç a les opcions de configuració (Configuració o Settings). Des d’aquest enllaç, podrem canviar l’idioma i la forma de mostrar el nostre nom, entre d'altres opcions.

Google Docs permet crear arxius nous o bé carregar-los des del nostre disc dur i compartir-los per a anar-los modificant conjuntament.

Nou arxiu

Per a crear un nou arxiu, clicarem sobre “Nou” i triarem el tipus d’arxiu amb què volem treballar: document de text, presentació de diapositives, full de càlcul, dibuix o formulari. Un cop triat el tipus d’arxiu, s’obrirà una nova finestra on podrem començar a editar el nostre nou document.

El menú “Nou” també ens permet crear carpetes per organitzar els nostres arxius. Primer, li posarem un nom i, un cop fet, podrem assignar-li una descripció general i el color amb què la volem visualitzar, com veiem a la següent imatge.

Carregar un arxiu des del disc dur

Si en lloc de crear un nou document preferim editar-ne un que tinguem al nostre ordinador, anirem a l’opció “Penja” i, mitjançant el botó "Selecciona els fitxers a penjar", triarem l’arxiu que vulguem pujar des del nostre disc dur.

En aquesta mateixa finestra, podrem triar la carpeta de destinació de l’arxiu així com el seu nivell de privacitat.

Com veiem, l’arxiu podrà ser:

  • Privat: només hi podran accedir les persones a qui explícitament haguem donat permisos iniciant sessió necessàriament.
  • Públic: tots els usuaris d’Internet podran accedir-hi sense necessitat d’iniciar sessió.
  • Tots els usuaris amb enllaç: els usuaris a qui facilitem l’enllaç podran accedir-hi sense iniciar sessió

Editar

Per editar un document que ja haguem penjat o creat, només caldrà que cliquem sobre el seu nom des de la vista general. L’editor dels arxius té una interfície força similar a la de les aplicacions que usem habitualment per a crear-los, i inclou les opcions de menú més usuals.

En els documents de text, per exemple, podrem inserir imatges, enllaços, encapçalaments o salts de pàgina (menú Insereix). També podrem definir l’idioma del document per revisar-ne l’ortografia (menú Eines).

Pel que fa als fulls de càlcul, podrem bloquejar files i columnes (menú Eines) i inserir fórmules, gràfics, imatges, etc. (menú Insereix).

Quant a les presentacions, podrem afegir diapositives (menú Diapositiva) i inserir-hi imatges, vídeos o dibuixos (menú Insereix).

Google Docs anirà desant automàticament els canvis que fem a cada arxiu tot i que, per a més seguretat, també tenim l’opció “Desar ara”. Un cop tornem a la pantalla d’inici, només caldrà que cliquem sobre el títol de l’arxiu per a editar-lo de nou.

Un dels principals avantatges de Google Docs és poder compartir els nostres arxius amb altres persones i modificar-los simultàniament. Això ens pot ser molt útil tant si hem de treballar un document de forma conjunta amb voluntaris o treballadors de la nostra entitat com si volem compartir-los amb persones d'altres entitats.

Respecte als arxius, existeixen 3 tipus d’usuaris:

  • Propietari: és el creador de l’arxiu i el pot editar, eliminar o convidar altres persones en qualitat de col·laboradors o lectors.
  • Editor: és convidat pel propietari. Pot veure, editar, desar i imprimir l’arxiu.
  • Lector: només pot llegir el document, desar-ne una còpia i imprimir-lo, però no el pot editar.

Per a compartir un arxiu podem seguir dos mètodes:

1.- Des de la pantalla d’inici: seleccionarem l’arxiu marcant la casella que apareix al costat del seu nom. Després desplegarem el botó "Compartir" del menú superior i triarem entre:

  • Configuració d’ús compartit (s’està compartint la configuració...)
  • Enviar un correu electrònic a editors/lectors.
  • Enviar com a adjunt.

2.- Des de l’editor: per compartir un document mentre l’estem editant, també disposem del botó "Comparteix" al marge superior dret de la pantalla.

En tot cas, un cop siguem a la finestra anterior, podrem d’una banda definir si el nostre document serà públic, privat o accessible des d’un enllaç i, alhora, convidar altres usuaris donant-los permisos de lectura o edició.

Per a més informació sobre compartir arxius, vegeu l'ajuda de Google Docs

Amb Google Docs, podrem tenir els nostres documents organitzats per carpetes i ocultar-los o mostrar-los segons les nostres preferències.

Moure els arxius a les carpetes

Com hem vist abans, podem crear carpetes per a organitzar els nostres arxius. Val a dir que les carpetes només ens ajuden a classificar els arxius però que no els contenen físicament, de manera que un mateix arxiu pot ser a dues carpetes alhora i que, si eliminem una carpeta, no esborrem els arxius que hi hem posat a dins. Convé, de tota manera, que tinguem cura de no tenir cap arxiu seleccionat en el moment d'esborrar les carpetes.

Per a moure un arxiu dins d’una carpeta des de la pantalla d’inici, només caldrà que el seleccionem marcant la casella que apareix al costat del nom de l’arxiu, premem "Carpetes" i triem la destinació marcant la carpeta triada, com es veu a la imatge següent.

Amagar els arxius

Podem amagar els nostres arxius de manera que no apareguin al llistat general ni dins de les carpetes, seleccionant-los i prement "Més accions" i "Amaga". Els arxius ocults només seran visibles prement l’opció "Ocults", sota "Tots els elements", a l’arbre lateral. Per a fer-los visibles de nou, caldrà que anem a l’opció "Ocults", seleccionem l’arxiu que volem veure de nou i cliquem "Més accions" i "Mostrar".

Canviar el títol de l’arxiu

Podem canviar el títol de l’arxiu seleccionant-lo a la vista general i clicant l’opció “Canvia nom”. També el podem canviar des de l’editor anant a “Fitxer” i “Canvia el nom” o, simplement, clicant sobre el títol, que apareix a la part superior dreta de la pantalla, al costat del logo de Google Docs.

Google Docs va desant automàticament els nostres arxius i conserva una còpia de totes les versions de manera que podrem recuperar versions anteriors o consultar les modificacions que han fet altres usuaris amb permisos d'escriptura sobre el nostre document.

Revisions

Podem accedir a l’historial de revisions mentre editem el document, anant a "Fitxer" i clicant "Consulta l’Historial de revisions".

Per a visualitzar una revisió només, cal que cliquem sobre la data o bé l’hora de modificació en el menú desplegable.

Si volem recuperar una revisió, premerem "Torna a aquesta".

Descarregar arxius

Google Docs també ens permet descarregar els arxius al nostre disc dur. Podem exportar els arxius des de l’editor o bé des de la vista general.

  • Des de l'editor: desplegarem el menú "Fitxer", anirem a “Baixa com a” i triarem el format amb què el volem descarregar.
  • Des de la Vista general: seleccionarem l’arxiu, desplegarem l’opció "Més accions" i triem "Exporta". Se’ns obrirà una finestra des d’on podrem escollir el format amb què el volem descarregar al nostre ordinador.

Pel que fa als documents de text, els podrem descarregar com a: Word (.doc), OpenDocument (.odt), PDF (.pdf), RTF (.rtf), text sense format (.txt), HTML comprimit (.zip).

Les presentacions podran descarregar-se com a Power Point (.ppt), PDF (.pdf), text sense format (.txt) i els fulls de càlcul com a Excel (.xls), OpenDocument (.odt), PDF (.pdf), CSV (.csv), text sense format (.txt), HTML comprimit (.zip). En el cas dels tres darrers formats, només descarregarem el full actual, no el llibre sencer.

Quan treballem un mateix document amb altres persones, sovint tendim a enviar-lo per correu electrònic. Això genera diversos perills, com ara que acabem tenint moltes versions d'un mateix document en llocs diferents, amb el risc de perdre modificacions importants o cometre errors a l'hora de donar-ne una per definitiva.

Google Docs funciona a l'inrevés: no enviem documents per correu electrònic sinó que vinculem diversos correus electrònics a un únic document. D'aquesta manera, totes les persones que col·laboren poden treballar sobre el mateix fitxer i, com hem vist, recuperar versions anteriors si és convenient.

Com a limitacions, Google Docs ens proporciona gratuïtament 1 GB per a tots els fitxers: per a tots els teus documents, per als fulls de càlcul, per a les presentacions així com per als fitxers penjats. Per saber-ne més, podem consultar la pàgina d'ajuda de Google Docs.

Google Docs disposa, a més, d'opcions per a crear i enviar formularis. Malgrat que també tenen algunes limitacions, és una possibilitat que convé conèixer i que tractarem en propers recursos.

field_vote: 

La sindicació de continguts o com no perdre'ns (massa) per Internet

Imatge principal a portada: 
Símbol del RSS
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

Sovint, quan ens connectem a Internet la quantitat d'informació a la que arribem cada dia fa que perdem moltes hores per poder accedir a ella. Només visitant les nostres pàgines preferides ja passem moltes hores davant la pantalla, fent servir els fils de subscripció podem organitzar tot aquest allau d'informació.

Imatges secundàries: 
Aspecte del netvibes del portal informàtic de xarxanet.org
Enllaç on crear el teu compte de netvibes
Formulari de Registre
Enllaç on crear la pàgina pública
Primer pas del formulari per crear una pàgina pública
Segon pas del formulari per crear una pàgina pública
Tercer pas del formulari per crear una pàgina pública
Per canviar de públic / privat
Passos per crear un fil de contingut
Passos per crear un fil de contingut
Crear fil de contingut des del navegador
Organitzar la informació
Crear una nova pestanya
Crear una nova pestanya
Moure informació cap aquesta nova pestanya
Enllaç per personalitzar el netvibes
Finestra per personalitzar el netvibes
Botons per personalitzar els blocs de contingut
Subtitols: 
Què son els fils de subscripció?
Els lectors de RSS
Fem el nostre netvibes!
Ja tenim el nostre netvibes! Però està buit....
Com organitzo el meu netvibes?
Personalitzem el nostre netvibes!
I moltes més opcions
Per saber més...
Continguts: 

Quan tenim varies pàgines que consultem habitualment per mantenir-nos informats, la rutina de visitar-les per saber si han incorporat nous continguts pot fer-nos perdre molt de temps. D'aquesta necessitat neixen els fils de subscripció, una manera de mantenir agrupada aquestes pàgines, i poder veure d'un cop d'ull les novetats. Al sindicar-nos a un web, aquest, cada cop que afegeixi un nou contingut, ens avisarà i ens mantindrà informats. No totes les planes web permeten aquesta funció, tot i que és un estàndard cada cop més estès entre les pàgines actualitzades. Fixeu-vos si una pàgina que us interessa conté el símbol . Vol dir que aquesta fa servir algun tipus de sindicació de continguts a la qual us podreu subscriure.

I com ho fem per sindicar-nos? Hi ha diversos tipus de programes que us podeu descarregar i instal·lar per llegir els fils de subscripció. També podeu utilitzar els navegadors web i els gestors de correu per que llegeixin aquests fils, però nosaltres us presentem una tercera opció: farem servir una pàgina web que ens aglutinarà, mitjançant RSS (Really Simple Sindication o Sindicació Realment Simple) o algun altre estàndard de sindicació, a totes les pàgines web que ens interessen.

Hi han diverses opcions, però la que us aconsellem, per la seva facilitat d'ús i grans opcions, és el http://netvibes.com. Si ens creem un netvibes personalitzat, cada cop que visitem aquesta pàgina, podrem llegir els nostres RSS personalitzats.

Per començar, hem de fer el nostre propi usuari de netvibes per poder personalitzar-lo. Ens adrecem a la pàgina http://netvibes.com i allà cliquem al botó verd de Registrar-nos.

Haurem d'omplir un senzill formulari, en el que ens demanarà les nostres dades bàsiques.

Si hi ha alguna dada que no es correcta, ens apareixerà un avís vermell dient-nos quina dada hem de tornar a introduir! Un cop omplert el formulari, ens arribarà un correu electrònic a la nostra bústia de correu, en el que haurem de clicar un enllaç per verificar el nostre compte. Aquest pas és obligatori per confirmar el compte de Netvibes.

Un cop activat el Netvibes, crearem la nostra pàgina publica, on anirem afegint els RSS de les nostres pàgines preferides. Per això, haurem de clicar on posa Crea tu página publica.

Ara haurem d'omplir els formularis amb les dades que ens demanen:

Primer, amb les nostres dades personals: el nostre nom (o el nom amb el que vulguem que ens localitzin, per exemple, la nostra associació), una imatge o logo de l'entitat, etc...


Desprès, haurem d'escollir quina adreça pública volem fer servir, és a dir, quina URL haurem d'introduir al navegador per visitar la nostra pàgina. El Netvibes ens suggereix algunes adreces, creades a partir de les dades que li hem anat passant. Sempre podrem afegir la nostra, a no ser que algú altre ja l'estigui fent servir!



El tercer pas és el d'afegir més dades sobre la nostra pàgina: quin títol volem que tingui, una descripció, les etiquetes que la defineixin...

Ara ja podem anar cap a la nostra pàgina pùblica del netvibes...

Al crear la nostra pàgina de Netvibes, ens apareix buida. Ara aprendrem a afegir-hi el contingut de les nostres pàgines web preferides. Ho podem fer de dues maneres diferents:

  • Des de la pròpia pàgina del Netvibes:

clicant a la pestanya Añadir contenido es desplega un menú. D'aquest, cliquem on posa Añadir una subscripción. Allà podrem afegir l'adreça de la plana web a la que ens volem subscriure, i cliquem al botó Añadir canal.




Quan ens aparegui a sota, tornem a clicar el botó afegir, i ens apareixerà un nou bloc amb els títols de les notícies a la nostra pàgina pública.



Recordeu, per tancar el menú d'afegir contingut, cliquem a la fletxa que senyala cap amunt de la barra negra!

  • Des de la pàgina web que volem incloure al nostre lector d'RSS.

Haurem de buscar en la web el símbol de la sindicació de continguts de la barra d'adreces del nostre navegador. Al clicar allà, ens preguntarà quin programa fem servir per llegir els RSS, seleccionem el Netvibes i s'afegirà automàticament.

Un cop afegit el contingut, aquest ens ha anat apareixent a la nostra pàgina pública. Però es va apilant un sobre l'altre i no el podem veure bé... com l'organitzem?

Podem distribuir-lo per les columnes de la nostra pàgina. Simplement arrastrant-lo, com veiem en la imatge, podem situar els canals de manera que els puguem veure tots d'un cop d'ull.


Però si tenim moltes pàgines web a les que ens hem subscrit, és bona idea fer servir les pestanyes per organitzar-les temàticament. Cliquem al botó "+"del costat de la pestanya General, i afegim la que ens interessi.

Ara arrastrem els canals que volguem situar a la nova pestanya i ja està!

Ara que ja tenim el contingut ben organitzat, podem personalitzar una mica més l'aspecte del nostre Netvibes. Hem de clicar a la botó de configuració que apareix a la part superior dreta de la pàgina.

Ens apareix una finestra en la qual podrem canviar l'aspecte de de la nostra pàgina, els colors, opcions de la configuració local, l'idioma, etc.

També podem canviar el color de cada un dels blocs de contingut que hem anat afegint. Si mireu les icones de la barra descobrireu totes les opcions de configuració de cada un dels blocs.

El netvibes permet moltes més opcions per afegir a la teva pàgina personal: s'anomenen widgets! Us animem a que busqueu entre tota la varietat i escullis els que més t'agradin. Però recordeu, que si d'afegiu un widget personal (lector de correu, facebook, delicious,...) heu de situar-lo en l'apartat privat del Netvibes, on només hi podreu accedir vosaltres amb l'usuari i contrasenya.

Fareu el Netvibes la vostra pàgina d'inici?

Si voleu saber més del Netvibes, us aconsellem aquests recursos:

I, finalment, el Netvibes del Servei d'Assessorament i Suport Informàtic de xarxanet.org: http://www.netvibes.com/xarxanet-informatic

field_vote: 

50 tutorials de GIMP

Imatge principal a portada: 
Logotip de GIMP
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

GIMP, l'alternativa lliure d'edició d'imatges ara compta amb un repositori de tutorials i manuals. El bloc de Creative Nerds presenta 50 tutorials de GIMP.

Imatges secundàries: 
50 Tutorials de disseny amb GIMP
Subtitols: 
50 tutorials diferents!
Continguts: 

Us presentem una recopilació excel·lent de tutorials i manuals, pensats per a diferents nivells de coneixements, des d'iniciació fins a expert GIMP, una guia exhaustiva!

Voleu fer un botó 2.0 amb anella metàl·lica, provar efectes i textures 3D, generar textos daurats amb relleu, crear fons d'escriptori d'estils diferents... i així fins a 50 tutorials. Us permetrà convertir-vos en autèntics màsters de disseny fent servir el GIMP!

Tot i que l'idioma original és anglès, us pot ajudar a entendre els tutorials aquesta traducció automàtica del tutorial feta amb el traductor automàtic de Google.

Si voleu consultar la pàgina original podeu fer-ho a: http://creativenerds.co.uk/tutorials/50-design-tutorials-for-mastering-gimp/.

field_vote: 

Com crear un butlletí electrònic per a la teva entitat?

Imatge principal a portada: 
Notícia_ButlletíElectrònic - Ateneus.cat Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

Un butlletí electrònic és una eina que pot resultar molt útil per a la nostra associació. Els butlletins electrònics són uns correus que recullen un resum de les activitats que l'associació desenvolupa, fent arribar a la bústia de manera regular les novetats que podem publicar al nostre web. Aquests correus estan maquetats com si fossin una pàgina web, de manera que resulten més atractius que un correu de text normal.

Per realitzar un butlletí podem trobar moltes opcions de pagament, pensades per a empreses. Aquests programes que ofereixen automatitzen la tasca d'enviar el butlletí, però estan pensats per un gran volum de contactes i enviaments. Si la nostra associació té un volum mitjà, ho podem fer nosaltres mateixos amb eines gratuïtes i lliures.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Qui rebrà el butlletí?
Com serà el butlletí?
És l'hora d'enviar-lo!
Aquest últim pas no m'ha funcionat!
Continguts: 

El primer pas per crear una plantilla és crear una llista de contactes al nostre gestor de correu. En el Thunderbird, hem d'obrir la Llibreta d'adreces, un cop oberta cliquem on posa Crea una llista. Se'ns obre una finestra on haurem d'indicar el nom de la llista (que descrigui el que volem fer amb ella) i anar afegint els correus electrònics dels subscriptors a sota.

Fent servir les llistes del Thunderbird evitarem oblidar-nos d'algun subscriptor cada cop que enviem el butlletí!

El següent pas és buscar una plantilla que ens agradi i que s'adapti a la imatge corporativa de la nostra entitat. Aquesta haurà de respectar els colors, tipus de lletra que fem servir... com que desprès l'adaptarem una mica, ara és preferible buscar-ne una que sigui senzilla.

Hi ha un gran nombre de plantilles per a butlletins electrònics que podem descarregar de forma gratuïta a la xarxa. Com a exemple podeu buscar en aquest llistat d'enllaços:

Tot i que estan tots en anglès, son força intuïtius. Quant hagem escollit una plantilla, la desem al nostre ordinador. Tindrem aleshores un fitxer (habitualment anomenat index, però pot tenir altres noms) i un conjunt d'imatges en una carpeta que l'acompanyen.

Ara arriba el moment d'editar-la. Farem servir l'OpenOffice.org, que inclou un editor de pàgines web molt intuïtiu. Al obrir el programa, cerquem el document i obrim per editar-lo, veurem com l'editor no és molt diferent que el processador de textos normal. Des d'aquí podrem canviar el logotip, el text i els colors; és recomanable que quan tingueu una plantilla de butlletí que s'adeqüi a la imatge de la vostra entitat, la deseu amb un nom diferent.

A partir d'aquí, els passos que seguirem són els que repetirem cada cop que vulguem enviar el butlletí. Quan tinguem els continguts dintre del butlletí, obrim el menú Fitxer, despleguem la opció Envia i seleccionem Document com a correu electrònic. Fent aquests passos, l'OpenOffice.org “crida” al Thunderbird per que envii aquest butlletí. Se'ns obrirà una finestra per enviar un correu electrònic, però aquest ja inclourà tot el que hem editat.

Ara ens hem de fixar en el cap on posem les adreces de correu electrònic. Enlloc d'escriure-les una a una, hem d'escriure el nom de la llista de contactes que hem creat. I hem de canviar la manera d'enviar-ho, enlloc de posar A: ho hem de canviar a Coo:. D'aquesta manera enviarem el correu amb les adreces electròniques “ocultes”, i els subscriptors del butlletí no podran veure els correus electrònics dels altres subscrits.

Només falta posar títol al nostre butlletí i a enviar-lo!

És recomanable desar cada butlletí amb un nom diferent (fent servir la data, per exemple) de manera que tinguem guardats tots els butlletins que hem enviat. Així sempre podem repassar els continguts que hem anat enviant!

Si l'OpenOffice.org no “crida” automàticament el gestor de correu és per que hi ha un problema de configuració. Hi ha una manera alternativa de fer l'enviament, potser una mica més feixuga, però gens complicada.

Quan tenim el butlletí preparat amb l'OpenOffice.org, anem al menú Visualitza i seleccionem la Font HTML. Veurem ara el codi font del nostre butlletí (no us espanteu! És així com es fan els webs!). L'hem de seleccionar tot i copiar-lo, ho podem fer des del menú Edita.

Un cop tinguem copiat el codi html, hem d'anar al gestor de correu. Cliquem a Redacta i se'ns obre la finestra del redactor. Haurem de clicar al menú Insereix i seleccionar la opció HTML, i se'ns obrirà una petita finestreta on enganxar el codi font que abans havíem copiat.

Aquesta manera, més manual, també ens permet fer l'enviament a través de webmail.

Si has tingut problemes alhora de fer el butlletí per a la teva entitat, posa't en contacte amb el Servei d'Assessorament Informàtic de Xarxanet.org!

field_vote: 

Accesibilitat Web

Imatge principal a portada: 
Accessibilitat. Font: Galeria de Ricardo Gómez a Flickr. Font:
Autor/a: 
Miguel Angel Rubio Luna
Resum: 

L'accesibilitat web fa referencia a la capacitat d'accés a la web y als seus continguts per totes les personas independentment de la seva discapcitat (física, intelectual o técnica) que presentin o de les que es poden derivar del context d'ús (tecnologiques o ambientals ) . World Wide Web Consortium (W3C), es el máxim organisme a internet que s'encarrega de promoure y pautar les directrius d'accesibilitat web.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Trets del disseny accessible
Com s'organitzen les directrius de la w3c
Prioritats d'accesibilitat
Directrius per a l'accessibilitat al contingut web.
Contingut, estructura i presentació del document
Continguts: 

1.1 Garantir la facilitat de conversió:

A continuació es descriuen uns quants conceptes clau per a dissenyar pàgines amb aquesta propietat:

  • Separar estructura i presentació ( diferència entre contingut, estructura i presentació del document).
  • Donar informació textual (incloent-hi els equivalents textuals). El text es pot visualitzar per mitjà de quasi tots els enginys de navegació i és accessible a quasi tots els usuaris.
  • Crear documents que funcionin fins i tot si l'usuari no hi pot veure o sentir.
  • Crear documents que no depenguin d'un maquinari específic.

La facilitat de conversió es tracta principalment de la directriu 1 a la 11.

1.2 Crear contingut intel·ligible i navegable

Els creadors de contingut han de crear contingut intel·ligible i navegable. Això comporta no tan sols usar un llenguatge clar i senzill, sinó també proveir mecanismes comprensibles per a navegar per una pàgina web o entre diverses pàgines. Proveir eines de navegació i informació d'orientació a les pàgines en potenciarà l'accessibilitat i la usabilitat.

Cada directriu inclou:

  • un número d'ordre;
  • la directriu pròpiament dita;
  • enllaços de navegació cap a la directriu següent (fletxa a la dreta), cap a l'anterior (fletxa a l'esquerra) o cap al sumari (fletxa cap amunt);
  • el motiu que ha inspirat la directriu i una relació de possibles usuaris que se'n podrien beneficiar;
  • una llista de definicions dels punts de verificació.

Convencions en el document s'usen al llarg del document:

  • els noms dels elements estan en majúscules;
  • els noms dels atributs estan entre cometes i en minúscula;
  • els enllaços a les definicions apareixen destacats amb l'ajut de fulls d'estil.

Cada punt de verificació té un nivell de prioritat assignat pel grup de treball basant-se en l'impacte que el punt té en l'accessibilitat del document.

[Prioritat 1]

Un creador de contingut web ha de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà impossible accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt és un requeriment bàsic perquè certs grups puguin accedir al contingut del web.

[Prioritat 2]

Un creador de contingut web hauria de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà molt difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt salvarà importants barreres per a accedir al contingut del web.

[Prioritat 3]

Un creador de contingut web pot satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els pot ser difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt millorarà l'accés al contingut del web.

A continuació alguns exemples de algunes directrius per veure-ho amb mes detall veure aquest enllaç

Directriu 1: Proporcioneu alternatives equivalents al contingut visual i auditiu

Directriu 2: Proporcioneu un contingut que, presentat a l'usuari, compleix essencialment la mateixa funció o el mateix propòsit que el contingut visual o auditiu.

Si bé algunes persones no poden utilitzar directament imatges, pel·lícules, sons, miniaplicacions (applets), etc., sí que poden utilitzar pàgines que inclouen informació equivalent als continguts visuals o auditius.

El braille és essencial per a persones que són alhora sordes i cegues així com per a moltes persones que solament són cegues. El text que es mostra visualment beneficia els usuaris amb sordesa així com la majoria d'usuaris del web.

El contingut d'un document es refereix a allò que diu a l'usuari amb text, imatges, sons, vídeos, animacions, etc. L'estructura és l'organització lògica (en capítols, amb una introducció i sumari, etc.). Un element (com ara, P, STRONG, BLOCKQUOTE en HTML) que especifica l'estructura document s'anomena element estructural.

La presentació del document és la manera com es visualitza (imprès, en una presentació gràfica bidimensional, en una presentació amb només text, amb veu sintetitzada, en braille, etc.). Un element que especifica la presentació del document (com pot ser B, FONT, CENTER) s'anomena element de presentació. Penseu, per exemple, en la capçalera d'un document. El contingut de la capçalera és allò que diu (per exemple, vaixells de vela). En HTML la capçalera és un element estructural marcat, per exemple, amb una etiqueta H2.

Finalment, la presentació de la capçalera pot ser un text en negreta al marge, justificat, una línia de text centrada, un títol parlat amb un cert estil de veu (com si fos una font oral), etc.

field_vote: