Aprofitar PayPal com a font de recursos econòmics

Imatge principal a portada: 
Logo Paypal
Autor/a: 
Moisés Pérez de Viñaspre
Resum: 

PayPal és un sistema de transaccions econòmiques mitjançant la web creat per a no difondre la nostra informació financera a la xarxa. També disposa de diferents opcions que permeten aprofitar-lo com a font de recursos per als projectes de les entitats del tercer sector.

Imatges secundàries: 
Pàgina del PayPal. Font: Galeria de Ivan Walsh a Flickr.
Subtitols: 
Què és PayPal?
Com crear un compte PayPal?
Pagament Estàndard
Com crear botons de donació i de subscripció?
Quant costa utilitzar PayPal i on puc trobar més informació?
Continguts: 

PayPal és un sistema que permet realitzar transaccions comercials entre comprador i venedor sense que cap dels dos hagi de revelar la seva informació financera.

Bàsicament el model de funcionament d'aquest sistema consisteix a crear un compte d'usuari de PayPal que és on es rebran els fons dels productes o serveis oferts.

Els comptes de PayPal s'associen a comptes bancaris, als quals realitzarem transferències des del nostre compte PayPal sempre que ho desitgem. No obstant això, els diners que tinguem al nostre compte PayPal poden servir-nos per a realitzar pagaments a empreses que disposin d'aquest sistema en Internet.

La transferència de diners es realitza seguint el procediment següent:

Quan un usuari que està navegant per Internet troba un servei o producte que l'interessa i pel qual ha de pagar un cost, prem el botó de PayPal a la pàgina del proveïdor. Aquest botó el redirigeix a una pàgina segura pertanyent a PayPal, on l'usuari pot decidir pagar amb diners procedents d'una targeta de crèdit, de dèbit o del saldo d¿un compte PayPal. Posteriorment, els diners es transfereixen amb procediments de seguretat de la companyia al compte de PayPal del venedor, que podrà deixar els diners en el compte PayPal o transferir-los al seu compte bancari.

El sistema PayPal pot ser utilitzat per usuaris individuals o empreses i entitats amb múltiples usuaris, però tots han de crear un compte per a poder utilitzar-lo.

Per a utilitzar PayPal és necessari de disposar d'un compte. Per tant, el primer pas ha de ser donar-nos d'alta en el servei PayPal. Per a això, hem d'obrir el navegador web i dirigir-nos a l'adreça http://www.paypal.es . Un cop aquí, hem de prémer el botó 'Registrese', el qual ens durà a una pàgina on podem escollir el país i idioma. Després seleccionarem el botó "Començar" que es troba en el quadre de Compte Bussines.

Una vegada a la pàgina, afegirem la informació del nostre perfil, sent imprescindible disposar d'una adreça de correu electrònic. Posteriorment PayPal ens enviarà un mail a l'adreça que hàgim indicat per a confirmar l'alta del compte.

Quan ja disposem d'un compte a PayPal, podem afegir o modificar la informació del nostre perfil, en el moment que ho desitgem, accedint a la pestanya perfil del nostre compte.

Després haurem d'incloure la informació financera associada amb el nostre compte: podem associar targetes de crèdit o de dèbit i comptes bancaris. Les targetes que accepta PayPal són les següents:

  • MasterCard (només crèdit)
  • Visa
  • Visa Electron (targeta de dèbit)
  • Aurora (targetes de marca compartida)

Quan acabem d'associar informació financera, ja disposarem d'un compte preparat per a ser utilitzat.

Podeu trobar més informació clicant aquí

Encara que PayPal ofereix diversos serveis relacionats amb les transferències de diners, ens anem a centrar en l'opció Pagament Estàndard, que és la que ens permetrà gaudir d'alguns avantatges per a crear noves fonts d'ingressos.

Amb l'opció Pagament Estàndard podem acceptar pagaments de diferents targetes de dèbit o de crèdit, així com d'uns altres comptes PayPal. Això vol dir que no és necessari que l'usuari que fa el pagament disposi d'un compte PayPal.

També podrem personalitzar la pàgina de pagament perquè tingui un aspecte semblant al de la nostra web i disposarem d'una eina d'informes que ens permetrà fer uns seguiment de guanys i pèrdues, disposar de registres de l'historial i realitzar un extracte mensual del nostre compte.

Encara que és habitual utilitzar aquest sistema per a l'acceptació de pagaments per productes o serveis, també podem utilitzar-lo per a obtenir ingressos per donacions o subscripcions.

La diferència existent entre una donació i una subscripció és que la donació es realitza de forma esporàdica i la subscripció comporta el pagament d'una taxa periòdica.

Per a crear un botó de donació hem d'obrir el navegador web i dirigir-nos al dissenyador de botons de paypal que es troba en aquesta adreça.

Una vegada ens trobem en el dissenyador podem personalitzar el botó d'acord a les nostres necessitats, podent fins i tot indicar si la donació serà per un import fix o si l'usuari indicarà l'import que desitja donar, també podrem personalitzar la pàgina de pagament parell que adquireixi un aspecte semblant al de la nostra organització.

Quan finalitzem de personalitzar el botó premerem el botó ""Crear Botó"" i PayPal ens proporcionarà el codi que hem d'incloure en la nostra pàgina , per a això serà suficient que copiem el codi i ho enganxem en la nostra web.

Pot ser interessant que per al cas de la subscripció creem, diversos botons per a així oferir diferents tipus de subscripció, tals com, anual, trimestral, mensual, etc...

Per a crear els botons de subscripció efectuarem els mateixos passos que per al botó de donació, només que la direcció a la qual hem de dirigir-nos és aquesta

Amb aquestes opcions podem deixar volar la imaginació quant a la forma de fer-los servir doncs podem incloure només un botó en la nostra web o podem incloure botons en la nostra llista de projectes per a sol·licitar suport a aquells amb els quals els usuaris es veuen més reflectits.

PayPal cobra comissió pels següents motius:

Comissió al venedor per fer servir PayPal com a plataforma de cobrament.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent.
Comissió al comprador si realitza la conversió de divises al comprar en una moneda distinta.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent en una divisa distinta de la seva divisa principal al donar-se d'alta

Les tarifes actualitzades es troben en els següents enllaços.

Tarifa cas 1 premi
Tarifa cas 2 premi
Tarifa cas 3 premi
Tarifa cas 4 premi

Podeu trobar més informació sobre PayPal en els següents enllaços:

PayPal
Descripció general per a venedors
Comparar funcions
Llista completa de funcions

Etiquetes: 
field_vote: 

El posicionament web als cercadors

Imatge principal a portada: 
Logo Google Font:
Autor/a: 
Marc Meseguer Pijoan
Resum: 

Un apropament als motius pels quals les pàgines web s’ordenen als cercadors.

Un estudi recent realitzat al Regne Unit per l’empresa Ofcom ha mostrat que el 32% dels nens compresos al rang d’edat dels 12 als 15 anys considera que Google llista els resultats web en base a la veracitat dels seus continguts i no en base d’una sèrie de paràmetres que el robot del cercador avalua i classifica.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Els enllaços
La qualitat del contingut
Les paraules clau
Millor per l’usuari = Millor pel cercador
Continguts: 

Aconseguir que webs de la nostre mateixa temàtica ens enllacin farà que els cercadors donin més valor al nostre contingut i ens farà pujar a la seva classificació. Alhora, una web rica en enllaços també ens aportarà riquesa en els nostres textos i un millor posicionament web.

Un punt molt relacionat amb l’anterior. Un bon contingut ens oferirà més enllaços externs, que alhora ens aportaran un nombre de visites superior que sens dubte repercutirà en el nostre posicionament.

Les paraules clau són aquelles paraules amb les que volem que s’identifiqui la nostre web als cercadors, i per tant, les paraules relacionades amb la temàtica del nostre lloc web.

Fer servir títols descriptius amb les principals paraules clau que defineixen la pàgina, així com una densitat raonable d’aquestes paraules clau al contingut de la pàgina ens oferiran també un bon posicionament. Cal fer especial menció a no fer abús d’aquestes paraules clau, ja que els buscadors també penalitzen l’ús abusiu d’aquestes paraules.

Una premissa clara a l’hora de posicionar un lloc web és fer-la usable a nivell d’usuari. Una web caòtica, amb moltes animacions, contingut no indexat, sense negretes, enllaços i cursives al nostre text, en definitiva, poc accessible per a l’usuari ens donarà un posicionament baix.

field_vote: 

Alternatives lliures al nostre programari habitual

Imatge principal a portada: 
Programari lliure
Autor/a: 
Marc Meseguer Pijoan (Recurs actualitzat per l'Associació per a Joves TEB - Informàtic)
Resum: 

La comunitat creada al voltant del programari lliure s'ha esforçat durant anys en donar-nos alternatives al programari propietari que domina la industria informàtica. Convé conèixer quines son les alternatives lliures al nostre programari habitual per tal de poder escollir l'opció que més ens convingui per tenir una experiència d'usuari més enriquidora. Fer aquestes proves ens resultarà fàcil, ja que tot i no ser dos termes necessàriament lligats, la majoria dels programes lliures són gratuïts.

Imatges secundàries: 
Mapa conceptual del PLL per Trebol6 based on work by René Mérou (Treball propi)
Subtitols: 
Els paquets ofimàtics
Els navegadors web
La seguretat informàtica
Altres utilitats
Per què hauríem de fer servir aquestes alternatives?
Continguts: 

Estudis recents mostren que més del 50% dels usuaris arreu del món utilitzen Microsoft Office com al paquet (col·lecció de programes) ofimàtic habitual.

Aquests resultats sens dubte són fruit d'una grandiosa campanya de màrqueting per part de Microsoft junt amb el desenvolupament d'un bon producte, que ha fet que les eines que tots els usuaris aprenen a fer servir des que s'inicien en el món de la informàtica siguin les seves.
El fet de que un percentatge tan gran d'usuaris el faci servir ens pot fer pensar que l'eina de Microsoft és la millor de totes les disponibles, però, és cert això?

LibreOffice és un paquet ofimàtic gratuït desenvolupat per una comunitat de programadors que, cansats de Sun Microsystems i les traves que posava en el desenvolupament del OpenOffice.org, crearen la seva alternativa. LibreOffice ofereix un paquet ofimàtic complet amb aplicacions equivalents a les de MS Office, tenim Writer com a equivalent a Word, Calc com a equivalent a Excel, Base com a equivalent a Access: Impress com a equivalent a Powerpoint i Draw com a equivalent a Visio. LibreOffice ofereix compatibilitat amb el format de la suite de Microsoft, de la mateixa manera que s'adapta als formats lliures i estandards com és el cas del .odt per al processament de textos.

Les possibilitats que ens ofereix LibreOffice haurien de ser suficients per a la immensa majoria d'usuaris de suites ofimàtiques, ja que la gran majoria de les funcionalitats de les que disposa el paquet de Microsoft estan presents a la alternativa lliure.

Si creiem que no necessitem una suite ofimàtica completa, dins el programari lliure tenim alternatives per a substituir algunes eines concretes de les suites.

Com a substitut de MS Word tenim entre d'altres Abiword, un processador de textos molt lleuger capaç de funcionar als ordinadors més antics, podent ser utilitzable inclús des d'un pendrive. Abiword és multi plataforma, per tant, el podem fer servir des de Windows, MacOS o Linux.

A poc a poc l'hegemonia d'Internet Explorer va veient-se reduïda en gran part gràcies a l'emergent crescuda d'usuaris d'altres navegadors, destacant Mozilla Firefos o Google Chrome.

Recents estudis certifiquen l'increment del navegador de la Fundació Mozilla. Actualment aquest és utilitzat per més del 20% dels internautes arreu del món segons l'estudi realitzat per Net Applications.
Aquesta quota de mercat cada dia és més gran i no seria d'estranyar que en un temps posi en perill aquesta posició de lideratge que ha obtingut Microsoft gràcies sobretot a la inclusió del navegador dins el sistema operatiu convertint-se en l'opció per defecte d'aquest per navegar per Internet.

Amb Mozilla Firefox obtindrem velocitat de navegació, seguretat, possibilitat d'instal·lació d'extensions, una comunitat activa de desenvolupadors i sobretot total llibertat per consultar, modificar i adaptar el codi font de l'aplicació.

A part de Mozilla Firefox, una potent alternativa la podem trobar en Google Chrome, un navegador que ofereix una velocitat i unes prestacions molt a tenir en compte. És un navegador ràpid que incorpora innovadores funcions com els diferents processos per a cada pestanya que fa que si es penja una de les pestanyes el navegador segueixi funcionant.

Ambdós navegadors ofereixen una qualitat molt alta i equiparable a les solucions de Microsoft i Opera Software. Com tots dos són totalment gratuïts només hem d'instal·lar i gaudir, i si no ens convenç, sempre estem a temps de tornar enrere.

Avui en dia per mantenir un sistema MS Windows relativament protegit és necessari disposar d'alguna eina detectora de virus. Dins el programari lliure, entre d'altres, podem trobar:

Podem trobar diverses opcions, quina escollir? Dintre tota la oferta de programari de protecció, trobem versions gratuïtes d'antivirus comercials. Aquestes versions acostumen a oferir menys prestacions (sense suport, o sense filtre anti-spam...) però protegiran igualment al nostre ordinador.

  • Avast! Free Antivirus Aquest antivirus, elaborat per una comunitat de desenvolupadors txecs, posa a disposició de l'usuari domèstic una bona, robusta i gratuïta solució de seguretat informàtica, oferint a empreses i institucions solucions de pagament adaptades a les seves necessitats.
    La versió gratuïta per a Windows ens ofereix una protecció antivirus així com anti-spyware, de la mateixa manera que ho ofereix en la versió per a GNU/Linux.
    La versió bàsica per a Mac OS, però, és de pagament.

  • Una altra opció que podem considerar és AVG Antivirus. De la mateixa manera que ho fa l'anterior opció, AVG ofereix una versió bàsica gratuïta per a usuaris domèstics, que ens protegeix dels virus i troians. Per a usuaris pro (empreses i professionals) ofereix a més protecció per a phishing, anti-spam, protecció de la identitat, anti-rootkits, etc.
    AVG ens ofereix la seva protecció tant si fem servir GNU/Linux com si fem servir alguna versió de Microsoft Windows, però no ofereix protecció per a usuaris de Mac OS.

  • Pots trobar més informació sobre les vulnerabilitats informàtiques a:
    Les amenaces informàtiques: protegim els nostres ordinadors!

  • Gestors de correu
    Com a alternativa a Microsoft Outlook, la fundació Mozilla ofereix Mozilla Thunderbird un producte molt fiable, amb anys de desenvolupament i una interfície molt intuïtiva que ens ajudarà a gestionar el nostre correu de forma eficient.

  • Visualitzar fitxers pdf
    Una gran alternativa al visor de PDF's d'Adobe és Foxit Reader, un lector molt més ràpid que el d'Adobe amb el que podrem llegir qualsevol PDF a la perfecció.

  • Reproduir pel·lícules o fitxers multimèdia al nostre ordinador
    En comptes del Windows Media Player podem fer servir el reproductor VLC media player. Ens ofereix suport per a gairebé tots els formats d'àudio i vídeo ja que aquest integra codecs propis dins el reproductor, suportant també la integració de subtítols.

  • Comprimir i descomprimir fitxers
    Hi ha alternatives per fer servir enlloc de Winrar o Winzip.El compressor/descompressor 7-Zip ofereix una compressió superior als formats .rar i .zip gràcies al seu format 7zip, de codi obert, que ens garanteix suport total a totes les plataformes. A part 7-Zip suporta els formats .zip i .rar dels compressors/descompressors esmentats.

  • Missatgeria instantànea
    En comptes de Windows Live Messenger podem trobarAmsn. És un clon de Windows Live Messenger que inclou un gran nombre de funcionalitats que el fan ser un digne competidor .

  • Manipulació d'imatges
    En lloc d'Adobe Photoshop podem provar el Gimp. És un editor fotogràfic d'una qualitat excel·lent, que està englobat al projecte GNU, i ofereix una sèrie d'eines que per a la gran majoria dels usuaris d'aquest tipus de programes seran més que suficients.

  • Gravació de CD / DVD
    En comptes de fer servir el Nero, podem fer serivr el CDBurnerXP, una eina que ofereix un entorn amigable on gravar tota classe de cd's, funciona sobre Windows 2000/XP/2003 Server/Vista/7

Darrere d'una aplicació de codi obert sempre hi ha present una comunitat dedicada a desenvolupar, analitzar i provar el programari. Això provoca que, mitjançant la col·laboració, dia a dia es vagi creant una eina millor, disposant a més de la possibilitat d'ajudar en el desenvolupament del programa aportant els nostres coneixements o bé desenvolupant-lo nosaltres per separat i adaptar-lo a les nostres necessitats. Dins el programari propietari la nostre interacció és reduïda, ja que sempre quedarem condicionats per les decisions de l'empresa distribuïdora.

Un exemple dels fruïts de la col·laboració entre programadors i usuaris la trobem al voltant de softcatalà. Aquest projecte aprofita les propietats del programari lliure per traduir al català les aplicacions informàtiques lliures més populars.

Això no implica que s'hagi de renunciar al programari propietari, ja que la major llibertat d'un usuari és la que té al poder utilitzar l'eina que més s'adeqüi a les seves necessitats, sigui aquesta lliure o no. En qualsevol aspecte de la vida, més enllà de la informàtica, s'ha d'intentar cercar el que més favorable sigui per als nostres interessos, per tant, sempre és positiu ampliar la nostre visió del programari i provar altres productes sense donar per suposat que l'eina que fem servir actualment és la millor i no és substituïble per cap altre.

Per tant, si hi ha una alternativa dins el programari lliure que pot satisfer les nostres necessitats val la pena provar-la, ja que la majoria de elles són gratuïtes i aquest petit esforç ens pot acabar aportant moltes millores en la nostre experiència d'usuari.

field_vote: 

Bretxa Digital

Imatge principal a portada: 
Alumnos de Conectar Igualdad con adultos mayores en Lugano - ANSESGOB - Flickr Font:
Autor/a: 
Fundació Catalana de Esplai - Informàtic
Resum: 

La bretxa digital és una expressió que fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats que tenen Internet i aquelles que no, o la diferència entre els ""connectats"" i els ""no connectats"". També s'utilitza per a les diferències que n'hi ha entre grups segons la seva capacitat per utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), de forma eficaç. Mitjançant aquesta càpsula intentarem explicar-vos què és i com sorgeix aquesta bretxa.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
La Societat de la Informació
La bretxa digital
Software i drets d'autor
Esclavitud tecnològica
Software Lliure
Continguts: 

Com hem comentat anteriorment la Societat de la Informació és una fase de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i Administració Pública) per obtenir i compartir qualsevol informació, instantàniament, des de qualsevol lloc i de la manera que es prefereixi.

Podríem dir que la Societat de la Informació es divideix en aquests quatre elements principals:

- Usuaris: Persones o organitzacions que accedeixen als continguts de les infrastructures.
- Infrastructures: Mitjans tècnics que fan possible l'accés remot als continguts.
- Continguts: Informació, productes o serveis als que es puguin accedir sense necessitat de desplaçar-se obligatòriament a un lloc determinat.
- Entorn: Factors o agents de tipus social i econòmic que influeixen en qualsevol fenomen que tingui lloc a la societat i que, per tant, també afectaran a l¿orientació i ritme d'implantació de la Societat de la Informació.

Que un usuari gràcies a les infrastructures pugui obtenir continguts de forma fàcil i àgil fa que el seu benefici sigui més gran.

Un exemple:
Tenir un cotxe significa tenir poder de desplaçament ràpid i de llargues distancies, tenir aquest poder de desplaçament implica tenir poder per transportar persones i coses, que al mateix cop implica que podem assistir a esdeveniments i transportar mercaderies. En aquest cas el cotxe seria la nostra infrastructura i tenir-la és tenir un benefici i poder més gran, però si a més a més tenim coneixement de les rutes que ens portaran al nostre destí, estalviarem combustible i temps i naturalment el nostre benefici serà també més gran.
Per tant, tenir accés als continguts i poder gestionar-los ens ajuda a obtenir més beneficis.

Les desigualtats socials sorgeixen com diferències a l'accés i a la gestió de les tecnologies, d¿aquesta forma sorgeix el que anomenem bretxa digital. Algunes persones tenen les més poderoses computadores, el millor servei telefònic, el més ràpid servei d'Internet, així com una riquesa de contingut en aquest servei...altre grup de persones no tenen accés a les més modernes i millors computadores, al servei telefònic o al més ràpid o convenient servei d'Internet. La diferència entre aquests dos grups és el que constitueix avui dia aquesta bretxa digital. Podem distingir com possible causa de la bretxa digital els següents factors: poder adquisitiu, alt cost de la tecnologia, dels ordinadors, alt cost del software que permet que funcionin i els pugem manejar, la falta de formació o la impossibilitat d'accedir als processos d'aprenentatge. S'ha de remarcar l'alt cost que suposa el software i les diferències socials que provoca, així com les dependències que creen les empreses de software envers els seus clients fins el punt d'esclavitzar-los als seus programes.

El software són totes aquelles instruccions electròniques que indiquen a l'ordinador que és el que ha de fer, és el conjunt d'instruccions que fan funcionar al hardware. Per ser més concrets, el sistema operatiu és el software bàsic e imprescindible per que un ordinador pugui arrencar. Un ordinador sense sistema operatiu es només un munt de ferralla. A més a més del sistema operatiu, utilitzem altres programes bàsics que ens ajuden a treure el màxim partit al nostre ordinador com poden ser el processador de textos, full de càlcul, navegador, gestor de correu electrònic,...etc. Normalment als nostres ordinadors tenim instal·lat software que no hem pagat, i que algun amic ens ha copiat o hem baixat d'Internet. Aquesta pràctica tan comú es converteix en pirateria i en violació de les lleis de drets de l'autor quan el software que hem copiat és propietari, per tant el seu ús, redistribució o modificació està totalment prohibida. La pirateria encara que pugui semblar incoherent ha estat durant anys la millor propaganda de sistemes operatius com el MS-DOS i Windows, o el paquet MS-Office, davant la qual Microsoft ha fet la vista grossa ja que era conscient que amb el temps aquests ""clients"" acabarien enganxats al seu producte i llavors haurien de pagar per ell, ha estat el millor mètode de captació de clients. L'augment massiu de la pirateria té part de la seva justificació a l¿eixamplament de la bretxa digital, ja que cada cop n¿hi ha més dependència dels ordinadors i del software i cada cop són més les persones que no poden permetres el luxe de pagar les llicències del software que utilitzen, no obstant això, no pot ser una justificació de la pirateria ni la resposta davant la bretxa digital, hem d'evitar-la en la mesura del possible en el nostre entorn.

L¿esclavitud tecnològica és la dependència que tenim actualment a certes marques d'ordinadors, components o cert software. Aquesta dependència no ens permet, per exemple, realitzar un canvi d'algun component si aquest no pertany a la marca en concret, això naturalment comporta unes despeses més grans que si parlem d'un component comú.

Sense entrar en detalls ni donar exemples concrets d'empreses que realitzen o han estat acusades de realitzar aquestes pràctiques d'esclavitud, tots podem dir en certa manera que vivim esclaus d'alguns dels programes que utilitzem actualment.

L'esclavitud pot ser més gran depenent de l'ètica que pugui tenir l'empresa, si busca lucrar-se més, es porten a terme pràctiques monopolistes: entre d'altres, pressionar als fabricants de hardware per que portin el seu producte de fàbrica, inundació a les universitats amb llicències de baix cost per forçar una educació basada en els seus productes, compra massiva de petites empreses o productes emergents que poguessin posar en perill la seva hegemonia, suborns a empreses, entitats públiques,...

Aquesta esclavitud tecnològica fa que la bretxa digital augmenti, els alts preus d'aquestes marques fa que sigui impossible que pugui ser costejats per tots els usuaris.

Al punt anterior hem parlat de la gran dependència o esclavitud que patim per culpa d'empreses que tenen el monopoli al mon de la informació, no obstant això existeix una alternativa, que cada cop empeny amb més força, s'anomena Software Lliure, i avui representa una veritable alliberament que pot disminuir l'abisme que està creant la bretxa digital.

Software lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el software.

Moltes comunitats de programadors de forma cooperativa i totalment altruista comparteixen les seves idees, programes, i perfeccionen el codi d¿altres en una comunió total de bens en benefici i igualtat per tots.

Aquestes són les quatre llibertats dels usuaris del software:

- Fer servir el programa, amb qualsevol propòsit
- Estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les teves necessitats
- Distribuir còpies, amb les que pots ajudar al teu veí
- Millorar el programa i fer públiques les millors a la resta per que tothom es pugui beneficiar

L'accés al codi font és un requisit previ a això

Linux és un exemple d¿aquest tipus de software i només la punta de l'iceberg d'un moviment altruista que trastoca la forma en la que es creen els programes. La recerca del benefici econòmic queda relegada pel desig d'aportar alguna cosa útil a la comunitat.
Linux és el nucli d'un sistema operatiu, això és, la mare de tots els programes. És l'aplicació com hem dit abans que dirigeix a la resta, com ho fan Windows als PCs o MacOs als Macintosh. Però, Linux és lliure. Qualsevol pot copiar-lo, regalar-lo, distribuir-lo o millorar-lo i fins i tot vendre'l, però sempre permetent que la resta també puguin modificar-ho.

field_vote: 

Treu partit als blocs!

Imatge principal a portada: 
Imatge del bloc de xarxanet.org Font:
Autor/a: 
Álex Álvarez, Susana Hernández, Pep Vallecillos
Resum: 

Els blocs (weblocs, blocs o bitàcoles) són diaris personals publicats a Internet que permeten que els seus lectors insereixin comentaris i consultin les diferents entrades, ordenades cronològicament i sovint classificades sota etiquetes temàtiques.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Que és un bloc
Com crear-lo i mantenir-lo
Característiques
En què es diferencien a altres llocs?
Enllaços
Continguts: 

Aquests diaris online eren espais on les persones podien escriure sobre la seva vida personal, com si fos un diari personal, però a la xarxa. L'evolució de les eines que faciliten la producció i manteniment d'articles web publicats i endreçats de forma cronològica ha fet que el procés de publicació s'hagi simplificat i per tant s'hagi fet extens a moltes més persones i amb coneixements més baixos a nivell informàtic.

Aquestes eines de manteniment es classifiquen en dos tipus, aquelles que ofereixen una solució global d'allotjament gratuït (com Freewebs, blogger o livejournal) i altres eines consistents en software que es pot instal·lar en un espai web i permet crear, editar i administrar un bloc directament des del servidor que allotja el web (com per exemple WordPress o Movable Type) Les eines que proporcionen allotjament gratuït assignen a l'usuari una adreça web (en el cas de blogger, aquesta adreça acaba en "blogspot.com"), i una interface mitjançant la qual es pot afegir i editar contingut. La funcionalitat d'un bloc creat amb aquesta eina no va més enllà del que ofereix el proveïdor del servei. Per contra, un software que gestioni el contingut, necessita d'un servidor propi per ser instal·lat. El seu avantatge és que permet el control total sobre la funcionalitat del bloc per adaptar-lo totalment a les necessitats del lloc.

Una particularitat que diferencia els weblocs de la resta de llocs de notícies és que les seves anotacions, normalment, contenen molts enllaços a d'altres pàgines web com a referències o per poder ampliar la informació. Molts dels weblocs actuals permeten agregar fotografies o vídeos: aquest nou fenomen ha fet derivar el nom d'aquests espais cap a una nova agrupació anomenada fotoblocs o videoblocs.

La diferencia més important d'un webloc respecte a altres espais web ve donada per la seva interactivitat, ja que els seus continguts s'actualitzen de manera molt freqüent i permeten als visitants respondre als comentaris dels altres visitants o a les entrades de l'autor o autors. Els blocs funcionen de manera molt sovint com a eines de relació de persones que es dediquen a tasques similars i que volen disposar d'un punt de trobada comú.

field_vote: