Com crear un butlletí electrònic per a la teva entitat?

Imatge principal a portada: 
Notícia_ButlletíElectrònic - Ateneus.cat Font:
Autor/a: 
Associació per a Joves Teb - Informàtic
Resum: 

Un butlletí electrònic és una eina que pot resultar molt útil per a la nostra associació. Els butlletins electrònics són uns correus que recullen un resum de les activitats que l'associació desenvolupa, fent arribar a la bústia de manera regular les novetats que podem publicar al nostre web. Aquests correus estan maquetats com si fossin una pàgina web, de manera que resulten més atractius que un correu de text normal.

Per realitzar un butlletí podem trobar moltes opcions de pagament, pensades per a empreses. Aquests programes que ofereixen automatitzen la tasca d'enviar el butlletí, però estan pensats per un gran volum de contactes i enviaments. Si la nostra associació té un volum mitjà, ho podem fer nosaltres mateixos amb eines gratuïtes i lliures.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Qui rebrà el butlletí?
Com serà el butlletí?
És l'hora d'enviar-lo!
Aquest últim pas no m'ha funcionat!
Continguts: 

El primer pas per crear una plantilla és crear una llista de contactes al nostre gestor de correu. En el Thunderbird, hem d'obrir la Llibreta d'adreces, un cop oberta cliquem on posa Crea una llista. Se'ns obre una finestra on haurem d'indicar el nom de la llista (que descrigui el que volem fer amb ella) i anar afegint els correus electrònics dels subscriptors a sota.

Fent servir les llistes del Thunderbird evitarem oblidar-nos d'algun subscriptor cada cop que enviem el butlletí!

El següent pas és buscar una plantilla que ens agradi i que s'adapti a la imatge corporativa de la nostra entitat. Aquesta haurà de respectar els colors, tipus de lletra que fem servir... com que desprès l'adaptarem una mica, ara és preferible buscar-ne una que sigui senzilla.

Hi ha un gran nombre de plantilles per a butlletins electrònics que podem descarregar de forma gratuïta a la xarxa. Com a exemple podeu buscar en aquest llistat d'enllaços:

Tot i que estan tots en anglès, son força intuïtius. Quant hagem escollit una plantilla, la desem al nostre ordinador. Tindrem aleshores un fitxer (habitualment anomenat index, però pot tenir altres noms) i un conjunt d'imatges en una carpeta que l'acompanyen.

Ara arriba el moment d'editar-la. Farem servir l'OpenOffice.org, que inclou un editor de pàgines web molt intuïtiu. Al obrir el programa, cerquem el document i obrim per editar-lo, veurem com l'editor no és molt diferent que el processador de textos normal. Des d'aquí podrem canviar el logotip, el text i els colors; és recomanable que quan tingueu una plantilla de butlletí que s'adeqüi a la imatge de la vostra entitat, la deseu amb un nom diferent.

A partir d'aquí, els passos que seguirem són els que repetirem cada cop que vulguem enviar el butlletí. Quan tinguem els continguts dintre del butlletí, obrim el menú Fitxer, despleguem la opció Envia i seleccionem Document com a correu electrònic. Fent aquests passos, l'OpenOffice.org “crida” al Thunderbird per que envii aquest butlletí. Se'ns obrirà una finestra per enviar un correu electrònic, però aquest ja inclourà tot el que hem editat.

Ara ens hem de fixar en el cap on posem les adreces de correu electrònic. Enlloc d'escriure-les una a una, hem d'escriure el nom de la llista de contactes que hem creat. I hem de canviar la manera d'enviar-ho, enlloc de posar A: ho hem de canviar a Coo:. D'aquesta manera enviarem el correu amb les adreces electròniques “ocultes”, i els subscriptors del butlletí no podran veure els correus electrònics dels altres subscrits.

Només falta posar títol al nostre butlletí i a enviar-lo!

És recomanable desar cada butlletí amb un nom diferent (fent servir la data, per exemple) de manera que tinguem guardats tots els butlletins que hem enviat. Així sempre podem repassar els continguts que hem anat enviant!

Si l'OpenOffice.org no “crida” automàticament el gestor de correu és per que hi ha un problema de configuració. Hi ha una manera alternativa de fer l'enviament, potser una mica més feixuga, però gens complicada.

Quan tenim el butlletí preparat amb l'OpenOffice.org, anem al menú Visualitza i seleccionem la Font HTML. Veurem ara el codi font del nostre butlletí (no us espanteu! És així com es fan els webs!). L'hem de seleccionar tot i copiar-lo, ho podem fer des del menú Edita.

Un cop tinguem copiat el codi html, hem d'anar al gestor de correu. Cliquem a Redacta i se'ns obre la finestra del redactor. Haurem de clicar al menú Insereix i seleccionar la opció HTML, i se'ns obrirà una petita finestreta on enganxar el codi font que abans havíem copiat.

Aquesta manera, més manual, també ens permet fer l'enviament a través de webmail.

Si has tingut problemes alhora de fer el butlletí per a la teva entitat, posa't en contacte amb el Servei d'Assessorament Informàtic de Xarxanet.org!

field_vote: 

Accesibilitat Web

Imatge principal a portada: 
Accessibilitat. Font: Galeria de Ricardo Gómez a Flickr. Font:
Autor/a: 
Miguel Angel Rubio Luna
Resum: 

L'accesibilitat web fa referencia a la capacitat d'accés a la web y als seus continguts per totes les personas independentment de la seva discapcitat (física, intelectual o técnica) que presentin o de les que es poden derivar del context d'ús (tecnologiques o ambientals ) . World Wide Web Consortium (W3C), es el máxim organisme a internet que s'encarrega de promoure y pautar les directrius d'accesibilitat web.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Trets del disseny accessible
Com s'organitzen les directrius de la w3c
Prioritats d'accesibilitat
Directrius per a l'accessibilitat al contingut web.
Contingut, estructura i presentació del document
Continguts: 

1.1 Garantir la facilitat de conversió:

A continuació es descriuen uns quants conceptes clau per a dissenyar pàgines amb aquesta propietat:

  • Separar estructura i presentació ( diferència entre contingut, estructura i presentació del document).
  • Donar informació textual (incloent-hi els equivalents textuals). El text es pot visualitzar per mitjà de quasi tots els enginys de navegació i és accessible a quasi tots els usuaris.
  • Crear documents que funcionin fins i tot si l'usuari no hi pot veure o sentir.
  • Crear documents que no depenguin d'un maquinari específic.

La facilitat de conversió es tracta principalment de la directriu 1 a la 11.

1.2 Crear contingut intel·ligible i navegable

Els creadors de contingut han de crear contingut intel·ligible i navegable. Això comporta no tan sols usar un llenguatge clar i senzill, sinó també proveir mecanismes comprensibles per a navegar per una pàgina web o entre diverses pàgines. Proveir eines de navegació i informació d'orientació a les pàgines en potenciarà l'accessibilitat i la usabilitat.

Cada directriu inclou:

  • un número d'ordre;
  • la directriu pròpiament dita;
  • enllaços de navegació cap a la directriu següent (fletxa a la dreta), cap a l'anterior (fletxa a l'esquerra) o cap al sumari (fletxa cap amunt);
  • el motiu que ha inspirat la directriu i una relació de possibles usuaris que se'n podrien beneficiar;
  • una llista de definicions dels punts de verificació.

Convencions en el document s'usen al llarg del document:

  • els noms dels elements estan en majúscules;
  • els noms dels atributs estan entre cometes i en minúscula;
  • els enllaços a les definicions apareixen destacats amb l'ajut de fulls d'estil.

Cada punt de verificació té un nivell de prioritat assignat pel grup de treball basant-se en l'impacte que el punt té en l'accessibilitat del document.

[Prioritat 1]

Un creador de contingut web ha de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà impossible accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt és un requeriment bàsic perquè certs grups puguin accedir al contingut del web.

[Prioritat 2]

Un creador de contingut web hauria de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà molt difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt salvarà importants barreres per a accedir al contingut del web.

[Prioritat 3]

Un creador de contingut web pot satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els pot ser difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt millorarà l'accés al contingut del web.

A continuació alguns exemples de algunes directrius per veure-ho amb mes detall veure aquest enllaç

Directriu 1: Proporcioneu alternatives equivalents al contingut visual i auditiu

Directriu 2: Proporcioneu un contingut que, presentat a l'usuari, compleix essencialment la mateixa funció o el mateix propòsit que el contingut visual o auditiu.

Si bé algunes persones no poden utilitzar directament imatges, pel·lícules, sons, miniaplicacions (applets), etc., sí que poden utilitzar pàgines que inclouen informació equivalent als continguts visuals o auditius.

El braille és essencial per a persones que són alhora sordes i cegues així com per a moltes persones que solament són cegues. El text que es mostra visualment beneficia els usuaris amb sordesa així com la majoria d'usuaris del web.

El contingut d'un document es refereix a allò que diu a l'usuari amb text, imatges, sons, vídeos, animacions, etc. L'estructura és l'organització lògica (en capítols, amb una introducció i sumari, etc.). Un element (com ara, P, STRONG, BLOCKQUOTE en HTML) que especifica l'estructura document s'anomena element estructural.

La presentació del document és la manera com es visualitza (imprès, en una presentació gràfica bidimensional, en una presentació amb només text, amb veu sintetitzada, en braille, etc.). Un element que especifica la presentació del document (com pot ser B, FONT, CENTER) s'anomena element de presentació. Penseu, per exemple, en la capçalera d'un document. El contingut de la capçalera és allò que diu (per exemple, vaixells de vela). En HTML la capçalera és un element estructural marcat, per exemple, amb una etiqueta H2.

Finalment, la presentació de la capçalera pot ser un text en negreta al marge, justificat, una línia de text centrada, un títol parlat amb un cert estil de veu (com si fos una font oral), etc.

field_vote: 

El control parental per a la utilització d'internet

Imatge principal a portada: 
Infant amb ordinador. Font: Galeria de Mr Gooding a Flickr. Font:
Autor/a: 
Ferran Ros Delgado
Resum: 

Internet aporta una gran quantitat de possibilitats com a infraestructura o mitjà en molts àmbits (social, econòmic, cultural, educatiu, etc.). El gran auge que ha tingut en els darrers anys ha demostrat una gran varietat d'aportacions per a facilitar moltes de les activitats humanes i contribuir en un major desenvolupament de la societat en general. Aquest gran potencial també te els seus riscos, especialment pels nens i els adolescents

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Riscos de la navegació per Internet
Consells Per Pares i Educadors
Consells per Nens i Adolescents
Sistemes de Seguretat
Organitzacions que realitzen estudis i campanyes.
Continguts: 

En el cas dels nens la falta d'un control per part dels pares o tutors els deixa via lliure per accedir a Internet sense una supervisió adequada. Així doncs passarem a descriure els riscos, consells per evitar-los, sistemes de seguretat informàtics e informació de organitzacions e institucions que es dediquen a potenciar i difondre aquest fenomen.

Existeixen diferents riscos que classificarem de la següent manera:

- Riscos relacionats amb els continguts:

Continguts Il·legals: Com qualsevol tecnologia de la comunicació, Internet es pot fer servir per transmetre continguts potencialment il·legals o d'activitats criminals.
Son continguts il·legals els que estan tipificats així per les lleis: pornografia infantil, informacions racistes, xenòfobes, violentes, difamatòries o perjudicials pels drets de la ciutadania, continguts que violen la intimitat o la reputació d¿una persona, apologia del terrorisme, estafes, etc.

Continguts Nocius: Els continguts nocius, malgrat ser legals, poden ferir o perjudicar el desenvolupament dels nens o adolescents, com per exemple la pornografia per adults, la violència, el consum d'alcohol, etc.
El principal problema en la regulació d'aquest tipus de contingut és que el concepte "nociu" varia en funció de les diferencies culturals dels països, les diferencies individuals dels usuaris (edat, ideologia, etc.), i altres aspectes de diversa interpretació. Per a protegir als menors i adolescents davant aquest continguts, protegir la llibertat d'expressió i promoure la elecció i no la censura, la Unió Europea proposa fomentar l'ús de filtres per a lluitar contra aquest fenomen.

Continguts Falsos: A Internet es pot trobar molta informació sobre un tema i es requereixen certes habilitats per poder ser crítics davant la informació que arriba. Així doncs, s'han de donar certs criteris als infants i adolescents per a que puguin discernir del que és una opinió, un fet, un rumor i una mentida. També és important tenir en compte que hi ha cops que la informació és parcial o respon a una ideologia molt concreta.

  • Familiaritzar-se amb Internet: Intentant conèixer el seu funcionament bàsic, tenir certa experiència en la navegació, i poder fer-se una idea del mitjà que volem controlar.
  • Parlar obertament amb els nens i adolescents sobre l'ús d'Internet: Interessar-se per l'ús que fan els menors d'Internet, a que es dediquen, etc. Això donarà una idea dels possibles riscos i crearà un clima de confiança, molt propici per a prevenir situacions de riscos futurs.
  • Navegar Conjuntament: Especialment pels més petits, acostumar-se a navegar junts i fer d'Internet una activitat lúdica i familiar. Tot i ensenyant diferències entre publicitat i contingut educatiu, etc.
  • Informar-se sobre els instruments de control: Existeixen moltes eines (que comentarem posteriorment) que permeten controlar l'ús que els menors fan d'Internet. És bo estar al corrent d'algunes d'aquestes eines i filtres per aplicar-los convenientment.
  • Establir regles bàsiques de seguretat amb els menors: Decidir una sèrie de normes que serveixin per a que els joves s'ho puguin passar bé i estar segurs mentre naveguen. Es poden pactar horaris de navegació, llocs web per visitar, etc.
  • Col·locar l'ordinador a la vista de tothom: Per estar a prop dels nens mentre naveguen, el millor és col·locar l'ordinador de casa en una sala comú, a la vista de tothom. Això ajudarà a supervisar la navegació i poder veure més sovint el que fan a Internet.
  • Ensenyar als menors a navegar amb seguretat: Explicant que l'ordinador és una eina educativa que serveix per a comunicar-se de manera positiva, que a Internet hi ha gent de tota mena, com a qualsevol altre lloc.
  • Buscar llocs web segurs: Pels nens més petits, fora bo cercar llocs web segurs, dirigits i pensats per a ells, de la mateixa forma que busquem llibres i programes de televisió específics.
  • Davant un possible problema, reaccionar a temps: Si en algun moment existeixen indicis de que els menors estan en risc, podeu parlar amb ells i trucar a la policia o algun altre organisme adequat.
  • No enviar fotografies ni donar el nom real, direcció o telèfon quan es navegui per Internet. Demanar permís per fer-ho als pares o tutors.
  • Guardar en secret les contrasenyes d'accés al correu i no donar-les a ningú. Només els pares o tutors l'han de saber.
  • Si es coneix a alguna persona nova, explicar-ho als pares i presentar als nous amics.
  • Si es vol quedar presencialment amb algú que es conegui per la xarxa, demanar permís als pares i que acompanyin al menor quan es trobin.
  • Si es troba qualsevol paraula o foto que faci sentir malament al menor, sortir de la pàgina i comentar-ho amb els pares.
  • No obrir missatges de correu electrònic o fitxers enviats per persones desconegudes, si no és amb el permís dels pares o tutors.
  • Les compres per Internet s'han de fer amb el permís i ajuda dels pares.
  • A la xarxa hi ha molta informació fiable, però també molta de que no ho és. S'ha de contrastar la font d'informació i confirmar-la amb un adult de confiança.


Amb algunes mesures de seguretat i control podem minimitzar els riscos als que s'exposa un menor al navegar per Internet. Aquestes eines son molt útils, però no son la solució definitiva al problema, ja que encara que les fem servir, sempre es necessitarà la supervisió dels adults.

Existeixen diferents mecanismes de control, podem classificar-los com segueix:

  • Tallafocs: Regula el tràfic d'entrada i sortida de l'ordinador amb Internet. Admet filtres.
  • Antivirus: Ha d'estar sempre actiu i actualitzat. Convé que també revisi el correu d'entrada i sortida, analitzi qualsevol informació que entri a l'ordinador, etc.
  • Realitzar còpies de seguretat dels programes i els arxius importants.
  • Utilitzar programes legals, evitar les descàrregues d'arxius no llicenciats o de llocs no segurs.
  • Definir comptes d'usuari personalitzades per a cada usuari de l'ordinador.
  • Configurar un portal segur com a pàgina d'inici.
  • Ajustar el nivell de seguretat del navegador, indicant els llocs que volem que estiguin restringits.
  • Configurar els filtres de continguts del navegador, restringint l'accés a continguts com violència, sexe...
  • Utilitzar programes de protecció: Son programes que determinen quins serveis de Internet pot utilitzar cada usuari (correu electrònic, chats, consultes de pàgines web, etc.), en funció dels criteris de cada família.
  • Revisar de forma periòdica el historial i els arxius temporals del navegador per conèixer les pàgines que s'han visitat.


ACPI, Acción contra la pornografía infantil. En un dels seus estudis (realitzat conjuntament amb "Protegeles") sobre "Seguretat Infantil i costums dels menors a Internet", resulta que "només un de cada tres dels menors que utilitzen habitualment Internet, te com a objectiu principal la recerca de informació. La major part, un 66%, ho fa servir com a una eina d'oci".

Diputació BCN

Internet amb seny

Internet en classe et ségurité

Internet Segura

Make it safe

Orange

Panda

Protegeles

Xarxa Segura

ACCESOGROUP (2003). La imatge de Internet en els mitjans audiovisuals: radio i televisió. Accesogroup.

ACPI y Protegeles (2002) Estudi sobre Seguretat Infantil y costums dels menors en Internet

BALAGUER PRESTES, Roberto, 2001, ""La addicció a Internet"". Font original: Addicció, Montevideo: Quaderns de la Coordinadora de Psicòlegs del Uruguai.

Disponible en el ARXIU de l'Observatori per a la CiberSocietat

Navegació segura

Com buscar (PNTIC)

Criteris para avaluar pàgines web en Internet

CUBIDES, Olga; CORRAL, María (2001) ¡No a la violència en Internet!. Portal Terra, 4/5/2001

EDUCASTUR (2008). Filtro de continguts per el control parental

En http://lib.nmsu.edu/instruction/evalsugg.html es poden mes orientacions per fer un bon uso de Internet.

Avaluació crítica de recursos

Avaluant informació encontrada en Internet

Fòrum Telemàtic de Docència Universitària (2003). 3 articles sobre la cerca en Internet.

FUERTES, Marta (2000). Naufragar a Internet. Les estratègies de cerca d'informació en xarxes temàtiques. Tesina Barcelona: UAB.

FUNDACIÓ CATALANA PER A LA RECERCA (2004). II Estudi sobre els hàbits d'ús a Internet entre joves de 12 a 17 anys. InternetSegu@. Fundació Catalana per a la recerca

Internet segura

PORTAL LAREDYTU. Navega segur i se responsable... es por tu tranquil.litat. Portal Laredytu [consulta 6-8-2005]

PORTAL ENTER-TERRA. Padres: Compte con Internet!. En Portal Enter-Terra. [consulta 6-8-2005]

ROJAS MARCOS, Luis (1997). Les llavors de la violència. Madrid: Espasa Calpe.

VIVANCOS, ordi (1998). Internet com a font de recursos educatius

field_vote: 

Com contribuir a la Viquipèdia

Imatge principal a portada: 
Logotip Viquipèdia. Autoria: AzaToth
Autor/a: 
Jonathan Pasquier
Resum: 

La Viquipèdia és un projecte d'enciclopèdia multilingüe, escrit de forma col·laborativa per milers d'usuaris i disponible sota llicència lliure. Un dels principis fundadors del projecte és que qualsevol ha de poder participar en la redacció i la millora dels articles. En aquesta càpsula, descobrirem com aportar-hi la nostra contribució.

Imatges secundàries: 
Logo Vikipèdia. Font: Galeria de throwthedawnthinga a Flickr.
Subtitols: 
Presentació de la Viquipèdia
Crear-se un compte d'usuari
Descobrir la interfície
Primeres passes
Participar a la vida de la Viquipèdia
Continguts: 

La Viquipèdia és un projecte d'enciclopèdia que va iniciar l'any 2001 en Jimmy Wales, un emprenedor americà.
Jimmy Wales presenta la Viquipèdia com un esforç per crear i distribuir la millor enciclopèdia lliure possible a cada persona del planeta en la seva llengua materna.
Actualment, el projecte allotja uns 10,000,000 articles repartits entre més de 250 versions de la Viquipèdia, representant cada versió una llengua diferent.
La versió catalana és la quinzena més important pel nombre d'articles, amb més de 140,000 articles
Els continguts publicats a la Viquipèdia ho són sota una llicència lliure (la llicència de documentació lliure de GNU: GFDL) així que qualsevol els pot modificar i redistribuir.
Contribuir a la Viquipèdia és una bona manera de compartir els coneixements, de conèixer a gent apassionada i d'aprendre coses noves. A més a més, és divertit!
Llanceu-vos-hi!

No és necessari tenir un compte d'usuari per poder editar pàgines de la Viquipèdia.
Tanmateix, els usuaris registrats es beneficien d'uns quants avantatges:

  • tenen a la seva disposició una pàgina personal, on els altres viquipèdistes poden comunicar-se amb ells
  • poden seguir més fàcilment els seus articles i contribucions
  • poden participar en votacions i presa de decisions
  • poden personalitzar l'aspecte de la Viquipèdia
  • etc.

Per registrar-nos, ens dirigim cap a la pàgina de la Viquipèdia. Allà, fem clic a l'enllaç que trobarem a dalt a la dreta, on posa "Inicia una sessió / crea un compte". En la pàgina que s'obre, fem clic a "Registreu-vos-hi".
Omplim el formulari amb les nostres dades i fem clic a "Crea un compte". Si el procés s'acaba amb èxit, serem redirigits cap a una pàgina de benvinguda.

A partir d'ara cada vegada que tornem a la Viquipèdia, podrem identificar-nos fent clic a l'enllaç esmentat precedentment (Inicia una sessió / crea un compte) amb el nom d'usuari i la contrasenya que acabem de donar.

Mediawiki és el programa utilitzat per la Viquipèdia per permetre la consulta i l'edició dels seus continguts. A continuació examinarem els principals elements que composen la seva interfície.

A l'esquerra trobem una columna amb 5 mòduls:

  • El mòdul de navegació, que ens permet arribar ràpidament a les principals pàgines de la Viquipèdia.
  • El mòdul "comunitat" que proposa enllaços cap a pàgines d'interès per als contribuïdors.
  • En aquest mòdul podem destacar el portal viquipedista, una pàgina que agrupa tota la informació necessària per poder contribuir de manera eficaç, i La Taverna, un lloc de trobada virtual dels viquipedistes on es pot parlar de qualsevol tema.
  • El mòdul de cerca, que ens permet localitzar ràpidament una pàgina.
  • El mòdul d'eines, amb diverses eines per ajudar-nos en la nostra feina d'edició.

Finalment, trobem el mòdul "altres llengües" amb enllaços cap a versions del mateix article en altres idiomes. Per exemple, si mirem l'article "Catalunya, trobarem en aquest mòdul un enllaç cap a l'article en castellà "Cataluña".

En la columna principal, a dalt de tot, trobem 4 pestanyes:

  • La pestanya "pàgina", activada per defecte, que ens permet consultar l'article.
  • La pestanya "discussió", que ens porta a una pàgina especial on podrem parlar de l'article amb altres contribuïdors (per exemple si tenim un dubte sobre la fiabilitat d'una informació presentada en l'article, o bé si ens preparem a fer una modificació important a l'article).
  • La pestanya "edita", que ens permet editar el contingut de l'article. A vegades, aquesta pestanya està desactivada i reemplaçada per una pestanya "mostra codi font". Això significa que l'edició de la pàgina està temporalment desactivada, per evitar el vandalisme.
  • La pestanya "historial", que ens permet consultar les versions anteriors de l'article. En efecte, cada vegada que es modifica un article es conserva una versió del que hi havia abans.


Per donar les nostres primeres passes com a editors de la Viquipèdia, farem servir la pàgina de proves

Aquesta pàgina és una pàgina especial on podrem fer totes les proves que desitgem sense tenir por de trencar res.

Després d'haver fet un clic a la pestanya "edita", ens trobem amb un quadre de text amb el codi wiki de la pàgina.

Aquest codi no és res més que el text de la pàgina amb alguns elements de sintaxi específics per aplicar format al text.

Els elements de sintaxi més comuns són:

  • els enllaços interns (és a dir els enllaços entre articles de la Viquipèdia), que es creen posant unes claus dobles al voltant del títol d'un article [[Viquipèdia]]
  • els encapçalaments, creats amb el símbol =
  • == Encapçalament de nivell 1 ==
  • === Encapçalament de nivell 2 ===
  • el text en negreta i en cursiva: '''aquest text es mostrarà en negreta''' i aquest ''en cursiva''

Només amb aquests 3 elements, ja podem començar a editar i donar una mica de format a pàgines de la Viquipèdia!

Un clic al botó "Mostra previsualització" ens permetrà comprovar l'aspecte de les nostres modificacions i un clic a ¿Desar la pàgina¿ validarà definitivament els nostres canvis.

Per completar el nostre coneixement de la sintaxi wiki, podrem consultar la pàgina "com s'edita"

La Viquipèdia no només és un projecte d'enciclopèdia sinó que és també una gran comunitat de contribuïdors.

Si tenim dubtes a l'hora de modificar un article o si tenim ganes de xerrar una estona, podem dirigir-nos a la l'àrea comunitària on trobarem recursos per ajudar-nos així com espais de discussió.
Un clic a l'enllaç "Portal viquipedista" de la columna ens portarà a una pàgina on estan llistats tots els recursos disponibles pels contribuïdors.

Aquest portal inclou també uns quants enllaços cap a pàgines de discussió on solen quedar els contribuïdors.

Per exemple, la Taverna agrupa espais de discussió que tracten sobre el funcionament de la Viquipèdia (normes d'edició, preguntes tècniques, etc.). En canvi, les pàgines de presa de decisions permeten discutir sobre les diferents decisions que s'han de prendre respecte a l'eliminació de pàgines, l'elecció d'administradors, etc.

Per participar en qualsevol d'aquests espais, un clic a la pestanya "edita" i endavant!

Etiquetes: 
field_vote: 

Aprofitar PayPal com a font de recursos econòmics

Imatge principal a portada: 
Logo Paypal
Autor/a: 
Moisés Pérez de Viñaspre
Resum: 

PayPal és un sistema de transaccions econòmiques mitjançant la web creat per a no difondre la nostra informació financera a la xarxa. També disposa de diferents opcions que permeten aprofitar-lo com a font de recursos per als projectes de les entitats del tercer sector.

Imatges secundàries: 
Pàgina del PayPal. Font: Galeria de Ivan Walsh a Flickr.
Subtitols: 
Què és PayPal?
Com crear un compte PayPal?
Pagament Estàndard
Com crear botons de donació i de subscripció?
Quant costa utilitzar PayPal i on puc trobar més informació?
Continguts: 

PayPal és un sistema que permet realitzar transaccions comercials entre comprador i venedor sense que cap dels dos hagi de revelar la seva informació financera.

Bàsicament el model de funcionament d'aquest sistema consisteix a crear un compte d'usuari de PayPal que és on es rebran els fons dels productes o serveis oferts.

Els comptes de PayPal s'associen a comptes bancaris, als quals realitzarem transferències des del nostre compte PayPal sempre que ho desitgem. No obstant això, els diners que tinguem al nostre compte PayPal poden servir-nos per a realitzar pagaments a empreses que disposin d'aquest sistema en Internet.

La transferència de diners es realitza seguint el procediment següent:

Quan un usuari que està navegant per Internet troba un servei o producte que l'interessa i pel qual ha de pagar un cost, prem el botó de PayPal a la pàgina del proveïdor. Aquest botó el redirigeix a una pàgina segura pertanyent a PayPal, on l'usuari pot decidir pagar amb diners procedents d'una targeta de crèdit, de dèbit o del saldo d¿un compte PayPal. Posteriorment, els diners es transfereixen amb procediments de seguretat de la companyia al compte de PayPal del venedor, que podrà deixar els diners en el compte PayPal o transferir-los al seu compte bancari.

El sistema PayPal pot ser utilitzat per usuaris individuals o empreses i entitats amb múltiples usuaris, però tots han de crear un compte per a poder utilitzar-lo.

Per a utilitzar PayPal és necessari de disposar d'un compte. Per tant, el primer pas ha de ser donar-nos d'alta en el servei PayPal. Per a això, hem d'obrir el navegador web i dirigir-nos a l'adreça http://www.paypal.es . Un cop aquí, hem de prémer el botó 'Registrese', el qual ens durà a una pàgina on podem escollir el país i idioma. Després seleccionarem el botó "Començar" que es troba en el quadre de Compte Bussines.

Una vegada a la pàgina, afegirem la informació del nostre perfil, sent imprescindible disposar d'una adreça de correu electrònic. Posteriorment PayPal ens enviarà un mail a l'adreça que hàgim indicat per a confirmar l'alta del compte.

Quan ja disposem d'un compte a PayPal, podem afegir o modificar la informació del nostre perfil, en el moment que ho desitgem, accedint a la pestanya perfil del nostre compte.

Després haurem d'incloure la informació financera associada amb el nostre compte: podem associar targetes de crèdit o de dèbit i comptes bancaris. Les targetes que accepta PayPal són les següents:

  • MasterCard (només crèdit)
  • Visa
  • Visa Electron (targeta de dèbit)
  • Aurora (targetes de marca compartida)

Quan acabem d'associar informació financera, ja disposarem d'un compte preparat per a ser utilitzat.

Podeu trobar més informació clicant aquí

Encara que PayPal ofereix diversos serveis relacionats amb les transferències de diners, ens anem a centrar en l'opció Pagament Estàndard, que és la que ens permetrà gaudir d'alguns avantatges per a crear noves fonts d'ingressos.

Amb l'opció Pagament Estàndard podem acceptar pagaments de diferents targetes de dèbit o de crèdit, així com d'uns altres comptes PayPal. Això vol dir que no és necessari que l'usuari que fa el pagament disposi d'un compte PayPal.

També podrem personalitzar la pàgina de pagament perquè tingui un aspecte semblant al de la nostra web i disposarem d'una eina d'informes que ens permetrà fer uns seguiment de guanys i pèrdues, disposar de registres de l'historial i realitzar un extracte mensual del nostre compte.

Encara que és habitual utilitzar aquest sistema per a l'acceptació de pagaments per productes o serveis, també podem utilitzar-lo per a obtenir ingressos per donacions o subscripcions.

La diferència existent entre una donació i una subscripció és que la donació es realitza de forma esporàdica i la subscripció comporta el pagament d'una taxa periòdica.

Per a crear un botó de donació hem d'obrir el navegador web i dirigir-nos al dissenyador de botons de paypal que es troba en aquesta adreça.

Una vegada ens trobem en el dissenyador podem personalitzar el botó d'acord a les nostres necessitats, podent fins i tot indicar si la donació serà per un import fix o si l'usuari indicarà l'import que desitja donar, també podrem personalitzar la pàgina de pagament parell que adquireixi un aspecte semblant al de la nostra organització.

Quan finalitzem de personalitzar el botó premerem el botó ""Crear Botó"" i PayPal ens proporcionarà el codi que hem d'incloure en la nostra pàgina , per a això serà suficient que copiem el codi i ho enganxem en la nostra web.

Pot ser interessant que per al cas de la subscripció creem, diversos botons per a així oferir diferents tipus de subscripció, tals com, anual, trimestral, mensual, etc...

Per a crear els botons de subscripció efectuarem els mateixos passos que per al botó de donació, només que la direcció a la qual hem de dirigir-nos és aquesta

Amb aquestes opcions podem deixar volar la imaginació quant a la forma de fer-los servir doncs podem incloure només un botó en la nostra web o podem incloure botons en la nostra llista de projectes per a sol·licitar suport a aquells amb els quals els usuaris es veuen més reflectits.

PayPal cobra comissió pels següents motius:

Comissió al venedor per fer servir PayPal com a plataforma de cobrament.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent.
Comissió al comprador si realitza la conversió de divises al comprar en una moneda distinta.
Comissió al venedor si retira fons al seu compte corrent en una divisa distinta de la seva divisa principal al donar-se d'alta

Les tarifes actualitzades es troben en els següents enllaços.

Tarifa cas 1 premi
Tarifa cas 2 premi
Tarifa cas 3 premi
Tarifa cas 4 premi

Podeu trobar més informació sobre PayPal en els següents enllaços:

PayPal
Descripció general per a venedors
Comparar funcions
Llista completa de funcions

field_vote: 

El posicionament web als cercadors

Imatge principal a portada: 
Logo Google Font:
Autor/a: 
Marc Meseguer Pijoan
Resum: 

Un apropament als motius pels quals les pàgines web s’ordenen als cercadors.

Un estudi recent realitzat al Regne Unit per l’empresa Ofcom ha mostrat que el 32% dels nens compresos al rang d’edat dels 12 als 15 anys considera que Google llista els resultats web en base a la veracitat dels seus continguts i no en base d’una sèrie de paràmetres que el robot del cercador avalua i classifica.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Els enllaços
La qualitat del contingut
Les paraules clau
Millor per l’usuari = Millor pel cercador
Continguts: 

Aconseguir que webs de la nostre mateixa temàtica ens enllacin farà que els cercadors donin més valor al nostre contingut i ens farà pujar a la seva classificació. Alhora, una web rica en enllaços també ens aportarà riquesa en els nostres textos i un millor posicionament web.

Un punt molt relacionat amb l’anterior. Un bon contingut ens oferirà més enllaços externs, que alhora ens aportaran un nombre de visites superior que sens dubte repercutirà en el nostre posicionament.

Les paraules clau són aquelles paraules amb les que volem que s’identifiqui la nostre web als cercadors, i per tant, les paraules relacionades amb la temàtica del nostre lloc web.

Fer servir títols descriptius amb les principals paraules clau que defineixen la pàgina, així com una densitat raonable d’aquestes paraules clau al contingut de la pàgina ens oferiran també un bon posicionament. Cal fer especial menció a no fer abús d’aquestes paraules clau, ja que els buscadors també penalitzen l’ús abusiu d’aquestes paraules.

Una premissa clara a l’hora de posicionar un lloc web és fer-la usable a nivell d’usuari. Una web caòtica, amb moltes animacions, contingut no indexat, sense negretes, enllaços i cursives al nostre text, en definitiva, poc accessible per a l’usuari ens donarà un posicionament baix.

field_vote: 

Alternatives lliures al nostre programari habitual

Imatge principal a portada: 
Programari lliure
Autor/a: 
Marc Meseguer Pijoan (Recurs actualitzat per l'Associació per a Joves TEB - Informàtic)
Resum: 

La comunitat creada al voltant del programari lliure s'ha esforçat durant anys en donar-nos alternatives al programari propietari que domina la industria informàtica. Convé conèixer quines son les alternatives lliures al nostre programari habitual per tal de poder escollir l'opció que més ens convingui per tenir una experiència d'usuari més enriquidora. Fer aquestes proves ens resultarà fàcil, ja que tot i no ser dos termes necessàriament lligats, la majoria dels programes lliures són gratuïts.

Imatges secundàries: 
Mapa conceptual del PLL per Trebol6 based on work by René Mérou (Treball propi)
Subtitols: 
Els paquets ofimàtics
Els navegadors web
La seguretat informàtica
Altres utilitats
Per què hauríem de fer servir aquestes alternatives?
Continguts: 

Estudis recents mostren que més del 50% dels usuaris arreu del món utilitzen Microsoft Office com al paquet (col·lecció de programes) ofimàtic habitual.

Aquests resultats sens dubte són fruit d'una grandiosa campanya de màrqueting per part de Microsoft junt amb el desenvolupament d'un bon producte, que ha fet que les eines que tots els usuaris aprenen a fer servir des que s'inicien en el món de la informàtica siguin les seves.
El fet de que un percentatge tan gran d'usuaris el faci servir ens pot fer pensar que l'eina de Microsoft és la millor de totes les disponibles, però, és cert això?

LibreOffice és un paquet ofimàtic gratuït desenvolupat per una comunitat de programadors que, cansats de Sun Microsystems i les traves que posava en el desenvolupament del OpenOffice.org, crearen la seva alternativa. LibreOffice ofereix un paquet ofimàtic complet amb aplicacions equivalents a les de MS Office, tenim Writer com a equivalent a Word, Calc com a equivalent a Excel, Base com a equivalent a Access: Impress com a equivalent a Powerpoint i Draw com a equivalent a Visio. LibreOffice ofereix compatibilitat amb el format de la suite de Microsoft, de la mateixa manera que s'adapta als formats lliures i estandards com és el cas del .odt per al processament de textos.

Les possibilitats que ens ofereix LibreOffice haurien de ser suficients per a la immensa majoria d'usuaris de suites ofimàtiques, ja que la gran majoria de les funcionalitats de les que disposa el paquet de Microsoft estan presents a la alternativa lliure.

Si creiem que no necessitem una suite ofimàtica completa, dins el programari lliure tenim alternatives per a substituir algunes eines concretes de les suites.

Com a substitut de MS Word tenim entre d'altres Abiword, un processador de textos molt lleuger capaç de funcionar als ordinadors més antics, podent ser utilitzable inclús des d'un pendrive. Abiword és multi plataforma, per tant, el podem fer servir des de Windows, MacOS o Linux.

A poc a poc l'hegemonia d'Internet Explorer va veient-se reduïda en gran part gràcies a l'emergent crescuda d'usuaris d'altres navegadors, destacant Mozilla Firefos o Google Chrome.

Recents estudis certifiquen l'increment del navegador de la Fundació Mozilla. Actualment aquest és utilitzat per més del 20% dels internautes arreu del món segons l'estudi realitzat per Net Applications.
Aquesta quota de mercat cada dia és més gran i no seria d'estranyar que en un temps posi en perill aquesta posició de lideratge que ha obtingut Microsoft gràcies sobretot a la inclusió del navegador dins el sistema operatiu convertint-se en l'opció per defecte d'aquest per navegar per Internet.

Amb Mozilla Firefox obtindrem velocitat de navegació, seguretat, possibilitat d'instal·lació d'extensions, una comunitat activa de desenvolupadors i sobretot total llibertat per consultar, modificar i adaptar el codi font de l'aplicació.

A part de Mozilla Firefox, una potent alternativa la podem trobar en Google Chrome, un navegador que ofereix una velocitat i unes prestacions molt a tenir en compte. És un navegador ràpid que incorpora innovadores funcions com els diferents processos per a cada pestanya que fa que si es penja una de les pestanyes el navegador segueixi funcionant.

Ambdós navegadors ofereixen una qualitat molt alta i equiparable a les solucions de Microsoft i Opera Software. Com tots dos són totalment gratuïts només hem d'instal·lar i gaudir, i si no ens convenç, sempre estem a temps de tornar enrere.

Avui en dia per mantenir un sistema MS Windows relativament protegit és necessari disposar d'alguna eina detectora de virus. Dins el programari lliure, entre d'altres, podem trobar:

Podem trobar diverses opcions, quina escollir? Dintre tota la oferta de programari de protecció, trobem versions gratuïtes d'antivirus comercials. Aquestes versions acostumen a oferir menys prestacions (sense suport, o sense filtre anti-spam...) però protegiran igualment al nostre ordinador.

  • Avast! Free Antivirus Aquest antivirus, elaborat per una comunitat de desenvolupadors txecs, posa a disposició de l'usuari domèstic una bona, robusta i gratuïta solució de seguretat informàtica, oferint a empreses i institucions solucions de pagament adaptades a les seves necessitats.
    La versió gratuïta per a Windows ens ofereix una protecció antivirus així com anti-spyware, de la mateixa manera que ho ofereix en la versió per a GNU/Linux.
    La versió bàsica per a Mac OS, però, és de pagament.

  • Una altra opció que podem considerar és AVG Antivirus. De la mateixa manera que ho fa l'anterior opció, AVG ofereix una versió bàsica gratuïta per a usuaris domèstics, que ens protegeix dels virus i troians. Per a usuaris pro (empreses i professionals) ofereix a més protecció per a phishing, anti-spam, protecció de la identitat, anti-rootkits, etc.
    AVG ens ofereix la seva protecció tant si fem servir GNU/Linux com si fem servir alguna versió de Microsoft Windows, però no ofereix protecció per a usuaris de Mac OS.

  • Pots trobar més informació sobre les vulnerabilitats informàtiques a:
    Les amenaces informàtiques: protegim els nostres ordinadors!

  • Gestors de correu
    Com a alternativa a Microsoft Outlook, la fundació Mozilla ofereix Mozilla Thunderbird un producte molt fiable, amb anys de desenvolupament i una interfície molt intuïtiva que ens ajudarà a gestionar el nostre correu de forma eficient.

  • Visualitzar fitxers pdf
    Una gran alternativa al visor de PDF's d'Adobe és Foxit Reader, un lector molt més ràpid que el d'Adobe amb el que podrem llegir qualsevol PDF a la perfecció.

  • Reproduir pel·lícules o fitxers multimèdia al nostre ordinador
    En comptes del Windows Media Player podem fer servir el reproductor VLC media player. Ens ofereix suport per a gairebé tots els formats d'àudio i vídeo ja que aquest integra codecs propis dins el reproductor, suportant també la integració de subtítols.

  • Comprimir i descomprimir fitxers
    Hi ha alternatives per fer servir enlloc de Winrar o Winzip.El compressor/descompressor 7-Zip ofereix una compressió superior als formats .rar i .zip gràcies al seu format 7zip, de codi obert, que ens garanteix suport total a totes les plataformes. A part 7-Zip suporta els formats .zip i .rar dels compressors/descompressors esmentats.

  • Missatgeria instantànea
    En comptes de Windows Live Messenger podem trobarAmsn. És un clon de Windows Live Messenger que inclou un gran nombre de funcionalitats que el fan ser un digne competidor .

  • Manipulació d'imatges
    En lloc d'Adobe Photoshop podem provar el Gimp. És un editor fotogràfic d'una qualitat excel·lent, que està englobat al projecte GNU, i ofereix una sèrie d'eines que per a la gran majoria dels usuaris d'aquest tipus de programes seran més que suficients.

  • Gravació de CD / DVD
    En comptes de fer servir el Nero, podem fer serivr el CDBurnerXP, una eina que ofereix un entorn amigable on gravar tota classe de cd's, funciona sobre Windows 2000/XP/2003 Server/Vista/7

Darrere d'una aplicació de codi obert sempre hi ha present una comunitat dedicada a desenvolupar, analitzar i provar el programari. Això provoca que, mitjançant la col·laboració, dia a dia es vagi creant una eina millor, disposant a més de la possibilitat d'ajudar en el desenvolupament del programa aportant els nostres coneixements o bé desenvolupant-lo nosaltres per separat i adaptar-lo a les nostres necessitats. Dins el programari propietari la nostre interacció és reduïda, ja que sempre quedarem condicionats per les decisions de l'empresa distribuïdora.

Un exemple dels fruïts de la col·laboració entre programadors i usuaris la trobem al voltant de softcatalà. Aquest projecte aprofita les propietats del programari lliure per traduir al català les aplicacions informàtiques lliures més populars.

Això no implica que s'hagi de renunciar al programari propietari, ja que la major llibertat d'un usuari és la que té al poder utilitzar l'eina que més s'adeqüi a les seves necessitats, sigui aquesta lliure o no. En qualsevol aspecte de la vida, més enllà de la informàtica, s'ha d'intentar cercar el que més favorable sigui per als nostres interessos, per tant, sempre és positiu ampliar la nostre visió del programari i provar altres productes sense donar per suposat que l'eina que fem servir actualment és la millor i no és substituïble per cap altre.

Per tant, si hi ha una alternativa dins el programari lliure que pot satisfer les nostres necessitats val la pena provar-la, ja que la majoria de elles són gratuïtes i aquest petit esforç ens pot acabar aportant moltes millores en la nostre experiència d'usuari.

field_vote: 

Bretxa Digital

Imatge principal a portada: 
Alumnos de Conectar Igualdad con adultos mayores en Lugano - ANSESGOB - Flickr Font:
Autor/a: 
Fundació Catalana de Esplai - Informàtic
Resum: 

La bretxa digital és una expressió que fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats que tenen Internet i aquelles que no, o la diferència entre els ""connectats"" i els ""no connectats"". També s'utilitza per a les diferències que n'hi ha entre grups segons la seva capacitat per utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), de forma eficaç. Mitjançant aquesta càpsula intentarem explicar-vos què és i com sorgeix aquesta bretxa.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
La Societat de la Informació
La bretxa digital
Software i drets d'autor
Esclavitud tecnològica
Software Lliure
Continguts: 

Com hem comentat anteriorment la Societat de la Informació és una fase de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i Administració Pública) per obtenir i compartir qualsevol informació, instantàniament, des de qualsevol lloc i de la manera que es prefereixi.

Podríem dir que la Societat de la Informació es divideix en aquests quatre elements principals:

- Usuaris: Persones o organitzacions que accedeixen als continguts de les infrastructures.
- Infrastructures: Mitjans tècnics que fan possible l'accés remot als continguts.
- Continguts: Informació, productes o serveis als que es puguin accedir sense necessitat de desplaçar-se obligatòriament a un lloc determinat.
- Entorn: Factors o agents de tipus social i econòmic que influeixen en qualsevol fenomen que tingui lloc a la societat i que, per tant, també afectaran a l¿orientació i ritme d'implantació de la Societat de la Informació.

Que un usuari gràcies a les infrastructures pugui obtenir continguts de forma fàcil i àgil fa que el seu benefici sigui més gran.

Un exemple:
Tenir un cotxe significa tenir poder de desplaçament ràpid i de llargues distancies, tenir aquest poder de desplaçament implica tenir poder per transportar persones i coses, que al mateix cop implica que podem assistir a esdeveniments i transportar mercaderies. En aquest cas el cotxe seria la nostra infrastructura i tenir-la és tenir un benefici i poder més gran, però si a més a més tenim coneixement de les rutes que ens portaran al nostre destí, estalviarem combustible i temps i naturalment el nostre benefici serà també més gran.
Per tant, tenir accés als continguts i poder gestionar-los ens ajuda a obtenir més beneficis.

Les desigualtats socials sorgeixen com diferències a l'accés i a la gestió de les tecnologies, d¿aquesta forma sorgeix el que anomenem bretxa digital. Algunes persones tenen les més poderoses computadores, el millor servei telefònic, el més ràpid servei d'Internet, així com una riquesa de contingut en aquest servei...altre grup de persones no tenen accés a les més modernes i millors computadores, al servei telefònic o al més ràpid o convenient servei d'Internet. La diferència entre aquests dos grups és el que constitueix avui dia aquesta bretxa digital. Podem distingir com possible causa de la bretxa digital els següents factors: poder adquisitiu, alt cost de la tecnologia, dels ordinadors, alt cost del software que permet que funcionin i els pugem manejar, la falta de formació o la impossibilitat d'accedir als processos d'aprenentatge. S'ha de remarcar l'alt cost que suposa el software i les diferències socials que provoca, així com les dependències que creen les empreses de software envers els seus clients fins el punt d'esclavitzar-los als seus programes.

El software són totes aquelles instruccions electròniques que indiquen a l'ordinador que és el que ha de fer, és el conjunt d'instruccions que fan funcionar al hardware. Per ser més concrets, el sistema operatiu és el software bàsic e imprescindible per que un ordinador pugui arrencar. Un ordinador sense sistema operatiu es només un munt de ferralla. A més a més del sistema operatiu, utilitzem altres programes bàsics que ens ajuden a treure el màxim partit al nostre ordinador com poden ser el processador de textos, full de càlcul, navegador, gestor de correu electrònic,...etc. Normalment als nostres ordinadors tenim instal·lat software que no hem pagat, i que algun amic ens ha copiat o hem baixat d'Internet. Aquesta pràctica tan comú es converteix en pirateria i en violació de les lleis de drets de l'autor quan el software que hem copiat és propietari, per tant el seu ús, redistribució o modificació està totalment prohibida. La pirateria encara que pugui semblar incoherent ha estat durant anys la millor propaganda de sistemes operatius com el MS-DOS i Windows, o el paquet MS-Office, davant la qual Microsoft ha fet la vista grossa ja que era conscient que amb el temps aquests ""clients"" acabarien enganxats al seu producte i llavors haurien de pagar per ell, ha estat el millor mètode de captació de clients. L'augment massiu de la pirateria té part de la seva justificació a l¿eixamplament de la bretxa digital, ja que cada cop n¿hi ha més dependència dels ordinadors i del software i cada cop són més les persones que no poden permetres el luxe de pagar les llicències del software que utilitzen, no obstant això, no pot ser una justificació de la pirateria ni la resposta davant la bretxa digital, hem d'evitar-la en la mesura del possible en el nostre entorn.

L¿esclavitud tecnològica és la dependència que tenim actualment a certes marques d'ordinadors, components o cert software. Aquesta dependència no ens permet, per exemple, realitzar un canvi d'algun component si aquest no pertany a la marca en concret, això naturalment comporta unes despeses més grans que si parlem d'un component comú.

Sense entrar en detalls ni donar exemples concrets d'empreses que realitzen o han estat acusades de realitzar aquestes pràctiques d'esclavitud, tots podem dir en certa manera que vivim esclaus d'alguns dels programes que utilitzem actualment.

L'esclavitud pot ser més gran depenent de l'ètica que pugui tenir l'empresa, si busca lucrar-se més, es porten a terme pràctiques monopolistes: entre d'altres, pressionar als fabricants de hardware per que portin el seu producte de fàbrica, inundació a les universitats amb llicències de baix cost per forçar una educació basada en els seus productes, compra massiva de petites empreses o productes emergents que poguessin posar en perill la seva hegemonia, suborns a empreses, entitats públiques,...

Aquesta esclavitud tecnològica fa que la bretxa digital augmenti, els alts preus d'aquestes marques fa que sigui impossible que pugui ser costejats per tots els usuaris.

Al punt anterior hem parlat de la gran dependència o esclavitud que patim per culpa d'empreses que tenen el monopoli al mon de la informació, no obstant això existeix una alternativa, que cada cop empeny amb més força, s'anomena Software Lliure, i avui representa una veritable alliberament que pot disminuir l'abisme que està creant la bretxa digital.

Software lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el software.

Moltes comunitats de programadors de forma cooperativa i totalment altruista comparteixen les seves idees, programes, i perfeccionen el codi d¿altres en una comunió total de bens en benefici i igualtat per tots.

Aquestes són les quatre llibertats dels usuaris del software:

- Fer servir el programa, amb qualsevol propòsit
- Estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les teves necessitats
- Distribuir còpies, amb les que pots ajudar al teu veí
- Millorar el programa i fer públiques les millors a la resta per que tothom es pugui beneficiar

L'accés al codi font és un requisit previ a això

Linux és un exemple d¿aquest tipus de software i només la punta de l'iceberg d'un moviment altruista que trastoca la forma en la que es creen els programes. La recerca del benefici econòmic queda relegada pel desig d'aportar alguna cosa útil a la comunitat.
Linux és el nucli d'un sistema operatiu, això és, la mare de tots els programes. És l'aplicació com hem dit abans que dirigeix a la resta, com ho fan Windows als PCs o MacOs als Macintosh. Però, Linux és lliure. Qualsevol pot copiar-lo, regalar-lo, distribuir-lo o millorar-lo i fins i tot vendre'l, però sempre permetent que la resta també puguin modificar-ho.

field_vote: 

Treu partit als blocs!

Imatge principal a portada: 
Imatge del bloc de xarxanet.org Font:
Autor/a: 
Álex Álvarez, Susana Hernández, Pep Vallecillos
Resum: 

Els blocs (weblocs, blocs o bitàcoles) són diaris personals publicats a Internet que permeten que els seus lectors insereixin comentaris i consultin les diferents entrades, ordenades cronològicament i sovint classificades sota etiquetes temàtiques.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Que és un bloc
Com crear-lo i mantenir-lo
Característiques
En què es diferencien a altres llocs?
Enllaços
Continguts: 

Aquests diaris online eren espais on les persones podien escriure sobre la seva vida personal, com si fos un diari personal, però a la xarxa. L'evolució de les eines que faciliten la producció i manteniment d'articles web publicats i endreçats de forma cronològica ha fet que el procés de publicació s'hagi simplificat i per tant s'hagi fet extens a moltes més persones i amb coneixements més baixos a nivell informàtic.

Aquestes eines de manteniment es classifiquen en dos tipus, aquelles que ofereixen una solució global d'allotjament gratuït (com Freewebs, blogger o livejournal) i altres eines consistents en software que es pot instal·lar en un espai web i permet crear, editar i administrar un bloc directament des del servidor que allotja el web (com per exemple WordPress o Movable Type) Les eines que proporcionen allotjament gratuït assignen a l'usuari una adreça web (en el cas de blogger, aquesta adreça acaba en "blogspot.com"), i una interface mitjançant la qual es pot afegir i editar contingut. La funcionalitat d'un bloc creat amb aquesta eina no va més enllà del que ofereix el proveïdor del servei. Per contra, un software que gestioni el contingut, necessita d'un servidor propi per ser instal·lat. El seu avantatge és que permet el control total sobre la funcionalitat del bloc per adaptar-lo totalment a les necessitats del lloc.

Una particularitat que diferencia els weblocs de la resta de llocs de notícies és que les seves anotacions, normalment, contenen molts enllaços a d'altres pàgines web com a referències o per poder ampliar la informació. Molts dels weblocs actuals permeten agregar fotografies o vídeos: aquest nou fenomen ha fet derivar el nom d'aquests espais cap a una nova agrupació anomenada fotoblocs o videoblocs.

La diferencia més important d'un webloc respecte a altres espais web ve donada per la seva interactivitat, ja que els seus continguts s'actualitzen de manera molt freqüent i permeten als visitants respondre als comentaris dels altres visitants o a les entrades de l'autor o autors. Els blocs funcionen de manera molt sovint com a eines de relació de persones que es dediquen a tasques similars i que volen disposar d'un punt de trobada comú.

field_vote: