Jurídic

És recomanable que les entitats disposin de diferents assegurances, com l’assegurança de responsabilitat civil, l’assegurança d’accidents, la de responsabilitat de juntes directives i la de voluntariat, en el cas de comptar-hi amb persones voluntàries. S’ha de tenir en compte que aquestes assegurances es renoven per any natural, però això no vol dir que no es puguin contractar en qualsevol moment. A l’hora de contractar-les, s’ha de veure que no tinguin franquícies elevades i que cobreixi tota l’activitat de l’entitat.

L’assegurança de responsabilitat civil és la més important i ve marcada per la normativa sectorial. Per exemple, en el cas de ser una entitat del lleure, vindrà establerta pel decret del lleure. Si no es compta amb una normativa sectorial, serà l’administració la que la reguli. Tot i que no és una assegurança obligatòria per a tots els àmbits, s’aconsella tenir-la per preveure riscos, ja que cobreix qualsevol reclamació de responsabilitat que faci una tercera persona. D’altra banda, també inclou a l’assegurança les persones sòcies i voluntàries com a terceres persones.

Una altra assegurança habitual és la d’accidents per tenir coberta l’assistència sanitària, tot i que a vegades no és obligatòria. L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme una persona voluntària i contempla cobertures de responsabilitat civil i d’accidents. Respecte l’assegurança de responsabilitat de juntes directives, cobreix les possibles despeses i indemnitzacions davant de reclamacions provocades per errades en la gestió. La pòlissa cobreix membres de la junta directiva i persones directives.

Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. També són l’expressió màxima de la lliure disposició de les persones associades i el tret identificatiu de l’entitat.

Un dels aspectes més importants pel qual s’han de modificar els estatuts és per a poder realitzar les assemblees de manera virtual mitjançant eines telemàtiques. Tot i que al 2021 es podran fer sense tenir aquesta disposició als estatuts, s’haurà de modificar perquè en un futur es pugui continuar fent d’aquesta manera.

El fet de no tenir regulats els estatuts pot derivar en diversos problemes. Per exemple, si es té previst fer assembles telemàtiques o reunions virtuals i enviar la convocatòria per correu electrònic, o es té regulat en els estatus, o si no, només es podrà enviar per correu postal, en el cas que estigui regulat així. Aquest fet no s’ajusta a la realitat, ja que avui en dia, gairebé ningú envia la convocatòria per aquest mitjà, però si no es realitza com s’esmenta en el estatuts, l’entitat es pot exposar a una possible causa d’impugnació.

La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant de qualsevol conducta de discriminació que pugui atemptar contra la dignitat de les persones.

El text pretén eliminar qualsevol discriminació que pugui donar-se per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d'una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna i origen cultural, nacional, ètnic o social.

També vol eliminar qualsevol discriminació per sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional o qualsevol altra circumstància de la condició humana, real o atribuïda. D’aquesta manera, la llei promou l'eradicació del racisme i la xenofòbia; de l’aporofobia i l'exclusió social; del sexisme; de l'homofòbia i la LGBTIfobia.

D’aquesta manera, la norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d'actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en el privat.

En primer lloc, la normativa preveu l'aplicació per part de les administracions públiques de mètodes i instruments necessaris per a detectar les situacions discriminatòries i protegir les víctimes de discriminació, adoptant mesures preventives i aplicant-les adequadament per al cessament d'aquestes situacions.

Així mateix, hauran de prestar una atenció integral real i efectiva a les víctimes d'accions discriminatòries, d'intolerància i d'odi, que inclogui mesures específiques de suport amb assessorament, assistència sanitària i mesures socials que facilitin la seva recuperació integral.

D'altra banda, els poders públics, l'Administració de justícia, els cossos i forces de seguretat públics i privats i les autoritats públiques hauran d’adoptar mesures d'acció positiva i impulsar polítiques per fomentar la igualtat de tracte en l'àmbit privat i per aconseguir acords entre els diferents sectors socials i econòmics.

També hauran de promoure que organitzacions i empreses duguin a terme accions de responsabilitat social consistents en mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o d'una altra naturalesa, destinades a promoure condicions d'igualtat de tracte i no discriminació.

En primer lloc, s’estableix l'aprovació per part del departament competent en matèria de polítiques socials d'un protocol específic d'atenció a les víctimes de la discriminació. La protecció comprèn l'adopció de les mesures necessàries pel cessament immediat en la conducta d'intolerància i discriminatòria, l'adopció de mesures cautelars, la prevenció de violacions imminents o ulteriors, la indemnització de danys i perjudicis i el ple restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici dels seus drets.

En segon lloc, la llei preveu que les administracions públiques portin a terme campanyes de sensibilització i divulgació contra les agressions i els delictes d'odi per promoure la seva denúncia i garantir l'assistència a les víctimes tot i que no s'interposi denúncia. A més, han de dissenyar i posar en marxa en els centres escolars un protocol específic per a l'alerta, la identificació, l'assistència i la protecció en cas d'assetjament escolar amb relació a les actituds de discriminació, d'intolerància i les conductes d'odi.

La nova regulació s’aplica als nous contractes de lloguer de residència permanent de les persones llogateres, si l’habitatge està situat en una àrea declarada amb mercat d’habitatge tens.

En cap cas s’aplica a arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, ni als habitatges que ja tenen un règim específic de determinació de rendes, com els habitatges de protecció oficial, lloguer social obligatori, d’inserció o mediació per al lloguer social o d’arrendament de caràcter assistencial.

En el cas dels municipis no inclosos, però que conformin l’índex de referència de preus de lloguer, poden ser declarats com una àrea de mercat d’habitatge tens si representa un creixement del preu dels lloguers clarament superior a la mitjana catalana.

També es podrà declarar àrea de mercat d’habitatge tens si el lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de les llars o la renda mitjana de persones menors de 35 anys o si existeix un creixement interanual acumulat de 3 punts per sobre de l’IPC, en els darrers 5 anys.

Es podrà pactar un increment o disminució d'un 5% del preu de l’índex en funció de l’estat i característiques de l’habitatge. Només es podrà incrementar si reuneix un mínim de tres de les següents característiques: ascensor, aparcament, està moblat, calefacció o refrigeració, piscina comunitària o equipaments similars, jardí o terrat comunitari, consergeria i vistes especials.

En el cas que al darrer any s’hagin fet obres de millora d’habitabilitat, seguretat, confortabilitat o eficiència energètica, es pot incrementar el preu i aquest serà equivalent com a màxim a l’interès legal incrementat en tres punts sobre el capital invertit en la millora, el que representa un 6% en total. Per molt gran que sigui la inversió en millores, l’increment total mai superarà el 20% de la renda, sense comptar les subvencions públiques com a part del capital invertit.

D’altra banda, si es fan obres de millora un cop superats els 5 primers anys de contracte, es poden incloure els increments previstos per aquests casos en la legislació vigent. S’ha de tenir en compte que aquestes obres han de ser de millora i mai de manteniment i hauran d’estar justificades mitjançant factures.

En el cas que amb el contracte anterior hi hagués una relació de parentiu entre persona arrendadora i arrendatària, el preu del nou contracte sí que pot superar el de l’anterior, però no pot superar el preu de l’índex.

Respecte els habitatges nous en els darrers 5 anys i els que hagin tingut una gran rehabilitació, el nou preu no podrà superar l’àrea superior de l’índex de referència, tot i que durant els primers tres anys no se’ls aplicarà aquesta llei.

La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits.

Les infraccions lleus van dels 3.000 als 9.000 € i contemplen les següents situacions:

• No fer constar l’índex i/o la renda de l’anterior contracte en la publicitat d’habitatges de lloguer.
• No adjuntar al contracte o no facilitar la documentació sobre l’índex de preus i/o la informació sobre el contracte anterior, o bé falsejar aquesta informació.
• Establir una renda que superi l’import màxim establert en menys d’un 20%.

Les infraccions greus van dels 9.000 als 90.000 € i contemplen les següents situacions:

• Llogar un habitatge incomplint els criteris de determinació de les rendes que dicta aquesta llei.
• Establir una renda que superi l’import màxim establert en un 20% o més.
• Amagar al llogater que l’habitatge es troba subjecte al règim de contenció de rendes.
• Ometre la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, així com l’import de la renda del contracte d’arrendament anterior.

En el moment en què s’anomena una cosa, una persona o un col·lectiu, s’està fent visible i es reconeix la seva existència. D’aquesta manera, el llenguatge condiciona la imatge de la realitat i la perspectiva d’aquesta.

Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric i estereotipat sobre les dones i els homes, es nega l'evidència dels canvis socials que s’estan duent a terme per assolir una igualtat de gènere real.

Per aquest motiu, si s’utilitza la forma masculina com a genèric no s’està donant visibilitat a les dones i tot el que això representa. Tot i que estiguin presents a la feina, la cultura, l'educació, la política, l’esport o el Tercer Sector, si no apareixen en el llenguatge, queda totalment minvada la seva repercussió i presència, generant una discriminació perpetuada cap al gènere femení.

Per tant, per reflectir la situació real de les dones, el llenguatge i la seva utilització hauran de canviar per a la igualtat efectiva de dones i homes amb la implantació d’un llenguatge no sexista, tal i com diu la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

Per emprar un llenguatge inclusiu correcte, primer de tot, es prioritzaran les formes genèriques i impersonals abans que les formes dobles, sempre que sigui possible. És important que no es redueixi el llenguatge no sexista als desdoblaments, ja que moltes de les solucions són precisament més sintètiques.

Exemples:

• Incorrecte: ‘La directora, el subdirector, la cap d’estudis, professors i alumnes estan convidats a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
• Correcte: ‘Tota la comunitat educativa està convidada a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
• Incorrecte: ‘Els mestres i les mestres de secundària han donat la benvinguda als alumnes i les alumnes de primer curs’.
• Correcte: ‘El professorat de secundària ha donat la benvinguda a l’alumnat de primer curs’.

D’altra banda, sempre que sigui possible, s’hauran d’utilitzar adjectius en comptes de substantius.

Exemple:

• Incorrecte: ‘Vaig recollir l’informe del metge’.
• Correcte: ‘Vaig recollir l’informe mèdic’.

Una altra alternativa, en cas de no poder utilitzar formes genèriques, ni personals, ni adjectius, serà l’ús de noms epicens com estudiant, nadó, periodista, infant, adolescent o persona. D’altra banda, també es pot adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d'una barra inclinada. Sobretot pot ser pràctic en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics.

Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure que tenen la titulació adequada per exercir com a tals, així com facilitar el disseny i la implementació de polítiques orientades a la formació dels i les professionals de l'educació en el lleure a Catalunya.

D’altra banda, també es pretén permetre un accés fiable, tant a la ciutadania com a l'administració responsable del seguiment de les activitats d'educació en el lleure, per saber si una persona té una titulació que l'habilita professionalment per exercir d'educadora en el lleure.

Per formalitzar el registre dels i les monitores ha de constar el número d’inscripció, la data de la inscripció i les dades identificatives de la persona interessada com el nom i cognoms, DNI, data de naixement i gènere.

També és demana la secció o seccions en les quals està inscrita la persona interessada, el títol que faculta per exercir la professió o, quan no se'n tingui, document d'habilitació, acreditació, validació o reconeixement. En el cas de les titulacions expedides per l'organisme competent en matèria de joventut, s’haurà d’esmentar el centre on s'ha cursat la formació oficial corresponent.

Per formalitzar el registre s’ha de tenir un mínim de 18 anys, tenir alguna de les titulacions esmentades en l’anterior apartat i haver fet un mínim de 160 hores de pràctiques com a monitor/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil. En el cas de les persones directores de lleure, se’ls demanarà un mínim de 120 hores de pràctiques com a director/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil.

A més, s’haurà d’aportar una còpia digitalitzada de la titulació corresponent, una còpia digitalitzada de la certificació de les hores de pràctiques i la declaració responsable en què es confirmi que les còpies digitalitzades corresponen amb l'original i que la persona sol·licitant compleix els requisits per poder inscriure's en el registre. En qualsevol cas, l'Administració pot verificar la conformitat de les dades entregades.

Les persones que obtinguin el diploma de monitor/a o director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil en alguna de les escoles reconegudes per l'òrgan competent en matèria de joventut s’inscriuran d’ofici i de forma automàtica.

També ho faran les persones que tenen el diploma de monitor/a o director/a que expedeix la Direcció General de Joventut amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta ordre.

En aquests casos, el número d'inscripció en el registre correspondrà amb el que consta al carnet de monitor/a i de director/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil, i el carnet tindrà les funcions de certificat d'inscripció.

Quan una fundació o associació treballa sense una contrapart i ho fa directament amb les persones beneficiàries, la identificació de la qual no és possible, totes aquestes persones s’hauran d’identificar com a col·lectiu.

En canvi, quan hi ha una contrapart i no es treballa directament amb les persones beneficiàries, s’hauran d’identificar les contraparts i les persones col·laboradores.

Les entitats financeres no subministren a les seves ESFL clientes les dades de les persones donants inferiors a 1.000€, ja que si ho fessin incomplirien la LOPD. Tenint en compte que la mitjana de les donacions a l’Estat espanyol és d’entre 160 i 170€, es queda molt lluny del mínim exigit.

Però és cert que l’article 42 de la llei obliga la identificació i la comprovació de la identitat de totes les persones que aportin a títol gratuït fons o recursos per import igual o superior a 100€. En el cas que la donació pretengui ser anònima, aquesta haurà de ser rebutjada per l’entitat.

Pel que fa a persones físiques com a donants individuals, no és necessari comptar amb fotocòpies del DNI, ja que podria desincentivar les donacions i representaria una burocràcia important. Tot i així, seria desitjable. Igualment, es preveu la identificació i comprovació de la identitat de la persona donant que es farà mitjançant un document fefaent.

Respecte les persones jurídiques, empreses donants o col·laboradores i altres ESFL finançadores, les exigències en la comprovació s’incrementen. Es demana fotocòpia dels documents que acreditin denominació, forma jurídica, domicili, identitat de les administradores, estatuts i número d’identificació fiscal, a més d’una declaració responsable.

Els òrgans de govern de les entitats esportives de Catalunya es poden reunir i adoptar acords a distància. Això sí, sempre que els estatuts de l’entitat en qüestió no ho prohibeixi de forma expressa.

Aquesta mesura deixa de ser provisional i, per tant, ja no s’aplica només en context de pandèmia amb terminis concrets sinó que passa a ser permanent. Això vol dir que les entitats esportives no cal que afegeixin als seus estatuts l’opció de fer assemblees per videoconferències. Ja podran gaudir d’aquesta possibilitat sense necessitat de fer-ho constar enlloc.

De totes maneres, la llei aclareix que la reunió s’haurà de fer de forma presencial si la complexitat tècnica que requereix l’organització i desenvolupament de la videoconferència dificulta el dret a la participació i el dret a vot de les persones que assisteixen a les assemblees.

Pel que fa a les assemblees generals, les entitats esportives catalanes les poden celebrar per via telemàtica si tenen per objectiu deliberar o aprovar aspectes necessaris per al funcionament ordinari de l’entitat esportiva. En cap cas es poden convocar o celebrar assemblees generals a distància si tenen com a objectiu:

• Modificar els estatuts i reglaments de l’entitat.
• Dissoldre l’entitat.
• Acordar la transformació, fusió o escissió de l’entitat.
• Aprovar el vot de censura.
• Escollir els i les membres de la junta directiva.

El món de les assegurances és molt tècnic i ampli, així que és una bona idea contactar amb alguna entitat especialitzada en assegurances que assessori sobre la matèria. Hi ha entitats del tercer sector que comercialitzen assegurances per a organitzacions del tercer sector.

Comptar amb un assessorament personalitzat per part d’una altra entitat del sector dona un valor afegit al servei ja que l’entitat assessora és experta en associacionisme i gestió de fundacions i voluntariat, així que té una visió més concreta de les necessitats i particularitats de les entitats. Una empresa, en canvi, al no estar centrada en el tercer sector, possiblement desconeix el dia a dia d’una organització no lucrativa i està més allunyada de les seves singularitats.

A més, contractar una assegurança a través d’una altra entitat no lucrativa és més coherent, ja que dona un impuls al treball en xarxa i enforteix el tercer sector.

L’altra gran recomanació és la d’evitar franquícies. La franquícia consisteix en una quantitat fixa o en un percentatge que l’asseguradora pacta amb l’assegurat/da al contracte i que obliga la persona o entitat assegurada a pagar un mínim de diners en cas de dany o accident.

Per exemple, si una entitat té un accident i els costos són de 300 euros, si i la seva assegurança té una franquícia de 200 euros, la companyia haurà de pagar només 100 euros.

Si l’entitat opta per una assegurança sense franquícia, en cas d’accident, la companyia assumirà el 100% del cost; és a dir, cobrirà l’import des del primer euro.

Hi ha assegurances de molts tipus (d’accidents, de responsabilitat civil, de juntes directives, de voluntariat...) i molt sovint és necessari contractar-ne més d’una. Per simplificar la feina de les entitats, és recomanable contractar una pòlissa que englobi tota l’activitat de l’organització.

En comptes de contractar una assegurança de responsabilitat civil d’una banda i d’accidents per una altra, és més còmode optar per una que tingui en compte totes les necessitats legals de l’entitat.

Finalment, però no menys important, és recomanable que la pòlissa de responsabilitat civil consideri a totes les persones de l’entitat com a tercers/es. És important que s’hi incloguin els diferents col·lectius amb qui l’entitat tingui una relació habitual.

Les assegurances del sector acostumen a comptar amb clàusules que interpreten el concepte de “tercers/es” de manera més àmplia i global que en altres assegurances més convencionals.

El teletreball és una modalitat de treball a distància. Per tant, no són conceptes sinònims. El treball a distància és la forma d’organitzar una jornada laboral de tal manera que, de manera regular, l’activitat laboral es presta al domicili o al lloc que decideix la persona treballadora.

El teletreball és el treball a distància que requereix de l’ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació.

El teletreball és una opció voluntària i reversible per part de la persona treballadora i, també, per part de l’associació o la fundació. Per tant, tant l’empleat/da com l’entitat han d’estar d’acord en la implantació d’aquesta modalitat. Segons la nova llei, hi haurà limitacions per a les persones menors d’edat i per a les persones treballadores amb contracte de pràctiques o formatiu.

Aquesta llei afecta empreses i entitats sense ànim de lucre amb treballadors/es. Pel contrari, no estan afectades les persones funcionàries i altres empleats/des de les administracions públiques.

La llei del teletreball vol igualar els drets de les persones que treballen de manera presencial amb els de les que teletreballen. Així, els dos col·lectius tindran els mateixos drets, ja sigui el dret a la formació, a la intimitat, a la promoció o a la flexibilitat horària, entre d’altres.

Per exemple, les entitats del tercer sector hauran d’adoptar mesures per garantir la participació del personal que teletreballa a les accions formatives.

La llei deixa clar que no hi ha d’haver diferències de retribució, estabilitat i jornades laborals entre la plantilla presencial i la teletreballadora.

L’entitat o empresa ha de garantir la dotació i el manteniment de “tots els mitjans, equips i eines necessàries per al desenvolupament de l’activitat” dels treballadors/es a distància. A més, s’ha de tenir en compte el que està establert al conveni pertinent.

Les persones treballadores no han d’assumir en cap cas les despeses relacionades amb aquests equips vinculats al desenvolupament de l’activitat laboral. Per això tenen dret a una compensació per part de l’entitat.

La compensació s’ha de negociar en l’acord individual amb els i les representants dels treballadors/es o, si no, davant d’un jutge o jutgessa.

Caldrà que l’associació o fundació estableixi criteris d’ús dels dispositius digitals respectant el dret a la intimitat. En l’elaboració de l’acord hi haurà la representació legal de les persones treballadores.

L’entitat no pot exigir als seus treballadors/es la instal·lació de programes en dispositius que són propietat de la persona treballadora. Tampoc pot exigir l’ús de dispositius personals per al desenvolupament del treball a distància.

Els convenis col·lectius especificaran els casos en els quals les persones treballadores poden utilitzar per motius personals els equips informàtics proveïts per l’entitat i tindran en compte “els usos socials d’aquests mitjans i les particularitats del treball a distància”.

Un conveni és un document per mitjà del qual s’estableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu d’interès comú.

De vegades s’utilitzen els termes contracte i conveni com si fossin sinònims, però Optimot matisa que són conceptes lleugerament diferents. L’Administració aplica el terme contracte als contractes administratius com el d’obres, subministraments i gestió de serveis públics, mentre que el terme conveni fa referència als acords de col·laboració amb institucions.

Les entitats sense ànim de lucre solen firmar convenis de col·laboració per gestionar projectes amb altres organitzacions no lucratives, amb l’administració pública o amb empreses. D’aquesta manera uneixen forces per gestionar serveis de manera conjunta o per col·laborar en alguna activitat en concret.

Un dels convenis més habituals al tercer sector és el conveni de col·laboració empresarial a través dels quals les entitats o empreses col·laboren i participen en activitats d’interès general o aporten una quantitat econòmica a l’organització.

Els convenis compten amb una estructura estable formada per determinats blocs d’informació, tal com s’explica en aquest document de la Universitat de Barcelona. D’una banda, cal incloure les dades de les parts contractats, la finalitat del conveni, els pactes, el llocs i la data, i la signatura.

A més, hi ha convenis que també afegeixen informació com un títol, les dades de qui dona fe pública i una fórmula final.

Títol

El títol identifica el document. Ha d’anar al principi, s’ha de destacar tipogràficament de la resta del text, i ha de descriure l’objectiu del conveni. Es poden identificar amb una numeració.

El títol pot presentar alguna d’aquestes formes:

‘Conveni (...) entre (...) / (...) sobre (...)’

‘Conveni de col·laboració’

‘Acord de cooperació entre (...) / (...) sobre (...)’

Participants

L’apartat de dades de les parts contractants ha d’incloure el nom, cognoms, DNI i el domicili de les persones o entitats que subscriuen el conveni.

També ha de fer referència a la condició amb què actuen les parts participants. Poden actuar en representació d’una altra persona o d’una entitat, o en nom propi. En cas de representar una altra persona o entitat s’hi ha de fer constar la normativa que els atribueix aquesta representació.

L’apartat pot començar amb aquesta fórmula:

‘D’una part, (...), i de l’altra, (...)’.

Finalitat

En aquest apartat es concreta el perquè del conveni. Per exemple, pot ser la constitució d’una societat civil, la formalització d’una compra, el lloguer d’un habitatge, l’acord d’una col·laboració...

Pactes o acords

En aquest punt es presenten les diverses clàusules o pactes que s’estipulen al conveni. Habitualment comencen amb les expressions ‘acorden’, ‘pacten’, ‘acordem’, ‘pactem’, ‘acords’, ‘clàusules’ o ‘pactes’. Es tracta del nucli del document.

Els pactes s’han de redactar amb frases curtes i concises, en paràgrafs independents i numerats. El text ha d’anar alineat a l’esquerra.

Signatures

Les signatures han d’anar acompanyades amb el nom i cognoms de les parts contractants, ja que sovint les rúbriques són difícils de llegir. Per tant, a sobre o a sota de la rúbrica cal identificar novament les persones signants i el càrrec o identificació de cada part.

Si s’actua en nom propi, amb el nom i cognoms és suficient. En canvi, si les parts contractants actuen en representació d’una entitat, la identificació es fa a través de l’expressió ‘Per (nom de l’entitat)', abans de la rúbrica.

La signatura també ha de constar als marges de les pàgines quan el document ocupa més d’una pàgina.

Dades de qui dona fe pública

En aquest bloc d’informació s’hi escriu el nom, cognoms i càrrec de la persona funcionària que intervé al contracte, si el contracte és públic.

Aquestes dades apareixen al principi del document, després de la data. S’introdueixen amb l’expressió: ‘Davant meu, Nom Cognom, notària de...’.

També hi ha l’opció d’ubicar les dades a la signatura en el cas de convenis més esquemàtics.

Fórmula final

Tot i que la fórmula final que tanca el conveni no és obligatòria, moltes entitats l’afegeixen. La fórmula ha de ser senzilla i breu. La fórmula final de compromís té una estructura molt fixada. Normalment és la següent:

‘Com a prova/en senyal de conformitat, signem aquest conveni en 2/3/4 exemplars en el lloc i en la data esmentats més avall’.

Datació

La datació és la data i el lloc on se signa el conveni. En l’estructura tradicional dels convenis, aquesta informació s’ubica al principi del document. En canvi, si s’opta per la via més esquemàtica, el lloc i la data se situen abans de les signatures.

Normalment s’escriu la població seguida d’una coma i mai va precedida de la preposició ‘a’. Després s’hi afegeix la data, amb el dia del mes i l’any, en xifres i sense cap punt. Queda d’aquesta manera:

‘Barcelona, 29 de novembre de 1998’