Jurídic

Per poder realitzar un bon projecte, s'han de tenir en compte els següents elements:

• En primer lloc, s’ha de realitzar una descripció general. Aquesta ha de ser un resum concís del projecte on es presentin els principals eixos d’aquest i ha de respondre a la pregunta 'Què és?'
• En segon lloc cal redactar la justificació, la qual dona resposta a l’existència del projecte. És a dir, en la justificació s’expliquen les necessitats detectades i 'per què' s’ha de fer aquest projecte que es planteja.
• En tercer lloc, s'ha de respondre la pregunta: 'Per a qui va dirigit el projecte?'. És important saber i explicar bé quines seran les persones destinatàries del projecte i quin impacte, en termes quantitatius i qualitatius, es vol aconseguir.
• En quart lloc hi ha els objectius, els quals han de respondre: 'Cap a on volem anar?'. Amb la definició dels objectius s’hauria de poder definir la resta del projecte, des de les activitats que es fan per assolir-los fins als indicadors que es definiran per comprovar si s'han complert o no, i en quin grau s'ha fet.
• En cinquè lloc hi ha les activitats, les quals responen a la pregunta: 'Com es realitzarà el projecte?'.
• En sisè lloc s’ha de respondre al 'quan'. Aquesta pregunta es farà amb l’elaboració d’un calendari, com per exemple fent ús del calendari de Gantt, una eina de gran utilitat a l’hora de planificar projectes de llarg termini.
• I, finalment, s'ha de respondre a la pregunta: 'Quant?', que s'elaboraria amb la realització d’un pressupost.

També és important elaborar l’avaluació. Tot i que aquest punt es realitza un cop el projecte ha finalitzat, s’ha de tenir en compte com es farà aquesta avaluació, per què és un punt molt important del procés, tant de cara a la base social com de cara als finançadors/es. A més, també caldrà definir les accions de comunicació, la metodologia o el territori on es durà a terme l’acció.

Primer s'ha de tenir en compte que no totes les idees són vàlides per a tots els projectes. Per tant, a l’hora de començar, s'haurà de fer una primera garbellada.

Per saber si una idea pot ser susceptible de convertir-se en projecte, ha de reunir les següents característiques:

Primerament, ha de néixer d’una necessitat real de les persones a les quals es dirigeix. I, en segon lloc, ha de ser consensuada amb les diferents persones de l’entitat i ha d'encaixar amb la missió, la visió, els objectius, la finalitat i les línies estratègiques de l’entitat.

És important destacar que totes les idees que es plantegen per convertir-se en un projecte haurien d’aportar un valor a les comunitats a les quals es dirigeix.

Es tracta d’“actuacions institucionalitzades destinades a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l’orientació o definició de les polítiques públiques”, segons la definició de la Llei 10/2014. Per tant, l’objectiu pot ser de caràcter general, per tal “d’informar, debatre o conèixer l’opinió ciutadana” o bé de caràcter avaluador sobre polítiques públiques.

Aquests processos poden ser oberts a tota la població o adreçar-se a persones d’un territori o interès determinat. En tot cas, poden prendre part els i les ciutadanes majors de setze anys (o menors, segons l’objecte o naturalesa del procés).

A més a més, les organitzacions, entitats i persones jurídiques també poden participar en aquests processos (excepte si la naturalesa es reserva a les persones físiques).

Com a mínim han de seguir les següents fases:

• Informació a les persones que hi poden participar: sobre els col·lectius convidats, els objectius del procés (especificant l’actuació pública que se sotmet), les alternatives que es plantegen i la documentació i informació per poder-se formar una opinió. Aquesta informació s’ha de publicar de manera clara i intel·ligible i ha de ser accessible també a través del web institucional corresponent.
• Aportació de propostes: ha d’haver-hi un termini, no inferior a trenta dies, per poder lliurar aportacions i propostes. S’ha de poder fer "per qualsevol mitjà legalment establert i també per via electrònica, amb l’únic requisit d’identificació de la persona i sens perjudici de la verificació per part de l’administració del compte per mitjà del qual es participa”.
• Deliberació i valoració de les propostes per part de l’administració convocant: “S’ha de determinar quines aportacions i propostes es prenen en consideració i com això es concreta en l’actuació de l’administració”.
• Avaluació i retiment de comptes del procés: els resultats s’han de plasmar en una memòria final que cal presentar en un termini de dos mesos a partir de la seva finalització i en la qual s’ha d’incloure els efectes que suposarà en l’administració convocant. Aquesta s’ha de fer pública al lloc web institucional de l’administració convocant i s’ha de comunicar a les persones participants. També ha de retre comptes sobre el procés de participació ciutadana donant a conèixer els criteris emprats en l’avaluació de les aportacions i propostes, i acreditant “el compliment dels compromisos assumits com a conseqüència del procés de participació ciutadana”.

Abans de res s’ha de considerar si l’entitat està o no preparada per elaborar sola aquest protocol. En cas que no, aquesta pot tenir l’acompanyament d’un servei extern especialitzat. Si es decideix el contrari, caldrà seguir una sèrie de passos:

• Crear un grup motor o equip de treball.
• Realitzar una diagnosi per identificar els punts forts i els punts febles, així com les necessitats concretes, les possibles respostes i les eines que podrien servir.
• Dur a terme sessions per treballar el contingut i la definició del protocol (a la guia es donen exemples del que es podria treballar a cadascuna d’elles).
• Negociar la seva aprovació amb la representació legal de les persones treballadores.
• Crear una comissió permanent que vetlli per la continuïtat del protocol.
• Donar-lo a conèixer.

Cooperatives de Treball recorda que l’elaboració d’aquest protocol no pot considerar-se un punt com qualsevol altre a l’ordre del dia. El seu desenvolupament ha de ser permanent i s’ha de sistematitzar. Per això caldrà temps, formació, recursos econòmics i el compromís de totes les persones que formen part de l’entitat.

Com es comentava anteriorment, el protocol haurà de tenir un seguiment periòdic i una avaluació continuada dels seus impactes i resultats. Per aquest motiu, caldrà recollir les accions que es realitzin i les opinions de les persones implicades. Aquest seguiment pot ser trimestral, semestral o anual, i es pot dur a terme per part de la comissió del protocol.

Pel que fa als mecanismes d’avaluació, a la guia s’apunta que la comissió del protocol serà l’encarregada de valorar les mesures de prevenció i detecció i que s’haurà de coordinar amb la resta dels agents implicats; mentre que el grup d’acompanyament s’encarregarà d’avaluar les mesures de recuperació i reparació (incloses a la fase III dels procediments i circuits d’actuació, on s’especifica que la persona que ha agredit també hauria de passar per un procés de responsabilització, transformació i reparació).

La normativa exigeix la necessitat de signar un Compromís del Voluntariat entre l’entitat i la persona voluntària.

Aquest document és el que acredita la relació voluntària. Per tant, la llei exigeix un contingut mínim, que és el següent:

• Identificació d’ambdues de les dues parts signants del Compromís.
• Definició de l’activitat voluntària i funcions que la persona haurà de dur a terme.
• Drets i deures de la persona voluntària i l’entitat, recollits a la llei 25/2015.
• Formació requerida per al desenvolupament de la tasca.
• Possibilitat de rescabalament de despeses, si s’escau.

A més, es pot incorporar tot allò que es consideri convenient i rellevant per establir la relació amb les persones voluntàries, com per exemple, els compromisos que han d’adquirir d’acord a la tasca concreta.

La Llei del Voluntariat estableix el dret de la persona voluntària a disposar d’una assegurança que cobreixi:

• Els riscos derivats de l’activitat en la qual participa.
• Els danys que pugui causar a conseqüència del desenvolupament de la tasca voluntària.

Per tant, les entitats tenen el deure de contractar una assegurança d’accidents i responsabilitat civil per cobrir, d’una banda, els accidents que pugui patir la persona voluntària i, d’altra banda, la responsabilitat civil que pugui generar.

La llei no preveu les cobertures mínimes a contractar, sinó que deixa aquesta regulació a les normatives específiques que regulen l’àmbit d’actuació de cada entitat.

El Pla de formació, habitualment, forma part del Pla del Voluntariat i és el document on es recull la informació necessària i convenient que cal que tinguin les persones voluntàries de l’associació a l’hora de desenvolupar la seva tasca, a fi de reforçar els seus coneixements i competències i ajudar-les a dur a terme les seves funcions dins de l’entitat.

El Pla de formació té una importància cabdal, ja que es tracta d’una eina que dona qualitat a l’acció voluntària i, per tant, reverteix en benefici de tota l’entitat, generant confiança en la tasca realitzada.

En tot cas, el Pla de formació variarà molt entre les diferents entitats, ja que el més important és que s’adapti a les necessitats pròpies de cadascuna d’elles.

La convocatòria de la consulta dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern va posar sobre la taula la necessitat de poder fer consultes no referendàries en diferents municipis, tots ells afectats per la raó de la consulta.

Fins al moment, però, la normativa establia que “en el cas de les consultes d'àmbit nacional, requereix que es projectin necessàriament sobre tot el territori de Catalunya”. Pel que fa a l’àmbit local, la consulta havia d’emmarcar-se en tot l’entorn municipal, comarcal o de vegueries. Això suposava una dificultat per establir consultes d’abast “supramunicipal superior al municipi, la comarca o la vegueria”.

El que comporta la modificació és, precisament, la capacitat del president de la Generalitat o el Govern de poder promoure aquestes consultes que afecten més d’un municipi, comarca o vegueria.

Qualsevol tema que sigui competència de l’ens públic que fa la convocatòria pot ser objecte de consulta. Malgrat això, hi ha drets i deures fonamentals recollits a la Constitució i a l’Estatut que queden fora, igual que les matèries tributàries i les referides als pressupostos ja aprovats. En tot cas, s’ha de formular la pregunta/es o proposta/es de forma “neutra, clara i inequívoca”.

A la convocatòria de la consulta s’ha de determinar les persones que hi poden participar, en funció de l’àmbit geogràfic o dels interessos afectats.

A partir d’aquí, podran participar-hi les persones majors de setze anys catalanes, amb nacionalitat d’algun estat membre de la Unió Europea inscrites en el Registre de població de Catalunya (que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria) i amb nacionalitat de tercers estats inscrits en el Registre de població de Catalunya (amb residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria –dispensat en consultes locals).

Un cop admesa la sol·licitud, per continuar amb la consulta popular no referendària s’han de tenir en compte els nombres de signatures següents:

El termini per recollir signatures és de noranta dies, a partir de la data de notificació de l’admissió a tràmit, i de seixanta dies en el cas de les consultes mitjançant votació d’àmbit local.

A partir de la recollida de les signatures, els fulls s’han de lliurar al Govern o a l’ens local pertinent “per a la comprovació de la inscripció en el registre corresponent”.

D’una banda, les mesures s’han d’aplicar als edificis i locals de les administracions públiques. Per tant, això pot repercutir en aquelles entitats no lucratives que desenvolupin la seva activitat -de forma esporàdica o habitual- en algun edifici públic.

De l’altra, també n’hauran de prendre aquestes mesures els edificis destinats al sector terciari. En aquest sentit, sí que afecta més directament les organitzacions que treballin en oficines o que disposin d’altres espais com ara botigues.

No obstant això, queden exclosos els recintes que, per les seves necessitats especials, puguin justificar unes condicions ambientals diferents o si disposen d’una normativa específica en aquesta qüestió.

Una de les mesures de major impacte per a una part important d’espais de treball del tercer sector és la limitació de la temperatura de l’aire condicionat i la calefacció:

• L’aire condicionat no serà inferior a 27˚ a l’estiu.
• L’aire o calefacció no serà superior a 19˚ a l’hivern.

Això tenint en compte que la humitat de l’espai haurà de ser entre el 30% i el 70%. En cap cas, aquestes mesures no han de suposar una font d’incomoditat o molèstia per a les persones treballadores (per exemple, amb corrents d’aire molestes, canvis bruscos de temperatura o olors desagradables, entre d’altres), tal com marca el Reial decret 486/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. La normativa també inclou mesures per informar de les accions aplicades per a l’estalvi energètic.

A més a més, tot i que no ho contempla el text publicat, des del govern espanyol s’està parlant del foment del teletreball, en la mesura del possible, per tal d’estalviar el consum energètic que suposen els desplaçaments.

Tots els espais que hagin de complir amb la normativa i que hagin realitzat una inspecció d’eficiència energètica abans de l’1 de gener de 2021 hauran de passar una altra inspecció abans de l’1 de desembre de 2022.

El nou paquet de mesures no concreta les sancions a aplicar. No obstant això, la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria (vigent a través del RITE), sí que contempla el règim sancionador. Les infraccions lleus poden comportar multes de fins a 60.000 euros.

En tot cas, es tracta d’un punt que encara cal veure de quina manera s’aplicarà –també tenint en compte les mesures de cada comunitat autònoma– i com afectarà les entitats infractores.

En primer terme, cal tenir en compte de quins tipus d’instal·lacions parla la normativa. Es tracta d’edificis que “es destinen principalment a la pernoctació i a la realització d'activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure adreçades a infants, joves i grups d'infants i de joves”, segons l’article 2 del Decret 16/2022.

També cal tenir en compte la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. En el segon article del text, es recullen les següents instal·lacions juvenils:

• Cases de colònies
• Albergs de joventut
• Granges escola o aules de natura

Malgrat que la Llei 38/1991 també inclou els campaments juvenils, en el Decret 16/2022 aquest tipus d’instal·lacions queden fora de la norma.

Les instal·lacions juvenils situades en immobles considerats de bé cultural d’interès nacional o de bé catalogat, o les que es troben en immobles sotmesos en el planejament urbanístic a regulacions específiques queden “excloses del compliment de determinats preceptes tècnics”.

La nova normativa ha optat per adaptar “els criteris de funcionament a la realitat actual i a les demandes del sector i les persones usuàries, en la mesura del que sigui possible”. A la vegada, “s'ha optat per suprimir algunes exigències i se n'han simplificat d'altres en la regulació dels requisits tècnics de les instal·lacions”, tal com indica el Decret.

Fins ara, les exigències aplicables a cada instal·lació pel que fa als requisits tècnics variaven en funció de la data en la qual s’havia posat en funcionament l'espai. La nova normativa, però, vol unificar els criteris i configurar aquest Decret “com a normativa sectorial aplicable a totes les instal·lacions juvenils amb sostre”. Amb aquesta estandardització de requisits tècnics també es vol facilitar la tasca inspectora.

Malgrat això, la normativa preveu la possibilitat d’eximir certs equipaments de determinats preceptes, en cas que suposi la reducció de la seva capacitat o que sigui inviable assumir els canvis necessaris. També es planteja atorgar uns terminis raonables per fer les adaptacions necessàries a les instal·lacions que ho requereixin.

En aquest sentit, i com a norma general, es recull: “Les persones i entitats titulars d'instal·lacions juvenils que ja estiguin inscrites al Registre abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret disposen d'un termini de sis anys a comptar d'aquesta data per adequar-les a les condicions tècniques que determina aquest Decret”.

Entre els diferents usos de les instal·lacions juvenils hi ha el de poder acollir famílies i grups de persones adultes “sempre que quedi garantida la funció social i educativa d'aquestes instal·lacions i que el tipus d'activitat que hi desenvolupin, per les seves característiques o pel seu interès social, ho justifiqui”.

En cas que sigui necessari, també s’hi poden allotjar persones en situació de vulnerabilitat "que es trobin sota l'empara dels serveis de protecció social", sempre que sigui una estada temporal i que permeti continuar amb l'activitat ordinària. En aquest sentit, també es planteja la possibilitat de donar allotjament, també de forma temporal, a menors no acompanyats/des o a persones refugiades.

En primer terme, cal esmenar que el registre del pla es fa de forma telemàtica, mitjançant la pàgina web del REGCON, del Ministeri de Treball i Economia Social. No obstant això, a Catalunya també es pot accedir directament al registre a través de l’accés del Departament d’Empresa i Treball. Tanmateix, és el mateix portal.

A la pàgina principal del REGCON cal adreçar-se a l’apartat ‘Accedir a tramitació’ i seleccionar el certificat digital amb el qual es vol realitzar el registre. A partir d’aquí, s’iniciarà el procés clicant a l’apartat de ‘Conveni col·lectiu/ Acord col·lectiu/ Pla d’igualtat’ que hi ha al marge esquerre.

Durant el registre també s’ha de donar resposta a una sèrie de preguntes, agrupades en cinc blocs:

• Pla d’igualtat.
• Comissió negociadora.
• Diagnosi de la situació de l’entitat durant el període d’estudi.
• Contingut del pla.
• Mètodes de seguiment i avaluació d’aquest.

A tall d’exemple s’indiquen algunes de les qüestions que es plantegen en cada un dels blocs:

• Pla d’igualtat: El pla es realitza per obligació o de manera voluntària? Ha estat pactat per la totalitat de la Comissió negociadora? Quin període de vigència té? Ha estat acordat amb representants legals de les persones treballadores?...
• Comissió negociadora: Data de constitució de la comissió i la seva composició (nombre de dones i homes que formen part de la representació dels treballadors i treballadores, i la representació de l’entitat). Formulació de la representació del personal treballador (mitjançant persones delegades sindicals, comitè d’empresa o sindicat, en cas de no existència de representació sindical a l’entitat).
• Diagnosi de la situació: Es pregunta sobre les diferents àrees que es tracten a la diagnosi del Pla d’igualtat, com ara si s’han tingut en compte les dades de l’Auditoria retributiva i/o el Registre salarial, si la diagnosi inclosa al pla és completa o només es tracta d’un informe amb conclusions sobre la diagnosi, etc.
• Contingut del Pla d’igualtat: Qüestions relatives a les mesures incloses al pla per a cada una de les àrees que s’han d’avaluar de manera obligatòria, segons l’article 46 de la Llei orgànica 3/2007 de 22 de març sobre la igualtat efectiva de dones i homes. Per exemple, sobre els mètodes de selecció i contractació de personal abans de la implantació del pla. També en referència a la classificació professional, les retribucions i polítiques retributives, la implantació de mesures preventives sobre l’assetjament sexual i/ o per raó de sexe, la realització de formació específica en matèria d’igualtat o planificació de la formació des de la perspectiva de gènere, si se segueix un pla d’acció en cas de promoció professional, si a l’entitat es porten a terme accions per fomentar la corresponsabilitat de les persones treballadores homes o preguntes amb relació als drets de la vida personal, familiar i laboral, etc.

Una vegada el pla queda registrat, l’Autoritat laboral revisarà la documentació i informació abans d’aprovar-lo.

Però què passa si el pla no compleix amb els requisits reglamentaris? En aquest cas, l’Autoritat laboral efectuarà i comunicarà, mitjançant l’adreça electrònica indicada al formulari de registre, els requeriments necessaris per esmenar aquelles situacions irregulars detectades durant la revisió del pla registrat, així com el termini per poder fer-ho.

Es tracta d’un document que desenvolupa amb més precisió qüestions que ja es plantegen de forma sintetitzada als estatuts de l’entitat i al que estableix la normativa vigent. Per tant, s’encarrega de regular el funcionament intern en el dia a dia de l’associació.

El reglament de règim intern complementa altres documents o normes, per tant, en cap cas, aquest podrà ser contrari als estatuts o a la llei reguladora, sinó que s’haurà d’adaptar i haurà d’evitar portar a interpretacions subjectives.

És, a més, un document personalitzat que respon a les característiques i necessitats de l’entitat, amb la qual cosa, variarà entre unes organitzacions i altres.

Què ha d’incloure o què no un reglament de règim intern és decisió de la mateixa entitat. En tot cas, en aquest apartat es plategen possibles temes que es poden tenir en compte.

Segons la Guia de gestió bàsica per a associacions, es poden considerar els següents apartats:

• Reforç de compromís amb la societat: a partir de “l’assumpció de codis ètics o de conducta” o amb la reflexió sobre diferents sectors o col·lectius de la població i la seva relació amb l’entitat.
• Reforç associatiu: per determinar la dinàmica política de l’associació i com a complement al ja establert als estatuts. Per exemple, la limitació de mandats de la junta, la incompatibilitat de càrrecs, el procediment per convocar una assemblea extraordinària per part dels socis o sòcies...
• De caràcter administratiu i dinàmica estructural: definir les funcions dels i les membres de l’òrgan de govern, organigrama de l’entitat, tasques del voluntariat i del personal remunerat, criteris de contractació de serveis externs, ús dels espais...
• De relacions externes: qui ha d’assistir a les reunions externes i en quines s’ha de participar, entre altres.
• De caràcter sancionar (com a complement al règim sancionador establert als estatuts): establir què s’entén per faltes lleus, greus i molt greus i les sancions corresponents. És a dir, que es pot incloure el règim disciplinari, que determina la manera d’actuar en funció de les infraccions.

També es poden reflectir les categories de socis i sòcies dins de l’entitat i els seus drets i deure, o les condicions i funcionament de les delegacions.

Les entitats són agents de canvi i poden tenir un rol rellevant i decisiu en la eradicació de la violència de gènere, donant suport en la inserció i protecció de les treballadores, així com treballant sobre la prevenció i actuació eficaç contra la violència de gènere.

A banda d’aquelles mesures establertes per llei i que són d’obligat compliment si hagués alguna situació de violència de gènere —les quals es troben a l’article 21 de la Llei Orgànica 1/2004—, les entitats poden incloure en el seu Pla d’Igualtat mesures de sensibilització i formació especifica sobre aquesta matèria per a tot el seu personal i sobretot per a aquell que gestiona els recursos humans de l’entitat (reducció de jornada, reordenació del temps de treball, aplicació d’un horari flexible, proporcionar assessorament o suport professional psicològic i/o mèdic, etc.).

La resposta a la pregunta plantejada és un sí rotund. Auestes conductes no es poden acceptar i s’ha de treballar en la seva erradicació, no només pel fet de ser entitats del Tercer Sector, sinó pel fet de ser persones. És cert, però, que no existeix cap normativa concreta que parli de violència de gènere dins del Pla d’Igualtat. A la Llei Orgànica 03/2007 es parla en moltes ocasions d’assetjament sexual i per raó de sexe, però en canvi la violència de gènere es tracta de manera tangencial quan es parla de poders públics o de formació en igualtat.

Tot i això, per registrar un Pla d’igualtat al Registre i Dipòsit de Convenis Col·lectius, Acords Col·lectius de Treball i Plans d’Igualtat (REGCON) s’exigeix que aquest tingui mesures per fer front a la violència de gènere i que aquestes estiguin perfectament identificades al mateix.