Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
CERCA AVANÇADA
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".

biblioteca

Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.

 Font:

Cada any hi ha tot un seguit de convocatòries de finançament, subvencions, premis i beques, que es van repetint. És per això que en el següent document les trobareu totes classificades per mesos i àmbits i també categoritzats entre finançaments públics i privats.

 Font:
Castells Ricart, Laura

L’estiu del 2022 serà recordat, entre altres esdeveniments, per l’impacte mediàtic del fenomen de les ‘punxades’. A començaments d’estiu, un degoteig de notícies alertaven d’un nou modus operandi que, des de l’inici, quedava associat a la submissió química i les agressions sexuals. Malgrat que, a mesura que l’estiu avançava i s’anaven reunint evidències -en cap de les denúncies interposades es va trobar el rastre de cap substància- i les expertes, tant de l’àmbit de drogues com dels moviments feministes, intentaven generar una contra narrativa, el discurs del terror sexual ja havia fet el seu efecte. Es tracta, a més, d’un discurs conegut que reapareix cíclicament a través de substàncies i modus operandi diversos. Així, la hipòtesi de partida d'aquest informe és que es tracta de relats que produeixen i reprodueixen terror sexual amb l’objectiu de controlar i marcar la conducta femenina. En aquest sentit, els objectius del present informe son: Analitzar les narratives mediàtiques en l’àmbit de la violència sexual, disseccionar els mites que les conformen i el seu impacte en les narratives socials, visibilitzar totes les situacions i contextos en què es donen violències sexuals i les drogues hi son presents i indagar en la influència de les representacions mediàtiques sobre perill sexual en les pràctiques de les dones i com s’encarnen.

 Font:
Macías-Aymar, Íñigo

Arribar a fi de mes s'ha convertit en una tasca difícil. Sense haver curat encara les ferides de la pandèmia, la crisi de preus que experimentem des de fa gairebé dos anys se sofreix de manera diferent entre les diferents llars, afectant especialment els més vulnerables. Entre gener i novembre de 2022, la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el d'aquells amb majors ingressos.

 Font:
Aguiló, Bru: Zalduendo, Paul

Els mitjans de comunicació són una de les principals fonts d’informació sobre intel·ligència artificial. La falta de coneixement de bona part de la societat sobre aquesta tecnologia i les transformacions que implica atorga als mitjans un paper fonamental a l’hora de configurar valors, opinions i actituds1 cap a aquesta qüestió. En altres paraules, els mitjans de comunicació construeixen i transmeten una determinada manera d’entendre la intel·ligència artificial. És a dir, configuren el conjunt de significats sobre els quals ens expliquem aquesta tecnologia i ens hi relacionem. Aquest informe analitza el tractament periodístic de 253 notícies sobre intel·ligència artificial publicades en set mitjans de comunicació amb presència a Catalunya entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2022. L’objectiu és observar com s’informa sobre aquesta tecnologia, identificar les pràctiques periodístiques en aquestes cobertures i elaborar un conjunt de recomanacions sobre com abordar aquest tipus d’informacions.

 Font:
Giralt, Pere-Joan; Marzo, Maite; Ravetllat, Isaac; Morata, Txus; Palasí, Eva

L'aprovació de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència (d'ara endavant, LOPIVI) suposa una gran fita en matèria de protecció als nens, nenes i adolescents a Espanya, que es converteix així en un dels primers països del món amb una legislació d'aquesta índole. Aquesta llei es planteja com a objectiu principal garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents (d'ara endavant NNA) enfront de qualsevol tipus de violència. Tot això, a través d'una sèrie de mesures de protecció integral que abasten des de la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç fins a la reparació de danys en tots els àmbits del seu esdevenir diari.

Aquest document explica la recerca qualitativa que sustenta la guia, tracta l'abordatge de la violència a Espanya, posa el focus en els conceptes clau i el canvi de paradigma que comporta la LOPIVI, recull un conjunt d'orientacions per a facilitar als centres d'oci educatiu la creació dels protocols, exposa la figura de la persona delegada de protecció, el seu perfil, designació, dependència jeràrquica i funcions, i se centra en la formació dels monitors, les monitores, els directors i les directores de temps lliure educatiu, així com en la formació específica de la persona delegada de protecció.

 Font:
Castells Ricart, Laura

Tot el que hauries de saber sobre agressions sexuals, ús de substàncies i submissió química i mai no t’havies atrevit a preguntar (o potser sí).

Aquest material està basat en l'estudi "Diagnòstic sobre informacions mediàtiques al voltant de les violències sexuals, l'ús de drogues i la submissió química". Si vols aprofundir en la temàtica, el pots descarregar a www.drogasgenero.info/diagnosti - co-medioscomunicacion

 Font:
Projecte Home Catalunya

Un document que recull l'activitat i els resultats dels programes de Projecte Home Catalunya de l'any 2022. Exposa el seu Pla Estratègic; l'equip humà que forma l'entitat entre patronat, personal treballador, alumnat i voluntariat; la localització de les seves seus; les dades de demandes d'ajuda i entrevistes, i l'anàlisi dels perfils que han passat pels seus tractaments, que és el cor del document, on es poden observar aspectes com la procedència per municipis, les tasques de prevenció, les mesures aplicades del servei jurídic-penal i el grau d'inserció social. La memòria també recull les dades econòmiques de l'entitat.

 Font:
Ruiz, Thais i Dias do Santos, Tayrine

El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.

El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones.

 Font:
Christensen, Martin-Brehm; Hallum, Christian; Maitland, Alex; Parrinello, Quentin i Putaturo, Chiara
Oxfam - 2023

El món està travessant una època sense precedents marcada per l'acumulació de múltiples crisis. Desenes de milions de persones passen fam. Centenars de milions més s'enfronten a pujades impossibles en el cost dels productes bàsics o de l'energia per a escalfar les seves llars. La pobresa s'ha incrementat per primera vegada en 25 anys. No obstant això, uns pocs han aconseguit treure un immens profit d'aquestes crisis. Els ultra rics han vist créixer dràsticament la seva riquesa, i els beneficis empresarials han aconseguit anivellis rècord, fent que la desigualtat es dispari. El present informe se centra en la importància de gravar la riquesa de les elits econòmiques per a abordar tant aquesta “policrisis” a la qual ens enfrontem com l'augment desorbitat de les desigualtats. L'informe detalla com, en la història recent, la tributació dels més rics era més elevada, com està guanyant terreny la idea de gravar més als qui més tenen i fer que els milmillonarios paguin la part que els correspon justament, i com més imposats als ultra rics contribueix a reduir la concentració de poder de les elits i reduir no sols la desigualtat econòmica, sinó també la racial, colonial i de gènere. Finalment, l'informe apunta a quant haurien de tributar els més rics i com aconseguir-lo, amb eines concretes i contrastades per als Governs, algunes fins i tot ja en marxa. Aquest informe mostra com una imposició adequada als ultra rics pot ser la via per a aconseguir un món més just, sostenible i sense pobresa.

 Font:
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC)

El món casteller ha estat històricament un món masculí i masculinitzat. Des de fa unes dècades la dona no només s'ha introduït a les colles sinó que ha anat prenent cada vegada més importància, bé sigui a la vessant tècnica aportant menys pes als troncs, com a la banda de gestió, on cada vegada hi ha més constatació de la diferència en el lideratge. Davant la poca presència de dones a la Junta directiva de la CCCC (representants de colles castelleres escollides per les pròpies colles) i l'afirmació habitual de falta de presència femenina als rols de poder de les colles, als mitjans de comunicació, o en actes i ponències de temàtica castellera, es va voler verificar si es tractava de percepcions subjectives esbiaixades per la falta de presència de dones a la població castellera, o bé una infrarepresentació d'aquesta en benefici d'homes que ocupen aquests espais. És per aquest motiu que des de la CCCC s'impulsa el present informe on recollir i plasmar les dades de les colles castelleres convencionals