Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
CERCA AVANÇADA
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".

biblioteca

Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.

 Font:
Giralt, Pere-Joan; Marzo, Maite; Ravetllat, Isaac; Morata, Txus; Palasí, Eva

L'aprovació de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència (d'ara endavant, LOPIVI) suposa una gran fita en matèria de protecció als nens, nenes i adolescents a Espanya, que es converteix així en un dels primers països del món amb una legislació d'aquesta índole. Aquesta llei es planteja com a objectiu principal garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents (d'ara endavant NNA) enfront de qualsevol tipus de violència. Tot això, a través d'una sèrie de mesures de protecció integral que abasten des de la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç fins a la reparació de danys en tots els àmbits del seu esdevenir diari.

Aquest document explica la recerca qualitativa que sustenta la guia, tracta l'abordatge de la violència a Espanya, posa el focus en els conceptes clau i el canvi de paradigma que comporta la LOPIVI, recull un conjunt d'orientacions per a facilitar als centres d'oci educatiu la creació dels protocols, exposa la figura de la persona delegada de protecció, el seu perfil, designació, dependència jeràrquica i funcions, i se centra en la formació dels monitors, les monitores, els directors i les directores de temps lliure educatiu, així com en la formació específica de la persona delegada de protecció.

 Font:
Valentín Pich, Joan Claret, Estefanía Sánchez i Salvador Marín. BNFIX PICH
BNFIX PICH - 2023


Cada vegada són més les empreses, entitats, associacions, fundacions i institucions que, a més dels seus habituals comptes anuals, elaboren informes de sostenibilitat o EINF per proporcionar informació rellevant sobre l'impacte ambiental, social i de governança de la seva activitat en el seu entorn i en la pròpia societat. Aquests informes poden ser obligatoris o voluntaris, en funció de les dimensions o característiques de la societat i/o entitat corresponent, i s'utilitzen per demostrar i posar en valor, entre d'altres, l'aposta per la transparència i la responsabilitat de l'organització en els aspectes esmentats, així com el seu compromís i l'alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030.

 Font:
Associació FANOC
FANOC - 2023

Aquest document recull els resultats de l'enquesta de satisfacció i consum que l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya realitza cada any.

 Font:
Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació

Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes és el 13è dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides al setembre de 2015, en el marc de la resolució “Agenda 2030: transformar el nostre món”. Aquest document constitueix un full de ruta unificat per fer front als reptes globals de la humanitat i fa una crida a l’acció a tots els governs perquè n’assumeixin els principis i la implementin al seu àmbit d’actuació.

 Font:
Munté, Ariadna

La ressenya d'un llibre que recull el perfil de la dona sense llar: una mare, al voltant dels cinquanta anys, amb estudis primaris i sense parella. També especifica que, a més dels abusos sexuals i altres violències masclistes, el motiu que porta les dones a acabar en situació de carrer és la dependència econòmica.

 Font:
Civit, Roger; Alonso, Oriol; Cardona, Diana; Panadero, Hungria

El Baròmetre és l’eina anual que ens permet obtenir dades actualitzades sobre l’aportació de les organitzacions del tercer sector a la societat, les condicions en les quals la duem a terme i els mitjans amb els quals comptem. Enguany, la principal novetat és que tornem a ampliar el focus de l’estudi a tot el territori català, després de dues edicions en què l’anàlisi s’ha centrat en la realitat social i del tercer sector a l’àrea metropolitana de Barcelona.

 Font:
Ruiz, Raúl; José Jerónimo, Rocío; Calvo, María; Gómez, Enrique; Rey-García, Marta; Mato, Vanessa; Salido, Noelia; Bouzada, Violeta

Aquest document presenta un resum de les troballes dels informes 'Baròmetre del Tercer Sector d'Acció Social 2022: Innovació i transformació per a una societat més justa' i 'Construint ecosistemes d'innovació social: la contribució del Tercer Sector d'Acció Social a una transició digital i ecològica justa a Espanya', l'objectiu principal dels quals ha estat fer una anàlisi quantitativa i qualitativa del Tercer Sector d'Acció Social (TSAS) per a oferir una visió actualitzada de la seva situació. S'estudien la dimensió del sector, la seva contribució social, les actuacions que desenvolupa, les persones que treballen i col·laboren amb ell, el seu finançament i gestió, les seves relacions internes i externes i la seva articulació institucional. Alhora s'aprofundeix a la llum d'experiències concretes en tres àmbits d'actuació en els quals s'identifiquen els principals problemes i reptes de futur: innovació social de base tecnològica de suport a la vida independent, ecosistemes d'ocupació inclusiva i serveis circulars, canalització de la innovació i solidaritat ciutadanes i capacitació del talent digital per a una societat més resilient.

 Font:
Lonetto, Aurora
FCVS - 2022

Aquesta guia, 'El voluntariat als centres de salut', respon a la pràctica habitual de la FCVS a l’hora de generar coneixement: hem consensuat el text amb les entitats expertes en l’àmbit de la salut per mostrar-ne les bones pràctiques, millorar-ne les actuacions, innovar en les intervencions, aprendre d’altres experiències del sector i consolidar un model comú de voluntariat en aquest camp. La pandèmia de la COVID ha fet més robusta i necessària aquesta guia, elaborada en un moment difícil, un moment que ha confirmat el voluntariat sanitari com a servei essencial.

En aquest sentit, el document vol recordar que el voluntariat als centres d’atenció primària, als serveis sociosanitaris i als centres hospitalaris ha de trobar-se emmarcat per entitats sense afany de lucre que tinguin entre els seus objectius el foment del voluntariat, tal com indica la llei. Això, dissortadament, encara no és així en alguns centres de salut de la xarxa sanitària de Catalunya. Desitgem que aquesta guia sigui una eina ben útil per normalitzar i dignificar el voluntariat en l’àmbit sanitari.

 Font:
Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona

L’informe analitza la situació laboral de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona per constatar que poc més de la meitat (50,3%) estava treballant en el moment de realització de l’enquesta i l’altra meitat (49,7%) no treballava en aquell moment.

 Font:
Ruiz, Thais i Dias do Santos, Tayrine

El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.

El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones.