Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
CERCA AVANÇADA
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Ordena per: Títol | Data | Visites
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Camí: /biblioteca/qui-desnona-barcelona-analisi-del-paper-dels-grans-propietaris-privats-en-les-expulsions
Domingo, Guillem i Escorihuela, Irene
2022
 Font:
Els desnonaments són un fenomen que vulnera el dret a l’habitatge, reconegut i tutelat tant a escala catalana a l’Estatut d’Autonomia i lleis d’habitatge, com estatal a la Constitució de 1978 i internacionalment a la DUDH i el PIDESC. Catalunya és una de les comunitats autònomes que concentra més desnonaments a l’estat espanyol. Clarament, aquest valor està molt influenciat per Barcelona que, essent una gran ciutat amb molt atractiu, és travessada per dinàmiques especulatives. Malgrat la importància de disposar d’una anàlisi el més real possible dels desnonaments, les dades oficials publicades són insuficients. La manca d’informació i transparència en aquest àmbit no és una coincidència, més aviat tendeix a amagar el paper que juguen les entitats financeres i els fons d’inversió, operadors privats ja de per sí opacs. Per aquesta raó, a través de l’ús de dades quantitatives d’informes fets els darrers anys per diferents organitzacions, algunes d’elles publicades per primer cop, aquesta investigació intenta fer un diagnòstic del mercat immobiliari de Barcelona per poder mostrar qui desallotja els residents a la capital catalana.
Camí: /biblioteca/informes-dimpacte-no4-amb-prou-feines-atur-i-precarietat-laboral-de-les-persones-ateses
Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona
2023
 Font:
L’informe analitza la situació laboral de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona per constatar que poc més de la meitat (50,3%) estava treballant en el moment de realització de l’enquesta i l’altra meitat (49,7%) no treballava en aquell moment.
Camí: /biblioteca/situacio-actual-i-necessitats-futures-dhabitatge-de-les-entitats-de-la-taula-del-tercer
Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; Cohabitac
2021
 Font:
Resultats d'un qüestionari en el qual hi han participat un total de 78 entitats socials en relació a la situació actual de l'habitatge, així com les necessitats futures.
Camí: /biblioteca/informe-viure-al-carrer-barcelona-radiografia-duna-ciutat-sense-llar-num-4
Arrels Fundació
2023
 Font:
Gairebé el 70% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen esperança de viure pròximament en un allotjament i quatre de cada deu no tenen ningú amb qui comptar. Com més temps passa la persona vivint al carrer, més s’agreuja la seva situació i la manca de sortides. El 19% explica que l’últim lloc on ha dormit és un recurs institucionalitzat. Ho recull Arrels Fundació en aquest informe, fet a partir de 354 entrevistes realitzades la nit del 15 de juny de 2022.
Camí: /biblioteca/informe-insocat15-vides-precaries-drets-vulnerats
Brugué, Quim; Casademont, Xavier
2022
 Font:
L’informe INSOCAT 15, actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats a la llum del context actual, a finals de 2022, constata la persistència dels fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 els anys 2020 i 2021— han generat i agreujat: intensificació de la pobresa, extensió de la vulnerabilitat i multiplicació de les situacions de precarietat i risc d’exclusió per l’afebliment dels drets i les creixents dificultats d’accés als mínims bàsics per a una vida digna: habitatge, treball decent, ingressos mínims. Cronificació, en definitiva, de les dinàmiques empobridores i la polarització social que condemnen al voltant d’una quarta part de la població catalana a viure en precari. La societat catalana, de manera similar a l’espanyola, ha patit una profunda davallada de les condicions de vida enmig de dues crisis amb l’agreujant que els períodes de recuperació macroeconòmica no s’han traduït en una millora del benestar de la població. Els segments més desafavorits han patit especialment els estralls de les crisis i les conseqüències que s’han enquistat en forma de devaluació salarial, precarització del mercat laboral i creixent dificultat d’accés als drets socials.
Camí: /biblioteca/informe-sobre-la-vulnerabilidad-social-2011-2012
Malgesini Rey, Graciela
2013
 Font:
Es tracta d'una publicació anual des de l'any 2006 en el que s'analitzen els factors que configuren les situacions de risc d'exclusió social de la població que atén Creu Roja Espanyola a tot l'Estat Espanyol.
Camí: /biblioteca/first-crisis-then-catastrophe
Oxfam Intermón
2022
 Font:
Si els líders del G20, l'FMI i el Banc Mundial no actuen immediatament, les crisis d'inflació, desigualtat i COVID-19 podrien empènyer més d'un quart de mil milions de persones més a la pobresa extrema al llarg del 2022.
Camí: /biblioteca/el-impacto-de-la-crisis-y-las-medidas-de-austeridad-en-la-situacion-de-la-comunidad
Fundación Secretariado Gitano
2013
 Font:
Informe de la Fundació Secretariado Gitano en el qual alerta del greu efecte de la crisi a la comunitat gitana espanyola. A través d'anàlisis a 14 comunitats autonòmiques, s'han recollit casos reals de famílies gitanes afectades de manera significativa per la crisi.
Camí: /biblioteca/el-impacto-social-de-las-politicas-de-austeridad
Malgesini Rey, Graciela
2013
 Font:
La política social ha estat sempre objecte d'atenció en les iniciativs d'integració europea. Les opcions i estratègies polítiques de les institucions europees per a participar en el seu disseny i liderar la seva acció s'han enfrontat a dos tipus de límits: a) la primacia dels criteris econòmics en el procés d'integració. b) Els límits imposats pels Estats membres, sobre els que recau la responsabilitat bàsica en política social.
Camí: /biblioteca/estudio-de-casos-sobre-estrategias-de-inclusion-activa-en-paises-de-la-ue
Universidad de Álcala
2012
 Font:
Document d'estudi de l'estratègia europea d'Inclusió Activa (IA). S'aprofundeix també en el desenvolupament de sis estratègies estatals de IA, que es troben en fase d'experimentació. Finalment, s'analitzen els diferents programes i accions existents sobre IA a Alemanya, França, Dinamarca, Itàlia, Hongria i Regne Unit. L'últim apartat és dedicat a fer una valoració de l'efectivitat de les polítiques aplicades.

Cercador avançat biblioteca

Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".

Trobes a faltar algun document?
Vols fer-nos una suggerència?

Envia’ns un correu a biblioteca@xarxanet.org