L'Albert i la Karina tenen dues passions a la vida: la família i veure món. El 2012, quan els seus fills Bernat i Abril tenien 5 i 3 anys respectivament, van decidir no renunciar a cap de les dues i embrancar-se en un viatge que els portaria a veure món al llarg de 550 dies.

Ha passat un any i mig i les vivències que ha acumulat la família al llarg d'aquest viatge són moltes. El relat de la seva aventura pot consultar-se a La volta el món amb família i ben aviat també podrà llegir-se en paper.

Per aconseguir-ho han engegat una campanya de micromecenatge a través de Verkami. El seu objectiu era aconseguir un total de 4600€ abans del 25 de maig, però a dia d'avui ja han superat aquesta xifra. Tant els diners derivats de la venda del llibre com aquells diners que s'estan recaptant de més durant la campanya aniran destinats a l'ONG Angkor Hospital for Children de Siem Reap, a Cambodja.

Hem preguntat a la Karina Sobré, mare de la família, per què els beneficis van destinats a aquesta organització en concret.

Volíem donar els diners a un lloc que haguéssim conegut i que signifiqués alguna cosa per nosaltres. A Siem Reap vam coincidir amb un metge d'Estats Units que estava treballant en aquest hospital gratuïtament i, a través d'aquest metge, el vam poder anar a visitar. És un hospital fundat per una ONG i enfocat només a nens, sobretot de zones rurals. Els atenen gratuïtament. Cada dia salven vides.

A part d'hospitals, també heu visitat escoles.
Abans de començar el viatge ja teníem pensat anar a conèixer escoles del món. La nostra idea era visitar-les, parlar amb els directors i professors, entrar a una classe corresponent a la de l’edat del Bernat i veure què feien, quins recursos tenien, etc. A tot arreu ens han rebut amb els braços oberts. Veus moltes diferències a nivell educatiu. Ens hem trobat amb escoles de països molt poc desenvolupats... I amb d’altres, com a Equador, en què vam comparar el temari i vam dir: Bernat, posa’t les piles que estan molt avançats! Demanàvem que ens cantessin una cançó –de vegades ens cantaven l'himne nacional–i nosaltres els cantàvem una cançó en català.

Com s'ho han fet el Bernat i l'Abril per no endarrerir-se en el curs escolar?
Nosaltres volíem que els dos seguissin amb la seva classe quan tornéssim. Si els professors ens haguessin dit que perdrien un any, no hauríem fet el viatge. Hem tingut molt suport per part de la seva escola. Abans de marxar ens va dir els conceptes que havia d'aprendre el Bernat a 1r de primària: llegir la lletra lligada, fer sumes, les figures geomètriques, tractar temes com els animals... I nosaltres, a la nostra manera i de vegades recolzats per pàgines web, els anàvem ensenyant. El Bernat ha après a fer sumes a la sorra de les platja, multiplicacions als trekkings... Fins i tot l'Abril ha après a llegir lletra de pal tot i que no li tocava per edat. No fèiem classe cada dia, només quan podíem, però 24 hores junts donen per molt! A part també hem fet alguns skypes amb la seva classe. Si tornés a fer el viatge no em preocuparia tant pel tema ensenyament perquè el nivell del Bernat a la tornada ha sigut el de la mitjana de la seva classe.

I vosaltres, com vau prendre la decisió de marxar?
Quan viatjàvem trobàvem gent que feia ruta per un període llarg, ens quedàvem amb una cara embovada i pensàvem: tant de bo ho poguéssim fer. Ara fa dos anys, els nens ja tenien una edat, teníem salut i un petit estalvi per poder-ho fer. I en lloc de comprar-nos un cotxe nou vam decidir invertir aquests diners en experiències i conèixer món. Tots dos som autònoms i corríem un risc deixant la feina, però també és veritat que la crisi ens va ajudar a llençar-nos al projecte. Ha estat una experiència per gaudir de la família viatjant i gaudir del viatge amb la família.