Amb més de 100 anys d'història i 40 milions de membres arreu del món -20.000 a Catalunya-, l'escoltisme i el guiatge constitueixen el moviment juvenil més nombrós del planeta.

Els orígens de l'escoltisme i del guiatge són diferents?

L'escoltisme neix l'any 1907 a mans de Baden Powell a Anglaterra, i inicialment està concebut com a un moviment per a nois. L'any 1909 se celebra una convenció d'escoltes a Londres i Baden Powell queda sorprès del nombre de noies que hi participen i que a més es fan anomenar Noies Escolta. Exigeixen un lloc per a elles dins de l'escoltisme.

Baden Powell pensa que si hi volen participar, han de tenir el seu propi moviment, nom i programa educatiu basat en les seves necessitats. Proposa el nom de: Guia en honor al “Cos de Guies de la Índia”. Així doncs, al mateix 1909 publica el Programa per a les Guies.

Tot i així, ell considera que aquest moviment per a nenes ha d'estat liderat per una dona, i al principi és liderat per a la seva germana Agnès, que al 1910 es troba amb l'encàrrec de traduir el llibre Escoltisme per a nois per tal que sigui utilitzat per a noies. Posteriorment serà liderat per Lady Olave, cap guia mundial. Al 1912 ja existeixen diverses associacions guies a diferents països del món, totes amb l'objectiu que totes les nenes tinguessin l'oportunitat de desenvolupar-se física, mental i espiritualment.

Per què actualment continuen sent moviments separats?

El guiatge és present a 145 països localitzats en 5 regions diferents (Àfrica, Àrab, Àsia-Pacífic, Europa i Hemisferi Occidental) i la seva missió és la d'ajudar les nenes i joves a desenvolupar tot el seu potencial com a ciutadanes responsables del món. A totes les 5 regions existeixen associacions que treballen el guiatge de manera separada.

El moviment guia continua separat per a poder complir la seva missió, ja que en moltes de les regions no seria possible viure un escoltisme i guiatge com el vivim a casa nostra, des de la coeducació, ja que la situació sociocultural no permet que nens i nenes o nois i noies facin activitats conjuntament i la posició de la dona en la societat està en clar desavantatge. Dos objectius defineixen el pla d'actuació de l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS): donar més oportunitats a nenes i joves per créixer i liderar, i empoderar-les per tal de que esdevinguin agents de canvi al món.

Què té de positiu i de negatiu treballar amb dues entitats diferenciades a nivell mundial?

Per a mi el positiu és que amb la nostra realitat d'escoltisme i guiatge a Catalunya nosaltres juguem un doble paper: a l'associació mundial guia els recordem que podem acomplir la missió des de la coeducació i a l'associació mundial escolta els recordem que moltes de les situacions que es viuen contra les dones s'eviten des de l'educació dels infants, i els encoratgem a seguir treballant en les polítiques de gènere. I com a negatiu diria que són 2 organitzacions i per tant exigeix doble representació i més reunions i...

Com veus el futur de l'escoltisme i el guiatge? Seguiran per separat o s'uniran en un sol moviment?

L'escoltisme i el guiatge apleguen més de 40 milions de persones al món, és un moviment educatiu amb història i crec que amb molt de futur. Des de fa un temps a Europa les dues organitzacions mundials, l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) i l'Associació Mundial del Moviment Escolta (WOSM), han començat a treballar conjuntament, organitzant formacions per als caps (educadors i educadores voluntaris), trobades per als joves i fins i tot realitzant les assemblees al mateix lloc i amb un ordre del dia compartit. Penso que això és un reflex de la nostre societat, però perquè a les altres regions pugui passar el mateix han de canviar molt les coses.

Minyons Escoltes i Guies té una estructura doble, noi i noia, en tots els càrrecs (comissari i comissària, secretari i secretària, etc.). D'on prové? Té sentit actualment?

Aquesta manera d'organitzar-nos prové del naixement de l'associació, la nostra associació es forma de la unió de “Minyons Escoltes”, associació escolta de nois, i “Guies Sant Jordi” associació guia. Quan es produeix la unió d'aquestes dues associacions és un dels punts innegociables que apareixen sobre la taula. Treballar la perspectiva de gènere no és només vetllar perquè el càrrecs siguin paritaris, però crec que seguir mantenint aquesta organització ens fa ser conscients que és quelcom que hem de seguir treballant dia a dia, per a poder qüestionar les estructures socials i les desigualtats que encara existeixen i enfortir el poder de decisió de les dones.