Quina és la seva vinculació personal amb el món associatiu?

Vaig arribar al Centre Catòlic de L’Hospitalet quan tenia uns 17 anys a través d’un company d’institut. Hi vaig venir a fer teatre i jo, que era una tímida absoluta, vaig passar-ho molt malament, però em va obrir un món i em va permetre conèixer molta gent nova, persones implicades en el barri i en el teatre amb què vaig continuar lligada durant bastants anys.

Quin paper creu que juguen entitats com el Centre Catòlic en els barris, ciutats i pobles?

Les entitats de caràcter cultural i esportiu com el Centre juguen bàsicament un paper d’articulació i cohesió social i tenen una voluntat d’anar més enllà. L’escola de bàsquet del Centre Catòlic té un munt de nois i noies i els grups de teatre mouen gent de totes les edats. Recordo que, quan era petita, els diumenges veníem a veure teatre o màgia, i fins i tot ens donaven berenar. Era un lloc d’aglutinament i d’oferta cultural en un moment en què les administracions no feien pràcticament oferta cultural.

Ara bé, el que són les figures diverses dels ateneus també tenen altres àmbits d’actuació més enllà del teatre i l’esport. Aquí mateix, a l’Hospitalet, hi ha diverses associacions que estan vinculades a la Federació i que tenen un ventall més ampli d’activitats. Però, bàsicament, en general tenen una capacitat de vinculació social i d’implicació amb el barri i amb la ciutat i una voluntat, des de la humilitat de cadascú, de formar persones i ciutadans, que trobo fonamental.

Sembla que els catalans tenim necessitat d’associar-nos.

Ens han faltat sempre estructures d’estat i les hem hagut de suplir a través de la societat civil, que ha sabut reaccionar en forma, per exemple, d’escoles. Els ateneus han estat molt versàtils i crec que aquest valor s’ha de potenciar.

En un moment donat, però, l’administració recupera força i s’apropia de l’espai que ocupaven els ateneus sense tenir en compte el teixit que ja existia prèviament.

Quan tu ocupes uns espais que estan buits i després, per altres circumstàncies, l’Estat, la Generalitat o els ajuntaments assumeixen el rol que els pertoca, es troben amb què el terreny està ocupat. Però això s’ha anat normalitzant i la coordinació entre entitats i l’administració és imprescindible. Treballar junts per fer ciutat, i país també, evidentment, però sobretot ciutat.

Quin creus que ha estat el paper que han jugat els ateneus en el procés que ha portat al 9N?

Un paper molt important. Al marge de les entitats que han liderat el procés, ANC i ÒMNIUM —que, vet aquí, totes dues estan liderades per dones—, el Pacte pel Dret a Decidir agrupa més de 3.000 organitzacions molt diverses, entre les quals, la Federació d’Ateneus de Catalunya. Patronals, sindicats, entitats culturals, partits polítics..., totes elles amb una important funció de cohesió social i cívica. Les entitats han sabut veure el seu paper, sense reclamar una opció determinada, sinó el dret a decidir, i la importància d’un referèndum on la gent s’impliqués, participés. Perquè del que estem parlant aquí és de més democràcia.

[Aquesta entrevista s’ha extret de l’article publicat a la revista Ateneus núm. 11]