Quina és la missió de la vostra entitat?

Des de fa 30 anys treballem amb famílies del barri del Raval que estan en situació de vulnerabilitat o exclusió per millorar la seva qualitat de vida, posant el focus en les dones i en els infants, que són els col·lectius més sensibles. Actualment tenim quatre àrees d’actuació: infància i adolescència, dona, família i sensibilització i voluntariat.

Quina és la realitat que observeu al Raval?

Nosaltres treballem amb col·lectius molt sensibles, sovint són dones amb famílies desestructurades, manca de formació, de referents... Però fins no fa gaire la majoria eren d’aquí, cosa que els proporcionava una mínima xarxa relacional. Des de fa uns anys, però, la major part de les persones que atenem són d’origen immigrant, de primera o segona generació, abocades a una situació de marginalitat que mai s’haguessin imaginat quan van decidir migrar. Són dones sense xarxa relacional, moltes estan soles aquí , algunes amb els seus fills. Abans feien feines de neteja precàries però ara ja no tenen ni això. Realment a Barcelona hi ha persones amb fills que no tenen cap mena d’ingrés? Sí. I que a més no té suport de cap tipus a nivell familiar. Diuen que estem sortint de la crisi, però aquesta gent encara tardarà 4, 5 o 6 anys a estar en la situació d’abans de la recessió, que ja era molt complicada.

Les persones tenim una mena de “teranyina” que ens sustenta: la feina, la salut, la vivenda, les relacions personals, els diners... A mesura que alguns d’aquests fils es van trencant cada cop és més difícil reenganxar-se. En principi no treballàvem amb gent que té tots aquests fils trencats, però ara ens hi trobem. Sovint l’únic que podem fer és una feina de contenció.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Tenim 149 voluntaris i són fonamentals, sense ells els projectes no es podrien fer! La mateixa Fundació va néixer a partir d’un col·lectiu de voluntaris. Els voluntaris són part de l’equip però també els considerem destinataris, perquè volem sensibilitzar-los i que siguin portaveus de la realitat que viuen i de la feina que fem.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

D’una banda, perquè som una fundació petita-mitjana on hi ha molta proximitat i ens és fàcil d’arribar a la gent, tant a les persones que volen ser ateses com a les que volen fer de voluntàries. La captació de voluntaris la cuidem molt, no cal passar per deu despatxos diferents abans de començar. L’altra raó és que els voluntaris veuen que realment ens ajuden i ens donen un cop de mà, ells són qui està en contacte amb les persones ateses i qui prepara les activitats, conjuntament amb un equip de professionals. Un voluntari que vulgui dedicar el seu temps a una cosa útil i veure’n els resultats, això ho agraeix.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

És difícil de dir, perquè el context econòmic és molt inestable i l’entorn on treballem també ho és. Amb els ajuts públics cada cop més escassos està complicat. Una alternativa viable és que les entitats petites com la nostra ens unim amb altres que també fan feina de primera línia per desenvolupar una atenció integral, ja sigui en projectes concrets o en una unió estable. És una possibilitat. A nivell més concret, a la Fundació ara mateix estem en un moment de canvi, perquè acabem de renovar el Patronat i la presidència, que definiran les noves línies a seguir.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Més que en un moment concret, la passió la trobo en la meva manera d’entendre la feina. Per mi el fet de treballar aquí no és només una qüestió laboral sinó una vocació personal. Vaig començar com a voluntària el 1997, el 2002 vaig entrar a treballar-hi com a ajudant de direcció i des del 2005 en sóc la directora. M’hi he passat moltes hores perquè crec molt en la feina que es fa aquí. Tinc la sort de treballar en una feina que m’agrada molt.

Si vols col·laborar amb la Fundació Escó, aquí trobaràs més informació sobre com fer-ho!