Quina és la missió de la vostra entitat?

La nostra missió vam definir-la en el Pla Estratègic 2011-2015: L'ACCO som un conjunt d'entitats, col·lectius i persones vinculades al barri de Sarrià. Dinamitzem i desenvolupem el teixit social, al voltant de l'equipament municipal Casa Orlandai, per aconseguir un barri més participatiu, creatiu, cohesionat, innovador, cultural, solidari i sostenible; amb projecció de districte i de ciutat.

És a dir, posem èmfasi en el barri de Sarrià perquè estem enfocats en l'acció local, en l'entorn més immediat de l'equipament, i a partir d'aquí amb projecció de districte i ciutat. En el teixit social perquè volem articular i dinamitzar les persones i entitats del districte, per treballar en xarxa, aprofitant les sinergies i potencialitats de tothom, sense perdre identitat. En l'equipament, que és l'espai relacional que ens fa de pal de paller al projecte, és l'edifici insígnia que simbolitza el projecte i que vehicula el sentiment de pertinença; tot i que fem activitats i projectes més enllà d’aquestes quatre parets: la Festa Major, l'Espai Gardenyes... I en la participació perquè volem que les persones i entitats s'impliquin, a tots els nivells, i que participin i siguin protagonistes d'un model de barri inclusiu i cohesionat.

Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?

A Barcelona hi conviuen moltes realitats i la major part d'elles estan afectades per la crisi de l'estat del benestar. Hi ha moltes persones afectades directament per l'atur, les retallades...

I tot i que a Sarrià tenim la nostra especificitat, també estem immersos en aquesta realitat. De tot això, en els últims anys, s'ha despertat un conjunt de ciutadania que reclama canvis, reclama participació i s'autoorganitza; i l'Orlandai en som un exemple més.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el sí de la vostra entitat?

Tenim un munt de persones voluntàries que hi juguen diversos papers. Tenim 20 persones que ens donen suport tècnic i logístic pel funcionament de l'equipament; 60 persones que s'impliquen amb l'ACCO i participen en els diferents òrgans de decisió (junta, assemblea); i 125 persones que volen participar activament en el disseny i execució de les activitats i projectes de l'ACCO (comissions, Espai Gardenyes, Ràdio Sarrià...).

La nostra filosofia, és que qualsevol persona o entitat del barri que tingui un neguit o un projecte el pugui canalitzar a través de la Casa Orlandai, i en xarxa amb la resta de persones i entitats de l’ACCO i del barri.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Segur que hi ha diverses motivacions, però les més comunes serien la satisfacció de participar en un projecte comunitari de proximitat i de sentir-se part activa, el reconeixement de la feina feta, l'empoderament a l’hora de prendre decisions i tirar endavant iniciatives amb resultats visibles i la possibilitat de formar part d'una xarxa social i relacional.

Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí a 10 anys?

La nostra entitat actualment té 7 anys i ja hem fet un llarg camí. Per tant, 10 anys més són molts... Aviat començarem l'elaboració del segon Pla Estratègic i aleshores podrem copsar quina és la visió comú que tenim a 10 anys, però el que jo sí que percebo és que la dinamització cultural està molt reeixida i que el que hi ha ara és un reclam d'avançar amb temes socials i d'incidència política.

Jo veig que la Casa Orlandai serà un actor amb un pes polític i social molt més prominent en els propers anys i amb unes xarxes molt més fortes a nivell de districte i de ciutat amb altres entitats i plataformes.

La dinamització cultural està molt reeixida i ara hi ha un reclam d'avançar amb temes socials i d'incidència política

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l'entitat?

El moment més emotiu, i crec que també el de la major part de la gent que estem vinculats al projecte des del començament, va ser l'aniversari de la mort del Marcel Oliveras. Era un dels fundadors de Casa Orlandai i va morir molt jove de càncer.

El 12 de juliol de 2012 vam fer un acte commemoratiu on vam aplegar molta gent. D'alguna manera vam veure que la dinàmica de la Casa tenia un sentit, que era potenciar els valors que el Marcel ens va saber transmetre tant en vida com en el seu procés de mort i que encara ens il·lumina. Jo crec que tots estem una mica tocats pel Marcel.