El dissabte dia 7 les xemeneies de Terrassa es despertaven sota nuvolades amenaçadores. Un any més, la meteorologia capritxosa de primavera amenaçava la celebració de la Fira Modernista a la ciutat. Una anècdota, si és vol, que no va aconseguir aturar les ganes posades en la novena edició d'un esdeveniment que s'ha convertit en referència en el programa de festes de la capital vallesana.

I és que hauria calgut molt més que pluja per desanimar a les 114 entitats, institucions i empreses que aquest anys han tornat a col·laborar desinteressadament amb l'Ajuntament de Terrassa per fer que la ciutat retorni als anys de la Revolució industrial. L'obligació d'apretar el cinturó per la crisi s'ha cobert amb més entitats col·laboradores i, al final, el programa va estar atapeït d'actes durant els tres dies de l'esdeveniment. Fins i tot, hi ha referents com el Centre Excursionista de Terrassa, el Club Deportiu Terrassa Hockey o el Teatre Principal (acabat de reformar) que han aprofitat aquest cap de setmana per celebrar actes pels seus 100 anys de vida.

Podríem relatar la Fira des dels ulls dels milers de visitants que hi van passar. Cada cop n'hi ha més que s'arriben de fora de Terrassa, calculant que enguany han superat el 30 per cent del total d'assistents a la Fira. No obstant això, els passejants embadalits entre l'arquitectura modernista i els vestits d'època, poc es poden imaginar el treball que hi ha al darrere de tanta Festa.

Nosaltres vam poder entrar entre bambolines al Centre El Social on el grup de teatre, l'esbart i la coral es van preparar a fons un any més per ajudar a fer de la Fira un èxit. Les activitats, ja realitzades en anys anteriors, no van evitar haver de refrescar en assajos previs la memòria de la festa i arreglar per l'ocasió les fantàstiques vestimentes d'època.

Des de la coral Lamardebé del Centre Social es vestien de gala per sortir amb altres agrupacions (la Coral Rossinyol a la fotografia) a una cantada de migdia de Caramelles. Les fadrines, empolainades, des del balcó de la Casa Alegre van escoltar als homes dedicant-los cançons, mentre el públic embadalit les envejava.

Quan al grup de teatre i l'esbart, units per l'ocasió, feien riure un any més al públic reunit al pati del Gran Casino revivint de forma còmica els conflictes entre obrers i burgesia. Dues classes encarades a l'escenari per les tardes. Clar que, molts dels 30 participants a la representació havien gaudit conjuntament de la festa abans, lluint pels carrers de la ciutat els vestits d'època.

Al final, petits detalls d'un cap de setmana intens a Terrassa on s'ha tornat a menjar plats d'abans, han circulat cotxes d'època i s'han tornat a posar de moda els corbatins i les pameles.