La Fundació va presentar el 21 maig al Centre d’Arts Santa Mònica el seu informe anual que aquesta vegada porta com a títol 'Pensament crític, raó per a l’emancipació'. A l'acte de presentació es va tractar de quina manera es pot abordar el pensament crític des de la vessant de la neurociència, la pedagogia i el mètode científic, i es van fer propostes d’actuació per millorar l’educació.

Les persones que van presentar les seves ponències al col·loqui de la Fundació Ferrer i Guàrdia són algunes de les què han col·laborat amb els seus articles en la vuitena edició de l’Informe Ferrer i Guàrdia 2018.

El primer ponent va ser el divulgador científic i expert en noves tecnologies Ignasi Llorente, autor del llibre 'La Història de la Ciència com mai te l’han explicat'. En la seva intervenció es va referir a la necessitat a les aules de dubtar de les certeses, de plantejar-se preguntes, de formular hipòtesis i d'experimentar per corroborar-les.

Per la seva banda David Bueno, el biòleg, genetista i autor del llibre 'Neurociència per a educadors', va proposar un replantejament d’exàmens com els de la selectivitat, donat que són proves memorístiques que només serveixen per 'endreçar' l'alumnat en funció de la nota. En el cas de l'educació primària veu necessari potenciar al màxim l’activitat del cervell per fer connexions noves entre neurones, i també apuntà que la motivació és la clau en l’ensenyament.

La tercera ponent de l'acte, la historiadora especialitzada en pedagogia llibertària i autora del llibre 'Joan Puig Elias: anarquisme, pedagogia i coherència, Valeria Giacomoni, va exposar com cal garantir la curiositat natural dels infants i assegurar que estiguin motivats per estimular el seu aprenentatge. També va criticar la tendència de l’utilitarisme en l’educació, que es posa de manifest a les carreres universitàries, que cada cop més s’orienten cap al mercat laboral i no cap a l’emissió de la cultura.

Finalment, el president del Sindicat de Periodistes, el periodista, Quico Ràfols, va fer referència al seu article, que també forma par de l'informe, defensant el dret a la informació com a "essencial per una societat crítica perquè tingui dades per fer-se preguntes i trobar respostes”. Segons ell, es tracta d'un dret actualment cooptat pels poders polítics i els interessos econòmics. És per això que reclama polítiques perquè la ciutadania pugui exercir-lo.