Els joves s’associen menys... però es comprometen més

A nivell general, els adults col·laboren més en associacions que els joves, si tenim en compte qualsevol tipus de col·laboració (fer-se soci, donar suport econòmic, participar puntualment o com a organitzador). En la població major de 29 anys, el percentatge és del 66,3%, mentre que entre la gent jove és tan sols el 46,5%, segons un estudi de la Generalitat de Catalunya.

Però les mateixes dades també revelen que quan un jove decideix col·laborar amb una entitat tendeix a fer-ho amb un grau d’implicació superior al d’un adult. Si ens fixem només en la forma de participació més intensa –ser responsable o organitzador d’una entitat-, el percentatge és superior en els joves (11,2%) que en els adults (10,6%).

Més reivindicatius i allunyats de la participació institucional

Els joves escullen formes de participació més reivindicatives. Gairebé doblen els adults en la participació a manifestacions (43,8% vs 27,6% ) i debats polítics (21,6% vs 11,5%), i la diferència es dispara en la intervenció en activitats il·legals de protesta (un 12,6% dels joves enfront d’un 2,3% dels adults). En canvi, els joves utilitzen menys que els adults les formes tradicionals de participació mediades i institucionals, com ara el vot (64,9% vs 80,8%), el contacte polític (18% vs 25,2%) o la militància política i sindical.

En general la gent jove no és menys participativa, sinó que opta per una participació diferent dels adults. En resum, prefereixen formes més individualitzades que permetin una relació més directa amb el motiu pel qual es mobilitzen; en canvi, intervenen menys quan cal una mediació d’agents amb qui se senten poc identificats (representats polítics o partits).

Associar-se desperta el “virus” de la participació

Els membres d’una associació juvenil s’impliquen sovint en altres entitats i, fins i tot, participen més que la resta de joves a les eleccions. Segons un estudi d’Esplac, el 71% dels monitors i monitores dels seus esplais va anar a votar a les eleccions municipals del 2007, mentre que, a la població jove en general, aquest percentatge va ser del 45% (totes dues xifres es refereixen als joves entre 18 i 24 anys). Altres estudis anteriors de l’associació demostren també que els monitors i monitores estan multiassociats, és a dir, molts participen també en altres associacions a banda de l’esplai.

Sobre això, la sociòloga i investigadora Sílvia Luque es pregunta: “Què va ser abans, l’ou o la gallina? Els monitors i monitores [d’esplai] ho són, perquè són persones preocupades pel seu entorn, que troben a l’esplai la via per expressar la seva inquietud? O és que l’esplai és l’entorn de socialització participativa per excel·lència, no només pels infants sinó també pels monitors/es?”.

La resposta segurament no és senzilla, però en qualsevol cas, cal anar en compte: el “virus” de la participació juvenil és altament contagiós!