Més de 100 persones passen per les Jornades d'ESS

Autor/a: 
Fundació Autònoma Solidària

Més de 100 persones passen per les Jornades d'ESS

Autor/a: 
Fundació Autònoma Solidària

Resum: 

Les activitats de reflexió sobre el capitalisme i alternatives entre Universitat i Entitats van tancar-se amb una valoració molt positiva de les organitzadores. Més d'un centenar d'assistents van prendre'n part.

Miren Etxezarreta, Enric Prats i Ernest abadal encetaven el dimecres a les 9.30 del matí les Jornades d'Economia Social i Solidària (ESS) amb la taula rodona "Valors en temps de Crisi", a la quan van assistir-hi més de 100 persones. La reflexió va girar al voltant de la crítica als fonaments del capitalisme, especialment a la competitivitat i al conservadurisme que, segons els ponents, són inherents al model capitalista. Miren Etxezzarreta va evidenciar la inviabilitat del capitalisme a nivell social, ecològic i a tots nivells. A més de la crítica, però, no hi va faltar la proposta pel canvi. Canvi que, afirmaven, és subjecte, primer, a la voluntat i, segon, a la creació de sinèrgies entre moviments.

Albert Recio, membre del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, va ser l'encarregat d'iniciar la reflexió al voltant de què és l'Economia Social i Solidària. Pregunta a la que responia afirmant que l'ESS "neix de la necessitat de donar respostes al capitalisme".

La tarda es va caracteritzar per l'èmfasi en la creació de sinèrgies entre diferents àmbits. Així, a les 15.30 començava la taula rodona en la qual Carmen Sarasúa va compartir les aportacions que ha fet l'economia feminista. Segons Sarasúa, l'economia feminista no es pot entendre com una disciplina a part, sinó que s'ha d'entendre com una visió transversal necessària en l'anàlisi econòmic per evitar que les polítiques econòmiques facin augmentar la desigualtat entre homes i dones. És més, quines mesures econòmiques sota una òptica feminista es poden implementar per fer decréixer aquestes desigualtats? Cal, per respondre-hi, una perspectiva feminista.

Gustavo Duch i Marco Aparicio van ser els ponents que van introduir els àmbits de la sobirania alimentària i el concepte anomenat "Bon Viure", una perspectiva de fer política i economia centrada en els valors de justícia social, justícia cultural i ambiental o ecològica.

La darrera de les activitats va consistir en la participació activa, tant d'entitats del sector com dels i les participants a les Jornades. El taller proposat (i molt ben rebut per les persones assistents), consistia en diferents estands d'entitats com Som Energia, la revista Alternativas Económicas, Cooperatives de Consum, Triem Banca Ètica, entre d'altres, de manera que els assistents van poder conèixer de primera mà experiències reals i existents d'ESS.

Les jornades poden fer que a més d'arribar a estudiantat ja sensibilitzat, es pugui apropar l'Economia Social i Solidària a nous perfils d'estudiants

El segon dia de les Jornades es va encetar també amb tallers paral·lels que giraven al voltant del cooperativisme amb més experiències pràctiques i aplicables a la vida quotidiana: Col·lectiu LaCol, Cooperativa Iacta, Projecte Ictineo i La Ciutat Invisible. No hi van faltar tampoc sessions al voltant de les finances ètiques amb la col·laboració de Triodos Bank, Fiare, Coop57 i Oikocredit.

La Fundació Autònoma Solidària (FAS) ha estat una de les entitats organitzadores i impulsores de les Jornades al costat de UPF Solidària i Fundació Solidaritat UB; entitats que valoren molt positivament com s'han desenvolupat les Jornades, tant per l'assistència i implicació dels assistents com per l'oportunitat que suposa d'establir xarxes entre la Universitat i les entitats d'Economia Social i Solidària.

Les Jornades s'han emmarcat en el projecte de la FAS "Impulsant l'educació per al desenvolupament en l'actual context universitari", amb el que es busca introduir la visió crítica del món i prmpoure la participació social activa de l'estudiantat a través d'activitats tant curriculars com no curriculars. Les Jornades, malgrat ser qualificada com a no curriculars, eren convalidables per crèdits per als estudiants que s'inscriguessin. És aquest un factor que, segons les organitzadores, pot fer que a més d'arribar a estudiantat ja sensibilitzat, es pugui arribar a un altre perfil d'estudiant que, gràcies a les jornades, acabi aposant també per un canvi.

Afegeix un comentari nou