El col·lectiu de Las Kellys (el nom ve de “las-que-limpian”) fa 4 anys que alça la veu per denunciar la precarietat i la sobrecàrrega de feina amb què treballen les cambreres de pis que estan subcontractades per empreses externes. L'associació demana que sigui il·legal externalitzar el personal que formi la part essencial d'un negoci.

Parlem amb la Míriam, de Las Kellys BCN, sobre les reivindicacions del col·lectiu, que també s’està veient molt afectat per la crisi desencadenada pel Covid-19.

En quina situació us trobeu actualment les cambreres de pis, arran del tancament de tot el sector turístic per l’estat d’alerta?

Les cambreres de pis subcontractades ho estan passant molt malament. Tenen contractes d'obra i servei i les han acomiadat. Difícilment tiraran endavant amb 500 euros que puguin rebre de l’atur, les que tenen la sort de tenir-ne. La majoria de cambreres de pis som dones soles amb càrregues familiars. És un treball feminitzat al 98%, ja que els homes troben altres feines i ho deixen ràpidament. Jo no tinc fills, però moltes sí que en tenen i estan solteres, divorciades o vídues i han de pagar elles soles totes les despeses. Ara s’han quedat al carrer.

I les que formeu part de la plantilla fixa d'un hotel, com esteu?

A la majoria, per no dir a totes, ens han fet un ERTO, però no ens han informat de res. Jo mateixa no tinc ni idea de què és un ERTO. Només sé que és una suspensió de la feina i prou. Així que també ens sentim desprotegides i gens informades. No ens han donat detalls de les condicions ni de res més. Estem molt millor que les que estan subcontractades, però ara mateix sabem ben poca cosa.

Quina és la realitat del col·lectiu de les cambreres de pis?

Arran de la reforma laboral del 2012 les condicions de feina van empitjorar. Es van avalar les subcontractacions i plantilles senceres d'hotels van ser acomiadades i subcontractades. Les treballadores externalitzades tenen contractes per obra i servei i no tenen reconeguda la categoria professional del conveni d’hostaleria. Cobren un 40% menys del que els pertocaria i tenen contractes a temps parcial de 4 o 6 hores. Pateixen una sobrecàrrega de feina. I no tenen representació col·lectiva, no saps si hi ha un comitè d'empresa, no tens drets.

A la pràctica, en què es tradueix aquesta sobrecàrrega de feina?

Les empreses que subcontracten et fan netejar moltes habitacions i no dona temps. Es fan més hores per poder acabar, però són hores que no tens al contracte. De fet, s’ha arribat a pagar 1,5 euros per habitació i et donen 15 minuts per tenir cada estança a punt. És un abús perquè s’aprofiten de la situació d’aquestes treballadores. I si et queixes et diuen que ja saps on està la porta. Jo fa 17 anys que treballo en aquest sector i ara formo part d’una plantilla fixa, però també he patit la subcontractació. Em vaig posar malalta de les cervicals.

És clar, a nivell de salut, tot aquest esforç us deu passar factura…

Patim moltes malalties que no estan reconegudes com a professionals. Només ho estan les relacionades amb el túnel carpià, la bursitis i l’epicondilitis. La resta com lumbago, cervicàlgia, tendinitis… no estan reconegudes. Les nostres afeccions són per l’efecte repetitiu, per carregar pes, per haver de fer-ho ràpid. Podem arribar a fer 40 llits al dia. Això són 40 matalassos que hem d’aixecar, carregar carros plens de roba, ajupir-nos… Nosaltres no volem caure malaltes. Per això demanem millorar les condicions laborals i que no hi hagi sobrecàrrega de feina.

Quina és la reivindicació principal de l’anomenada “Llei Kelly”?

Volem que l’activitat principal d’una empresa no es pugui subcontractar. Això suposaria modificar l’article 41.2 de l’Estatut dels Treballadors i beneficiaria a molts sectors, no només al nostre. Per a nosaltres suposaria prohibir la subcontractació del personal de neteja perquè el negoci d’un hotel es basa en la venda d’habitacions netes. Som una part essencial del negoci i reivindiquem formar part de la plantilla. Hi ha comunitats autònomes on està prohibit això de les empreses multiserveis, però igualment ho fan. El 95% del sector està externalitzat.

I del segell de qualitat, què se’n sap?

Va ser aprovat a Catalunya però no s’ha posat en marxa. També està encallat. Era una altra de les reclamacions, que els hotels tinguin un segell de qualitat que garanteixi bones practiques, entre elles, amb els seu personal.

Veieu amb esperança que s’atenguin les vostres reivindicacions?

S’han fet coses, però no és suficient. Els governs que hem tingut ho tenen en compte, però després no fan res i es queda a un calaix. Al novembre de 2019 vam anar fins i tot al Parlament de Brussel·les amb companyes del Regne Unit i de França amb les nostres propostes. Nosaltres seguirem insistint i sabem que tard o d’hora ho aconseguirem perquè el que demanem és de justícia.