Velles i a la vegada noves formes de finançament per entitats

La necessitat de reinventar-se de les entitats ha portat al trencament amb les fonts de finançament clàssiques per buscar i a recuperar alternatives com el micromecenatge, el cooperativisme o la banca ètica.

Tradicionalment les formules de finançament de les entitats han estat i són: la base social, les activitats, els patrocinis o aportacions privades, els ajuts de l’administració i el finançament bancari. En els últims temps, la reducció de les quotes dels socis i la disminució de les aportacions de patrocini, la falta de garanties a l’hora d’assegurar ajuts i subvencions i la crisi interna que estan vivint els bancs, ha portat a les entitats a buscar noves alternatives de finançament.

Per conèixer algunes d’aquestes alternatives hem parlat amb Gal·la Cortadellas, economista i experta del món associatiu, amb Jordi Ibáñez de Fiare Catalunya i amb Raimon Gassiot de Coop57.

Mecenatge i captació de fons

El mecenatge és un suport o patrocini econòmic o en espècies, i la captació de fons o fundraising pot ser un mètode per buscar aquests mecenes. El mecenatge no és cap invenció actual ni molt menys una novetat perquè ja fa segles que existeix, però “ha fet falta que entréssim en crisi perquè es redescobrís, diversificant-se i innovant” tal i com explica l’economista Gal·la Cortadellas.

Una fórmula de mecenatge són les microdonacions, petites quantitats que es poden donar a les entitats puntualment per a iniciatives concretes. També trobem el finançament col·lectiu o crowdfunding, que utilitza les xarxes socials per implicar als donants en el projecte, teixint una xarxa entre qui realitza el donatiu, el realitzador del projecte i les persones beneficiàries.

Per tal d’aconseguir més mecenes, una manera d’arribar a les persones i implicar-les en el projectes és a través del màrqueting directe, que permet arribar directament als possibles col·laboradors, prèviament escollits.

El banc tradicional

Els crèdits i hipoteques concedits per bancs i caixes han estat una de les fórmules d’aconseguir finançament més utilitzades. Actualment el sistema bancari està vivint una reestructuració continua i les polítiques envers els seus clients estan canviant. Això fa què, per demanar crèdits, s’exigeixin cada vegada més avals i els requisits per accedir-hi siguin cada vegada més estrictes; aquestes dificultats fan que, per les entitats, disposar de líquid i fer front als pagaments vençuts sigui més complicat.

Existeixen també productes com les pòlisses de crèdit que poden ser un bon sistema per avançar els pagaments de les subvencions resoltes i disposar de liquiditat, però que no són exclusives de bancs i caixes.

Les obres socials i les fundacions de les caixes i bancs també continuen, de forma més minsa, oferint finançament i ajudes a projectes. Tradicionalment les obres socials de les caixes s’han centrat en ajudar a projectes més socials i culturals, i tot i que ara moltes de les caixes han desaparegut o fusionat, les seves obres socials encara existeixen.

Els nous paradigmes socials i econòmics han portat al trencament amb les fonts de finançament clàssiques per buscar i a recuperar-ne altres.

Banca ètica

Cada vegada més els banc ètics es presenten com una alternativa a la banca tradicional caracteritzats per la transparència, l’equitat, la participació ciutadana i la no lucrativitat.

El cas de Fiare n’és un exemple. Actualment aplega 36.477 socis entre empreses d’economia social, organitzacions de cooperació internacional, entitats culturals i particulars. Tal i com explica en Jordi Ibáñez “Fiare és un projecte mutualista que ofereix a les entitats productes d’estalvi, pòlisses de crèdit per avançar subvencions i contractes d’organismes públics i finançament per a projectes amb impacte social que compateixin la filosofia de la banca ètica”. Actualment es troba en fase de constituir-se com a projecte propi a Espanya per tal de poder oferir comptes corrents a particulars, targetes de crèdit i dèbit i banca per Internet, ja que per ara, és un agent financer de la Banca Popolare Etica d’Itàlia.

Un banc ètic, en definitiva, compleix les mateixes funcions que un banc tradicional però aplicant criteris ètics de coherència, participació, transparència i implicació.

Cooperatives de crèdit

Les cooperatives de crèdit són societats constituïdes amb l’objectiu de servir les necessitats financeres dels seus socis i tercers mitjançant les activitats pròpies de les entitats de crèdit.

N’és un exemple Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris autogestionada que es dedica a recollir estalvi popular per finançar projectes d’economia social i solidària i d’associacionisme popular. Es defineixen com a eina, no com a finalitat.

El seu objectiu és promoure projectes econòmics i socials col·lectius que cerquin transformar la societat d’acord amb els plantejaments de l’economia solidària. Tots els socis participen l’Assemblea i decideixen les línies i els criteris d’actuació. Si una entitat ha estat acceptada com a sòcia és perquè el seu projecte és social i econòmicament interessant. Per tant com explica Raimon Gassiot de Coop57 “si sorgeix una necessitat financera d’un soci, es fa tot el possible per ajudar-la, sempre que el problema no sigui de viabilitat ja que posaria el en risc els recursos col·lectius de la cooperativa i només agreujaria la situació de l’entitat”.

Les cooperatives ofereixen préstecs diferenciats en funció de les necessitats que han plantejat els socis com poden ser préstecs per inversions, per a circulant, per anticipar factures i subvencions o convenis, o préstecs participatius.

Recursos a mida

Segons l’economista Gal·la Cortadellas, les alternatives de finançament són forçosament diverses perquè la realitat de les entitats també és diversa. “L’important és adonar-se que el finançament de les associacions i entitats sense afany de lucre passa per realitzar projectes i activitats especials. Un projecte o una activitat és quelcom acotat, que té uns objectius determinats, un públic a qui va dirigit, una durada concreta en el temps, i per tant, a l’hora de demanar col·laboració econòmica“.

És important, per tal d’aconseguir el millor tipus de finançament possible, fer un anàlisi intern de l’estat econòmic i de les necessitats de l’entitat. Per Cortadellas, la metodologia de finançament de les entitats i associacions encara és vàlida, però “cal incorporar noves formes i iniciatives, perquè les que hi ha hagut fins ara s’han convertit en insuficients”.

Afegeix un comentari nou