La Garriga enguany celebrarà amb més orgull la Festa de Corpus i és que, les Catifes de Corpus de la localitat vallesana han estat declarades element festiu tradicional d’interès nacional. Les catifes són l’element central i més destacat de la Festa del Corpus de la Garriga i es preparen el diumenge de Corpus pel pas de la processó. La festa atreu milers de visitants que admiren aquesta creació amateur realitzada per més de 7.000 voluntaris de totes les edats, un treball fet en equip que potencia la convivència entre els veïns.

Després de dos segles d’ornaments, les catifes de la localitat han assolit un alt nivel artístic i tècnic, i un important arrelament dins la població, que potencia la participació especialment visible pel que fa a l’esforç veïnal en la construcció de l’espai festiu.

La celebració del Corpus és organitzada per l’Ajuntament de la Garriga, per la Parròquia de Sant Esteve i per l’Associació Cultural Corpus la Garriga, constituïda el 2006 per representants de la parròquia, d’entitats, d’escoles i de carrers participants.

“Aquesta distinció és un reforç en el camí cap al reconeixement mundial de totes les catifes de flors”

El tret diferencial de les catifes de flors de La Garriga és que es confeccionen amb la flor sencera, i això, implica un treball meticulós a nivell tècnic i artístic, i un gran volum de clavells.

“Fa temps que esperàvem aquest reconeixement i, malgrat no haver arribat la notícia per la inauguració de la Festa –la setmana passada-, ens anima a seguir treballant com hem fet fins ara”, segons el secretari de l’Associació Cultural Corpus la Garriga, Xavier Fontaner. “Aquesta distinció és un reforç en el camí cap al reconeixement mundial de totes les catifes de flors”. “L’any vinent, amb el bicentenari farem una doble festa sonada: per la declaració d’interès nacional i pel bicentenari de la Festa”, ha avançat Fontaner.

Malgrat els preparatius estan a les beceroles, el secretari de l’entitat ha manifestat que el 2016 es plantegen incloure una xifra mínima de flor sencera com a requisit per participar, a més d’altres materials que habitualment utilitzen, com flors silvestres, pellofa d’arròs i terra de pinyó. L’associació també està debatent la introducció de novetats musicals a l’espectacle inaugural i una possible concentració de l’activitat en quatre dies. Les catifes de flors de La Garriga han estat presents enguany a l'Infiorata di Noto (Sicília) amb la Federació Catalana d'Entitats Catifaires:

240.000 clavells i un Ou com balla

Durant el dia de Corpus, el proper 7 de juny, es confeccionaran 29 catifes florals, on hi lluiran 240.000 clavells acompanyats d’altres tipus de flors i elements vegetals (en especial: xiprer, bruc, terra de pi i esclòfia d'arròs). A més de les catifes es faran dos altars de flors, un mural i el ja tradicional Ou com balla. Les catifes es faran al matí i, durant tot dia, el públic visitant podrà passejar pels carrers de la Garriga i admirar els dissenys florals. Entitats, escoles i veïns i veïnes de totes les edats són els encarregats de l’elaboració de les catifes amb la col·laboració de tothom qui hi vulgui participar.

La jornada de Corpus comptarà, a més, amb moltes activitats complementàries que inclouran concerts, actuació castellera, balls, exposicions, concurs d’aparadors i portes obertes als principals punts d’interès, entre d’altres propostes culturals.

Enramades des de 1816

La primera referència escrita que es té del Corpus de la Garriga és de 1816, quan el bisbe Pau Sitjar, de visita pastoral, en va presidir la processó. La manera d’ornamentar i omplir de colors els carrers de la Garriga pel pas de la processó de Corpus ha anat variant amb el temps. En les darreres dècades, les catifes han guanyat tot el protagonisme, convertint la població, durant un dia, en una mostra d’art floral efímer. La data de les primeres catifes no és clara. La Hoja Diocesana Parroquia de San Esteban Protomártir de la Garriga de 1940 esmenta que aquell any se’n van fer cinc al carrer Cardedeu. Una altra versió, no contrastada documentalment, diu que el 1928 l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall va fer-ne una davant casa seva, a la plaça de Santa Isabel. Des de 1940 fins a l’actualitat s’han realitzat de forma continuada. Amb anterioritat, estan documentades enramades als carrers, balcons engalanats, altars i flors i ginesta escampada per terra.

La Federació Catalana d’Entitats Catifaires treballa, des del 2012, per a que la UNESCO declari la catifa com a element del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.