El compromís ciutadà a l’exposició ‘La catalanitat cívica’

Autor/a: 
Àlvar Andrés Elias

El compromís ciutadà a l’exposició ‘La catalanitat cívica’

Autor/a: 
Àlvar Andrés Elias

Resum: 

El Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, acull des del divendres 7 de novembre, fins al 6 d’abril del 2015 una exhibició sobre la vessant cívica de la festa catalana.

L’exposició no té l’objectiu de ser un mostrari etnològic de les diferents manifestacions festives catalanes, sinó posar èmfasi en el caràcter de participació ciutadana. “L’exposició parla de la funcionalitat política de la festa, ja que civisme i política no deixen de ser el mateix: la voluntat de participar als afers del poble o ciutat”, defineix Bienve Moya, comissari de l’exposició i gestor cultural.

L’exposició s’organitza al voltant de cinc eixos temàtics, el primer dels quals presenta els caràcters generals de la festa, que són universals i vàlids per a qualsevol societat. A partir d’aquí, els següents eixos s’insereixen de ple en la festivitat catalana. En primer lloc es parla de la festa antiga, fent referència a la utilitat que tenia i quins eren els sectors que se n’ocupaven. Posteriorment, l’exposició posa l’accent a com la festa s’insereix en el món modern, introduïnt aspectes com els esports, la música o el cinema. “A partir dels anys 20 la festa antiga aglutina diversos elements i, avui en dia, en el marc de tota Festa Major sempre hi ha un partit de futbol, un concert...”, matisa Moya.

Els següents àmbits de l’exposició se centren en la festa a la segona meitat del segle XX i es traça un recorregut del desenvolupament de la festa des dels anys de la dictadura franquista fins als vuitanta. A continuació, es fa una panoràmica de l’evolució al llarg dels últims anys. “Sens dubte, el tret principal d’aquest període és la recuperació del carrer”, considera el comissari de l’exposició. Tot seguit, el cinquè i últim àmbit tracta la festa i les manifestacions artístiques que en formen part, des de la vessant del compromís cívic.

L’exposició culmina amb un documental de 20 minuts de durada on es parla de set festivitats del territori de llengua catalana com són la Patum de Berga, la Mercè de Barcelona, els castellers de Vilafranca i Valls; la Festa de la Mare de Déu de la Salut, a Algemasí, i el Misteri d’Elx, ambdues del País Valencià; i dues de les Illes Balears: la festa de Sant Joan a Ciutadella de Menorca i el cant de la Sibil·la a Mallorca. La voluntat de l’audiovisual, com de tota l’exposició La catalanitat cívica, és la de trobar els punts que fan que la festa no sigui “una celebració externa al dia dia, sinó que formi part de la implicació cívica del poble”, conclou Moya.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 6 d’abril al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, té previst començar la seva itinerància al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, per continuar a Berga i a d’altres ciutats i pobles catalans durant dos anys de gira.

Afegeix un comentari nou