El DAU celebra l’edició més ambiciosa per connectar generacions a través del joc
Comparteix
Del 13 al 16 de novembre, la catorzena edició del festival omplirà la Fabra i Coats de propostes per a tots els públics lligades a l’univers del joc i, com sempre, tindrà un espai dedicat als jocs tradicionals.
“Enguany estem davant de l’edició més gran de totes les del DAU, ens hem enfocat a donar més recorregut que mai al festival”, explica l’Anna López, directora del DAU Barcelona, que entre el 13 i el 16 de novembre convertirà la Fabra i Coats en la gran casa del joc, amb un ampli ventall de propostes per a totes les edats i perfils i un desplegament sense precedents.
Tot i aquest creixement exponencial i presentar-se com l’edició més ambiciosa de les catorze que s’han celebrat, el DAU manté la mateixa essència de sempre, que l’ha convertit en un punt de trobada i referent per a les amants dels jocs de taula.
“El DAU és un festival singular en el sentit que va ser concebut des del primer dia per ser obert, inclusiu i gratuït; pensat per a tothom, de 0 a 99 anys, amb la voluntat de ser un espai molt intergeneracional”, resumeix la directora, qui subratlla la vocació d’acollir tothom, des de les persones més expertes fins a qui es vol llançar a jugar la seva primera partida.
Aquesta edició, la catorzena —i la segona que organitza Kid’s Cluster, sempre en col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)—, combina els clàssics del festival amb novetats que amplien l’abast del DAU i el fan més inclusiu que mai. Amb l’expectativa d’aplegar 30.000 visitants, enguany la cita creix en durada i l’espai: s’allargarà durant quatre dies i dues nits; i ocuparà 10.500 metres quadrats, amb nou espais de joc temàtics per donar cabuda a totes les edats i perfils, botigues especialitzades, zones de restauració i molt més. I amb un programa ben farcit, que inclou més de cinc-centes activitats i la participació de prop de mig miler de professionals de l’univers del joc.
Així, des de l’organització, han volgut donar resposta a demandes del públic d’edicions anteriors, com més temps per jugar i més espai per gaudir del joc. Per això, per exemple, s’ha ampliat el DAU de Nit, així com la ludoteca d’experts —per a jocs més llargs i partides més complexes—, que s’allargarà dues tardes.
Una altra de les novetats és un nou pavelló general, de més de mil metres quadrats, dedicat al joc familiar amb més de cent taules, així com més d’un centenar d’activitats programades per les editorials que formaran part de la cita, i que s’enfilaran fins a les seixanta-quatre, un rècord de participació.
“La idea és que el públic pugui provar un tastet de les últimes novetats o d’aquells jocs que no ha provat encara i que no saps si comprar o no”, assenyala la directora, qui també destaca que hi haurà una Zona Fandom que comptarà amb la presència de vint-i-cinc autores que signaran els seus jocs de taula a les aficionades més fidels.
Igualment, el festival també reforça encara més el seu vessant més pedagògic, que sempre ha estat un dels pals de paller del DAU. “Tenim una proposta pedagògica molt potent d’aprenentatge perquè les escoles puguin experimentar el potencial dels jocs de taula i els puguin incorporar a les aules, contribuint així a enfortir aquesta connexió entre diferents generacions”, diu López. Per refermar aquest compromís educatiu, el programa Escoles al DAU també creix i acollirà uns tres mil alumnes de cinquanta centres.
Un altre compromís que el festival posa al centre en l’edició d’enguany és amb la inclusivitat. Això es tradueix, sobretot, en el DAU tranquil, un nou espai que ofereix una proposta innovadora per a famílies i infants amb alta sensibilitat, i que necessiten zones de baixos estímuls, que des del festival tenien moltes ganes de dur a terme i que moltes associacions han agraït.
“Els jocs de taula són una proposta potent per a aquests col·lectius, però cal crear els entorns adequats”, assegura López, qui afegeix que “a la ciutat hi ha poques iniciatives d’aquesta mena, per això enguany hi hem apostat i l’acollida ha estat molt bona”, diu sobre aquesta iniciativa del DAU per obrir nous espais per atendre sensibilitats sovint oblidades i avançar cap a una oferta realment inclusiva.
Més enllà d’això, en el marc del festival es consolida també el Congrés Professional, que s’estén a dues jornades i preveu aplegar uns dos-cents professionals de la creació, edició, distribució i l’àmbit acadèmic de tot el món, i amb Itàlia com a país convidat. Es mantenen, evidentment, espais clàssics de l’esdeveniment com el Dauet, per a infants de tres a deu anys; el Gran DAU, amb jocs per a tothom; el DAU Expert, per a les més versades; el DAU de Rol o el DAU Gegant, entre altres.
Joc tradicional: un llegat molt viu i més visible que mai
En aquest univers dedicat al joc també hi té presència des dels inicis un espai dedicat als jocs tradicionals catalans, amb el DAU Tradicional, que cerca preservar i transmetre el llegat dels jocs de sempre. La Companyia de Jocs l’Anònima, amb el suport de la Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals, hi oferirà tallers i demostracions pensades per mantenir l’esperit dels jocs que provenen de la tradició popular i s'han conservat en el temps.
“Som una associació que es va crear per recuperar i difondre el joc tradicional, amb l’objectiu de recuperar i posar en valor els jocs que es jugaven abans, i el DAU és una plataforma molt atractiva per fer-ho”, explica el Víctor Baroja, de l’Anònima.
En contra del tòpic que diu que els jocs tradicionals són cosa de la canalla, el DAU Tradicional vol ser un punt de trobada familiar, on conflueixin diferents generacions amb l’ànim de passar-s’ho bé gaudint de jocs en què l’habilitat i la destresa són un factor clau. “La gent es pensa que això del joc tradicional és per a infants petits; i no, precisament, defensem el joc per a totes les edats, també amb la voluntat de reforçar el diàleg intergeneracional”, reivindica Baroja.
El programa es desplega el cap de setmana a la plaça de Can Fabra, amb tot un seguit d’activitats i demostracions a càrrec de diverses entitats especialitzades, que ompliran la plaça amb jocs de baldufes, rutlles, xanques i diàbolos; bitlles de 6 i quilhes araneses; un taller de io-io; exhibicions de lluita del bac; estels; iniciació a la morra; aixecament de càntirs i jocs al voltant del càntir, entre altres.
Una ocasió única per fer un tastet de diferents jocs tradicionals que han fet gaudir generacions i, com destaquen des de l’Anònima, aprendre de qui més en sap: “Tenir l’oportunitat de jugar al costat de gent que té molta experiència —com passarà en el campionat de Morra, en què les parelles estaran formades per jugadores expertes i novelles per igualar forces— és una passada”.
Si prenem el pols del joc tradicional més enllà del DAU, i malgrat els canvis socials i en carrers i places, espais de joc per excel·lència, hi ha motius per a l’esperança. Baroja defineix el joc tradicional com “un malalt que té bona salut” i creu que actualment “està en un bon moment”. Hi ha ajudat la consolidació de la federació, que ha permès connectar diferents famílies de joc, abans disperses, i ha impulsat la seva visibilitat arreu.
En aquest sentit, el DAU és un aparador immillorable amb un model singular, atès que a diferència d’altres esdeveniments i festivals que separen el joc de taula del tradicional, a Barcelona conviuen i es potencien. “La branca més associativa del joc tradicional és cada cop més visible”, remarca.
Un sector en auge que transmet valors que connecten generacions
Si la salut del joc tradicional millora considerablement, la dels jocs de taula està en plena forma. “El sector travessa un molt bon moment”, resumeix l’Anna López, qui fonamenta en dades aquest estat de gràcia: dels prop de dos-cents títols que s’editaven anualment als anys noranta s’ha passat a entre 4.000 i 8.000 llançaments cada any, dins d’un mercat global de més de 17.000 milions d’euros, que creix al 8% i preveu superar els 25.000 milions de facturació el 2030.
Aquest moment dolç s’evidencia sobretot a Europa, que n’és l’epicentre —especialment Alemanya, França i Espanya—, i també a Catalunya, que guanya pes i veu pròpia al sector, amb creadores i editorials que no faltaran a la cita del DAU.
Més enllà dels números, López, qui també és directora de Kid’s Cluster, un ecosistema d’organitzacions que treballen en l’àmbit infantil i familiar, reivindica els jocs de taula, que van experimentar un boom i un redescobriment arran de la pandèmia, com “una proposta necessària que genera vincle, connexió —que no hiperconnexió— i, sobretot, afavoreix el diàleg intergeneracional”. Per això, reivindica l’aprenentatge a les aules basat en jocs com una eina útil i transversal que convé incloure en el currículum escolar.
Tot plegat es podrà veure i gaudir al DAU, una festa del joc que arriba a la seva catorzena edició i espera aplegar més de 30.000 visitants gràcies al treball i l’esforç compartit de molta gent. “Som més d’un miler de persones treballant perquè tot això sigui possible, i avui podem dir que el DAU és un festival molt plural i col·lectiu”, rebla l’Anna López.
Afegeix un nou comentari