Quan es parla d’ADIFOLK forçosament ens hem de referir a dues activitats: les Jornades Internacionals Folklòriques i l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics.

Ambdues iniciatives no tenen el mateix origen ni sorgeixen en el mateix temps. Comencem per les Jornades.
Les Jornades tenen trenta-vuit anys d’existència i van néixer amb l’esperit de potenciar les danses tradicionals en base a l’intercanvi entre entitats dins de l’àmbit català, fonamentalment esbarts. Tanmateix, això ha anat creixent fins a transformar-se actualment en una mostra de les danses d’arreu del món, amb la intencionalitat de fer-les arribar a llocs on no tinguin massa possibilitat de poder veure grups internacionals. Un dels objectius és el de generar espais comuns de treball —en diem ‘tallers de fusió’— entre grups de dansa diferents, de diverses cultures per tal que es puguin enriquir mútuament. Per exemple, en aquesta darrera edició, a Rajadell, els balladors d’un grup de dansa argentí van treballar amb les noies de l’esbart de la població i tots plegats van fer un ball comú amb l’objectiu de mostrar com dues cultures tan diferents com són l’argentina i la catalana poden fer un treball comú.

Quins criteris teniu a l’hora de fer la selecció dels participants?
Cal tenir en compte que ADIFOLK som membres fundadors de CIOF, que és l'organisme mundial que aglutina diferents festivals. Si tenim en compte que portar un grup de fora de l’estat, i especialment d’un altre continent, és molt costós i ningú no ho podria suportar per si sol, el que fem és aprofitar aquesta xarxa internacional de festivals per a compartir els costos de dur aquests grups. Tanmateix, aquest no és l’únic criteri de selecció, ja que l’aspecte de diversitat cultural és un element que tenim molt en compte. A l’edició d’enguany tenim grups de Mèxic, Daguestan, Kènia... En total, sis grups participants per edició.

Podríem dir, doncs, que aquests grups estan durant tres mesos sencers ‘en dansa’.
Sí, mai millor dit! De fet, la gran majoria només té permís d’estada per a tres mesos. Les nostres Jornades, com que es fan al setembre, recullen el final de la seva gira internacional.

Quina és la presència territorial a Catalunya?
A cada edició organitzem una vintena d’actes territorials distribuïts per tota la geografia catalana. Per norma sempre intentem que sigui organitzat per una entitat local (la majoria de vegades amb el suport del respectiu ajuntament, però), per tal que el pugui rendibilitzar culturalment i social. El taller de fusió és una mostra del que acabo de dir.

Parlem una mica de l’Aplec Internacional de la Sardana. De fet, des de fora, es pot tenir la percepció que hi ha sardana, però que, a més, hi ha moltes més coses.
Sí. Pensa que també és una Mostra de Grups Folklòrics. Nogensmenys, cal tenir en compte que no sempre ha estat igual. L’Aplec es va iniciar l’any 1988 i es va fer a París. En les primeres edicions sí que el factor sardana era predominant, sinó únic.

Com s’ha donat la progressiva incorporació d’elements de la cultura popular?
A poc a poc s’hi han anat incorporant noves manifestacions. Tanmateix, l’any 1993 suposa una inflexió. A l’Aplec que vam fer a Florència ja hi havia tot un seguit de manifestacions culturals del nostre folklore, que anaven més enllà del món sardanista estrictament. Va ser aleshores que hi vam afegir el concepte de Mostra de Grups Folklòrics. A poc a poc no tan sols hi hem incorporat nous elements, sinó que l’hem ampliada. La d’enguany, que anem a Cracòvia, dura dos dies i mig.

Aquesta evolució coincideix amb la incorporació de noves persones a l’entitat.
Sí. L’any 1993 s’hi incorpora tot un seguit de persones molt relacionades amb el món de la cultura popular. Això suposa l’entrada de saba nova i d’una nova empremta per a l’entitat. Cal dir també que ADIFOLK ha anat tenint un procés d’actualització que li ha permès d’afrontar amb èxit els nous reptes.

Pel que tenim entès, el format de l’Aplec ha anat sofrint també una evolució.
Sí. Actualment l’Aplec és un espectacle complet, atractiu, amb un fil conductor molt relacionat amb elements de la cultura del país que visitem.

Quins criteris teniu a l’hora de seleccionar els participants?
L’Aplec té una representació de tots els elements de la cultura popular catalana. Intentem en la mesura del possible renovar els grups cada any. Un aspecte molt important és que els grups participants hi aporten una part considerable dels recursos econòmics. Les subvencions només assumeixen una part dels costos globals.

Per quan un Aplec fora d’Europa?
Bé. Hi ha hagut propostes. Tanmateix, l’handicap econòmic condiciona molt. No ho descartem a mig termini, però.

Adifolk és membre de l’Ens.
Efectivament. Nosaltres ens hi sentim molt còmodes, perquè ens permet establir unes relacions regulars i habituals en tot el món de la cultura tradicional i folklòrica. És un espai de reflexió i de debat que a tots plegats ens va molt bé i és molt necessari.

Completament d’acord.

Publicada a Tornaveu, Associacionisme i Cultura, núm 15.