El Jordi és director del projecte 'Xerrem Junts' de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), a més de ser-ne membre de la Junta Directiva. És autor de molts llibres de l'Editorial Teide d'adults de català de tots els nivells, i va treballar durant vint anys al Consorci per la Normalització Lingüística. Ens mostra la seva preocupació per com s'adquireix la llengua a partir de l'experiència trista que ha tingut moltes vegades d'estar-lo ensenyant, i de trobar-se que, en acabar, els alumnes vénen a demanar el certificat en castellà. Ara, engresca la gent amb la llengua implicant-se de manera total i absoluta amb el projecte 'Xerrem Junts'.

Què és la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, la CAL?

És una entitat centrada en la llengua catalana que el que fa és impulsar iniciatives que vagin en el sentit de millorar la qualitat de la llengua i estendre el seu ús. També treballa pel reconeixement de la dignitat i el prestigi del català, i la pertinença al país que la parla, Catalunya. Així, la CAL es distribueix al llarg del territori en tipologia d'activitats que tinguin aquests objectius. La CAL, neix la Diada de Sant Jordi de 1996.

Parlem només del Principat, o també feu referència a la resta dels Països Catalans?

Parlem de Catalunya, atès que no som una entitat amb un nombre de socis molt alt, com pot ser la Plataforma per la Llengua o Òmnium. Pel que fa al Correllengua, per exemple, hem estat en contacte amb les iniciatives semblants o gairebé idèntiques que es fan al País Valencià, però de moment el nostre àmbit d'actuació és Catalunya.

En què consisteix el projecte 'Xerrem Junts'? Es podria assimilar a iniciatives com el Voluntariat per la Llengua?

Nosaltres funcionem amb dinàmiques de grup amb el suport i la col·laboració d'entitats col·lectius i organismes, que ens cedeixin el seu espai i, al final, més que parelles lingüístiques som espais socials de trobada i comunicació en català. Hi posem voluntaris que s'hi acosten, i gent interessada en el català amb perfils diversos. El nostre projecte és més aviat un element de suma a tot aquest àmbit d'iniciatives. Els nostres 'xerraires' poden perfectament fer de voluntaris lingüístics amb organismes amb els quals col·laborem com és el Consorci per la Normalització Lingüística.

Quins altres perfils teniu?

Hi ha la persona que no entén gens el català, i que, per tant, tampoc té possibilitats de respondre a la crida que fa el Consorci 'connecta't al català, vine i aprèn-ne'. I això es produeix per múltiples raons: de distància, la poca capacitat d'apuntar-se en un grup de persones que estigui allunyat del seu entorn social pròxim, perquè té altres coses peremptòries en què preocupar-se, no pot assegurar una regularitat d'assistència, etcètera. Amb aquestes persones, les converses que tenim són gairebé telegràfiques: amb molta imatge, aprendre a dir paraules bàsiques: "hola", "adéu", "bon dia", "molt", "no gaire"... poder respondre mínimament i anar comprenent parlants catalans. Aquest perfil el trobem molt a les AMPA de les escoles on la direcció impulsa aquests programes.

D'on provenen aquestes persones?

Bàsicament d'altres llocs sigui d'Espanya o de la resta del món. Generalment, és un perfil que no el trobem als barris cèntrics de les poblacions, més aviat al barri de Ca n'Anglada de Terrassa, Torre-romeu de Sabadell, Ca n'Oriac... Aleshores hi ha un altre perfil, que seria el de persones que ja t'entenen de manera bàsica, però no podem mantenir encara una conversa i que estan allunyades d'un aprenentatge més forma. Per tant, el 'Xerrem Junts' és un projecte que necessita una acollida per part d'una entitat, una parròquia, un centre cívic, un ateneu, un col·lectiu que tracta amb immigració... que ens cedeix l'espai.

Nosaltres el que fem és conversar. L'experiència és acumulativa, no es tracta de seguir un curs i, per tant, com més vinguis, més xerraràs.

Quins objectius us plantegeu?

Nosaltres el que fem és conversar. L'experiència és acumulativa, no es tracta de seguir un curs i, per tant, com més vinguis, més xerraràs. Un dels nostres objectius és el de la cohesió social en el sentit d'establir una conversa col·loquial, on els elements de coneixement i reconeixement interculturals són uns elements que sempre hi són presents. Per tant, no només conformem un espai de llengua, sinó també un espai de trobada i cohesió entre diversos, on el tema de l'assertivitat és un tema important, en un moment que hi ha tantes visions diferents. Els grups, al cap i a la fi, reforcen les entitats que les acullen.

Pel que fa als nostres guies, els acompanyem, els formem, els fem formació contínua i tenen una quantitat impressionant de material que els serveixi de programa o de rebost. De programa si el van seguint, o de rebost si ja tenen prou iniciativa.

En quines xifres es mou el projecte 'Xerrem Junts'?

En primer lloc, hem de tenir en compte que aquest tipus de projecte té els seus punts dèbils. La gent ve voluntàriament, i nosaltres no li podem certificar una competència, sí una assistència, els voluntaris són voluntaris i no professionals; això vol dir que ho poden fer una mica millor, o no tan bé, i òbviament, ja mirem que ho facin bé. L'entitat que ens acull pot estar-hi més implicada o menys, amb més força de difusió o menys, tota una sèrie d'etcèteres que impliquen una certa variabilitat que cal tenir en compte. Per tant, agafant-nos als càlculs i les memòries que fem cada any, que de manera fixa hi ha sempre uns 125 grups amb uns 200 voluntaris i que, al llarg de l'any se'n van cap als 150 (sumant aquells que han començat i no han acabat), i atenem a un conjunt d'unes 1.500 persones.

Es tracta de practicar però també d'exigir als altres que els parlin en català perquè de vegades la gent els veu el nas d'una manera i ja pressuposa que no podran parlar el català.

En aquests grups, l'acció és triple. La que fan els voluntaris és fer-los xerrar, ja que qui ha de parlar més en aquests grups han de ser els que venen, per això els anomenem 'xerraires'; en segon lloc, que cada dia en treguin algun profit, i per això tenim una segona part en el grup que és el 'Fixa-t'hi' (us heu fixa't que diem això i allò? Doncs apunta-t'ho!); i una tercera acció, que és el 'Som-hi!'. Per tant, xerrem, fixa-t'hi i som-hi. El 'Som-hi' és allò que, tornant cap a casa, per què no apliquem alguna de les coses apreses amb alguna acció? Es tracta de practicar però també d'exigir als altres que els parlin en català perquè de vegades la gent els veu el nas d'una manera i ja pressuposa que no podran parlar el català.

Es tracta d'una cadena on aprenem una cosa i després la posem en pràctica.

Això mateix. Aleshores, les motivacions de la gent per apuntar-se, són diverses: perquè tenen uns néts que parlen el català, perquè s'han relacionat en parella amb unes amistats que són catalans, oportunitats laborals, són conscients que aquí hi ha una realitat en la qual es parla català... Els motius que condueixen a la gent a apuntar-se, sempre s'enquadren des d'un angle de llibertat.

Com es veuen els guies?

No són vistos com a professors, sinó com a veïns. Som un veïnatge que anem tots junts a un lloc on ens acullen. La imatge és diferent de la del servei, on hi ha uns especialistes que estan allà preparats per si algú necessita alguna cosa, que hi vagi. Nosaltres om uns veïns que hem trobat un espai entre nosaltres per fer aquestes trobades. Hi ha una horitzontalitat, sense jerarquies. Hi ha un parell de motivacions extrínseques, que difereixen d'aquestes que comentava ara, i són molt importants: la superació de l'aïllament.

Els nostres grups ofereixen una comunicació humana respectuosa de la intimitat, però d'una relació de ciutadania rica. L'altra seria el de l'autoestima. Hi ha molta gent en aquests barris que abans esmentàvem que té la sensació que ha perdut el tren, de la feina, de l'anglès, del català... una experiència d'aquest tipus els fa adonar de les coses que poden fer, i que no és tan difícil fer-ho. Empoderem persones.

De quins recursos disposeu?

No tenim gaires diners per tirar-ho endavant. Perquè us feu una idea, tenim tres persones com a personal laboral cobrant. Fem el que podem dintre d'aquesta capacitat que tenim, i no és una coseta petita el que n'acaba sortint.