A més de les dificultats de territoris amb un percentatge representatiu de població de parla catalana, l’InformeCAT explica d’altres exemples que dificulten el procés de normalització de la llengua a Espanya i al món: “per exemple, el passaport espanyol inclou 23 llengües diferents, però no el català. D'altra banda, el català continua sense ser llengua oficial d'Estat ni de la Unió Europea, tot i que el parlen habitualment uns 6 milions de persones, una xifra molt superior a moltes llengües, com l'irlandès”.

Segons l’estudi, el català és una llengua “en expansió” i registra un “creixement sostingut”. Segueix sent la 7a llengua més emprada d’Europa i la que té més capacitat d’atracció comparat amb els idiomes de dimensions similars. A més, entre els castellanoparlants que resideixen a Catalunya, un 10% d’aquests acaben adoptant el català com a llengua principal.

Malgrat aquesta bona salut, l’informe detecta importants mancances. Al País Valencià, el 60% dels centres de preescolar no ofereixen ensenyament en català, i 126.000 alumnes d'infantil i primària no han pogut estudiar en català aquest any, tot i haver-ho sol·licitat. En el cas de les Balears, malgrat la política lingüística del Govern en detriment del català, la demanda segueix sent elevada: un 93% de les famílies la trien com a preferent per als seus fills.

Pel que fa el sector cultural, segons l’estudi, la presència de la llengua a les cartelleres és “molt minsa”. La Plataforma per la Llengua estima que només un 3% de les pel·lícules que s'estrenen a Catalunya tenen còpia en català, de les quals només el 15% s'acaba projectant en aquest idioma, ja que molts distribuïdors trien la versió castellana.