Emmarcat dins l’estètica del racionalisme, l’edifici del Patronat de la Catequística (La Cate), a Figueres, és una de les millors mostres d’aquest corrent i aporta un testimoni excepcional de l’arquitectura dels anys trenta del segle XX a la zona de l’Empordà, àmpliament reconegut i documentat. Els seus valors històrics, arquitectònics i culturals dins del moviment racionalista l’han fet mereixedor d’una protecció adient: la Generalitat de Catalunya l’ha declarat, aquest dimecres, 8 d’abril, bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric.

Està situat a la ronda del Rector Aroles de Figueres, a la part alta del nucli urbà de la ciutat. La seva construcció va començar l’any 1931 i les obres van acabar l’any 1935, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Emili Blanch. Les referències racionalistes es posen de manifest en la composició horitzontal de les finestres allargades amb fusteria i els ràfecs de geometria simple, la coberta plana i practicable acompanyada de la barana tubular, així com la simplicitat de la façana amb absència de decoració.

La definició de l’entorn de protecció, d’altra banda, pretén garantir l’equilibri entre la creació d’una àrea que controli l’entorn del monument i delimiti el predomini de l’immoble per sobre les parcel·les privades més pròximes.

L’edifici acull l’Espai Cultural La Cate, que fa de paraigües de set entitats locals: el Patronat de la Catequística, l’Aula de Teatre Eduard Bartroli, el Taller de Teatre de Figueres, l'Agrupament Escolta i Guia Sant Pere, el CineClub Diòptria, l’Associació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Alt Empordà i els Pastorets de Figueres, a més d’activitats puntuals.

De la mà del president del Patronat de la Catequística, Alfons Martínez, coneixerem La Cate a fons:

D’entrada, enhorabona per la distinció. Quin tipus d'activitats es programen a La Cate?

Actualment, La Cate, porta a terme activitat cultural. En altres temps, hi havia hagut activitat esportiva, però en els darrers anys i amb la reforma de la sala del Teatre s'ha volgut crear un espai cultural on tinguin cabuda tot tipus d'iniciatives, sobretot aquelles que probablement no puguin tenir cabuda en altres programacions, diguem-ne, més oficials.

Quines entitats acull l’Espai Cultural?

Som diverses entitats, amb una activitat diversa cadascuna d'elles. Tenim l’Aula de Teatre Eduard Bartroli, el Taller de Teatre de Figueres, l'Agrupament Escolta i Guia Sant Pere, el CineClub Diòptria, l’Associació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Alt Empordà i els Pastorets de Figueres; tot i que també tenim activitats puntuals que es duen a terme amb altres entitats, i entenem la col·laboració entre entitats i institucions com una de les eines principals per poder tirar endavant. De fet, tenim pendent integrar-ne més perquè la nostra idea és que La Cate sigui, i de fet ja ho és, un espai obert a tothom, sempre en la mesura de les nostres possibilitats.

Com s'organitza l’activitat habitual?

Amb molta feina discreta i constant, i sobretot amb un equip que hi posa el coll cada dia perquè les coses surtin i vagin bé. Evidentment, és una tasca de voluntariat absolut per part nostra, que es veu recompensada amb declaracions com la de la Generalitat aquest darrer dia, amb el suport incondicional dels socis de l'entitat (als que rendim comptes cada any), la col·laboració entre entitats i institucions, i evidentment, amb les activitats que fem i el suport de la gent que ve i participa. Una entitat sense participació té un greu problema.

“És un edifici, dels anys 30, molt funcional i pràctic, cosa que a dia d'avui ens resulta de gran ajuda, sense ornamentació, esquemàtic i simètric”.

Què fa especial a l'edifici?

Es tracta d'un dels pocs exemples de racionalisme pur que podem trobar a Comarques Gironines. L'arquitecte, Emili Blanch, és un dels introductors d'aquest moviment arquitectònic a Catalunya, molt vinculat a l'arquitectura d'avantguarda de Mies Van de Rohe o Le Corbusier. És un edifici molt funcional i pràctic, cosa que a dia d'avui ens resulta de gran ajuda, sense ornamentació, esquemàtic i simètric. Es tracta d'un edifici dels anys 30, molt del seu temps i que, afortunadament, hem pogut conservar tots aquests anys sobretot davant d'altres equipaments que s'han perdut al llarg dels anys.

“Per a l’entitat és un orgull aquest reconeixement, però sobretot el què significa aquesta declaració de protecció patrimonial, és la perpetuació de l’edifici i la seva activitat de manera oficial”, segons el president del Patronat de la Catequística, Alfons Martínez. “Encara que La Cate formi part de l’imaginari quotidià dels figuerencs i els empordanesos, ara tenen la certesa de comptar amb un equipament que ja és un monument històric”.

Què suposa per l'entitat el reconeixement nacional? I pel teixit associatiu de la ciutat?

Per a l'entitat és un orgull aquest reconeixement, sense cap dubte, però sobretot el que significa aquesta declaració de protecció patrimonial, és la perpetuació de l'edifici i la seva activitat de manera oficial. L'entitat, i en aquest cas també l'Ajuntament, no es troben sols en la seva preservació sinó que ser Bé Cultural d'Interès Nacional dóna un grau de protecció que garanteix la continuació de l'edifici de manera indefinida, la qual cosa per a nosaltres, que no deixem de ser una entitat de mides mitjanes, és un gran suport.

A més a més, aquesta declaració directament incrementa el valor arquitectònic i patrimonial del catàleg d'edificis emblemàtics a Figueres i comarca. Penso que és un valor afegit important al paisatge urbà i arquitectònic de la ciutat; encara que La Cate formi part de l'imaginari quotidià dels figuerencs i els empordanesos, ara tenen la garantia i la certesa de comptar amb un equipament que ara ja és monument històric.

Teniu nous reptes de futur fruit d'aquesta distinció?

D'entrada, és una responsabilitat afegida a les que ja teníem, però ho afrontem amb il·lusió i ganes, perquè ho considerem un bé per la ciutat i per la pròpia entitat. En principi, no afecta a l'activitat actual, ni a la que durem a terme a mig termini, però sí és cert que això ens fa plantejar-nos com potenciar aquesta declaració, i com fer-ne partícip al conjunt de la ciutadania, ja que entenem que, al capdavall, d'aquesta protecció patrimonial n'ha de gaudir tota la ciutadania.