Xavier Badia, mestre des de sempre, va demanar treballar els últims anys de la seva vida laboral a una escola d’una presó. Amb la jubilació, va decidir implicar-s'hi com a voluntari.

Ara és el coordinador del voluntariat en centres penitenciaris de Justícia i Pau, i ja fa tres anys que participa, entre d’altres activitats, al programa “Dimecres Descobrim”, per als tastaolletes artístics de Lledoners, el centre penitenciari del Bages.

Tots els interns, tinguin la condemna que tinguin, es poden apuntar als tallers, que van des de la fotografia a la ceràmica. “Qualsevol activitat cultural que fem és una excusa per apropar-nos a les persones que estan privades de llibertat. Sempre és un pretext per donar-los més confiança i autoestima”, comenta Badia.

En les sessions de fotografia es treballa l’autoretrat per aprofundir en la idea de la imatge que cadascú vol donar d’un mateix. Al final, cadascú rep una fotografia seva ampliada.

"L'objectiu és obrir la presó cap enfora i portar l’entorn cap a dins"

El taller de cinema també combina teoria i pràctica. Es fa un repàs dels clàssics per acabar gravant un vídeo de cinc minuts d’una història personal de cada participant.

L’últim taller que han fet és de pintura i els següents seran de ceràmica, expressió corporal i música.

Amb l’objectiu d’”obrir la presó cap enfora i portar l’entorn cap a dins”, el programa sempre convida artistes locals.

“Hem volgut vincular aquesta activitat amb professionals de la pintura, la ceràmica i la fotografia del Bages. Estem molt contents perquè l’experiència els ha semblat gratificant i han anat repetint”, explica Badia.

Mai donar res ni ningú per perdut

No tothom està capacitat per participar en voluntariats a presons. Badia rep múltiples sol·licituds de persones interessades a fer de voluntàries. “Cada mes fem una reunió per treballar en el procés de selecció”.

Per fer un voluntariat cultural a centres penitenciaris cal tenir un mínim de 18 anys i coincidir amb l’ideari de l’entitat que l’impulsa.

“Han de saber escoltar, no jutjar, entendre què és l’escolta activa, creure en les persones, mai donar res ni ningú per perdut, saber treballar en equip...”, resumeix Badia.

“Han de creure que totes les persones són mereixedores de dignitat, independentment del que hagin fet al passat, i que totes tenen dret a una segona oportunitat”.

Badia admet que per a moltes persones, treballar en una presó pot suposar “un xoc dur”.

Dansa per dignificar la feminitat de les internes

Mini Martí, advocada i ballarina, també és voluntària cultural a Justícia i Pau. Treballa amb les internes de Wad-Ras, la presó de dones de Barcelona, a través d’un taller de dansa pensat per explotar la feminitat de les internes.

“Amb el ball volem arribar a dones a qui se’ls ha amputat la feminitat, amb experiències traumàtiques i problemes d’autoconfiança, que provenen de la prostitució i les drogues, que han sigut agredides, violades...”, explica Martí.

“Posem la música a tot drap i ballen com boges. Això és el que els dona un moment de llibertat”, assegura Martí.

Amb altres voluntàries de B-Polemic, l’empresa social sense ànim de lucre que ella mateixa dirigeix, gaudeixen veient els resultats del taller. “Les tracto com si fossin alumnes de la meva escola, vull que se sentin orgulloses d’elles mateixes i que quan es vegin als vídeos que gravem no es fixin en les cicatrius de les seves autolesions, sinó en com de bé ballen”.

“Són noies amb molts tabús, d’orígens diversos i amb concepcions molt diferents del que és la feminitat, però quan agafen confiança trobem punts en comú”

“I si es volen posar tacons, que se’ls posin”. El projecte busca l’apoderament de la dona des de la vessant lúdica. Ballen l’anomenat “sexy style” amb cançons de Christina Aguilera i Beyoncé, i baixen el ritme quan s'adrecen a mares i nadons, amb unes coreografies més senzilles.

Martí destaca el clima que es crea al taller després de moltes hores i experiències compartides. “Són noies amb molts tabús, d’orígens diversos i amb concepcions molt diferents del que és la feminitat, però quan agafen confiança trobem punts en comú”.

“Se’ls envà la vergonya i ja poden parlar de certes coses, com de sexe, de com es veuen més o menys guapes, de quines sensacions tenen...”.

Mini Martí i Xavier Badia formen part de la desena de voluntaris de Justícia i Pau que s’encarreguen de programes culturals als centres penitenciaris de Catalunya. A banda de “Dimecres descobrim” i de les classes de dansa per a dones, l’entitat també organitza cursos de teatre per a interns i clubs de lectura en biblioteques de centres penitenciaris.