Mitjançant publicacions, conferències i oferta formativa el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) treballa per la difusió de coneixement a favor d’una comprensió més global dels drets col·lectius dels pobles, especialment dels minoritaris des del 1974. L’associació no-governamental ha obert les inscripcions per participar a l’Escola d’Estiu 2017 que abordarà la gestió del multilingüisme social a Catalunya. Sota el títol "Lengües d'aquí i d'arreu: per una gestió catalana de la diversitat lingüística", la formació serà del 3 al 8 de juliol, en sessions de matí i tarda (32 hores en total), és reconeguda pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i és vàlida per activar el perfil professional d’immersió i acollida lingüística.

El programa i inscripcions es troben aquí.

Pere Mayans és cap del servei d'Immersió i Acollida Lingüística de la Generalitat de Catalunya i coordinador de l’Escola d’Estiu del CIEMEN.

Quins són els drets col·lectius de cada poble?

Si partim de la idea que qualsevol col·lectivitat humana que tingui referències comunes a una cultura i a una pròpia tradició històrica, desenvolupades en un territori geogràficament detectable o en altres àmbits, constitueix un poble, els drets d’aquests pobles són: el dret d’existir lliurement; el dret permanent d’autodeterminar-se d’una manera independent i sobirana; el dret d’autogovernar-se en conformitat amb les opcions democràtiques preses pels seus membres; dret al lliure exercici de la seva sobirania; el dret de retornar-hi, d’establir-s’hi, si ha estat expulsat del seu territori; el dret a recuperar la seva unitat territorial, política i institucional si ha estat objecte d’una divisió; el dret de gaudir de les garanties per a la seva lliure circulació; el dret a expressar i desenvolupar la seva cultura, la seva llengua i les seves normes d’organització; el dret a restablir la seva unitat lingüística, cultural i les restants prerrogatives que li són pròpies i el distingeixen i el dret a disposar dels recursos naturals del propi territori.

“Promovem els drets i el reconeixement la nació catalana al món. I els de les altres nacions sense estat, també”.

Com treballa, el CIEMEN, pels drets col·lectius dels pobles, especialment de les minories ètniques i les nacions?

Promovem els drets i el reconeixement la nació catalana al món. I els de les altres nacions sense estat, també. En concret, participa en fòrums internacionals de defensa dels drets col·lectius, organitza trobades de pobles sense estat, donant suport (o organitzant) campanyes concretes de suport a pobles que viuen situacions límit (per exemple, recentment s’ha donat suport jurídic i sociolaboral a les persones refugiades iazidites, que fugen de la violència d’ISIL.

Què és “La casa dels pobles”?

El 1993 el CIEMEN va crear la Fundació Aureli M. Escarré, per als drets col·lectius dels pobles. La Fundació es visualitzà amb la compra d’un edifici destinat a convertir-se en la seu àmplia del CIEMEN, capaç d’allotjar el seu Secretariat amb les seves diverses seccions i la seva biblioteca especialitzada oberta al públic (que actualment és a la Universitat Pompeu Fabra). La resta de l’edifici es dividí en compartiments per a poder albergar seus d’entitats afines. Per al CIEMEN, aquestes entitats i per qui ho sol·liciti, en el mateix edifici s’ha destinat un espai pensat com a Sala d’actes dita Espai CIEMEN.

Pràcticament aquest edifici s’ha convertit -per voluntat expressa del CIEMEN- en lloc de trobada de persones, entitats, grups, associacions… que cerquen un espai de llibertat, per a poder informar-se, aprendre, discutir, projectar…aspiracions lligades a les llibertats del pobles, en un clima pacífic, impregnat de civisme democràtic. D’aquí que, aquesta Sala o Espai hagi pres el nom de Casa dels Pobles.

Quin concepte abordarà l’Escola d’Estiu 2017 del CIEMEN?

L’Escola d’Estiu 2017 del CIEMEN abordarà enguany la gestió del multilingüisme social a Catalunya. Ho farà a través de tres grans prismes: un, la diversitat lingüística al món i al país, entesa des de diferents paràmetres socials; dos, la tasca de preservació a Catalunya de les llengües procedents de fluxos migratoris recents, amb esment especial d’aquelles minoritzades en origen, i tres, els reptes en l’adquisició de la llengua catalana per part dels col·lectius amb bagatges culturals diferents. L’Escola tractarà conceptes clau de cadascuna d’aquestes temàtiques i la interrelació entre elles, tant des d’un punt de vista teòric com de la presentació d’estudis de cas, amb perspectiva de gènere.

Les sessions estaran orientades a fomentar la investigació, la reflexió i l’acció. Per aquest motiu, l’Escola d’Estiu es clourà amb un taller final en què es revisaran de manera crítica els continguts treballats al llarg de les sessions i s’elaborarà un recull d’idees i propostes que puguin incidir en les polítiques públiques.

“Es tendeix a focalitzar el tema en la relació català/castellà, oblidant que, pel capbaix s’hi parlen unes 250 llengües diferents”.

Com viu la diversitat lingüística la societat catalana?

Massa vegades al nostre país, quan es parla de la situació de les llengües, es tendeix a focalitzar el tema en la relació català/castellà, oblidant que, pel capbaix s’hi parlen unes 250 llengües diferents. També hi ha una certa tendència a la folklorització d’aquesta diversitat i, en canvi, trobem a faltar polítiques més actives que, partint de la idea que el català és la llengua que hauria de ser la de cohesió social en aquest país, fessin possible la valorització, el manteniment i l’ensenyament d’aquestes altres llengües, com a part de la riquesa dels Països Catalans.

Quines eines tenim a l’abast per preservar les llengües procedents de fluxos migratoris recents?

En aquests moments, i encara de baixa intensitat, només tenim l’ensenyament d’algunes d’aquestes llengües en les escoles i instituts com a activitat extraescolar, i alguns exemples de presència en alguns mitjans de comunicació locals i públics.

“Immersió lingüística vol dir aplicar estratègies molt similars a les que fem servir quan impartim una matèria en una llengua estrangera i això s’oblida”.

La immersió lingüística és suficient avui davant dels reptes en l’adquisició de la llengua catalana per part dels col·lectius amb bagatges culturals diferents?

La immersió lingüística és l’ensenyament en llengua catalana en contextos en què aquesta llengua no és de la majoria dels alumnes i que, per tant, és un context on s’apliquen les didàctiques pròpies de l’ensenyament en una segona llengua, diferent de la de la llar. Va permetre fer una gran feina en els anys 80 i 90 del segle passat, ja que va garantir que tots els alumnes, en acabar l’ensenyament obligatori, poguessin dominar les dues llengües oficials.

A partir dels primers anys del segle XXI, s’han fet considerables esforços per adaptar la immersió a un nou context sociolingüístic marcat per la presència massiva d’alumnes que no dominaven cap de les dues llengües oficials. Aquest esforç, fet per una part de l’administració educativa i per una part dels centres, no sempre ha tingut la seva correspondència en la formació inicial de mestres, en la recerca universitària o en alguna part de l’administració educativa, més preocupats per l’ensenyament de llengües estrangeres o per altres temes... Massa vegades fa la sensació que els nostres polítics i periodistes han confós el concepte d’immersió lingüística amb el fet que l’ensenyament es faci en català. Immersió vol dir aplicar estratègies molt similars a les que fem servir quan impartim una matèria en una llengua estrangera i això s’oblida. A més, fa l’efecte que hi ha un discurs segons el qual la llengua catalana ha passat a un segon plànol en la llista de prioritats de polítics i de docents.

I, justament, en aquesta nova immersió, el paper de les llengües procedents de la nova immigració és clau, ja que la base d’aquesta metodologia d’ensenyament en segones llengües es troba també en el fet de que cal saber reconèixer-les adequadament a l’escola.