"Es diu economia en col·laboració a un nou model d'intercanvi econòmic que es basa en tres principis fonamentals: interacció entre productor i consumidor que mantenen un diàleg continu, connexió entre parells gràcies a les tecnologies especialment digitals, i la col·laboració". Així comença el dossier número 12 d'Economistes sense Fronteres, una ONGD que aplega professors i catedràtics universitaris, compromesos amb la desigualtat i la pobresa.

L'economia de la col·laboració crea un triple valor (social, ambiental i econòmic) i revistes com Time i Forbes han parlat de la seva importància. La primera, l'any 2011, va destacar el consum col·laboratiu com una de les deu idees que canviarien el món. Per la seva banda, la revista Forbes estimava el 2013 que l'economia de col·laboració creix a una taxa del 25% anualment, i preveia que assoliria els 3,5 bilions de dòlars només als Estats Units.

Economistes sense Fronteres explica de la següent manera la seva decisió de dedicar el seu dossier de gener 2014 a l'economia col·laborativa: "Darrere d'aquestes iniciatives sembla bategar un nou paradigma econòmic, impulsat per altres actors (emprenedors individuals i no grans corporacions), orientat a altres objectius (crear llaços socials i enfortir les xarxes, reduir la petjada ecològica, donar accés barat o gratuït a béns i serveis) i sostingut per altres valors (democratització, cooperació, localització, sostenibilitat, cohesió social, desenvolupament de capacitats individuals i comunitàries, apoderament individual i comunitari)".

El dossier assenyala que les dimensions d'aquest model s'estenen tant a la producció (crowdsourcing, plataformes d'innovació col·lectiva, open softeware, continguts generats per usuaris, coworking) com al finançament (iniciatives de crowdfunding, monedes socials...). Se centra, sopbretot, en analitzar el primer: el consum col·laboratiu. Al llarg de 25 pàgines, el dossier explica els avantatges de l'economia col·laborativa i aborda els reptes als quals s'enfronta per seguir creixent.