Maria Campuzano: “Continuarem pressionant les empreses elèctriques fins que perdonin el deute de les famílies”

Suport Tercer Sector – Econòmic
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Maria Campuzano és la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica. Font: APE
Maria Campuzano forma part d'una plataforma que lluita per acabar amb la pobresa energètica. Font: APE
Maria Campuzano és la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica. Font: APE
Maria Campuzano és la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica. Font: APE
Algunes persones ocupant les oficines de Naturgy com a acte de protesta. Font: APE
Algunes persones ocupant les oficines de Naturgy com a acte de protesta. Font: APE

Maria Campuzano: “Continuarem pressionant les empreses elèctriques fins que perdonin el deute de les famílies”

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Tercer Sector – Econòmic

Resum: 

La portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) critica que companyies com Naturgy s’estiguin enriquint a partir de la gestió d'un servei bàsic.

Maria Campuzano, portaveu de l’APE, lamenta que les empreses subministradores d’energia s’estiguin enriquint a través de la gestió de serveis bàsics com l’accés a l’aigua, la llum i el gas. Campuzano assegura que continuaran pressionant les companyies fins que perdonin el deute de les famílies en situació de vulnerabilitat.

La plataforma lluita perquè les empreses i l’administració pública signin els convenis que estableix la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. A través d’aquests acords, s’obliga a les companyies subministradores a assumir, amb el benefici privat, el deute de les famílies.


L’APE va ocupar dimecres 31 d’octubre les oficines comercials de Naturgy com a protesta per la inacció d’aquesta empresa en l’àmbit de la pobresa energètica. Han rebut una resposta?

Vam ocupar les oficines de Naturgy (abans es deia Gas Natural) per exigir la condonació del deute de les famílies en situació de vulnerabilitat. Són famílies que han acumulat un deute de milers d’euros amb aquesta empresa. Fa molts mesos que vam entregar un document per sol·licitar la condonació i no hem rebut cap tipus de resposta. El mateix dimecres, l’empresa ens va dir que la tramitació de la sol·licitud estava cancel·lada i sense resposta.

Des de l’APE defensen que les empreses subministradores han d’assumir el deute acumulat de les famílies. Per què se n’han de fer càrrec les companyies?

Moltes de les famílies en situació de vulnerabilitat tenien contractes amb una potència excessivament elevada, amb unes tarifes massa altes i una sèrie de serveis extres innecessaris. Un cop revisat el seu contracte i ajustat a la seva situació, ara ja poden pagar les factures mes a mes. El que no poden pagar és el deute que se’ls ha generat mentre tenien l’altre tipus de contracte, i bàsicament ha estat perquè l’empresa no ha informat a aquestes famílies de quin és el contracte que s’ajusta millor.


El problema ja no són els talls de subministrament, doncs.

Aquestes famílies estan protegides per la Llei 24/2015, per tant, Naturgy no els pot tallar ni la llum ni el gas, perquè tenen un informe de serveis socials conforme són una família sense recursos. Tot i així, no els condona el deute i, a més, ha contractat advocats per assetjar aquestes famílies i reclamar-los el deute. Els fan trucades molts cops al dia, els envien suposades demandes judicials per espantar-les perquè paguin... Aquestes empreses, amb els seus beneficis, haurien de pagar la part que no poden assumir les famílies. Les empreses privades s’estan enriquint gestionant un servei bàsic i provoquen que hi hagi una part de la població que no hi tingui accés. Estem condicionant l’accés a un serveis bàsic en funció del nivell econòmic de cada família.


Quina és la següent acció que faran des de la plataforma?

Continuarem amb la nostra campanya de pressió fins aconseguir la condonació del deute. Ja ho hem aconseguit amb altres empreses com Aigües de Barcelona. Per tant, el que demanem és totalment possible.

Demana que facin convenis amb les administracions per perdonar el deute a les famílies que no poden pagar les factures de la llum. No s’hauria de fer més pressió a les pròpies administracions en comptes de a les empreses?

Fem pressió a les empreses i l’administració perquè és un conveni que han de signar les dues parts. La Generalitat va presentar una proposta de conveni a Endesa, Naturgy, Iberdrola, etc. Se’ls demanava a les empreses el 50%, mentre nosaltres creiem que hauria de ser el 100%. Tot i així, l’administració ja va fer un pas. Per això ara fem pressió sobre les empreses, perquè ja tenen un conveni sobre la taula. A l’administració, i en concret a la Generalitat, li estem demanant que faci la seva feina i aconsegueixi obligar les empreses a signar els convenis. El temps va passant i va augmentant el patiment de les famílies, que veien que el deute va creixent dia rere dia.

Amb la Llei 24/2015 a Catalunya s’han aturat més de 40.000 talls. És un pas endavant?

L’aprovació d’aquesta llei va suposar un canvi substancial en la lluita contra la pobresa energètica, perquè atura l’emergència i el que més angoixava les famílies: els talls. Ha passat més d’un any i mig i, per tant, entenem que hi haurà molts més talls aturats, però no ens podem quedar aquí. E problema que tenim ara és el deute. Ara arriba l’hivern i la factura de la llum augmentarà. Per tant, el deute s’anirà acumulant si la Generalitat i les empreses no arriben a un acord.



El tema de les factures impagades encara no s’ha resolt. Només es permet el fraccionament del pagament. Què més caldria fer?

La part que no poden pagar les famílies les han d’assumir les empreses subministradores, però prèviament s’han de revisar els contractes de les famílies i la gent en situació de vulnerabilitat ha d’estar en mercat regulat, perquè és l’única manera de poder accedir a l’única ajuda estatal que existeix, que és el bo social. S’ha de revisar la potència contractada, que normalment és més elevada del necessari perquè l’empresa mai informa que t’ho pots ajustar a les teves necessitats. També s’ha d’apostar per les tarifes de discriminació horària, que en el 90% dels casos surt a compte. Tot això hauria de ser obligació de les empreses, però com que no ho fan, hi ha alguns municipis que han obert oficines específiques per oferir assessorament sobre el tema, i entitats com la nostra també ho fem.


Ja fa dos anys des que va morir la Rosa de Reus. Creu que s’ha après la lliçó o que ja s’ha quedat oblidat?

El cas de la Rosa de Reus va ser un cas paradigmàtic que va visibilitzar que la pobresa energètica pot arribar a matar, i que no era un cas aïllat. Hi ha molta més gent que pot haver passat per aquesta situació. També va visibilitzar els responsables d’aquesta situació, que no és només l’administració, sinó sobretot les empreses que s’estan lucrant amb els serveis bàsics. Es va posar sobre la taula que Gas Natural no va demanar un informe a serveis socials abans de fer el tall a la Rosa. Si Gas Natural hagués fet aquest pas, no hauria passat el que va passar amb la Rosa. No li haurien tallat la llum i no hauria utilitzat espelmes. L’incompliment del principi de precaució va començar a disminuir de de llavors. Cada vegada hi ha menys talls il·legals.


La pressió ciutadana ha permès que la Generalitat i el Govern espanyol signin l’acord per retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra part dels articles impugnats de la llei 24/2015. Com ho valora?

El recurs d’inconstitucionalitat que va ficar el maig del 2016 el PP era sobre els articles referents a les qüestions d’habitatge, no al de la pobresa energètica. De fet, el PP tenia intenció d’interposar el recurs sobre tots els articles, però gràcies a la pressió ciutadana es va salvar la part de pobresa energètica, que mai ha estat suspesa i està en vigor des de l’agost del 2015. Estem molt contentes que s’hagi arribat a l’acord per retirar el recurs sobre els articles que feien referència a l’obligació de fer un lloguer social per part de les entitats financeres o al fet de poder recuperar la cessió obligatòria d’habitatges buits en mans de la banca. Hauríem preferit que s’aixequés el recurs de tota la llei, que no ha estat el cas, però estem convençudes que el que ha passat ha estat gràcies a la pressió ciutadana, no només de les tres entitats impulsores de la llei, sinó de moltes més entitats i ajuntaments que han donat suport a la causa.


Notícies relacionades:

Entrevista a Marta Raventós: “La gent gran desconeix quins són els seus drets energètics”

Entrevista del 2016 a Maria Campuzano: “Exigim una tarifa social, assumida per les empreses elèctriques, que garanteixi el subministrament a totes les llars vulnerables”.

Comentaris

Me dirijo austed desde la ciudad domde vivo i vive mi madre inposivilitada desde el haño 2011 en una silla de ruedas i cómviviedo com mi ermano soltero y sun trabajo ique este mes dejara de perzivir una ayuda de 420€ itan solo perxivurán la viudedad de mi madre que es de 619€ al mes i lq vuvienda en la que vivén es de protección ofuciql la cual aestado pagando durante 25 años imi pregunta como hija la cual ya le aintentado ayudar para que le cobraran cada mes pues dos meses sele hazén mui dificil de pagar haver sñr si usted pudiera poder ayudar ami madre i ermano apoder ser para un bono social ipoder abonar los recivos mensual mente pir favor si usted pudiera audarnos pues aora llega el frio itiene que avonar recivos de hasta 400€ pir favor cuando audted tenga un gueco le estaria agrsdecida pudiera ayuadar ami madre sin mas tenga usted un cordial saludo de esta vecina que no aparado de intentar audar asu madre Maria Jesus Guardiola Soto mi madre se yama Beatriz Soto Gomez imi ermano que vive còn mi madre Es Juan Carlos Guardiola Soto esperando ni haverla mlestado pero esque ayer vi su niticia por TV 3 nitucias de nuestra comarca sin mas yn saludo

Afegeix un comentari nou