Eines pel finançament de la tresoreria

En moltes ocasions, les entitats han de fer front a les despeses d'un projecte o a comprar algun equip sense haver rebut els diners dels ajuts, subvencions o factures que finançaran els mateixos. En aquest recurs s'explicaran algunes de les diverses possibilitats per obtenir la liquiditat necessària per fer front als pagaments, en aquest interval fins que arriba el cobrament.

  1. El compte de crèdit
  2. El factoring
  3. El confirming
  4. El leasing i el renting

1. El compte de crèdit

El compte o línia de crèdit és un contracte mercantil mitjançant el qual l'entitat financera a on es subscriu acorda amb l'entitat la possibilitat de disposar de diners, fins a un límit màxim d'endeutament prèviament acordat. D'aquesta manera, l'entitat podrà anar disposant d'aquests diners a mesura que ho vagi necessitant.
El funcionament d'un compte de crèdit és similar al d'un compte corrent, podent fer disposicions però també ingressos, i es pot utilitzar per fer tota mena de pagaments i cobraments.
En general, al contractar aquest tipus de finançament, s'acorden dos tipus d'interès: el primer, s'aplica als imports disposats, i l'altre, el que s'abonaria a l'entitat en el cas que el saldo sigui a favor de l'entitat, és a dir, positiu, com si es tractés d'un compte bancari ordinari.
Podria donar-se el cas que l'entitat, en algun moment, tingués un saldo negatiu per sobre del límit acordat. Això podria ser admès per l'entitat financera, però aquesta aplicaria a l'entitat un tipus de penalització molt superior als interessos acordats.
A banda dels interessos sobre el crèdit disposat i possibles penalitzacions per excedir el límit de disposició, aquests comptes tenen un altre cost, el de les comissions. En primer lloc, caldrà abonar la comissió d'obertura en el moment en que es constitueixi el compte de crèdit, i també cada cop que es renovi, normalment amb una periodicitat anual.
En segon lloc,  caldrà abonar la comissió sobre l'import del crèdit no disposat, és a dir, si el límit del compte de crèdit acordat per l'entitat és de 75.000 euros, i només ha tingut necessitat de disposar de 25.000, haurà d'abonar la comissió de no disposició acordada sobre els 50.000 euros dels quals no ha disposat. És per aquesta raó que cal que l'entitat faci un esforç per ajustar el crèdit que demani a les seves necessitats reals.
A la data de venciment del crèdit, i en cas que aquest no es renovi, caldrà retornar a l'entitat financera tot el crèdit que es trobi disposat en aquella data.

▲ Tornar a l'índex

2. El factoring

El factoring és un contracte mercantil mitjançant el qual l'entitat cedeix a una entitat financera els drets de cobrament a crèdit que pugui tenir respecte de les factures que emeti.
Aquesta cessió es pot fer de diferents maneres, en funció de les quals l'entitat podrà rebre o no diners avançats, assumirà o no el possible risc d'impagaments, etc.
Entre les diferents opcions, l'entitat pot trobar:

  • En funció si els crèdits es cedeixen per la seva gestió de cobrament o si es cedeixen en ferm: amb recurs, si davant un impagament d'algun dels deutors de l'entitat, el finançador no fa cap gestió de recobrament, i és l'entitat qui amb els seus mitjans ha de fer les oportunes reclamacions, o sense recurs, quan l'entitat financera assumeix la possible insolvència, la qual cosa suposa una cessió en ferm del crèdit comercial.
  •  En funció de la capacitat d'avançar el cobrament dels crèdits: amb avançament de crèdits, si en funció de l'import dels crèdits cedits, se li pot sol·licitat a l'entitat financera que li avanci els diners a l'entitat, amb la qual cosa, s'obtindria una font de liquiditat, o sense avançament de crèdits, en cas que no es puguin obtenir aquests avançaments, i l'entitat hagi d'esperar al venciment dels respectius crèdits per poder fer-los efectius.
  • En funció de l'àmbit geogràfic: nacional, quan els crèdits cedits provenen de deutors de dins del territori espanyol, o internacional, quan són estrangers. 

Els costos del factoring dependran de la tarifa acordada amb l'entitat financera per la seva gestió, a la qual se li aplicaran diverses variables, com per exemple si la modalitat contractada és amb o sense recurs, del volum anual dels crèdits cedits, del nombre de deutors i la seva distribució geogràfica, i del termini mitjà de cobrament dels crèdits. entre d'altres.
L'avantatge principal de subscriure un contracte de factoring, és la reducció de la càrrega administrativa que suposa el fet d'haver de fer les gestions de cobrament amb els mitjans propis de l'entitat i. en funció de la modalitat contractada, poder disposar dels crèdits en funció de les necessitats de l'entitat o eliminar el risc d'insolvència dels deutors de la mateixa, sense augmentar el rati d'endeutament del seu balanç.
Com a desavantatges, es troba que si la modalitat contractada és amb recursexisteix el mateix risc d'insolvència que amb altres modalitats de descompte d'efectes, però més car. Un altre inconvenient por ser que, al no fer l'entitat la gestió de cobrament, si no s'informa adequadament als deutors, aquests poden interpretar que "s'han venut" els seus crèdits, o fins i tot pot semblar que l'entitat té una mala situació financera, quan és tot el contrari. Finalment, hi ha la dificultat de que aquest producte d'alguna manera "lliga" l'entitat amb l'entitat financera, ja que un cop es comença a treballar amb un finançador determinat, canviar a una altre pot ser dificultós tan per l'entitat com pels deutors acostumats a una determinada operativa. 

▲ Tornar a l'índex

3. El confirming

El confirming és un servei financer ofereix la gestió dels pagaments als proveïdors o creditors d'una empresa o institució pública, i al mateix temps oferint a aquests mateixos proveïdors la possibilitat de cobrar les factures per avançat a la seva data de venciment acordada, i per tant proporcionant liquiditat al proveïdor.
L'avantatge pel creditor que s'adhereix al contracte de confirming del seu deutor, des del punt de vista de l'entitat que té pendent de cobrar diversos crèdits com ara factures o també subvencions, és que millora l'agilitat i rapidesa de la gestió dels cobraments. Mitjançant l'entitat financera, el creditor rep notificacions en les que es detalla l'estat de les seves factures o altres crèdits, i la data de pagament prevista, amb la qual cosa no necessita destinar recursos administratius a gestionar el seguiment i reclamació dels cobraments pendents.
A més, al estar confirmats els crèdits, desapareix el risc d'impagament, i l'entitat financera li ofereix la possibilitat de cobrar aquests crèdits al comptat segons les seves necessitats, sense esperar el seu venciment, previ descompte de les despeses financeres. D'aquesta manera, es millora la situació de liquiditat de l'entitat.

▲ Tornar a l'índex

4. El leasing i el renting

El leasing és una forma de finançament per la compra de actius (mobiliari, ordinadors, vehicles, etc.) exclusiva per a professionals, empreses i altres entitats, que estiguin donats d'alta en l'Impost d'Activitats econòmiques (IAE). 
Amb aquesta modalitat, el bé a finançar el compra la companyia de leasing. Aquesta lloga a l'entitat el bé en qüestió (i en alguns casos, incloent en el preu altres serveis com ara el manteniment i l'assegurança del bé), a canvi d'una quota mensual durant un termini determinat, que no pot ser inferior als dos anys per als béns d'equipament, i de deu anys si es tracta de béns immobles (locals o similars).
En finalitzar aquest termini, l'entitat tindria la possibilitat d'adquirir la propietat del bé, exercint una opció a compra pel valor residual d'aquest.
El principal avantatge d'aquest sistema de finançament és que permet finançar al 100%  el cost d'adquisició de l'element. També té altres avantatges fiscals, relatius al IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i l'IS (Impost de Societats) de l'adquirent.

El renting és similar al leasing, però amb la diferència de que més que una forma de finançament, en aquest cas es tracta purament del lloguer d'un bé d'equipament, que inclou el seu corresponent manteniment i assegurança, també durant un període concret, però sense la opció de compra final que inclou el leasing. D'aquesta manera, a la finalització del contracte, l'entitat no podria quedar-se amb la propietat del bé.
A nivell comptable i fiscal, les seves característiques també són diferents de les del leasing, per la qual cosa convé no confondre ambdues opcions.

▲ Tornar a l'índex