El factoring és un contracte mercantil mitjançant el qual l'entitat cedeix a una entitat financera els drets de cobrament a crèdit que pugui tenir respecte de les factures que emeti.
Aquesta cessió es pot fer de diferents maneres, en funció de les quals l'entitat podrà rebre o no diners avançats, assumirà o no el possible risc d'impagaments, etc.
Entre les diferents opcions, l'entitat pot trobar:

• En funció si els crèdits es cedeixen per la seva gestió de cobrament o si es cedeixen en ferm: amb recurs, si davant un impagament d'algun dels deutors de l'entitat, el finançador no fa cap gestió de recobrament, i és l'entitat qui amb els seus mitjans ha de fer les oportunes reclamacions, o sense recurs, quan l'entitat financera assumeix la possible insolvència, la qual cosa suposa una cessió en ferm del crèdit comercial.
• En funció de la capacitat d'avançar el cobrament dels crèdits: amb avançament de crèdits, si en funció de l'import dels crèdits cedits, se li pot sol·licitat a l'entitat financera que li avanci els diners a l'entitat, amb la qual cosa, s'obtindria una font de liquiditat, o sense avançament de crèdits, en cas que no es puguin obtenir aquests avançaments, i l'entitat hagi d'esperar al venciment dels respectius crèdits per poder fer-los efectius.
• En funció de l'àmbit geogràfic: nacional, quan els crèdits cedits provenen de deutors de dins del territori espanyol, o internacional, quan són estrangers.

Els costos del factoring dependran de la tarifa acordada amb l'entitat financera per la seva gestió, a la qual se li aplicaran diverses variables, com per exemple si la modalitat contractada és amb o sense recurs, del volum anual dels crèdits cedits, del nombre de deutors i la seva distribució geogràfica, i del termini mitjà de cobrament dels crèdits. entre d'altres.
L'avantatge principal de subscriure un contracte de factoring, és la reducció de la càrrega administrativa que suposa el fet d'haver de fer les gestions de cobrament amb els mitjans propis de l'entitat i. en funció de la modalitat contractada, poder disposar dels crèdits en funció de les necessitats de l'entitat o eliminar el risc d'insolvència dels deutors de la mateixa, sense augmentar el rati d'endeutament del seu balanç.
Com a desavantatges, es troba que si la modalitat contractada és amb recurs, existeix el mateix risc d'insolvència que amb altres modalitats de descompte d'efectes, però més car. Un altre inconvenient por ser que, al no fer l'entitat la gestió de cobrament, si no s'informa adequadament als deutors, aquests poden interpretar que "s'han venut" els seus crèdits, o fins i tot pot semblar que l'entitat té una mala situació financera, quan és tot el contrari. Finalment, hi ha la dificultat de que aquest producte d'alguna manera "lliga" l'entitat amb l'entitat financera, ja que un cop es comença a treballar amb un finançador determinat, canviar a una altre pot ser dificultós tan per l'entitat com pels deutors acostumats a una determinada operativa.