Interpretació de balanços (III). Obtenir la informació i limitacions

Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
 Font:
Font:

Interpretació de balanços (III). Obtenir la informació i limitacions

Resum: 

Per poder començar a analitzar les dades econòmiques de l'entitat caldrà que aquesta tingui disponible determinada informació.

La principal font d'informació per poder analitzar la situació econòmica d'una entitat seran els seus comptes anuals.

Si l'entitat té la obligació d'elaborar-los, serà el punt de partida per a l'anàlisi. Si no en disposa d'ells, serà el primer que caldrà fer.

Cal ser conscient també que el procediment d'anàlisi tindrà determinades limitacions, motiu pel qual sempre caldrà prendre amb prudència les conclusions a les què s'arribi a partir d'aquesta anàlisi.

Qui està obligat a formular comptes anuals

A Catalunya, les entitats no lucratives obligades a formular comptes anuals són:

  • Entitats que tinguin la forma jurídica de fundació.
  • Entitats que tinguin la forma jurídica de cooperativa.
  • Entitats que tinguin la forma jurídica d'associació, i hagin obtingut el reconeixement de la condició d'entitat "declarada d'utilitat pública", o bé que rebin periòdicament subvencions o altres ajuts econòmics de les administracions públiques, i les que recorrin a la captació pública de fons com a mitjà de finançament de les seves activitats.

De totes aquestes, en general només estàn obligades a presentar-les a algun organisme les fundacions, les cooperatives i les associacions declarades d'utilitat pública. És el tràmit que s'anomena "rendició de comptes".

La resta d'entitats, malgrat no haver de presentar-les, sí que estan obligades a tenir-les fetes i a ensenyar-les a tothom que li pugui demanar.

Documents que formen els comptes anuals

Els documents que composen els comptes anuals, són:

  • El balanç de situació: estat financer que mostra la situació econòmica i financera de l'entitat en una data determinada.
  • El compte d'explotació o compte de resultats: estat financer que recull el resultat de l'exercici, a partir dels diferents ingressos i despeses de tot un període.
  • L'estat de canvis en el patrimoni net: estat comptable que recull els moviments que s'han produït durant un període en els fons propis i altres elements del patrimoni net de l'entitat.
  • L'estat de fluxos d'efectiu (només entitats grans, que hagin de formular comptes utilitzant els models normals): estat comptable que recull informació sobre el moviments dels fons de tresoreria de l'entitat durant un període.
  • La memòria econòmica: és un document escrit en el qual s'amplia, s'explica i es completa la informació numèrica aportada pels estats comptables, de forma que es pot interpretar aquesta de forma molt més acurada. A més, aporta informació qualitativa (no numèrica) que pot ser molt rellevant. Per exemple, s'informaria respecte a avals, límits disponibles en comptes de crèdit, condicions de préstecs o de deutes pendents de cobrar, garanties, possibles contingències... També s'especifiquen en ella els criteris de registre i les normes de valoració que ha aplicat l'entitat en la confecció de la seva comptabilitat, i si hi ha alguna dificultat per poder comparar les dades de l'exercici objecte dels comptes anuals amb les dels exercicis anteriors.

Qui ha de formular els comptes i terminis

Els comptes anuals els ha de formular la junta directiva o el patronat de l'entitat, és a dir, l'òrgan de govern que tingui en funció de la seva forma jurídica.

Han d'estar redactats amb claredat. Tots els elements que els composen han de formar una unitat, i cal que reflecteixin la imatge fidel de la situació financera de l'entitat.

S'han de formular en el termini màxim de sis mesos immediatament posteriors a la data de tancament de l'exercici econòmic de l'entitat (per exemple, en aquelles entitats que funcionen segons l'any natural, que tanquen el seu exercici a 31 de desembre, s'haurien de formular abans del 30 de juny de l'any següent). S'elaboren amb una periodicitat de dotze mesos, llevat d'alguns casos excepcionals, com ara l'any de constitució, o en un procés d'escissió o de fusió, en què aquest període serà inferior.

Limitacions de l'anàlisi de les dades

Al igual que passa amb moltes de les tècniques que s'utilitzen a la gestió de les organitzacions, l'anàlisi dels estats financers té diverses limitacions, que cal tenir presents a l'hora d'interpretar els resultats de l'anàlisi i, sobretot, a l'hora de prendre decisions.

Les principals limitacions són:

  • Normalment, l'anàlisi es basa en dades històriques. Per aquest motiu, pot passar que no es tingui prou perspectiva per a saber cap a on va l'entitat.
  • Les entitats formulen els comptes anuals referits a la seva data de tancament, normalment a 31 de desembre. Pot passar que hi hagi entitats que tinguin una activitat molt estacional, en la qual el seu moment màxim d'activitat no coincideix amb el seu tancament i que, en conseqüència, les dades a aquella data podrien ser poc representatives, sobretot pel que fa a la seva situació patrimonial. Per exemple, podria ser el cas d'una entitat de lleure que durant l'any funciona només fent activitats de cap de setmana, i que el seu volum econòmic més gran es produeix a mitjans d'any amb la realització de casals d'estiu i colònies. Si s'analitza el seu balanç de situació a 31 de desembre, al ser aquest un estat comptable que s'elabora amb les dades a una data determinada, i ser aquesta una data allunyada del seu període àlgid d'activitat, probablement no es reflectirà el volum de diners que s'han mogut durant l'exercici.
  • Si han hagut canvis a les polítiques de valoració, la comparació de les dades pot portar a conclusions errònies.
  • Si les dades comptables s'han registrat d'una forma determinada a l'objecte de, per exemple, retardar el pagament d'algun impost o bé per corregir d'alguna manera el resultat, les dades a analitzar podrien no representar adequadament la realitat de l'entitat.
  • Habitualment, no es reflecteix a la comptabilitat la correcció derivada dels efectes de la inflació. Si l'anàlisi dinàmica es fa en un període de forta variació, podria presentar dades distorsionades.
  • Sovint és complicat obtenir dades d'altres empreses o entitats que operen en el mateix sector en què ho fa l'entitat. Aquest fet dificulta poder fer comparacions.
  • Sovint la informació qualitativa de què es disposa és molt escassa.
  • En ocasions, les dades que apareixen en la comptabilitat han estat registrades en base a estimacions, o bé el registre dels actius està fet sense tenir en compte possibles variacions del valor de mercat dels béns (el registre seria correcte en aplicació de la norma de registre comptable adient). A més, el més habitual és que en els estats comptables no quedin reflectides molts partides "generadores de valor", com el valor dels recursos humans o de la feina dels voluntaris que conformen la seva base social.

Per totes aquestes raons, cal prendre amb prou prudència i perspectiva les conclusions purament numèriques de l'anàlisi dels estats financers.